Blogcrowds

divendres, 25 d’octubre de 2013

Avui us presentem una nova imatge dela col·lecció digital de  postals de Lucien Roisin. Es tracta d'una segona imatge Nº5 de Montcada, en concret del carrer major.



Podeu accedir a la secció de postals de Roisin des del menú esquerre, clicant a "Postals Lucien Roisin" o bé clicant directament aquí.

divendres, 18 d’octubre de 2013

El dijous 18 d'agost del 1887, a La Vanguadia es publicava, a l'apartat de successos, un petit fet ocorregut al nostre poble que no deixa de ser curiós.


El fet és que un gos amb ràbia (o potser amb molta gana) va mossegar a altres gossos i a una nena, provocant l'espant a tot el poble. L'animal va ser abatut pel de l'estanc:

—En el pintoresco pueblo de Moncada se presentó ayer mañana un perro rabioso, procedente, según parece, de un caserío ó población inmediata. Cundió en seguida la alarma en el pueblo, y los vecinos y los forasteros que allí veranean cerraron las puertas de sus casas á fin de librarse del perro. A. pesar de ello mordió el animal hidrófobo á una niña y á varios perros, entre ellos uno magnífico da caza que acababa de adquirir un conocido fabricante de esta ciudad.

Desde algunas casas se hicieron disparos para matar al perro, consiguiendo al fin dejarlo muerto de un certero tiro el estanquero de Moncada, que es un hábil tirador. El dueño del perro de caza mordido resolvió ayer mismo que se le diera muerte y, según creemos, el alcalde ha dictado algunas disposiciones respecto de los demás perros mordidos, á fin de evitar desgracias en lo sucesivo.

Fons: La Vanguadia.

divendres, 11 d’octubre de 2013

A finals del segle XIX, Montcada ja era prou coneguda pels seus estiuejants benestants, molts d'ells de la ciutat de Barcelona, que volíen passar uns dies d'estiu a Montcada, participant inclús en el muntatge i col·laboració de la Festa Major, que per aquells anys es cel·lebrava al setembre.

El cap de setmana del 18 i 19 de Setembre de l'any 1886 Montcada va cel·labrar la seva Festa Major, i atenció amb la festa que van organitzar llavors! El següent és el programa de festes d'aquell cap de setmana, publicat a La Vanguardia el dijous d'aquella mateixa setmana.

Com ja és de saber, els vilatans podíen gaudir d'una la gran festa, pagada pels "forasters" que passaven els dies d'estiu al poble.

La Festa Major de Montcada era de al repercussió que inclús es noliejaven alguns trens especials per tal d'arribar al poble. Per exemple el 3 de Setembre del 1887 també s'anunciaven alguns tres especials:


A la Festa del 1886, hi ha haver repic de campanes i esclat de petits morters de pòlvora, l'Orqueta Straus amb marxa d'antorxes per la tarda-nit i atenció, van muntar la simulació d'un volcà a dalt del Turó!

Hi va haver comedia al cafè-teatre Colon, ball públic a la fonda d'espanya. il·luminació en general durant els dos dies als carrers i places principals, gegants, capgrossos i balls catalans, cercavila amb la Orquesta Munnés, missa, castell de focs d'artifici al riu Ripoll, més balls, jocs i premis... Una mica de tot, vaja.

—He aquí el programa de los festejos cívico religiosos que en honor á la Virgen de Moncada, se celebrarán, en dicha villa los días 18 y 19 de setiembre, costeados por la mayor parte de los forasteros que veranean en dicha población.

Día 18.—A las siete de la tarde, hora en que han llegado todos los trenes de las tres líneas forreas que afluyen á la villa de Moncada, un repique general de campanas y una gran salva de morteretes [1] anunciará al vecindario el comienzo dé las fiestas.

Inmediatamente se organizará la comitiva que con la acreditada orquesta llamada de Straus ejecutará la gran marcha de las Antorchas, recorriendo las principales calles de la villa.

A les ocho en punto, se verificará el grandioso espectáculo de simular un volcán cuyo cráter apareceré en la cúspide de la montaña llamada el Turó, en medio de las ruinas del histórico castillo de los condes de Moncada.

A las nueve comenzará en el nuevo teatro Colón, la velada lírico-dramática, organizada y ejecutada por varios jóvenes de la colonia veraniega, tomando parte algunas señoritas de la misma, y en la que se leerá un poema titulado «A Moncada» compuesto exprofeso por uno de ellos para este día.

A las diez, gran baile público en la sala de la fonda de España, ejecutando el programa del mismo la orquesta Straus.

Durante las veladas del 18 y 19, habrá iluminación general en las calles y jardines, debida á la iniciativa particular.

Día 19.—A las siete de la mañana tendrá lugar una gran diana y la salida da los gigantes, enanos y otras danzas del país, recorriendo las calles de la población.

A las nueve, la popular pasa-calle por la tan renombrada orquesta los Munnés de Molíns de Rey.

A las diez, solemne función religiosa dedicada á la Virgen de Moncada, hallándose la iglesia profusamente iluminada y adornada, ejecutando, la citada orquesta dels Munnés, la gran misa de Eslava y ocupando la cátedra del Espiritu Santo, el eminente orador sagrado doctor don Ildefonso Gatell.

A las doce y en el gran entoldado rústico de la Plaza se verificará el típico y tradicional baile "dels Rams". Al efecto se subastarán ocho preciosos ramilletes de flores artificiales, tocando excogidos bailables la mencionada copla dels Munnés.

A las cuatro de la tarde tendrán lugar en las principales calles de la población juegos de sortija, cucaña, corridas y otros, adjudicándose varios premios en metálico, y terminando con la elevación de grandes globos aerostáticos.

A las nueve y bajo la dirección del entendido señor Serra (alias) El Trueno, se disparará en el Ripoll, un grandioso castillo de fuegos artificiales, compuesto de las piezas más fantásticas y adelantadas en el arte pirotécnico.

A las diez gran baile público en la sala del café del Centro, ejecutando el programa del mismo la orquesta Straus.

A las diez y media dará principio en la elegante platea del teatro Colón, el baile de sociedad con que la colonia veraniega obsequiará á la numerosa concurrencia que acuda á Moncada, tocando excogidas piezas la acreditada orquesta dels Mannés y finalizando con él las fiestas de 1886.

Fa 127 anys de tot això però el poble de Montcada ja va tenir una de les Festes Majors més importants de la comarca. Es curiós veure com s'ho muntaven els nostres avantpassats, potser una mica espectadors de tot el que passava al poble, gràcies a l'esforç de les famílies que venien de vacances al poble.

Val a dir també que el mes de juliol d'aquell any 1886 en Josep Vilaseca Galimany, va inaugurar el Café-Teatre Colón (actualment l'ABI) en un gran desplegament d'actes de primera categoria.

Això ens fa suposar que els estiuejants de Montcada no van voler quedar-se en segon terme i van preparar una d'aquelles festes majors per a recordar.

Tampoc seria d'estranyar que en Josep Vilaseva fos el que va intercedir en muntar els trens especials des de Barcelona per tal d'assistir a la festa major

Aquest programa de festes deixa algunes qüestions de interès:

  • Hi havia gegants i capgrossos a Montcada, o van venir de fora per la Festa Major? 
  • Com va ser aquell espectacle de llum i foc dalt del Turó, simulant un volcà? 
  • Mig tocant el final de l'estiu, fent foc a dalt del Turó? Un xic perillós si més no...
  • Com van ser els focs artificials al riu Ripoll? 
  • De ben segur que no tan espectaculars com els d'avui dia, però què van pensar els vilatans/es del poble en veure-ho? 
  • Quines sensacions van tenir?

Van ser els nostres avis, besavis i rebesavis els que ho van veure.

[1] Un "morterete" era una petita peça que simulava el tro d'un canó d'artilleria.
Font: La Vanguardia. Dijous 16 Setembre de 1886, página 5

dilluns, 7 d’octubre de 2013

La següent imatge va ser realitzada el 13 de Març del 1969 per "SACE (Servicios Aéreos Comerciales Españoles)".

La imatge és de gran interès en tant en quant podem observar la construcció de diferents elements que coneixem perfectament.


Podem veure la fàbrica de Aismalibar i la construcció de l'edifici d'oficines d'aquesta empresa. També podem observar que la carretera nacional N-152 (avui C-17) ja passava per la variant exterior de Mas Rampinyo i la plaça espanya ja tenia l'aspecte d'una rotonda trencada.

L'avinguda Païssos Catalans o carrer lleida són també visibles, així com l'autopista i La Salle. El nucli urbà de Montcada centre queda ubicat a la part superior dreta.


 Fons: Institut Cartogràfic de Catalunya, Google inc.

dissabte, 5 d’octubre de 2013

L'any passat us vàrem oferir per primer cop una recepta de cuina al nostre bloc (la boníssima Melmelada de Cireres d'Arboç) i ha estat un dels articles força consultats a la tardor de l'any passat com en la d'aquest any.

Aprofitant que vivim en una terra on, encara que no ho sembli, hi ha bolets, aquest any us oferim una nova recepta, que hem anomenat "Remenat Vallensana". Es tracta d'una recepta personal i que esperem que us agradi.

Els ingredients són els següents:

  • 500 grs de bolets (300 grs de pollancres/bolets de xop, 100 grs de rovellons i 100 grs de trompetes de la mort, rossinyols o camagrocs).
  • Un manat d'alls tendres.
  • Un manat d'espàrrecs verds.
  • 250 grs de maduixes/maduixots.
  • 10 ous, a ser possible de pagès.
  • Oli d'oliva.
  • Sal i pebre al gust.
Necessitarem una paella gran i un recipient per abocar-hi els ous. Trigarem uns 35 minuts i podrem servir a 6 persones.

Camagrocs

Començarem amb els espàrrecs, que netejarem i els farem bullir a la paella, amb aigua i sal, durant 4 minuts, tot vigilant que no quedin durs.

Netajarem, pelarem i tallarem els alls tendres en trossets d'1,5 cm aprox.

Netejarem els bolets i els tallarem. Farem la mateixa operació amb les maduixes o maduixots.

Tallarem els espàrrecs en trossets de dimensions similars als dels alls. Reservem aquests ingredients per a més tard.

Abocarem un rajolí d'oli a la paella i començarem a fregir els alls tendres a foc lent i quan comencin a enrossir afegirem els bolets. Ho deixarem fer fins que aquests perdin l'aigua.

Abocarem els espàrrecs i els deixarem fer una mica amb tot el conjunt. Afegirem sal i pebre al gust.

Aboquem també les maduixes tot remenant els ingredients de la paella (reservem 6 troços de maduixa per a la decoració final). Abaixem el foc al mínim.

Val a dir que Montcada era terra de maduixes i la seva qualitat era reconeguda a tot Catalunya. Per exemple al 1902, el diari "La Esquella de la Torratxa", oferia una plana amb els productes més típics catalans i és ben cert que les maduixes de Montcada hi eren presents.


"La Esquella de la torratxa- periódich satírich, humorístich, il-lustrat y lilterari" - Any 24 Nº1230 (01-08-1902)

Obrim els ous al recipient, incorporem un feix de sal i sense batre els afegim a la paella amb la resta de ingredients. Donem més calor a la paella.

Remenem poc a poc, intentant que a la mescla del remenat es vegi el color de la clara i el del rovell, però fent que l'ou quedi ben cuallat.

Si tenim un motllo rodó el posem al mig del plat, l'omplim amb el remenat i retirem el motllo, amb l'objectiu de que quedi amb forma cilíndrica.

Incorporem un bri de julivert a la part superior i un trosset de maduixa. Podem incorporar un parell de torrades al mateix plat (o llesques de pa fregides si ens agrada més) per tal d'acompanyar el remenat.

Esperem que us agradi.

Si voleu comentar com us ha quedat el plat, podeu fer-ho a l'apartat de comentaris d'aquest article.

Salut.

divendres, 4 d’octubre de 2013

El  25 de Novembre de 1911 es va inaugurar el pont que hi va haver sobre el riu Besòs i que comunicava amb la Carretera de la Roca. La següent postal recorda l'esdeveniment:

La passarel·la vista des de la carretera de la Roca, en sentit cap a Montcada.

El pont, o millor dit, la passarel·la, va donar un gran impuls a la zona de la barriada de Reixac i de la Vallensana, sobretot en els dies d'hivern on, passar el riu era una tasca gairebé impossible.

Només com a referència històrica per a futurs treballs, he trobat l'acceptació de la Diputació Provincial, publicada a La Vanguardia, el 26 de Febrer dl 1927, del treball d'ampliació de la unió de la passarel·la del riu Besòs amb la Carretera de la Roca per tal de poder girar correctament amb els vehicles:

La comisión provincial permanente, en la última sesión celebrada, adoptó, entre otros, los siguientes acuerdos:
(...)
Acceder la demanda formulada por el Ayuntamiento, de Moncada-Rexach sobre el ensanche del empalme del camino de San Adrián a La Roca con la pasarela construida por el Ayuntamiento sobre el Besos, a fin de facilitar el viraje de los vehículos.
(...)

La passarel·la, vista des de Montcada i en sentit cap a la Carretera de la Roca.

Font: La Vanguardia, Postals de l'època.

dimarts, 1 d’octubre de 2013


L'Ajuntament instal·larà una trentena de plafons informatius sobre elements patrimonials.

Podeu llegir l'article a "La Veu", clicant el següent enllaç.


Missatges més recents Missatges més antics Pàgina d'inici