Blogcrowds

divendres, 24 d’abril de 2020

Can Paiàs, el Mas Sant Marc, Can Rocamora... Tots són topònims que fan referència a la mateixa casa, restaurada i reformada per l'industrial Marc Rocamora entre els anys 1911 i 1920.

La reforma va ser projectada pels germans Bassegoda i Amigó i avui dia encar aconserva diversos finestrals de tipologia gòtica-renaixentista. La casa compta amb una capella amb decoracions de guix i antigament tenia un conjunt de quadres a l'oli que representaven Sant Marc i Santa Anna, en honor als propietaris Marc Rocamora Pujolà i Anna Vidal Sala. Arrel d'aquest mateix nom la casa es coneixia també com a mas de Sant Marc.

Veiem una comparació d'una imatge dels anys 80 i una altra d'actual.



Veiem que les palmeresja no hi són. Una part de la façana del barri de la casa tampoc hi és i les finestres d'aquest barri estan tapiades.


Yolanda Pérez, és doctora en història de l'art i ha treballat les col·leccions artístiques de la família Rocamora. A la seva tesi doctoral sobre el col·leccionisme privat durant la Guerra Civil va parlar sobre els Rocamora i la seva vinculació amb Montcada i Reixac i evidentment, amb la Torre Rocamora. Importants personalitats de l'alta societat i la cultura d'aquells anys la van visitar. El Sr. Rocamora va ser un gran mecena d'artistes tant importants com Ramon Casas i Anglada-Camarasa, que molt probablement van visitar Can Rocamora.





https://www.lavanguardia.com/local/sabadell/20170218/4292916304/campana-salvar-torre-can-rocamora-montcada.html

divendres, 17 d’abril de 2020

Aquests dies de confinament pels coronavirus covid-19 són durs, però malgrat els esdeveniments i portar ja un mes i una setmana sense sortir de casa, poden sortir iniciatives interessants, com la que us vam presentar fa uns dies de les imatges de Can Rocamora en color de 1936.

Donat que ha estat una entrada molt visitada en pocs dies us presento avui un petit recull de imatges  de la Parròquia de Sant Pere de Reixac, antigues i en color. Espero que us agradin.

190? - Una de les primeres fotografies de primer de segle XX de Reixac.
190? - Una de les primeres fotografies de primer de segle XX de Reixac.
1923 - UN grup excursionista s'acosta als peus de Sant Pere.
1937 - Els ametllers de Reixac al fons, una pujada a l'església molt recordada encara pels més grans.
1952 - Una imatge que malgrat es va fer en blanc i negre, la seva qualitat era tal que a colorir-la dóna un meravellós resultat, evocant una imatge que sembla feta avui però que gairebé té 70 anys.

1956 - També a la dècada dels anys 50, Reixac i un gos que pren l'ombra.
1957 - Sant Pere de Reixac amb el seu petit cementiri.
1959 - Sant Pere de Reixac. Ja es veu el rellotge de sol que es va fer als anys 40, però a l'ombra.


Fons: Diverses postals i imatges d'autors desconeguts.

dijous, 16 d’abril de 2020

Com sabeu portem una dècada recollint exemplars de postals de Montcada i Reixac, investigant els seus autors, editors, així com posant ordre a les sèries i col·leccions.

Es tracta d'una tasca on el treball sistemàtic durant anys ja ens permet descobrir ara, de forma ordenada i serialitzada, les sèries de postals més complexes i antigues on Montcada i Reixac va ser representada (cliqueu a sobre de cada editor per a dirigir-vos a les col·leccions de postals):



Són cinc editors o fotògrafs que van publicar postals del nostre poble entre els anys 1900 i 1950 aproximadament i estem contents amb la tasca realitzada.

El següent objectiu és seguir estudiant la resta d'editors amb col·leccions més petites. Ara per ara tenim identificats més d'una dotzena d'editors addicionals per a seguir oferint-vos les seves col·leccions de manera ordenada, moltes d'elles de dècades més properes.

Com podeu imaginar es tracta d'una tasca lenta, feixuga i no exempta de dificultats. És per aquest motiu que volem fer-vos partíceps d'aquestes noves investigacions, ara que estem en una situació de confinament i potser tenim un temps addicional per dedicar a aquestes coses que tant ens agraden.

El repte és senzill. Teniu a casa postals de Montcada i Reixac? Genial, fem dos reptes:
  • Feu una ullada a les postals de les col·leccions descrites anteriorment i compareu amb les que teniu a casa: Hi ha postals que encara no s'ha trobat cap exemplar i no sabem quina imatge del poble representa (per exemple de Lucien Roisin i J.B Turull en falta una postal de cada, de J. Baxaulí en queden també unes quantes per trobar).
  • Com a segona derivada, feu una ullada a les següents postals i si en teniu un exemplar a casa, doneu-li la volta i mireu quin és l'editor i/o el fotògraf, així com la seva possible numeració.
Si identifiqueu alguna, podeu enviar-me un email per a indentificar la postal o bé posar un missatge a la secció de "Comentaris" que trobareu més abaix (Post a comment).


















Gràcies per la vostra col·laboració. Anirem avançant les noves troballes.

diumenge, 12 d’abril de 2020

Feia uns anys que teníem pendent dedicar una secció a les postals de J. Baxaulí, que en èpoques Replublicanes i Post-Guerra va editar un seguit de postals de Montcada i Reixac.

 
Després d'uns anys de investigació sobre les postals que va editar J. Baxaulí, avui encetem una nova secció al blog, on podreu fer el seguiment de les que hem trobat actualment, les sèries i l'ordre que hem definit després del seu anàlisi.

Podeu accedir a la secció, des del planell de seccions del blog o bé clicant aquí.

Ara per ara semblen faltar moltes postals. Us convidem a revisar-les i fer una ullada a les que pugueu tenir per casa i anar ampliant l'enregistrament de les que puguin faltar.

Esperem que us agradin.

divendres, 10 d’abril de 2020

Les següents dos fotografies estan etiquetades a finals del segle XIX. Nosaltres creiem que és més probable que siguin de la primera dècada del segle XX.

El cert és que són molt i molt antigues. Fixeu-vos que no hi ha cap xiprer encara, un arbre que en fotos dels anys 20 sí que apareix, per exemple aquí. Als anys 10 els xiprers no hi eren encara, tal i com es demostren en fotos com la que veien aquí.


Una altra perspectiva realitzada el mateix dia:

Fons: Desconegut.

divendres, 3 d’abril de 2020

Febrer de 1936, falten pocs mesos per a que esclati la Guerra Civil.

El selecte Polo Jockey Club de Barcelona, es troba organitzant una nova trobada esportiva  i, el marquès de Villamizar, fill de Marc Rocamora Pujóla i Anna Vidal Sala de Rocamora, es presta a oferir la seva mansió com a escenari d'un nou concurs de cursa de cavall, anomenats Rally Paper, amb un seguit de personalitats de l'època.

La casa, un antic mas anomenat Can Paiàs, reconvertit en un palauet entre els camps de Mas Rampinyo, es coneix llavors com Can Rocamora o el Mas San Marc, en honor a Mar Rocamora, pare de l'actual marquès.

La cursa, de dotze quilòmetres en hora i mitja, es realitza pel matí i va finalitzar amb un banquet per a vuitanta persones a les que es van sumar una vintena més per la tarda. El dinar va ser encarregat a Casa Llibre, un dels primers restaurants de tot l'Estat amb estrella Michelín en aquells temps.

Ja entrada la nit, s'organitza un ball de gala a la planta de dalt de la casa i s'entreguen els obsequis i les copes als guanyadors i guanyadores de la jornada. És moment de fumar, beure una copa i fer veure's, tot acordant i tancant alguns negocis i possiblement algun futur enllaç entre families.

Benvinguts a Can Rocamora.
















Si voleu saber més d'aquell dia, podeu adquirir (quan acabem aquest confinament coronavíric) la revista Quaderns número 29 del desembre de 2014 a la seu de la Fundació Cultural Montcada (C/Major 47).

Crònica del dia.

dimecres, 1 d’abril de 2020

Encetem un nou mes d'abril. La postal d'aquest mes està dedicada als camps de Mas Rampinyo, antigament camps de vinyes i ceps, on avui en dia en queden ben pocs.

Encara podem apreciar els dipòsits per sulfatar les vinyes, que aguanten amb quatre maons i un interior encara verd turquesa d'un temps que ja queda molt llunyà.


La masia i els camps, antigues propietats del llinatge dels Albinyana, surten documentats des de fa segles, en concret des del segle X.

Al 1767 la masia comptava amb una gran premsa feta de ferro i roure, que permetia fer verema i va arribar a tenir la seva pròpia capella, anomenada de Sant Pere beneïda el 15 de novembre del 1801.

Missatges més recents Missatges més antics Pàgina d'inici