Blogcrowds

divendres, 11 d’octubre de 2019

La següent imatge pertany a l'esglèsia de Santa Maria de Terra Nostra, realitzada a principis dels anys 60 del segle XX.

Fons: Postal

I ara comparem amb una imatge actual, on no només canvia una mica l'entorn, sino també els vehicles:

 Fons: Bisbat de Terrassa

Segons el web de Patrimoni Arquitectònic de Montcada i Reixac, pocs anys després de la creació de la urbanització batejada com a Terranostra i promoguda pels Almacenes Alemanes de Barcelona a partir de l’any 1936, s’inicia la construcció d’una petita església de la urbanització anomenada del Sagrat Cor de Jesús; tenia una petita nau i absis, amb campanar d’espadanya a la façana lateral.


Fou el 4 de juny de 1939, acabada la Guerra Civil, quan es va celebrar la cerimònia de col·locació de la primera pedra d’un nou temple i de la creu bastida en la plaça situada davant la porta de la futura església. El projecte fou encarregat a l’arquitecte municipal Joan B. de Serra i Martínez (1888 – títol 1914), el qual en va presentar plànols el 1941. La construcció de l’església, sufragada en bona part per donacions, va perllongar-se durant més de deu anys. El 1940 fou beneïda la campana del nou temple pel rector de Cerdanyola. A partir d’aquest moment, i com a conseqüència de l’acollida d’una nova imatge d’alabastre de la Mare de Déu, obra de Frederic Marés,l’església i la urbanització, passaren a anomenar-se Santa Maria de Montcada.

A principis dels anys cinquanta, el creixement de la urbanització com a conseqüència de la promoció que en feien els diaris de l’època -els quals en destacaven la proximitat a Barcelona, el cont acte amb la natura i les qualitats de l’aire-, i la inauguració del nou baixador de la línia del ferrocarril del Nord l’any 1941, va provocar un interès creixent per part de molts sectors de la societat (propietaris,  autoritats eclesiàstiques, membres del Gran Casino de Santa Maria, etc.) en completar l’ampliació del temple. Una ampliació que havia de ser fruit de la iniciativa popular (durant la festa major de setembre dels anys 1952 i 1953 es van fer rifes benefico-religiosas per aconseguir diners) i per a la seva gestió es va crear una Junta gestora. El setembre de 1954 fou inaugurat solemnement el nou temple.

La talla del Sagrat Cor i la de Crist crucificat foren obra del professor de l’Escola d’Escultura de Barcelona Josep Mª Bohigas. Les pintures de l’absis foren realitzades pel mestre de l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, Josep Mestres i Cabanes. Les campanes van ser forjades per l’empresa Hijo Barberí, d’Olot. Els vitralls, de Vitrall Art. La pedra artificial va ser proporcionada per Josep Beín, la ferreria artística per P. Peronella Segrià, la pintura general d’lsidre Grau i l’estuc de Ramon Gausset.

El bisbat de Barcelona va escripturar al 1961 la compra del terreny on es va edificar església i casa parroquial a la Companyia General Urbanitzadora SL


dijous, 10 d’octubre de 2019

Aquesta tarda, a la Fundació Cultural Montcada, hem tingut l'honor d'assistir a la presentació oficial del llibre "Savage Coast" escrit a la tardor de 1936 per la nord-americana Muriel Rukeyser.

 Muriel Rukeyser

El llibre, de tints autobiogràfics ens narra els cinc dies que l'escriptora, amb 22 anys d'edat, realment va estar a Catalunya per cobrir periodísticament l'esdeveniment esportiu de les Olimpiades Populars antifeixistes, en contraposició de les Olimpiades que es van celebrar a Berlín.

 L'Editor de Rata_, Josep Bacardit, Eulàlia Busquets i Antoni Orihuela

El tren que la portava des de França a Barcelona, va quedar-se aturat a l'estació de França de Montcada i Reixac, el 19 de Juliol de 1936, inici de la Guerra Civil espanyola i l'escriptora ens parla d'aquells primers dies de la Guerra a Montcada i també a Barcelona.

L'autora no va poder publicar mai el llibre i el manuscrit va ser rescatat ja al segle XXI de la Biblioteca del Congrès dels Estats d'Units on esperava ser descobert. El 2013 es va publicar la versió en anglès del llibre i enguany, l'editorial Rata_, amb l'ajuda de la filòloga i traductora Eulàlia Busquets, publiquen el llibre en Català i Castellà.

 La filòloga i traductora del llibre, Savage Coast al faristol

Eulàlia és pura expressió, innata passió i atraient comunicació del que fa. Ens explica alguns dels aspectes claus de l'autora, Muriel Rukeyser, i del seu llibre Savage Coast com una experiència personal vital.

Savage Coast, la costa brava, indret on la terra i el mar s'uneixen en una ferotge tremolor i repic de l'aigua contra les pedres i el mal temps.

Savage Coast no deixa de ser una altra cosa que el front de la Guerra, entre la part coneguda i la desconeguda, la terra i el mar, el voler traspassar o no aquest indret de frontera on un no sap què l'espera a l'altra banda, un concepte que parla per si sol i que va marcar la vida de Muriel.

Després de sortir de la presentació oficial del llibre, realitzada a la Fundació Cultural Montcada, Eulàlia i els membres de l'editorial han sortit cap a TV3 per tal de ser entrevistada aquesta nit al programa de Xavier Grasset, al 3/24. Podeu veure l'entrevista a continuació clicant aquí.

La filòloga i traductora de Savage Coast, Eulàlia Busquets durant l'entrevista de Xavier Grasset.

Un llibre que des d'aquí volem recomamar d'una manera especial, doncs segons el nostre punt de vista, s'ho val. I s'ho val molt.



Gràcies per aquesta obra.

divendres, 4 d’octubre de 2019

Records dels anys 20 del segle XX.

La següent imatge, realitzada el darrer dia de gener de 1926 ens mostra una foto de grup. Al darrera de la fotografia diu "Parroquia del bonich poblet de Reixach. 31-1-26"


La següent, catalogada el 1923, di de manera incorrecta al darrera "Barri de Montalegre. Abril de l'any 23". El barri de Montalegre fa referència al que hi ha prop de Tiana, just al voltant de la cartoixa. Sembla ser que qui ho va escriure no recordava exactamente l'indret de l'excursió.


dimecres, 2 d’octubre de 2019

Montcada Comunicació va presentar fa 10 anys un documental sobre la història d'Aismalibar. La presentació del reportatge va despertar un gran interès i la sala dels Cinemes Montcada, on es va projectar, es va quedar petita per la gran assistència de públic.

Al 10è aniversari de l'esdeniment, els amics de Montcada Comunicació han pejnat el reportatge a la xarxa.


dimarts, 1 d’octubre de 2019

L'espai natural del Parc de la Llacuna de Mas Duran, és un dels espais protegits ideals per a gaudir amb la tranquil·litat que s'hi respira.


divendres, 27 de setembre de 2019

Aquesta factura, datada del 20 de maig de 1932, ens mostra el logotip d'Alfonso Hübner, rellotger molt estimat i conegut a Montcada.



La seu central d'aquesta empresa familiar estava ubicada a Montcada i Reixac. Molts encara recordaran la majestuosa casa dels rellotgers, construida el 1886 i coneguda originalment com "Villa Ángeles", estiuejants Barcelonins que la van edificar. Més tard, la casa va ser adquirida pels Hübner i va ser coneguda com la torre del rellotger o també com la torre Hübner.

Imatge del fons de Ricard Ramos.

La reixa formava, sobre la porta una forja amb el nom de "Villa Ángeles":

 Fons: Autor desconegut

Fons: Autor desconegut. Villa Ángeles.

L'Elisa Riera ens explica una curiositat sobre la casa:

- Hi havia anat molts cops a aquesta torre i coneixia els germans Hübner i fins i tot també l'avi va comprar-los-hi un rellotge de cu-cut. (...) al principi de ser Regidora de Cultura any 83-84 i que "representa" que no teníem locals per diferents activitats, va coincidir que no sé per quins problemes, la torre es venia o els la prenien i la valoraven en 6 milions de pessetes; el pressupost anual de Cultura i Joventut era de 7 milions anuals. Havíem d'organitzar com a imprescindible la Festa Major de Montcada i la Cavalcada de Reis, que de temes culturals, si es feien, ho feien algunes Entitats. La meva propsta va ser que l'Ajuntament comprés la casa, cosa que tindríem una "joia arquitectónica" ja que estaba en molt bon estat i afegint que tenia un gran jardí, on hi havia un a petita nau-taller on hi feien els rellotges; d'aquesta manera encara ens arribava el pressupost per aquell any i tindríem lloc i espai per fer tallers de música, català, pintura o altres i no vindria d'un any que no es fessin altres activitats. La proposta es va rebutjar.
En quant a la ubicació de la torre, vegem-ne la situació exacta a la següent imatge:


divendres, 20 de setembre de 2019

Tasca finalitzada!

Després de vuit anys posant ordre a les sèries de Postals de la Litografia Thomas, vaig arribar a identificar totes les sèries i postals que es van editar, on Montcada era la protagonista de cada imatge.

Totes les postals, excepte una.

Tot just al Juliol de l'any passat em restava identificar una postal que no havia trobat enlloc, però que existía: La postal número 6 identificada amb el codi 3534 de la primera sèrie que es va editar, a la primera dècada del segle XX.

El passat mes de juliol, just un any després de trobar aquesta incògnita, el dubte es va esfumar. La postal va aparèixer. És la postal més rara i inèdita de Thomas i amb ella la col·lecció ara queda completada.



Vegeu tota la col·leció prement aquí.

divendres, 13 de setembre de 2019

Un parell de postals editades localment, una dels anys 70 proument coneguda i l'altra no tan divulgada de finals dels 60, que ens permet distingir diferents punts de vista de l'estació mal anomenada Montcada-Ripollet, de Mas Rampinyo.




Fons: Postals.

divendres, 6 de setembre de 2019

La setmana passada vam descobrir una nova imatge de la Font del Ferro. Donat que va ser una font molt apreciada, però que malauradament es conserven molt poques fotos, avui us presentem una altra que pertany a col·lecció privada. Molt probablement és la més antiga actualment descoberta.



Si rescatem la foto de la setmana passada, de 1912 i el grup d'esperantistes:


I finalment la postal d'Àngel Toldrà de la primera dècada de segle XX:



Si voleu saber més cliqueu aquí.

diumenge, 1 de setembre de 2019

I setembre ja desperta i amb ell una nova postal de Punts de Vista, en aquest cas de l'antic Ajuntament.



divendres, 30 d’agost de 2019

Fruit d'una troballa de l'amic Ricard Ramos,tenim a l'abast tres boniques fotografies, realitzades el 8 de Setembre de 1912, coincidint amb el dia de la Verge del Turó de Montcada.

Els excursionistes, d'un grup d'esperantistes (amants de la llengua d'esperant), van pujar al Turó de Montcada (amb la bandera de l'estrella verda d'esperant a mode d'estandart) i van visitar la famosa Font del Ferro, en una nova imatge fins avui desconeguga!

A la part posterior de la postal diu: "La Font del Ferro. Anada á la font del ferro y á la gruta "La Guilleuma" feta lo 8 de septembre de 1912. Fotografia Francàs."

A la part posterior de la postal diu:  Retrat dels individus del grup, veientse en part, moncada. Anada á la font del ferro y la gruta "La Guilleume", feta lo 8 de septembre de 1912. Fotografia Francàs.


A la part posterior de la postal diu:  Retrat de'ls que hi anaren. Anada á la font del ferro y la gruta "La Guilleume", feta lo 8 de septembre de 1912. Fotografia Francàs.

divendres, 23 d’agost de 2019

Com si de una portada de National Geographic es tractés, aquí tenim una bonica estampa de la nostra Montcada de principis de segle XX. Una imatge que convé conservar en la retina doncs aporta molta informació interessant.


Observem els detalls que pensem poden ser rellevants:


1 - Ermita de la Verge del Turó.
2 - Molí de calç.
3 - Caseta i vinya del Senyor Baltasar Sans.
4 - Cal perico (Cal Manyosa).
5 - Torre Alemany.
6 - Cal Rayo vell
7 - Molí d'en Rata (carrer Elionor)

divendres, 16 d’agost de 2019

La següent imatge provinent de clixé de vidre dels anys 20 del segle XX, està catalogada com a realitzada a Montcada, però desconeixem on situar-la exactament Pensem que podria ser pels voltants de la Font Pudenta.

Si algú pot aportar informació serà de gran ajuda. Gràcies.


divendres, 9 d’agost de 2019

Montcada va ser terra de caçadors. Un dels més representatius, en tant en quant va ser caçador i fotògraf, va ser Balsatar Sans.

Avui en dia encara resten algunes referències, com la Font dels Caçadors o Can Panxa (on anaven a dinar els caçadors després de la cacera).

La següent imatge, fruit d'un clixé de vidre dels anys 20 del segle XX, ens mostra a un caçador i un acompanyany amb els gossos a la zona de Vall Llosera, o el torrent de la Senyora.

Apa nois, aneu amb els gossos al trencall i fes que dispares. Et faré una foto amb Reixac de fons.

divendres, 2 d’agost de 2019

Aquesta imatge dels anys 10 del segle XX, fruit d'un clixé de vidre, ens mostra la sortida del rec comtal a l'exterior. Es tracta d'un petit testimoni de l'abans i de com es pot gaudir ara del lloc, tot havent preservat aquesta infraestructura, tal i com era.




dijous, 1 d’agost de 2019

I l'agost ja arribat i amb ell una nova entrega de les postals de Punt de Vista.

En aquesta ocasió, un bon exemple del progrès real. I l'anomenem així, per què no?

divendres, 26 de juliol de 2019

Aquesta imatge pertany al record. Pensem que pel model de locomotora, és una imatge realitzada a principis dels anys 70, però no descartem que pugui ser també de finals dels 60.


Per les vestimentes de les persones i el fullam dels arbres, pensem que podria ser primavera o l'estiu.

A la imatge veiem la bonica Torre Gili, avui desapareguda i reemplaçada per un edifici. Esperem que us agradi.

divendres, 19 de juliol de 2019

Ja fa unes setmanes que l'enderrocament de l'antiga fàbrica d'Aismalibar va començar, primer la part interior i ara ja la part exterior i la façana.

No només la fàbrica. El Club de l'Aismalibar, excel·lent aposta pels treballadors/es i els seus familiars. Aquelles 'verbenes' de Sant Joan a la pista de Bàsquet i ara al Juliol els cursets de natació... els diplomes de Bronze, Plata, Or (amb lletres marrons) i el diploma Especial (amb lletres blaves).

Quantes persones van entrar per aquesta porta de la fàbrica per primer cop per a fer l'entrevista de treball? Només pujant els quatre esglaons fins l'interior, l'ambient que es respirava dins i que encara recordareu molts de vosaltres.

Tot això ara només us pertany a vosaltres i als vostres records. Els que hi vau treballar a Aismalibar.

Una fàbrica en funcionament des de 1934. La porta es va tapar, però el record encara existeix. Observam avui la mateixa cantonada, ara descarnada de la carretera de Ripollet, després de l'enderroc:

Juny 2019

 
Veiem algunes imatges addicionals:








Fons: Propi.

divendres, 12 de juliol de 2019

A la Santa Maria de Montcada dels anys 40 i 50 es van editar un seguit de programes de festa major que hom col·lecciona de bon grat.

Un dels recordats és el següent programa dels anys 40:




Ja als anys 50, trobem edicions amb fotografies, com aquest de la Festa Major de 1953:


O aquest altre de les festes de 1954, on va actuar la ballarina A. Barrera


A les festes del 1956 es va aconseguir amb el permís especial de la governació del règuim franquista, fer balls de sardana, limitant el seu espectacle com a acte folclòric tradicional.

 A les festes de 1958 trobem un bonic dibuix del Fanalet, un acte ja consolidar al barri.



Al programa de les festes de 1959 trobem un bonic dibuix de gitana, novament com a vestimenta folklòrica catalana.


Missatges més recents Missatges més antics Inici