Blogcrowds

divendres, 24 de desembre de 2010

Aprofitant aquests dies de Nadal, que recorden en algunes ocasions a paratges nevats, fred i llums d'espelmes, us presento algunes fotografies de les muntanyes realitzades entre finals dels anys 80 i meitat dels anys 90, entre les que es destaquen algunes realitzades al Març del '93, on encara que no va ser una nevada Nadalenca, ara segurament entra amb més ganes:

 A finals dels anys 80.
 
 Un dels nombrosos incendis que van assolir la muntanya. Es pot veure el fum, les flames i algun hidroavió.

Nevada del Març del 1993.

 Gran arc de Sant Martí.

 La nevada del 1993 va ser força intensa. La següent imatge també la vàrem fer aquells dies:


Bon Nadal i Bones Festes!

dilluns, 20 de desembre de 2010

Un article interessat aparegut avui a montcada.cat:

Les obres d'urbanització del passeig sobre la C-17, resultant del soterrament de la carretera al seu pas pel Pla d'en Coll, han començat avui. Els treballs es divideixen en dues fases: la primera l'executa GISA, l'empresa pública de la Generalitat que ha fet el soterrament, mentre que la segona anirà a càrrec de l'Ajuntament.

La primera fase de les obres, que han estat adjudicades a l'empresa Moix i està previst que s'enllesteixin en dos mesos, consisteix en la urbanització de les zones verdes del projecte, cosa que inclou el moviment de terres per al perfilat del terreny, la col·locació de vorada i de paviment de sauló, la instal·lació de reg i el subministrament i plantació d'espècies vegetals.

A continuació l'Ajuntament executarà la resta de treballs sobre el passeig: la col·locació de la resta de paviments, les instal·lacions de sanejament i d'enllumenat públic i el subministrament i la col·locació del mobiliari urbà.

Totes les zones de pas es pavimentaran amb peces prefabricades de formigó de forma rectangular, col·locades sobre llit de sorra, excepte una petita àrea d'estada, en què la transició entre el paviment tou (gespa i plantes entapissants) i el paviment de peces de formigó es resoldrà amb llambordins.
A l'eix del passeig es col·locarà una línia de fanals. El projecte també inclou la instal·lació del mobiliari urbà: bancs i cadires, papereres i fonts. Al llarg de l'àmbit urbanitzat s'hi habilitaran tres zones d'estada.
La segona fase del projecte és previst que es liciti en els propers dies per tal de poder iniciar els treballs tot just finalitzin els de la primera fase.

L'àmbit a urbanitzar comprèn 3.761,21 m2 i inclou dues zones: la llosa compresa entre el carrer Lleida i la plaça Espanya (235,17 m2) i la llosa compresa entre la plaça Espanya i la rotonda del carrer Castelló (3.526,04 m2)


Font: Enllaç Montcada.cat

dilluns, 13 de desembre de 2010

Avui us vull presentar un dibuix, o Sketh, realitzat amb tintes i davant el motiu principal dibuixat, del turó de Montcada i la fàbrica Asland. El dibuix va ser enregistrat al Juliol del 2009 per Julien Fassel, aka Lapin, un francès que viu a Barcelona.

A la plana es comenta:

One more factory!
tribute to byung hwa yoo, here is a factory I sketched this morning. it's on the border of barcelona, on the way to france. factories looks quite the same everywhere in the world, and I love it. it's the lafarge-asland ciment factory in montcada.
I el dibuix és el següent:

Ve a dir que es tracta d'una fàbrica ubicada a les afores de Barcelona, a prop de l'autopista cap a França. Comenta que les fàbriques tenen el mateix aspecte arreu del món.



Fotografia de la cimentera i del turó.

divendres, 3 de desembre de 2010

L'A-18 al 1971. El Turó al fons de la imatge.

La C-58 al 2010


Observem que el turó actualment, des de aquesta perpectiva, és gairebé pla i que les torres elèctriques han desaparescut.

dimarts, 23 de novembre de 2010

La següent imatge mostra l'interior de la parròquia de Sant Pere de Reixac. En ella es pot observar el sepulcre d'Alamanda de Reixac i també la Mare de Déu del Roser:


Pensem que aquesta podria ser la capella del Roser, cremada i enderrocada durant la Guerra Civil. El detall de la imatge original de la capella:


Detall de la imatge de la verge del Roser, que es va salvar de la crema litúrgica:


Nota: Fixem-nos que la imatge en blanc i negre està capgurada. El nen Jesús es troba sobre els braç esquerre de la Verge i no pas sobre el dret. Això és un efecte del positivat de la imatge antiga.

dissabte, 20 de novembre de 2010

Fent una ullada a gravats antics, he trobat un  que fa referència a la ciutat de Barcelona de l'any 1572, a la Hebrew University of Jerusalem. Aquest gravat, Braun and Hogenberg, Civitates Orbis Terrarum, map I-5, realitzat des de Montjuic sembla mostrar, a la llunyania, un pic més elevat que la resta, a prop de la ciutat, i del que s'observa també un camí que ve de la zona i que s'aprecia com a important. Es tractaria del Turó de Montcada i de l'antic camí cap a Roma?


El gravat sencer, on podem observar ¿el Turó? a la part superior esquerra és el següent:



He analitzat una mica el gravat i he decidit a pujar a Montjuic per tal de veure si realment la imatge pot ser ajustada al gravat. Aquesta és una fotografia del lloc:


La idea ha estat llençar visuals des de quatre posicions des de la localització del Castell de Montjuic (turistes Japonesos inclosos), de manera que, començant per l'esquerra, trobem el Turó al fons (la imatge no és gaire nítida per la contaminació, veure ampliació a continuació), posteriorment trobem el Temple de la Sagrada Familia, en tercer lloc la torre Agbar a la Plaça de les Glòries i finalment la torre de l'hotel Arts (al costat de la torre Maphre).

Detall ampliat del Turó de Montcada. A la part de la dreta la Sagrada Familia.

Nota: vaig anar dies després per a fer unes fotos amb menys contaminació atmosfèrica on podem observar el turó sense problemes:



Aquestes visuals també les podem definir des de imatges de satèlit:


A la fotografia es pot observar l'edifici de les Drassanes i al gravat també hi són. Si tenim en compte aquest punt de referència, el traçat de la línia del mar i ho comparem entre la fotografia i el gravat tot sembla apuntar que el dibuix de la muntanya correspon al Turó de Montcada.

Val a dir que llavors el turó tenia 30 metres més d'alçada, ja que avui dia només té uns 276 metres degut a l'extracció de roca per part de la cimentera ASLAND durant el segle XX. Per altra part, en la meva última excursió al Turó de Montcada vaig fotografiar Barcelona i també podem veure que la muntanya de Montjuic i la part on es troba el castell són visibles:


Nota: La distància en linia recta des del lloc de la fotografia a Montjuic fins al turó de Montcada és de 12,25 Km.

M'ha semblat si més no curiós i he decidit compartir-ho amb tots vosaltres.

dilluns, 15 de novembre de 2010

La Capella del Roser, cremada i enderrocada durant la Guerra Civil Espanyola, era un annex ubicat entre el campanar i la porta d'entrada de Sant Pere de Reixac.

L'any 1652 Sant Pere de Reixac va ser cremada durant la Guerra dels Segadors, pels soldats del comte-duc d'Olivares. Quatre anys després, el 1656, es va restaurar, afegint l'actual campanar octogonal i aquest annexe de la Capella del Roser on va venerar la Mare de Déu del Roser i també a Sant Antoni. Tenia un petit altar i també decoració. Més tard es va penjar a la paret mitjanera del campanar el sepulcre d'Alamanda de Reixac, una donzella noble que va morir al segle XIV

A continuació podem veure una imatge de l'any 1925, abans de la Guerra Civil. Podem veure la paret de la capella del Roser a la banda dreta de la porta d'entrada al temple:


Avui dia el mateix indret:





dilluns, 8 de novembre de 2010

Can Piqué és un dels restaurants del nostre poble:


De ben segur que tots/es hem pujat més d'un cop i hem gaudit de la seva cuina. Us presento la descripció històrica acompanyada de fotografies que podem trobar a la plana web de Can Piqué:

Es tenen notícies de Can Piqué des del segle XVII, quan els conreus que voltaven la masia eren dedicats a la vinya i a l'horta de regadiu. tota la família cuidava la terra, netejava el bosc i comercialitzava el vi i els productes de l'horta.

En Josep, la Rosa i la tieta Montserrat convinguerem que, en lloc de portar el vi a la cooperativa, els seria més rendible vendre'l en porrons dins la masia, i fou així com va nèixer el merendero de Can Piqué.

Arribada la diada de Sant Pere, el 29 de Juny, tots els anys se celebrava als voltants de Can Piqué la festa major de Reixac i la Vallençana.

Els diumenges a la tarda, quan començava la caloreta, es feia ball amb una gramola i una vegada al mes hi tocava una orquestrina.

D'aquestes trobades ballarugues en van sortir parelles de joves, i moltes, més endavant, es van casar.
Quan ja feia fred, poca gent s'arribava al merendero, i aleshores, el senyor Josep feia de peó de camins quan no adobava pells. L'any 1948 s'obtingué el permís oficial per normalitzar el Can Piqué bar-restaurant. Tot seguit es ca vonstruir un cobert de bruc sec i d'uralita per poder atendre la clientela que hi anava a dinar. Llavors, van començar a celebrar banquets per a noces en dies laborables, com era costum en aquells temps.

A les nits, e Josep pujava a coll barres de gel des de la fàbrica de gel de Montcada, ja que de dia amb la calor no hauria arribat tal com cal, i així, al dia següent, el vi, el cava i la resta de begudes estaven fresques de debó. També carretejava a peu des de Montcada tots els queviures, begudes i estris per poder atendre bé la clientela. Més endavant, aquesta pesada feina la feia damunt del burret que li deixaven els de can Riera.

Després el burret arrossegà un carretó, i més endavant en Josep llogava els serveis d'un taxi, encara que el camí de baixada el feia a peu. Fins que, forçat per clients del restaurant de l'empresa Seat, en Josep es decidí a fer el transport amb un sis-cents.
Vant passar els anys i en Josep i la Rosa duen endavant el negoci amb l'ajude de les dues filles, l'Isabel, la Glòria i més tard d'en Rafael.

Malauradament, la Rosa es queda vídua del bon Josep i és la Isable i en Rafael que empenyen l'obra començada el 1948, modernitzant, ampliant i transformant a poc a poc aquell vell merendero en l'acollidor i casolà restaurant d'avui. els fills de la Isabel i en rafael, que ja ajudaven els pares entre estidus i pràctiques d'hosteleria, són els pilars de la continuïtat de Can Piqué.

dijous, 28 d’octubre de 2010

Bucejant per l'hemeroteca de La Vanguardia, he trobat un article del 28 de Setembre del 2007 on explica la troballa de la piranya a l'estany de Mas Duran, durant les feines de consolidació de la zona. Un fet que segurament alguns de vosaltres recordareu. La piranya en qüestió va ser trobada el dimecres 26 de Setembre del 2007 i va morir pocs dies després al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa, a Santa Perpètua de Mogoda.


Aprofitant aquest fet, des de aquí volem deixar el nostre petit granet de sorra per tal de que la població tingui consciència d'aquest tipus de fets i que abandonar un animal a la seva sort, i més encara en hàbitats autòctons de la nostra terra, pot posar en perill l'equilibri dels sistemes naturals.

dimarts, 12 d’octubre de 2010

Cada cop que la veig quan passo per la C-58, em proporciona un petit alé d'esperança però penso que ja no li queda gaire temps, abans que quedi ensorrada per sempre. Em refereixo a la Torre Na Joana.

Us presento un petit treball de investigació que espero pugui ser un altre petit gra de sorra per a que el poble no deixi en l'oblit una de les poques estructures boniques de debó.

L'últim cop que vaig visitar la torre va ser a l'any 1998. En aquell temps treballava a l'estiu fent instal·lacions d'antenes de TV i un dia ens van trucar per a reparar l'antena de Torre Bombita (o Torre Na Joana). Llavors hi havia un llogater que fèia servir només una petita part de tota la casa, ja que la resta ja es trobava en un estat lamentable. Poc després, a l'any 2001 l'ajuntament va rebre la casa en l'estat que es va deixar, però ja parlarem de tot això després.

Tots sabeu on es troba aquesta casa. Si passeu per l'autopista de Sabadell, o volteu pel polígon de la ferreria, veureu la seva torre des de qualsevol lloc:

Foto Plataforma en Defensa del Patrimoni (Gener 2009)

La seva ubicació, com us comentava, és al Polígon de la Ferreria, en concret a les coordenades GPS 41°29'14.18"N - 02°09'48.79"E  amb una elevació de 56 metres sobre el nivell del mar:


En primer terme us presento una petita descripció de la primera planta de la casa, fruit d'una visita realitzada i documentada per MontcadaMirame i el blog AngelesDescarnados. Posteriorment us citaré alguna documentació que he anat trobant amb relació l'estat actual de la casa i futurs projectes de consolidació.


Torre Na Joana, situada en la Avinguda principal del Polígon de la Ferrería, és una inponent masia del segle XVIII que va ser ampliada al segle XIX per a ser transformada en una impressionant torre d'estiueig.


A dia d'avui només resta l'ombra de l'esplendor d'aquella torre, abandonada i en estat ruinós, rodejada d'un paisatge industrial, lluny dels camps i boscos que van acompanyar la seva magnitud.


Als seus inicis, aquesta tradicional masia agrícola va estar sota jurisdicció, com la gran majoria dels masos de Montcada, de la parròquia de Sant Pere de Reixac.

Capilla.

Junt al mur de tancament del pati, i aun nivell inferior, es troba la capella de "Jesús de Gran Poder", amb un campanari de "espadaña" cobert a dos aigues.

El portal és d'arc de mig punt de dovelles i a sobre té un rossetó, arrodonit a l'exterior i en forma de trèbol de quatre fulles a l'interior. En el moment de decadència de la Torre Na Joana, la capella va deixar-se de fer servir, passant a ser un magatzem que va accelerar el seu procés de degradació.

Interior de la capella.

Al segle XIX, amb l'arribada al poble de la burgesia de Barcelona per tal d'estiuejar, la masia va ser adquirida per un promotor per tal de transformarla en una torre d'estiueig per a ell i la seva familia.

(Tomares, 20 de febrer de 1879 - Sevilla, 29 de novembre de 1936)

Una filla d'aquest María de la C. Regorodosa Jover es va casar amb un famós torero de la postguerra, Ricardo Torres Reina, sobreanomeat "Bombita", el 13 de juliol de 1919. D'aquí el sobrenom de la torre com a Torre Bombita.

La boda es va celebrar a la mateixa torre, ja que així ho trobem documentat al diari ABC:

El romántico idilio entre la señorita de la alta sociedad catalana y el torero terminó en boda en la finca «Torrejuana» de Santa María de Moncada.

(...)
Aseguran que cuando en la estación de Moncada no había llegado Bombita, el tren no arrancaba. «Encara no marxem?», preguntaban los viajeros. «No, esperem al torero», contestaba el maquinista.El torero ya era gloriosa historia. Más de treinta cicatrices serpenteaban por su cuerpo.

Val a dir que el torero i la seva dona descansen al mausoleu familiar del cementiri de Santa Coloma de Cervelló.


Fotografia trobada a la Vanguardia, el diumenge 7 de Desembre 1930 on Bombita es troba amb el Rei.


La masia original només tenia tres seccions centrals, sent els altres dos de l'ampliació del segle XIX.



L'edificació és de gran bellesa arquitectònica, amb una composició gairebé simètrica de cinc seccions, amb la secció central una mica més elevada, des de on sobresurt la seva imponent torre, fruit de l'ampliació del segle XIX, de cinc plantes, incorporant finestres neogòtiques geminades a la segona i tercera planta. A la quarta planta trobem tres finestres amb arc de mig punt per a cada una de les cares de la torre i en la cinquena planta hi ha sis cans per cara que suporten el ràfec de la coberta del sostre, observant obertures entre cada can.



En mans de l'Ajuntament de Montcada i Reixac, des del 1985, fruit d'una cessió gratuïta de Ricardo Torres Rocamora, avui la Torre Bombita es troba en un estat molt ruinós.


Façana principal.

Noteu la coloració de les vigues.

Nau enfonsada.


Al fins a la dreta, escales d'accés a la torre.



Cordes penjant del sostre.
Escala d'accés a les plantes superiors.

Zona de la planta baixa.

Escales d'accés a la resta de pisos.

Entrada del primer pis.
Les portes encara mantenen una mica de dignitat.

Finestres del primer pis.

S'observa una xemeneia al fons.

Vigues de la secció de llevant, vistes des de la portá d'accés al primer pis.



Lloc que suposem és la cuina.

Pati i jardins amb muralles amb merlots.


Estat dels estables.


Per altra part, llegint actes del ple de l'Ajuntament he trobat la següent "ACTA NÚM. 200900000011 DEL PLE DE L'AJUNTAMENT CORRESPONENT A LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL DIA 29 D’OCTUBRE DE 2009" a la web de l'Ajuntament on es diu:

MOCIÓ PER LA RESTAURACIÓ I CONSERVACIÓ DE LA TORRE NA JOANA que presenta el grup municipal d’ESQUERRA

(...)

La torre és propietat de l’ajuntament des de 1985, que afegíssim que aquesta propietat estava supeditada a que havia un llogater, i fins l’any 2001 no s’ha pogut disposar. (...) Que correm un risc de perdre la identitat, de quedar diluïts dintre de l’àrea metropolitana, i acabar com un poble dormitori si perdem el patrimoni i la història. Hem triat la Torre Na Joana per tres motius: un perquè és un lloc emblemàtic, visible i aprofitable;dos perquè perilla, té un risc real d’esfondrament; i l’altre motiu és perquè és de titularitat municipal i això ens fa més responsables.

(...)

El Sr. Alcalde exposa: Evidentment, compartim la preocupació i estem fent moltes reunions per aquest tema. L’Ajuntament no pot intervenir a la torre. La idea és sobre tot conservar la façana i la estructura que té, perquè l’interior és perillós fins i tot per fer visites, perquè està tot en molt mal estat, i en la situació que la va rebre l’Ajuntament l’any 2001, és impossible entrar a la casa. Continuarem treballant per no perdre la façana i l’estructura de l’edifici i, sobre tot, no perdre la torre.

El Sr. Gil, regidor del grup d’ICV-EUIA, expressa: Volíem dir que quan anem a la torre Na Joana lo primer que trobem és el pati, i el pati està ple de contenidors i de restes de ferralla, que denota o que fa pensar que és l’Ajuntament qui ha utilitzat la torre de Na Joana com a deixalleria.

(...) Vista la moció presentada, el contingut de la qual és el següent:(...)

La Torre Na Joana és propietat, des de 1985, de l’ Ajuntament , després de la cessió de l’antic propietari, Ricardo Torres Rocamora, però no va ser fins molt més després, i després de varis recursos i de l’expedient d’expropiació, que no es va poder fer efectiva la cessió i es va poder disposar de la finca. Finalment el llogater, que l’havia destinat durant molts anys a l’explotació ramadera de cavalls, la va deixar lliure a l’any 2001 i l’Ajuntament la va rebre en l’estat actual.

El seu estat de conservació actual és molt dolent, amb parts esfondrades, i a més no s’hi fa cap mena de manteniment. Últimament han caigut parts de la teulada de la planta principal i de la torre. El seu pati és utilitzat com a abocador de contenidors de deixalla.

(...)

Demanem:

Que s’iniciïn estudis de viabilitat pel seu aprofitament públic, que en garanteixi la restauració i la seva conservació, considerant la Torre Na Joana com a possible ubicació per a nous serveis públics (centre de negocis, viver d’empreses, escola-taller,...) o en el seu defecte, privats (restauració, oci, serveis a les empreses,...), aprofitant la seva ubicació en un polígon industrial punter, en una via d’entrada principal al municipi, propera a un important nus de comunicacions, amb la finalitat de garantir una recuperació i conservació total i definitiva.”
El Ple acorda per unanimitat aprovar la moció.


Suposo que fruit d'aquesta moció, el 13 d'Abril del 2010, l'Ajuntament va publicar el segúent article:

L'Ajuntament de Montcada i Reixac i l'Àrea de Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona han presentat aquest matí el Pla de millora del Polígon d'Activitat Econòmica (PAE) La Ferreria en un acte que s'ha desenvolupat a la Casa de la Vila davant d'un grup d'empresaris, i en què han participat el president de l'Àrea Econòmica, Joan Maresma, i el regidor de Promoció Econòmica, Comerç i Turisme, Joan Carles Paredes, en representació municipal.

El Pla de millora de la competitivitat és fruit de la col·laboració de la regidoria de Promoció Econòmica amb una prova pilot dintre del Programa de Promoció dels PAES de la Diputació de Barcelona, el programa MENTOR PAE. La recollida de dades i posterior elaboració de l'estudi ha anat a càrrec de la consultora Horwarth Accelera Management.

El Pla fa una anàlisi de la competitivitat del PAE La Ferreria, inclou una diagnosi i les línies estratègiques d'actuació, i les accions concretes que cal dur a terme per millorar el polígon.

El document destaca com a punts forts del PAE la seva localització i l'accessibilitat, el fet de disposar d'una entitat de conservació eficaç en la provisió de serveis bàsics i d'un grup d'empreses implicades en la millora del polígon. També marca un seguit d'oportunitats que cal aprofitar per potenciar-lo, com l'establiment d'un model de gestió basat en l'associacionisme empresarial, la creació de sinèrgies amb la resta de PAEs del municipi, l'articulació d'espais de col·laboració amb pols de talent i innovació, i la transformació de la torre de Na Joana (actualment un espai degradat) en un actiu que millori la competitivitat del PAE.

L'estudi parla també de les debilitats i amenaces: la poca implicació de les empreses no propietàries, la inexistència d'un cens actualitzat de l'activitat de les empreses, la manca de cooperació i organització empresarial, l'elevat cost de les naus, el fet que un 20% de les naus estiguin buides, així com un 40% dels espais al centre de serveis, la competència de noves PAEs amb serveis més econòmics, o la fugida d'empreses importants, amb el consegüent impacte negatiu en la pèrdua de llocs de treball i la generació de riquesa.

El Pla de millora proposa un nou model de gestió, amb participació activa de les empreses ubicades al polígon, que haurien de constituir-se en associació. Suggereix una gestió professionalitzada que vetlli per la competitivitat; el desenvolupament de serveis avançats; la millora i apropament de la col·laboració entre empresaris, propietaris i Ajuntament; i l'assumpció per part del Servei de Promoció Econòmica del paper d'interlocutor municipal al PAE, tenint en compte que la competitivitat del municipi i la del polígon estan estretament relacionades.

El document contempla un seguit d'actuacions a càrrec de l'Ajuntament per millorar el PAE La Ferreria, com la instal·lació d'una oficina de Promoció Econòmica al centre de serveis del polígon per ubicar-hi els serveis de suport a empreses; la realització d'un cens d'activitat econòmica actualitzable com a condició prèvia necessària per a una correcta presa de decisions en la definició de programes o serveis; i la dinamització de les naus buides.

De cara a 2010, el pla contempla la realització del cens d'activitat i una enquesta sobre necessitats a totes les empreses del PAE; la concreció d'un pla de dinamització de l'oferta de naus buides i de sòl industrial; la realització d'una diagnosi i del pla d'implementació d'una finestreta única on puguin adreçar-se les empreses del polígon; i actuacions de foment de la cooperació empresarial.
Quedo a l'espera que la frase "També marca un seguit d'oportunitats que cal aprofitar per potenciar-lo, com (...) la transformació de la torre de Na Joana (actualment un espai degradat) en un actiu que millori la competitivitat del PAE." sigui una realitat en breu i que Torre Na Joana pugui ser un centre de gestió del Polígon de la Ferreria o qualsevol equipament que tingui una vinculació especial amb la zona, encara que al document de Pla de Millora no he trobat cap referència explícita.


Per a qui pugui interessar, deixo la referència de la moció que la web de l'Ajuntament publica per a tots els ciutadans i de la qual hem fet l'extracte d'aquesta investigació.

 7.1 MOCIÓ PER LA RESTAURACIÓ I CONSERVACIÓ DE LA TORRE NA JOANA que presenta el grup municipal d’ESQUERRA

El Sr. Sánchez explica: És una moció que ha presentat Esquerra, però sobre la que hi ha acord de tots els grups. Per tal de poder estar tots d’acord s’ha demanat que s’afegís en les explicacions, quan dèiem que la torre és propietat de l’ajuntament des de 1985, que afegíssim que aquesta propietat estava supeditada a que havia un llogater, i fins l’any 2001 no s’ha pogut disposar. Esquerra hem volgut presentar aquesta moció preocupats per la pèrdua del nostre patrimoni històric i cultural, i que entenem, i crec que tots ho compartim, que el patrimoni ens dóna identitat, ens dóna personalitat, ens fa enfortir el sentiment de pertinença al poble, l’arrelament,  l’orgull de pertànyer a Montcada a través de la nostra història, que és necessari el coneixement del nostre patrimoni perquè es pugui estimar el poble. Que correm un risc de perdre la identitat, de quedar diluïts dintre de l’àrea metropolitana, i acabar com un poble dormitori si perdem el patrimoni i la història. Hem triat la Torre Na Joana per tres motius: un perquè és un lloc emblemàtic, visible i aprofitable;dos perquè perilla, té un risc real d’esfondrament; i l’altre motiu és perquè és de titularitat municipal i això ens fa més responsables. Nosaltres hem denunciat l’estat d’abandonament actual, hem responsabilitzat al govern actual d’aquell estat, perquè s’està utilitzant no diré com a deixalleria, però hi ha uns contenidors . Al presentar aquesta moció el nostre objectiu no és parlar d’això, sinó que es puguin sumar tots els grups, perquè el nostre objectiu és que no caigui la torre de Na Joana. Trobaria molts exemples de deixadesa i d’edificis que són patrimoni que s’han perdut, però no es tracta d’això. Es tracta que tothom es senti vinculat, s’aprovi, i se salvi la casa i no quedi el tema en l’aire. Nosaltres perseguirem el tema per evitar que la torre caigui.

El Sr. Alcalde exposa: Evidentment, compartim la preocupació i estem fent moltes reunions per aquest tema. L’Ajuntament no pot intervenir a la torre. La idea és sobre tot conservar la façana i la estructura que té, perquè l’interior és perillós fins i tot per fer visites, perquè està tot en molt mal estat, i en la situació que la va rebre l’Ajuntament l’any 2001, és impossible entrar a la casa. Continuarem treballant per no perdre la façana i l’estructura de l’edifici i, sobre tot, no perdre la torre.

El Sr. Gil, regidor del grup d’ICV-EUIA, expressa: Volíem dir que quan anem a la torre Na Joana lo primer que trobem és el pati, i el pati està ple de contenidors i de restes de ferralla, que denota o que fa pensar que és l’Ajuntament qui ha utilitzat la torre de Na Joana com a deixalleria. Nosaltres pensem que hem de respectar el patrimoni, perquè el patrimoni és un testimoni vivent que explica la història del nostre municipi, i si no només no el cuida, sinó que a més l’utilitzem com a deixalleria, denota una falta de respecte bastant important pel que és la història de Montcada. A més, hi ha una part de la torre que està derruïda, i la sensació que dóna la torre és que necessita urgentment un manteniment perquè no caigui sencera, i això no és només un tema de que no caigui la torre, és també un problema de seguretat, perquè la torre és perfectament accessible des del polígon, pot entrar qualsevol nen a dins, i que la torre li caigui a sobre, i llavors ens lamentarem, no només pel tema patrimoni, sinó perquè un ciutadà de Montcada tingui un problema greu. I a més, si aconseguim condicionar la torre correctament, podríem  utilitzar-la per equipaments per Montcada. Tot el que sigui arreglar la torre, és guanyar pel poble, per tant, el nostre vot és favorable.

Vista la moció presentada, el contingut de la qual és el següent:

“La Torre Na Joana és un dels exemples més valuosos dels nostre patrimoni històric. Es tracta d’una masia del segle XVIII reformada i ampliada a finals del segle XIX. El “Catàleg del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Montcada i Reixac” (redactat el 2002 i aprovat en Ple municipal però retirat per un decret d’alcaldia d’1 d’abril de 2003), la descriu com una “Masia-Torre d’Estiueig amb elements neogòtics, de grans dimensions,” que, pel seu emplaçament, alçada i visibilitat, “fa de porta d’entrada de la vila pel sector de Cerdanyola Ripollet”. En destaca la façana basilical de 5 cossos, la torre, la capella amb campanar d’espadanya, el jardí, el portal,...a més de nombrosos elements arquitectònics com els forjats de bigues de fusta i revoltó de rajola, les finestres d’arc de mig punt o neogòtiques, una barana de ferro, teules de ceràmiques, la rosassa de la capella o el portal premodernista del pati, entre d’altres elements artístics.

La Torre Na Joana és propietat, des de 1985, de l’ Ajuntament , després de la cessió de l’antic propietari, Ricardo Torres Rocamora, però no va ser fins molt més després, i després de varis recursos i de l’expedient d’expropiació, que no es va poder fer efectiva la cessió i es va poder disposar de la finca. Finalment el llogater, que l’havia destinat durant molts anys a l’explotació ramadera de cavalls, la va deixar lliure a l’any 2001 i l’Ajuntament la va rebre en l’estat actual.

El seu estat de conservació actual és molt dolent, amb parts esfondrades, i a més no s’hi fa cap mena de manteniment. Últimament han caigut parts de la teulada de la planta principal i de la torre. El seu pati és utilitzat com a abocador de contenidors de deixalla.

Donada la pèrdua d’altres elements destacats del nostre patrimoni (exemples com la desaparició per enderroc de Can Fàbregas, a la Serra de Marina, o declaració de ruïna de la Torre dels Frares), i davant del risc que la Torre Na Joana segueixi el mateix camí.

Donada la lentitud en l’aprovació definitiva del “Catàleg del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Montcada i Reixac”, lentitud que fa que sigui inoperant i no puguem esperar a la seva aprovació per a actuar i intentar salvar el patrimoni cultural que encara conservem a Montcada.

Donada la ideal ubicació de la Torre Na Joana, en un polígon industrial que ha de ser modern i punter, en una via d’entrada principal al municipi, propera a un important nus de comunicacions, i amb una visibilitat rellevant.

I fruit de la consideració, ben segur compartida, del nostre patrimoni com a un bé per a ell mateix però també com a un element fonamental per a conservar la nostra memòria i la nostra identitat com a poble i en definitiva per a fomentar l’orgull, l’estimació i la integració necessaris per a la millora de Montcada.

Demanem:

Que s’iniciïn estudis de viabilitat pel seu aprofitament públic, que en garanteixi la restauració i la seva conservació, considerant la Torre Na Joana com a possible ubicació per a nous serveis públics (centre de negocis, viver d’empreses, escola-taller,...) o en el seu defecte, privats (restauració, oci, serveis a les empreses,...), aprofitant la seva ubicació en un polígon industrial punter, en una via d’entrada principal al municipi, propera a un important nus de comunicacions, amb la finalitat de garantir una recuperació i conservació total i definitiva.”

El Ple acorda per unanimitat aprovar la moció



Per acabar només deixar-vos un petit exemple de consolidació d'edificis històrics, al Prat de Llobregat. Es tracta de l'edifici dels Carabiners i l'edifici del Semàfor, a la vora de la platja:





El Semàfor (la casa de Senyals) és un edifici històric construït a finals del segle XIX a la zona del Prat de Llobregat coneguda amb el nom de l'Albufera, a uns 200 m de les antigues barraques dels Carrabiners.

Aquesta casa va ser edificada amb la finalitat de regular el trànsit marítim per la costa i reduir el nombre d'accidents. Això s'aconseguia mitjançant la instal·lació d'uns semàfors dotats d'uns telègrafs òptics que, seguint un codi preestablert, permetien la comunicació amb els vaixells que navegaven per la costa.

Aquest mas, conegut oficialment amb el nom de "Semáforo del Río Llobregat" es comunicava a més amb el del castell de Montjuïc gràcies a un telègraf de banderes.

Per protegir l'edifici de les crescudes del mar, els terrenys es van haver d'elevar tres metres sobre el nivell del mar. L'edifici de planta rectangular tenia un mirador central i una cisterna subterrània que recollia aigua de pluja.

El primers treballadors dels quals se'n té coneixement daten del 1897, els quals vivien en unes condicions sanitàries molt dolentes, amb continus episodis de paludisme, típics a tota la zona del Delta del Llobregat.


Si us plau, Ajuntament, evitem la pèrdua del nostre patrimoni. Si calen voluntaris per a rehabilitar la zona sempre es pot formar un grup interessat en la consolidació d'aquests edificis.

Missatges més recents Missatges més antics Pàgina d'inici