Montcada i Reixac

Algunes imatges de Can Toi, moltes d'elles del fotògraf Baxaulí.

Avui volem oferir-vos una imatge de Can Toy, en un moment on aquesta va ser un centre escolar de colònies als anys 30 del segle XX.

Si voleu saber més sobre els usos d'aquesta casa, visiteu els articles ja publicats sobre ella, clicant aquí.

El nostre amic Francesc Costa Oller, investigador de la Serralada Litoral ha estat revisant recentment un plànol de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, realitzat a Barcelona el 18 de Setembre de 1787, en el que apareixen descrits camins i topònims de Montcada i Reixac.

El plànol queda descrit com: "Plano que manifiesta los actuales límites del término y Parroquia de Rexach con los confinantes, los terrenos, que se contravierten entre los P.P. Gerónimos de la Murtra y el cura de Ripollet, y últimamente todos los objetos y señales, con lo demás conveniente, que insiguiendo la provisión de la Real Audiencia se previene con cartel de 11 Abril de 1783 a los geómetras bajo firmados, expertos respectivamente nombrados de los ynteresados para la formación de dicho Plano".

A la descripció del plànol, realitzada per l'Arxiu de la Corona d'Aragó podem llegir:

"Presenta unos terrenos junto al río Besòs, indicando de caminos, cursos de agua, torres, masías, molinos, iglesias, etc. con abundante toponimia. Explicación con clave alfabética.  Relieve representado por sombreado.  Plano realizado y firmado por Mateo Puig [nombre completo: Mateo Puig Juliol], experto nombrado por el monasterio de Sant Jeroni de la Murtra, para aclarar los límites de las parroquias de Reixac y Ripollet. Firmado también por Ignacio Carrer, experto nombrado por parte del rector de Ripollet, con la siguente nota en la esquina inferior derecha, precediendo a las firmas: "Nota que sobre las expresiones con que se explican algunos objetos que se han encontrado al tiempo de la formación del plano, y que subsisten, el expto. del cura de Ripollet expone su parecer en la declaración que acompaña con el mismo plano y entrega al actuario para que se tenga presente. Barna. 18 sepre 1787".  Orientado con lis en rosa de ocho vientos, N. al NO. del plano."

Podeu llegir el seu article al web de SerraladaLitoral, clicant aquí. Els topònims, masies, camins que ha pogut trobar en Frances al mapa són:

Edificis  

• Donadeu (masia encara existent)  
• Dicho Hermitá (masia desconeguda vora Can Presas)  
• Presas (segurament l'actual Can Peces)  
• Rexach (Sant Pere de Reixac)  
• Albinana de la Costa (masia desconeguda vora Can Muns. A la zona de Moncada el mapa assenyala la masia Albiñana del Pla)  
• Muns (Can Muns ara coneguda com Can Pla)  
• Coll de Llisá (per la situació al mapa potser Can Fontanet) 
• Marquez de Móia (ara Can Moià)  
• Alou (masia desapareguda situada potser a Can Bonet)  
• Torre dels Frares (masia encara existent)  
• Lienso de pared o tapia (al voltant de la Torre dels Frares) 
•  Corral y casita (al voltant de la Torre dels Frares)  
• Vestigios de edificios (al voltant de la Torre dels Frares) 
• Vestigio de capilla (al voltant de la Torre dels Frares)  
• Franch (masia encara existent)  
• Tiraina (ara Can Filaina)  
• Escrigas (masia que no podem identificar a la Vallensana)  
• Valent (masia que no podem identificar a la Vallensana)  
• Cabreta (ara potser Can Ballester)  
• Carbonell (ara Can Masoliver) 
• Teia (masia que no podem identificar a la Vallensana) 
• Riera (ara Can Riera)  
• Rey (ara Cal Rey)  
• Roca (ara Can Roca)  
• Ribas (ara potser Can Rata) 
• Olaguer (ara Ca l'Oleguer)  
• Pelat (ara Can Pelat)  
• Toy (ara Can Toi, masia anterior a l'edifici actual)  
• Devesa (masia desapareguda a la Vallensana)  
• Dicho Geperut (ara Can Geperut)  
• Dicho Soldat (ara potser Can Rafaller)  
• Vestigios de Rodasocas (encara es conserven les restes)  
• Vestigios de Galtego (restes desaparegudes) 
• San Onofre (ermita ben conservada) 
• San Clemente (ermita ben conservada)  
• Rocaplana (masia desapareguda sota el turó del mateix nom)  
• Filaina (masia desapareguda al Coll de la Malesa, ara hi ha una casa del mateix nom a la Vallensana.

Topònims  

• Torrente de Valle de Forns o Valldret (mapes dels anys vint del segle passat en diuen Torrent del Llop o Torrent de Muns. És límit municipal i ara se l'ha menjat parcialment la pedrera de Can Donadeu).  
• Torrente de la Señora (ara torrent de Vall-llosera)  
• Vall Tradós (ara Vall-llosera)  
• Vall Gensana (ara Vallençana)  
• Sierras de Cañet Puig Castellar (turó conegut també com el Pollo)  
• Coll de Nabona antiguamente Congostell (abans també Coll del Pi Candeler i ara Coll de Lliçà)
•  Puig del Pi Candelé (tots els mapes del segle vint i d'ara mateix consultats situen el Turó de la Coscollada i el Turó del Pi Candeler al mateix indret, però això no passa amb els mapes més antics. Aquest del segle divuit situa el Turó del Pi Candeler on ara hi ha el de la Coscollada. I l'excursionista Artur Osona passa diverses vegades per l'indret, els anys vuitanta del segle dinou, i sempre inverteix l'ordre: l'actual Coscollada és el Pi Candeler, i l'actual Pi Candeler és el Turó de l'Amigona o Coscollada de l'Amigó).

Camins

• [Camino] de Martorellas
• [Camino] de ir a Montalegre
• Camino de ir a S.Geronimo de la Murtra
• Camino (sota el Puig Castellar)
• Senda (surt del Coll de Lliçà)

Altres

• Lugar de un fita caida
• Fita antigua con las llabes de San Pedro (dalt la Malesa)
• Punto de la mina
• Casita antiguamente de mina
• Casiya nueva

 
Recomanem el gran interès de les publicacions de Francesc i us animem a visitar el seu web i si voleu saber més sobre els camins històrics de la Serralada Marina, consulteu l'enllaç següent, clicant aquí.

Font: Francesc Costa Oller, de la investigació del plànol de 1787 de l'ACA. http://www.laserraladalitoral.com

Com ja hem vist en articles publicats al bloc, Can Toi ha tingut una llarga història en quant a usos, des de casa per a treballadors de la Cantera de la Vallensana, promoguda per l'amo de la mateixa cantera, un anglès afincat a finals del segle XIX, passant per casa de colònies per a nens de la república i la coneguda Escola Moderna, o passant ja en època franquista per acollir a l'estiu noies de la "Frente de Juventudes" o quedar-se en estat ruinós i més tard convertir-se en un conegut restaurant de Montcada.

La casa va tenir altres usos, com per exemple un institut d'oficinistes, anomenat Instituto Pujol i del que avui us mostrem un petit exemple publicitari d'aquest, amb algunes fotografies de l'indret.

Aquest institut, del qual era directora Dñª Josefa Pujol Roure, com a mestra superior oficinista, oferia un indret especial per a l'aprenentatge, fent ressó de les avantatges de la seva ubicació privilegiada, en un entorn natural, amb pinedes, aigues de manantial i un indret amb totes les comoditats. La portada del llibret publicitari informa d'algunes d'aquestes avantatges:

Nuevo edificio situado en pleno bosque a 300 metros sobre el nivel del mar, superficie diez y nueve millones de palmos cuadrados, la mayoría pinares, aguas de manantial, inmejorables condiciones en verano e invierno. Clases al aire libre, espléndidas y confortables habitaciones para las Srtas residentes y pensionistas, pista de tenis, etc, etc. a treinta minutos de Barcelona y quince de Badalona, carretera recién construída que pasa por el Instituto.

Fa uns 75 anys d'aquesta publicació a La Vanguardia, el 26 de Febrer del 1937:

Es tracta d'un grup d'alumnes ubicats a Can Toi, a la Vallensana, actualment un restaurant (click aquí per a veure la seva plana web actual).

Segons el Catàleg de patrimoni Arquitectònic de Montcada, fou una casa de colònies de la Generalitat Republicana i durant la dictadura del general Franco (1939 – 1975) aplegà les estades estiuenques i els campaments de la secció femenina del Frente de Juventudes.

En 1988 es va fer una profunda rehabilitació, construint forjats, cobertes, baranes, tancaments i revestiments, per al nou ús de restaurant.


Segons els propietaris de l'actual restaurant:

Fue construida en el año 1870 por el empresario anglosajón Mister Toy dueño de la Cantera Vallensana situada a pocos metros. En ella se alojaban los trabajadores emigrantes y sus familias que trabajaban para él en la extracción de la piedra. Después de muchas utilidades - entre ellas cada de colonias - quedó abandonada en ruinas hasta que en 1987 fue adquirida por la familia Leiva que después de dos años de reconstrucción inaguró el restaurante "El Mirador de Can Toy" el cual es regentado en la actualidad por la segunda generación.

Durant l'època Republicana, abans de la guerra civil, aquesta torre servia per a rebre col·legis d'acord amb programes educatius de la Generalitat de Catalunya, més conegut com "l'Escola Moderna" que servia per apropar els alumnes amb la natura.




L'espai que envoltava la casa, amb gran quantitat d'arbres i animals, era propícia per a un ensenyament, orientat a l'assignació d'uns valors educatius, que intentava deixar enrere els típics ambients d'estudi on els infants orientaven la seva educació en indrets religiosos i sota la rigidesa d'un aprenentatge dedicat a memoritzar dades sense prestar gaire atenció a les necessitats individuals de cada infant.

D'aquesta manera va sorgir, durant la primera meitat del segle XX, el concepte de l'Escola Moderna,   un moviment de pedagogia llibertària que va adoptar la filosofia d'ensenyament de Francesc Ferrer i Guàrdia


Durant la Guerra Civil va acollir a molts refugiats que fugien dels fronts de Guerra, com Madrid, País Basc, etc. El número de persones que podia albergar aquesta instal·lació eren d'unes 110 persones, més o menys.



Ricard Ramos ens aporta noves informacions referents a la casa i a l'Escola Moderna; segons Raimon Portell i Salomó Marquès, al llibre "Els mestres de la República" (Editorial Ara Badalona, 2006):

"Quan l'analfabetisme era un mal crònic que semblava que no tenia remei. Quan no hi havia escoles per a tothom i milers de nens corrien pels carrers, malnodrits, amb salut precària. Quan no hi havia espais per jugar i hi havia una manca d'higiene i de cultura, va néixer un a generació de mestres que, amb el referent d'Europa, va crear una escola nova i moderna adaptada als nous temps. La gran innovació d'aquesta nova pedagogia era el respecte a l'infant, els seus temps, els seus ritmes, la seva capacitat d'entendre l'en torn, apropiar-se'l i construir-se'n un a imatge. Els nens deixàvem d'estar lligats a la taula recitant  com  lloros per parlar i escriure sobre allò que els envoltava. Era una escola laica i mixta que volia respectar l'opció religiosa de cadascú, sense imposicions, sense la missa diària"

La següent foto, realitzada a Can Toi a l'any 1933 mostra perfectament l'ambient que aquest referent educatiu pertenia portar a terme, on els alumnes de la República prenien un contacte directe amb la natura, tot establint un sistema educatiu on es destacava, com a principals valors, la natura, treballar segons el ritme de cada infant i la capacitat d'aquests per forjar uns ideals personals sobre la vida i l'entorn, segons els principis establerts a la seva infància.



Can Toi l'any 1933. Ambient educatiu segons L'escola Moderna. Autor: J. Baxaulí. Foto enviada per Ricard Ramos.



Si voleu aportar alguna dada addicional podeu fer-ho als comentaris. Gràcies.