Montcada i Reixac

Avui volem proposar-vos un exercici pràctic, si bé no el podrem acomplir, qui sap si trobarem alguna cosa.

Situem-nos ara fa mil anys. Estem al segle XI, en les dècades dels '50 i '60. Sí, ha plogut molt des de llavors...

Fa unes setmanes vàrem publicar un article relacionat amb un seguit de referències al Terme de Reixac d'aquells anys. Tot plegat sortit del Diplomatari de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona i referenciades per la Fundació Noguera.

En aquestes referències trobem topònims de l'ara el nostre poble Montcada i Reixac que alguns, sortosament, han arribat als nostres dies i d'altres s'han perdut amb el pas dels segles.

Veiem alguns exemples de topònims que avui dia podem reconèixer perfectament i inclús ubicar-los en un indret en concret:

• Albinyana -->  19 de Febrer de 1047 - Galind i la seva muller Blancúcia venen a Or [Mir] Goltred unes vinyes situades al comtat de Barcelona, al Vallès, a la parròquia de Sant Pere de Reixac, al lloc anomenat Albinyana, a canvi de 8 mancusos i un sester d’ordi.

Sense cap mena de dubte Albinyana és un topònim força conegut, degut sobretot als personatges d'aquesta nissaga que van habitar al seu mas, del mateix nom, a la plana de Mas Rampinyo. Masia avui dia ja desapareguda.

• Matabous --> 05 de Maig de 1048 - Ermessenda ven a Mir la seva part, que té al camp del Pla de Reixac que anomenen Matabous, pel preu de 6 diners de moneda grossa de Barcelona.

El pla de Matabous és avui conegut i situat aproximadament al Pla d'el Coll. Inclús hi ha un carrer que hi fa referència. En aquest lloc hi van haver moltes batusses entre àrabs i cristians i inclús en Guillem Ramon de Montcada, va matar a l'Arquebisbe de Tarragona, per un seguit de disputes (feu una ullada al següent article, clicant aquí per a saber més).

• La Calçada --> 03 de Juliol de 1048 - Bels i la seva muller El venen a Mir Goltred la quarta part d’una casa i de la terra que l’envolta,  situades al comtat de Barcelona, a la parròquia de Sant Pere de Reixac, sota la Calçada, al Pla de  Reixac, a canvi de sis sesters d’ordi i 3 sous i mig.

Surten dos o tres referències a "La Calçada". Pensem doncs que es parla de l'antic camí romà de Barcelona, que pujava cap a terres del nord, vorejant el Besòs al pas del nostre poble.

Però n'hi ha altres topònims que, ara per ara, desconeixem més dades. Des de aquí fem ressó d'aquests altres per tal de veure si algú de vosaltres reconeix, n'ha sentit parlar als més grans o escoltat de manera oral en algun lloc, encara que sigui una variant que penseu no pot estar relacionada. Si és el cas, feu-nos-ho saber als comentaris d'aquest article.

Els topònims avui dia desconeguts són els següents:

• Batpits --> 11 d'Abril de 1052 - Bonpar, la seva muller Igol, i les seves filles Ermessenda, Raquel, Bonadona, Adelaida i Blancúcia, venen a Miró una peça de vinya situada al comtat de Barcelona, al Vallès, a la parròquia de Sant Pere de Reixac, al lloc anomenat Batpits, pel preu de 3 mancusos de moneda de Barcelona i tres quarteres d’ordi.

[Et in alio loco, que vocatur Batpits] que en català vol dir "I en un altre lloc, anomenat Batpits".

• Vallcàrquera (Valle Charchara) --> 12 de Maig de 1052 - Adaülf i la seva neboda Bonadomna, filla del difunt Estrader i de Coloma, venen a Miró, fill de Goltred, terres i vinyes situades dins del feu del monestir de Sant Cugat, al lloc anomenat Vallcàrquera, situat al comtat de Barcelona, al Vallès, a la parròquia de Sant Pere de Reixac, pel preu de 9 mancusos i mig. 

[Quod abemus infra fevum Sancti Cucuphati cenobii, loco vocitato Valle Charchara.] que en català vol dir "Per sota del cenobi de Sant Cugat, en un lloc anomenat Vallcàrquera".

• Vall de Ventenac --> 16 de Gener de 1053 - Sabat i la seva muller Neulenna venen a Mir Goltred una terra amb horts, figueres, vinyes i arbres de diverses classes, situada al comtat de Barcelona, al Vallès, dins la vila de Reixac i a la vall anomenada Ventenac, pel preu de 2 sous en moneda de Barcelona.

[Et in ipsa valle vocitata Ventenag nostram portionem vendimus tibi.] que en català vol dir "I a la vall de Ventenac, es vendrà la nostra part".

• Pedrabruna --> 10 de Gener de 1059 - Guislabert, bisbe, dóna a la Canònica de la Santa Creu una terra situada al comtat de Barcelona, a Montcada, en un lloc anomenat Pedrabruna.

[In termino Montis Scatani, in loco vocitato Petra Bruna.] que en català vol dir "I al Terme de Montcada, en un lloc anomenat Rocabruna."

Però són del tot desconeguts. En Ricard Ramos, va publicar alguna referència al bloc MontcadaPost. Veiem-ne alguns:

Un cas molt interessant sobre els orígens de Montcada era l’existència d’un lloc d’oració anomenat Bat Pits (colpejar-se el pit). Documentat l’any 1008. El lloc estava localitzat en un camí empedrat (via francesa ?) que baixava a Barcelona, entre el puig de Montcada i el Riu Besos. Era un lloc de penitència o de plegaria a on ben podria trobar-se una imatge, un petit santuari o una capelleta.

Un altre lloc no menys interessant que l’anterior era la Pedra Bruna (la Pedra Negra), molt a prop de la muntanya de Montcada.

Podeu fer-hi una ullada al següent enllaç i també en aquest altre.

Montcada cal imaginar-se-la llavors com un lloc on s’havia de passar per força per enfilar el Vallès des de Barcelona, per això no és massa agosarat suposar que en algun lloc del nostre terme, al peu del Turó per exemple, es podria haver col·locat un déu, un ídol dedicat a Zeus, Hermes, Mercuri, etc. En aquesta mateixa línia cal esmentar que a Montcada està documentat un lloc anomenat com: “Bat Pits” (colpejar-se el pit) una activitat associada a la penitència o a la pregària que demostra l’existència d’un lloc d’oració situat a tocar del camí empedrat que baixava a Barcelona, entre el puig de Montcada i el Besòs.

Revisant l'inventari del patrimoni històric que es va ferja fa uns anys, podem trobar també informació relativa a la vila de Ventenac, que va ser un petit nucli de població medieval a la zona de Reixac, format per una primera pagesia que vivia en cabanes fetes de pedra seca i fusta. A la zona també de Reixac hi havia una altra vila anomenada Pasturans i, addicionalment, per la zona de l'antiga parròquia de Santa Engràcia, una tercera vila anomenada Timinum.

Van ser aquells primers habitants medievals els qui van bastir l'església de Reixac i el primer temple de Santa Engràcia, van habitar i treballar les muntanyes de la Serralada. Com a curiositat, val a dir que avui dia encara es conserven alguns murs de pedra seca d'aquella antiga vila de Ventenac.

Si penseu que podeu aportar informació rellevant als topònims, endavant!

Fonts: Diplomatari de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona (Fundació Noguera). MontcadaPost de Ricard Ramos. INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE MONTCADA I REIXAC.

Volem donar-vos a conèixer algunes referències trobades al Diplomatari de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona, i referenciades per la Fundació Noguera, relacionades amb el Terme de Reixac, i una relacionada amb Montcada.

Totes elles són del segle XI i per tant escrites en llatí. Les referències fetes pels experts de les mateixes són les següents:

• 29 de Desembre de 1044 - Goltred i la seva muller Singer venen a Ermengol Goltred dues peces de terra amb una figuera a dos llocs del comtat de Barcelona, a la vila de Reixac, a la parròquia de Sant Pere, pel preu d’1 sou i mig de diners.

• 03 de Febrer de 1045 - Anna, el seu fill Ferriol, i Domènec amb la seva muller Maria venen a Mir Goltred una terra situada al Pla de Reixac, per 1 mancús.

• 23 de Setembre de 1046 - Ozi i la seva muller Gerberga venen a Mir Goltred cases, corts, terra, figueres, vinyes i trull, tot situat al comtat de Barcelona, al Vallès, a la parròquia de Sant Pere, dins la vila de Reixac, pel preu de dos cafissos d’ordi.

• 17 de Febrer de 1047 - Bonuç i la seva muller Quília donen a Mir Goltred la seva heretat de cases, terres, arbres, vinyes i aigua per regar, situat tot al comtat de Barcelona, dins la vila de Reixac.

• 19 de Febrer de 1047 - Galind i la seva muller Blancúcia venen a Or [Mir] Goltred unes vinyes situades al comtat de Barcelona, al Vallès, a la parròquia de Sant Pere de Reixac, al lloc anomenat Albinyana, a canvi de 8 mancusos i un sester d’ordi.

• 17 de Març de 1047 - Guillem i la seva muller Bella venen a Galind, fill del difunt Duravuli, unes cases, corts i terra, tot al comtat de Barcelona, al Vallès, al terme de Sant Pere de Reixac, a la Calçada, pel preu de 5 sous i 5 diners de bona moneda grossa.

• 06 d'Abril de 1047 - Bernat Guifred i la seva muller Guisla donen a Mir Goltred una peça petita de terra situada al comtat de Barcelona, al Vallès, a la parròquia de Sant Pere de Reixac, a tocar del riu Besòs, a canvi de dues peces de terra, segons consta a l’escriptura.

• 05 de Maig de 1048 - Ermessenda ven a Mir la seva part, que té al camp del Pla de Reixac que anomenen Matabous, pel preu de 6 diners de moneda grossa de Barcelona.

• 06 de Maig de 1048 - Ermemir i la seva filla Blancúcia venen a Mir Goltred dues peces petites de vinya al comtat de  Barcelona, al Vallès, a la parròquia de Sant Pere de Reixac, a canvi de dos sesters d’ordi i mitja aimina.

• 03 de Juliol de 1048 - Bels i la seva muller El venen a Mir Goltred la quarta part d’una casa i de la terra que l’envolta,  situades al comtat de Barcelona, a la parròquia de Sant Pere de Reixac, sota la Calçada, al Pla de  Reixac, a canvi de sis sesters d’ordi i 3 sous i mig.

• 11 d'Octubre de 1050 - Gerberga i el seus fills i filles, Rigual, Igega, Guisla, Adelaida i Raquel, venen a Mir Goltred una feixa de terra situada al comtat de Barcelona, al Vallès, a la parròquia de Sant Pere de Reixac, a tocar de Canalies i del riu Besòs, pel preu de 4 mancusos d’or de Barcelona.

• 13 de Desembre de 1050 - Galind i la seva muller Blancúcia venen a Miró Goltred una peça de terra situada al comtat de Barcelona, al Vallès, a la parròquia de Sant Pere de Reixac, pel preu de 10 sous de moneda de Barcelona.

• 09 d'Abril de 1052 - Balluví i la seva muller Trudgarda donen a Miró, fill de Goltred, dues peces de terra en dos llocs diferents, situades al comtat de Barcelona, al Vallès, a la parròquia de Sant Pere de Reixac, a canvi d’una altra terra que Miró els va donar, segons consta a la carta de permuta que li van fer.

• 10 d'Abril de 1052 - Mir, levita, permuta amb Balluví i la seva muller Trudgarda una terra situada al comtat de Barcelona, al Vallès, a la parròquia de Sant Pere de Reixac, per una altra terra.

• 11 d'Abril de 1052 - Bonpar, la seva muller Igol, i les seves filles Ermessenda, Raquel, Bonadona, Adelaida i Blancúcia, venen a Miró una peça de vinya situada al comtat de Barcelona, al Vallès, a la parròquia de Sant Pere de Reixac, al lloc anomenat Batpits, pel preu de 3 mancusos de moneda de Barcelona i tres quarteres d’ordi.

• 20 d'Abril de 1052 - Folc i la seva muller Adelaida donen a Miró una terra situada al comtat de Barcelona, al Vallès, a la parròquia de Sant Pere de Reixac, a canvi d’una altra terra i cases, segons consta en l’escriptura que li van fer.

• 12 de Maig de 1052 - Adaülf i la seva neboda Bonadomna, filla del difunt Estrader i de Coloma, venen a Miró, fill de Goltred, terres i vinyes situades dins del feu del monestir de Sant Cugat, al lloc anomenat Vallcàrquera, situat al comtat de Barcelona, al Vallès, a la parròquia de Sant Pere de Reixac, pel preu de 9 mancusos i mig.

• 13 d'Agost de 1052 - Sendred i la seva muller Rolanda venen a Miró una terra situada al comtat de Barcelona, al Vallès, a la parròquia de Sant Pere, al lloc anomenat Reixac, pel preu de 5  mancusos de Barcelona.

• 16 de Gener de 1053 - Sabat i la seva muller Neulenna venen a Mir Goltred una terra amb horts, figueres, vinyes i arbres de diverses classes, situada al comtat de Barcelona, al Vallès, dins la vila de Reixac i a la vall anomenada Ventenac, pel preu de 2 sous en moneda de Barcelona.

• 30 de Gener de 1053 - Gal·lí i la seva muller Blancúcia venen a Miró Goltred la tercera part d’una casa i una cort amb una peça de terra, situat tot al comtat de Barcelona, al Vallès, a Reixac, pel preu de 4 mancusos d’or de Barcelona.

• 25 de Febrer de 1053 - Joan i la seva muller Guinidilda empenyoren a Bernat Guillem una peça de vinya, excepte el cens de Santa Eulàlia d’1 diner, situada al comtat de Barcelona, al Vallès,  a la parròquia de Sant Pere de Reixac, a Albinyana, per un deute que tenen amb ell de 2 mancusos i mig de Barcelona a pes legítim, pagador ans del dia u de març; si l’eixuguen, els retornarà l’escriptura, en cas contrari, la peça de terra passarà a mans de Bernat Guillem.

• 09 d'Abril de 1054 - Galind Durable i la seva muller Blancúcia venen a Miró Goltred, prevere, una peça petita de terra situada al comtat de Barcelona, al Vallès, a la parròquia de Sant  Pere de Reixac, prop de la Calçada, a canvi de 2 mancusos d’or pur de Barcelona i tres mitgeres d’ordi.

• 23 d'Abril de 1054 - Galind i la seva muller Blancúcia venen a Miró Goltred, sacerdot, el dret que tenen sobre unes cases amb pou situades al comtat de Barcelona, al Vallès, a la parròquia de Sant Pere de Reixac, pel preu d’11 mancusos.

• 23 de Febrer de 1055 - Mir Folc, sacerdot, dóna a la Canònica de la Santa Creu i Santa Eulàlia de la Seu de Barcelona diverses cases amb terres i vinyes, situades a Reixac, i unes cases, a Barcelona, a més de terres i vinyes, al territori d’aquesta ciutat.

• 29 de Setembre de 1056 - Bernat Bernat i Estefania, també anomenada Teudeta, fills d’Adelaida, defineixen a Llop de Vilalba tots els alous que han estat de la seva mare, de Bernat, el seu pare, de Guillem Adalbert i Bardí, marits d’Adelaida, a excepció de diverses possessions que es reserven i de l’alou de Merdàs que Llop els dóna per aquesta definició, consistents en cases, corts, horts, terres, vinyes, arbres, boscos, prats i fonts, situats al comtat de Barcelona, al Vallès, al lloc que anomenen de Vilalba, dins els termes de les parròquies de Santa Maria de Cardedeu, de Santa Agnès, Santa Perpètua, Sant Fost i Sant Pere de Reixac.

• 10 de Gener de 1059 - Guislabert, bisbe, dóna a la Canònica de la Santa Creu una terra situada al comtat de Barcelona, a Montcada, en un lloc anomenat Pedrabruna.

• 18 de Maig de 1064 - Testament de Bernat, en el qual fa deixes als seus fills i filles de béns situats entre el Llobregat i el coll de Finestrelles, a Sarrià i Reixac, i d’altres llocs no ben especificats.

Font: Fundació Noguera. Diplomatari de l'ACCB Volum III.