Blogcrowds

dilluns, 31 de desembre del 2012

Avui, com a darrer dia d'aquest convuls any 2012 m'agradaria compartir amb vosaltres l'extracte d'una part d'una dança medieval del còdex del Llibre Vermell de Montserrat, anomenada Stella Splendens, la meva favorita. Espero que us agradi:



Per si us resulta de interès, podeu trobar la reproducció digital del Llibre vermell de Montserrat a la Biblioteca Digital Cervantes, clicant aquí. Les pàgines de la dança:





Trobareu cançons, dances i virolais en Català, Occità i Llatí, totes d'autor desconegut i copiades a finals del segle XIV. Gran part de la música descrita es creu anterior, degut a l'estil musical d'algunes de les peces.

La lletra:

Stella splendens in monte ut solis radium 
miraculis serrato exaudi populum.

Concurrunt universi gaudentes populi
divites et egeni grandes et parvuli
ipsum ingrediuntur ut cernunt oculi
et inde revertuntur gracijis repleti.
  
Stella splendens in monte ut solis radium 
miraculis serrato exaudi populum.

Principes et magnates extirpe regia
saeculi potestates obtenta venia
peccaminum proclamant tundentes pectora
poplite flexo clamant hic: Ave Maria.

Stella splendens in monte ut solis radium 
miraculis serrato exaudi populum.

Prelati et barones comites incliti
religiosi omnes atque presbyteri
milites mercatores cives marinari
burgenses piscatores praemiantur ibi.

Stella splendens in monte ut solis radium 
miraculis serrato exaudi populum.

Rustici aratores nec non notarii
advocati scultores cuncti ligni fabri 
sartores et sutores nec non lanifici
artifices et omnes gratulantur ibi.

Stella splendens in monte ut solis radium 
miraculis serrato exaudi populum.

Reginae comitissae illustres dominae
potentes et ancillae juvenes parvulae
virgines et antiquae pariter viduae
conscendunt et hunc montem et religiosae.

Stella splendens in monte ut solis radium 
miraculis serrato exaudi populum.

Coetus hic aggregantur hic ut exhibeant
vota regratiantur ut ipsa et reddant
aulam istam ditantes hoc cuncti videant
jocalibus ornantes soluti redeant.

Stella splendens in monte ut solis radium 
miraculis serrato exaudi populum.

Cuncti ergo precantes sexus utriusque
mentes nostras mundantes oremus devote
virginem gloriosam matrem clementiae
in coelis gratiosam sentiamus vere.

Stella splendens in monte ut solis radium 
miraculis serrato exaudi populum.

diumenge, 30 de desembre del 2012

Avui us presentem un nou repte per aquests dies nadalencs. Es tracta de la següent imatge de la façana de la "Fábrica de cerillas fosfóricas Vidal", a principis de segle XX.

On estava ubicat aquest edifici?

Podeu debatir-ho a l'apartat de comentaris d'aquest post. Donarem la solució el dia de reis.

divendres, 28 de desembre del 2012

La següent imatge pertany a una de les postals L. ROISIN que es van fer a principis de segle XX al poble de Montcada.

A la fotografia podem observar les vies del tren de l'estació de Bifurcació/Can San Joan, un tren de vapor, l'Asland a ple rendiment i el turó de Montcada encara resistint amb l'ermita coronant la part superior de la muntanya:


Si ens haguéssim apropat al turó, en aquells anys haguéssim trobat amb unes casetes al més típic estil suís. Es tracta de les cases que l'Asland va edificar, tot formant una petita colònia d'empresa:


Certament la imatge bé podría ser d'un poblet suís, amb una bonica muntanya coronada per una bonica ermita d'origen medieval. Sí, que ho podria ser, sí...

dilluns, 24 de desembre del 2012

Des del bloc de http://MontcadaReixac.blogspot.com us desitgem Bones Festes i Feliç any nou 2013.


divendres, 21 de desembre del 2012

Avui us presentem una petita Postal publicitària de l'antiga "Fonda de España", que molts recordareu.

Detall de la façana de la fonda.

Detall del menjador. Diu "Comedor de la Fonda de España - MONCADA".

Si voleu aportar informació relacionada, com sempre, podeu fer servir l'apartat de comentaris.

dimarts, 18 de desembre del 2012

Alguns coneixereu de l'existència del Mas Rampinyo de Martorelles (podeu consultar l'article de Ricard Ramos i Josep Bacardit clicant aquí).
 
Avui, però per casualitat he trobat una relació de poblacions, a la revista Anuario Riera, de l'any 1902.

Aquesta revista, que s'auto-defineix com "Guía Práctica de Industria y Comercio de España. Comprende Capitales de provincia, cabezas de partido y pueblos más importantes. Más de medio millón de señas." ha donat una prova més de l'existència del topònim de Mas Rampinyo, tant el de la vila de Sant Pere de Reixac com el de Martorelles, en aquest cas a l'any 1902.

 Anuario Riera. Any 1902.

En concret a la pàgina 32 surt:

El Mas Rampinyo, agr. á Moncada (Barcelona).
El Mas Rampinyo. agr. á Martorellas (Barcelona).
Curiosament Mas Rampinyo ben escrit i Montcada no:

Anuario Riera. Any 1902. Pàgina 32.



Fons: Biblioteca Nacional de España (BNE).

diumenge, 16 de desembre del 2012

A la Biblioteca de Catalunya podem trobar un pergamí que parla d'un debitori [1] d'en Guillem de Montcada del 26 de Juny de l'any 1226.

Debitori de Guillem de Montcada. 26 de Juny de 1226. Biblioteca de Catalunya.

M'ha sembla curiós el fet de la bona qualitat de la rúbrica de  Guillem de Montcada, on podem observar el seu escut heràldic i "GUM d Montecatano" (Guillum o Guillem de Montcada):

Signatura del debitori de Guillem de Montcada. 26 de Juny de 1226. Biblioteca de Catalunya.

El document està escrit en llatí, i presenta una molt bona qualitat. Humilment he intentat llegir el que he pogut transcriure i si no vaig errat (si és el cas, si us plau, corregiu-me), es diu a la primera línia que en aquest document surten els resultats del debitori de Guillum de mote catano, vescompte de Bearn.

Mo[n]te catano. Nom en llatí de Montcada


Partint de la data del 26 de Juny de 1226 i que el document parla de Guillem de Montcada, vescomte de Bearn, estem parlant de Guillem II de Montcada i de Bearn, també conegut com Guillem de Montcada i de Castellvell que fou vescomte de Bearn, Oloron, Brulhès i Gabardà (1223-1229) i senyor de la baronia de Castellví de Rosanes (1228-1229).

Aquest home va ser fill de Guillem Ramon I, vescomte de Bearn, i de Guillema I de Castellvell, senyora de Castellví de Rosanes, fruit de la nissaga dels Montcada tenint en compte els aspectes confusos que hi ha al darrera de la nissaga i els seus membres de dret.

Fons consultades a la wikipedia, es diu que segons la crònica del fets de Jaume I pot tractar-se del Montcada que no va tenir temps de participar a la batalla de Muret. Quan va morir el seu pare el 1223 estava pres pel rei d'Aragó, però fou alliberat el 1225. Va formar part de l'expedició de Jaume I que anava a conquerir Mallorca, en la que va comandar una host i va morir, com també el seu cosí Ramon de Montcada, de la branca de Tortosa, durant el setge de Madina Mayūrqa, el 1229. Són enterrats al Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus.

Si voleu aportar la vostra, endavant!


La fitxa del pergamí a la Biblioteca és:

· Núm. Registre: 1643
· Topogràfic: Perg. 51
· Suport: Pergamí
· Data: 1226, juny 26
· Tipus de document: Debitori
· Observacions: Antic Top.: Caixa 1.
· Contingut: Debitori de G. de Montcada.
· Procedència: Compra Solterra





[1] Segons l'Institut d'Estudis Catalans, un debitori:

m. [DR] [ECT] Document pel qual es reconeix un deute.
m. [HIH] Compravenda pròpia del País Valencià en què el comprador no pagava el preu a l’hora de rebre la cosa, però abonava, en canvi, una quantitat determinada fins que s’efectués el pagament, com a compensació dels fruits que durant el temps pactat produïa la cosa.

divendres, 14 de desembre del 2012

Com ja hem vist en articles publicats al bloc, Can Toi ha tingut una llarga història en quant a usos, des de casa per a treballadors de la Cantera de la Vallensana, promoguda per l'amo de la mateixa cantera, un anglès afincat a finals del segle XIX, passant per casa de colònies per a nens de la república i la coneguda Escola Moderna, o passant ja en època franquista per acollir a l'estiu noies de la "Frente de Juventudes" o quedar-se en estat ruinós i més tard convertir-se en un conegut restaurant de Montcada.

La casa va tenir altres usos, com per exemple un institut d'oficinistes, anomenat Instituto Pujol i del que avui us mostrem un petit exemple publicitari d'aquest, amb algunes fotografies de l'indret.


 Can Toi, convertida en un institut d'oficinistes.

Aquest institut, del qual era directora Dñª Josefa Pujol Roure, com a mestra superior oficinista, oferia un indret especial per a l'aprenentatge, fent ressó de les avantatges de la seva ubicació privilegiada, en un entorn natural, amb pinedes, aigues de manantial i un indret amb totes les comoditats. La portada del llibret publicitari informa d'algunes d'aquestes avantatges:
Nuevo edificio situado en pleno bosque a 300 metros sobre el nivel del mar, superficie diez y nueve millones de palmos cuadrados, la mayoría pinares, aguas de manantial, inmejorables condiciones en verano e invierno. Clases al aire libre, espléndidas y confortables habitaciones para las Srtas residentes y pensionistas, pista de tenis, etc, etc. a treinta minutos de Barcelona y quince de Badalona, carretera recién construída que pasa por el Instituto.

La portada del catàleg promocional de l'institut.


Diu: "Vista parcial del INSTITUTO PUJOL situado en Vallensana-Moncada". Residencia - Pensionada - Medio pensionistas".


Diu: "Explanada del Instituto PUJOL".

Diu: "Una bella perspectiva tomada desde el Establecimiento".


Diu: "Un rincón de los alrededores del Instituto".

Diu: "Vista tomada desde el instituto PUJOL."

divendres, 7 de desembre del 2012

Aquesta setmana també us oferim unes imatges inèdites de l'ermita de Reixac. En aquest cas són fotografies realitzades l'any 1959 on es pot veure l'exterior de l'edifici religiós on podem veure clarament les diferències a dia d'avui.





Fons personal.

dimarts, 4 de desembre del 2012

Com a primera postal de Lucien Roisin per a la col·lecció que acaben d'encetar, us oferim una bonica imatge de la postal nº 10, on surt Torre Oriol, pels voltants dels anys 20/30 del segle XX.

Montcada, Torre Oriol. L. Roisin.

Ès un habitatge d’estiueig d’estil noucentista construït a principis dels anys 20 del segle XX per l'arquitecte Enric Mora i Gosch, a petició d'Antoni Oriol i Ballvé (argenter i orfebre de Barcelona 1867 – 1940), que a l'octubre de 1920 va sol·licitar a l'ajuntament de Montcada el permís per a iniciar les obres.



Torre Oriol. Autor desconegut.

Fons documental: Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Montcada i Reixac.

 Lucien Roisin Besnard

Una vegada assolit l'objectiu de recopilar totes les postals d'Àngel Toldrà i Viazo (postals ATV), ens proposem un nou repte:  Recopilar la col·lecció de postals de Lucien Roisin Besnard (1884-1943), un fotògraf Parisí que va venir a Barcelona a principis del segle XX i s'establí a les rambles de barcelona sota la seva coneguda botiga "La casa de la postal".


La botiga de Lucien Roisin a la Rambla de Santa Mònica, 29. Abans però havia tingut un local al passeig Sant Joan.

En aquest cas, trantem una col·lecció molt més complexe degut a la gran quantitat de postals que va editar en Roisin. Per exemple a l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya arrepleguen unes 77.200 imatges (33.100 negatius i 44.100 positius/postals).

 Esquela d'en Roisin a la Vanguardia. Dia 27 de Febrer de 1943.

Podeu anar revisant l'estat de la col·lecció des del menú "Postals Lucien Roisin", al menú de l'esquerra, o clicant aquí.

Us  animem doncs a col·laborar també amb aquesta col·lecció, que ara per ara desconeixem quin abast té. Endavant!

Missatges més recents Missatges més antics Inici