Montcada i Reixac

El 1910, un seguit de persones van pujar al Turó de Montcada i a peus de la capella de la Mare de Déu del Turó van fer un míting aplec catòlic contra l'ensenyament laic. 

La notícia ens indica que es van concentrar 3.000 persones a dalt del Turó, una xifra difícil de creure.

La transcripció és la següent:

La jornada del día 28 - El "Aplech" de Moncada. En la Ermita del Turó reuniéndose unos 3.000 católicos procedentes de los pueblos comarcanos. Hablaron los oradores Vilaseca (de la comarca), Cendaya (Guipuzcoano) y Casals y Gambús, de Barcelona. El entusiasmo fué indescriptible- - (Fotog. Segarra)

De l'orador de Barcelona "Casals y Gambús" sabem que es tracta de Miquel Casals Gambús, fill de Ramon i Assumpció, nascut el 1887 a Barcelona i mort dins del conflicte de la Guerra Civil Espanyola el 7 de setembre de 1936 per violència de la revolució i repressió de la reraguarda republicana.

Fons: La Hormiga de Oro

Avui us volem donar a conèixer també un petit article on es parla dels origens llegendaris del Castell de Montcada, però l'any 1913, que és quan es va escriure aquest article, la capella de la Mare de Déu del castell ja havia estat bastida de nou per Enric Sagnier i ens parla d'algun detall interessant com l'escala de pujada al campanar.

 

Avui volem donar-vos a conèixer una bonica fotografia del Turó de Montcada, amb la seva capella de la Mare de Déu del castell de Montcada i uns obrers durant la construcció del que sembla una secció de la fàbrica Asland.

 

Autor: Desconegut

 

La següent imatge és força desconeguda. Per la fesonomia de l'estructura de la capella, amb la volta acabada i la teulada finalitzada amb els elements ornamentals i el parallamps, l'aproximem pels volts de l'any 1911.

L'obra, d'Enric Sagnierm va aprofitar les restes d'una antiga estructura del castell dels Montcada, on havia una primitiva ermita de la Mare de Déu i cremada pels francesos el 1808, durant la Guerra de la Independència Espanyola.

A la imatge veiem una de les parets de la torre que habitualment no es van fotografiar a les postals de l'època, doncs pertany a l'antiga torre i no es va enlluir amb arremolinat de ciment.

Observem una inèdica i bonica imatge del cim del Turó, coronat per la capella de la Mare de Déu. 

Una imatge que aproximem pels volts de 1913 aproximadament i on es pot veure a la banda esquerra la capella de la Mare de Déu, encara sense finalitzar el campanar i, a la banda dreta, la casa dels ermitans.

Avui volem oferir-vos una inèdita imatge de la capella de la Mare de Déu del turó, pels volts dels anys 10 del segle XX.

Observeu la part baixa de la torre, on es va conservar la part original de l'antiga capella del Castell dels Montcada.

Aquesta imatge sempre m'ha agradat. S'atribueix a un 8 de setembre, per la festivitat de la Mare de Déu del Turó, on podem veure un cim del Turó de Montcada, coronat per la capella que Enric Sagnier va encarregar-se de recuperar.

Malgrat la mala qualitat, tenim aquesta interessant imatge del cim del Turó de Montcada, on podem apreciar la capella de la Mare de Déu del Turó.

Podemo bservar també el cobert de fusta que havia (a la dreta de la imatge) per a que els excursionistes poguessin prendre l'ombre o dinar.

Veiem una imatge de 1917 d'aquest cobert en una fotografia que van fer uns excursionistes.

És prou sabut que dalt el turó hi va haver un inexpugnable castell medieval dels senyors de Montcada, probablement bastit sobre un antic poblat ibèric.

També es recorden els episodis dels bandolers del segle XVI i XVII dalt el turó.

És sabut també que el castell va ser enderrocat per ordres de Felip V al segle XVIII, durant els episodis de la Guerra de Successió, deixant només la capella de la Mare de Déu.

I com no, els episodis de la Guerra del Francès, on els francesos van deixar la capella de la Mare de Déu del Turó socarrimada. Cliqueu aquí si teniu curiositat.


Potser una mica més oblidat és l'episodi de la segona meitat del segle XIX, on hi va haver una garjola i una torre de telegrafia òptica que comunicava per senyals de pals i banderes amb el Turó de Sant Pere Màrtir i amb el del Turó de Buscarons.

I no és menys sabut que Enric Sagnier va ser el gran propomor i arquitecte de la reconstrucció de la Capella de la Mare de Déu, dalt el Turó. Capella que va engolir l'Asland a principis de segle XX.

És en aquest període on ens situem. L'ermita manté la capella i els ermitans bateixen una barraca de fusta, canyes i branques per a fer passar la calor als excursionistes que la visitaven.

Hi ha algunes imatges de la barraca (cliqueu aquí per a veure-les), però heus aquí una d'inèdita fins ara, on un conjunt d'excursionistes, aventurers dels avencs i les coves, van visitar les que hi havia just en aquells paratges.
Vegem-ne una ampliació dels nostres aventurers, d'aquell dia de fa 102 anys:


Fons: Postal de época. Autor R. Masoliver.

De sobre conegudes les bondats naturals del nostre poble a finals del segle XIX, aquesta fama va perdurar fins entrada la Guerra Civil, de la mà dels estiuejants, molts de la ciutat de Barcelona, que sovint fugien dels fums, les males olors i enfermetats de l'estiu.

Les següents fotografies es van prendre el 13 d'agost de 1925 durant una excursió un grup escolar de nens i nenes, d'una colònia d'estiu madrilenya, d'intercanvi amb l'Ajuntament de Barcelona.

Nens amb barret canotier pujant per la falda del turó de Montcada. Podem apreciar perfectament la gran pedra ferruginosa (amb gran quantitat d'òxid de ferro) i algun 'monitor' curiós que decideix acostar-s'hi i observar-la.

En un butlletí de 1912 podem observar aquesta pedra una mica més aprop.


Aquest és un incidi mineral de primer ordre, amb permís de la coneguda Font del Ferro, que es trobava una mica més avall, de l'existència de vetes de ferro al turó.

Aquestes evidències i d'altres que es van obtenir després de realitzar diversos estudis a la muntanya, van ser l'argument objectiu que va justificar el 1928 la fundació d'una fundició de ferro a les instal·lacions de la fàbrica de l'Asland, aprofitant un mètode patentat d'un enginyer (Basset), que en garantitzava una bona qualitat a un cost raonable.

Imatges de la secció de fundició de ferro de l'Asland als anys 30 del segle XX (del llibre de 50 anys de Asland, editat el 1954).

Les noies, en aquest cas acompanyades de tutores, també portaven un barret tipus charleston de color blanc. Vegem també la fisonomia de la falda del turó i els pins que hi havia el 1925.




Noies, que farem una foto al cim del turó, amb una magnífica capella d'advocació de la Mare de Déu ja formada en detall per l'arquitecte Enric Sagnier.


Hora de dinar a la placeta de la capella. Uns bancs de fusta pels més grans però la mainada  descansa el cul sobre els rocs.


Detall del moment de refrigeri.



Fons: Fotografies escolars: Calaix / Departament de Cultura, 2010. 
Fons: Llibre Fotografia 50 anys de Asland, 1954.
Fons: Fons: Boletín de la Real Sociedad Geográfica. Tomo LIV. 1912. Pgs 83 a 94. BVPH. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.

I com cada dia 1 de mes tenim cita amb les Postals de Punts de Vista. En aquesta ocasió la postal de Juliol 2016 és una bonica estampa de la nostra Casa de les Aïgues, on podem veure també l'Asland, les restes del Turó i, encara que no és visible per la frondositat vegetal de la llera del riu, el Besòs passa entre les canyes.

Fem l'exercici de comparació d'aquesta imatge amb la mateixa però fa un segle. Som conscients que la magnitud del nostre Turó ha quedat malmès de manera irreparable, així com la capella de la Mare de Déu que coronava el seu cim.

La xemeneia de la sala de calderes de la Casa de les Aigües, no obstant, és ben visible a la foto antiga però gairebé no es pot veure actualment des de la mateixa situació degut als arbres que hi ha avui dia.

A la següent fotografia, etiquetada el 17 d'abril de 1917 es pot veure:

1. El cel: Dalt del Turó l'ermita de la Mare de Déu de Montcada.
2. La Terra: La gran roca del Turó.
3. L'infern: Els inicis de la fàbrica cimentera de l'Asland amb els seus forns calorosos.

Fons: Autor desconegut.

Avui volem donar-vos unes pincellades sobre les funcions de culte que es celebraven a la parròquia de Sant Cebrià de Cabanyes, avui dia integrada a Sant Fost, durant el segle XVII.

Per la diada dels apòstols, l'1 de maig, actualment dia del treball, les tres parròquies de Sant Fost de Campsentelles, Sant Cebrià de Cabanyes i Martorelles, organitzaven juntes una gran processó i partien des de les seves parròquies i es dirigien a Nostra Senyora de Montcada.

Només sortir es cantaven els goigs i en arribar a Montcada, un dels rectors celebrava la missa, que un cop finalitzada es disposava per cantar uns altres goigs diferents als primers.

L'Obra de cada església pagava les despeses i els obrers organitzaven la processó així com la festa religiosa, tot nomenant el portador de la creu i altres afers necessaris pel bon transcurs de la festa.

Aquesta processó, originada de l'esperit pietós i de fe va evolucionar a un aplec no massa ben vist per les autoritats eclesiàstiques i va acabar prohibint-se o havent de demanar permís previ per a la seva organització, ja que sembla que els membres de la processó veien la ocasió per a divertir-se d'una manera poc curosa, amb un excés i un ús immoderat de del menjar i del beure i potser altres plaers, no menys terrenals.

El 13 de novembre de 1683, el mossèn Josep Ros de Granollers, nomenat Visitador pel bisbe de Barcelona, manà el següent: "(...)per quant en lo ultim sínodo tingut en Barcelona al primer, segon y tercer dia de juriol prop passar se prohibiren les processon que distaben mes de tres cuarts de la Iglesia per ocasionarse en ellas algunas irreverencies al culte divino; Per aixó maná al Rent- rector i obrers de la present iglesia cessen de fer la processó acostumaban a fer a Ntra- Sra. de Moncada en pena de 1' lliures de bens propis exigidos si ja donchs no tenian llicencia in scriptus de sa Illa. Sra."

Des de aquella provisió no es va trobar escrit que es tornés a fer la processó a Montcada.

A banda d'aquesta processó a Montcada, i per tal de salvar les collites dels manaments divins, durant molts anys, les tres parròquies de Cabanyes, Martorelles i Sant Fost, feien una altra processó per a implorar el benefici de la pluja.

Sortien catorze pelegrins, set de Sant Fost i Cabanyes i altres set de Martorelles el dia 8 de maig, per Sant Miquel, i anaven al castell de Sant Miquel de Montornès per tal d'escoltar la missa que allà es feia. Sembla ser que es combinava aquesta pelegrinació amb el celebrament de la processó de Montcada.

També per Sant Jaume es celebrava missa i con si fos Festa Major anaven a Cabanyes els capellans assistens de Reixac i Martorelles. Val a dir que els encarregats de fer lluir la festa eren els administradors de Cabanyes i la casa de Torrents de Dalt, on els capellans eren convidats a dinar. Aquesta festa va convertir-se també en un aplec de germanor ja avançat el temps i abans de deixar-se de celebrar.


Fons: Notes Històriques del Vallès. Mossèn Pi i Bernat. 1936.

Avui volem oferir-vos algunes imatges de l'antiga ermita del Turó de Montcada i del petit refugi que l'ermità tenia fet de canyes i pals a l'exterior. Un lloc amb unes vistes impressionants, a la fresca i on les reunions per a fer un bon dinar no eren pas gens aburrides.

Els goigs són composicions poètiques cantades a la Mare de Déu, a Crist o als sants.  Habitualment es canten de manera col·lectiva durant un acte religiós de certa rellevància, com és una processó o una festa major, la finalitat de les quals, és donar gràcies pels béns rebuts, per les collites o bé com a pregària per a demanar salut física o espiritual.

A Montcada hi van haver uns goigs molt famosos de la mà de la Mare de Déu de Montcada, coneguda també com la Mare de Déu del Castell de Montcada o bé la Mare de Déu del Turó. Un exemple d'aquests goigs són els següents:













Fons: Propis i del bloc de mossèn Josep Maria Viñolas Esteva.

En aquest cas, la revista il·lustrada setmanal "La Actualidad", al 1913 i sota les "Bloc-Notas Catalanas", apareix una bonica fotografia de l'entrega de premis d'un Rally-Paper a cavall a Montcada:

 "Rally Paper" organizado y celebrado en los alrededores de Montcada en el cual tomaron parte veinticinco corredores entre amazonas y jinetes. - El momento de ser entregados los premios a los vencedores .

Una imatge d'aquell mateix any de l'ermita de la Mare de Déu del Turó:

Ara fa 103 anys d'aquesta fotografia de l'ermita del Turó de Montcada, ara desapareguda.

Per tal de conèixer tota la història d'aquesta petita però meravellosa ermita que coronava el cim del nostre turó us recomanem la lectura del llibre "La Mare de Déu... del ciment?" dels nostres amics i companys Josep Bacardit i Ricard Ramos.

Algú sap per a què servia el cobert/casa que es veu al costat de les pedres més properes?

16/02/2012 - En Ricard Ramos ens ha adjuntat el següent clixé, datat dels anys 20 del s.XX i on es pot veure l'interior del cobert que preguntàvem divendres passat.

La imatge correspon a un dinar i a la cadira de la que penja el bastó es pot veure el literal "Ermita".

Vaig adquirir un exemplar del llibre "La Mare de déu del... Ciment? - Història d'un conflicte" d'en Josep Bacardit Sanllehí i Ricard Ramos Jiménez durant divendres de Sant Jordi. M'agradaria fer un petit article sobre les meves impressions, aprofitant algunes fotografies que he pogut rescatar.

Val a dir que la seva lectura va ser força intensa i gairebé vaig finalitzar el llibre sense adonarme. Des de la plana 15 o 20 ja em voltava pel cap la solució definitiva, pensant en el que es va fer amb el temple d’Abu Simbel a Egipte, davant la pressa d’Assuan: Traslladar pedra a pedra l’ermita a la plana.






Aprofitant, deixo constància de l'article, publicat fa uns dies a la revista Mírame sobre la reconstrucció del Turó, per a que el pugueu llegir:

Lafarge en un comunicado de prensa informa que la semana próxima comenzará la restauración morfológica del Turó mediante el relleno con tierras naturales, sentando la base para posteriores labores de revegetación del terreno.
La empresa tiene previsto culminar el plan de restauración en unos 3 años, período menor del previsto con la incorporación de 900.000 m3 de tierras naturales y conseguir ante todo suavizar los taludes para posteriormente recuperar la biodiversidad propia de la zona mediante plantación de diferentes especies.

El Plan de restauración cuenta con la aprobación del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya y está recogido en la Autorización Ambiental otorgada a la cantera.