Montcada i Reixac

Una de les millors maneres que tenim avui dia de trobar informació del passat és la lectura de documents antics. Aquests documents però, en la seva gran majoria es van escriure per a deixar constància escrita del que a hom li pertanyia i era propietat seva. Els notaris són doncs un fons documental excel·lent per a conèixer una mica millor la vida en segles passats, però abans d'aquests, qui tenia gran necessitat de fer valer aquesta constància escrita, eren les administracions del moment, majoritàriament l'església.

Avui us parlarem d'un d'aquests documents, en concret d'un capbreu [1] amb les rendes de la pabordia [2] major del monestir de Sant Cugat a diferents poblacions del Vallès, entre les que inclou Reixac i Montcada.

Bé, doncs d'aquest Capbreu surten descrits alguns noms de veïns de Montcada i Reixac del segle XVII:

- Bartomeu Albinyana de Sant Pere de Reixac.
- Don Josep Aleny de Sant Pere de Reixac.
- Oleguer Albinyana de Sant Pere de Reixac.
- Don Francisco Ameller de Sant Pere de Reixac.
- Salvador Fargas de Sant Pere de Reixac.
- Salvador Umbert de Sant Pere de Reixac.
- Gabriel Gorchs de Sant Pere de Reixac
- Pau Colomer y Cuyàs de Montcada.
- Josep Cabanyes de Sant Pere de Reixac.
- Joan Coll de Sant Pere de Reixac.
- Joan Pomada de Sant Pere de Reixac.
- Francesc Puig de Sant Pere de Reixac.
- D. Maria Podellof de Sant Pere de Reixac.

A més, de la transcripció del propi capbreu podem llegir detalls molt interessants de les propietats i dels noms dels masos i d'altres topònims al segle XVII, entre els quals trobem petites joies toponímiques com per exemple El Mas Oliver, El Mas Castellar, abans anomenat Mas Jornet, El Camp de Coma vella, La peça de terra de Lo Punxó, El Mas Bertran, abans anomenat Bellveí, La peça de terra de La Doncella, La vinya vella, El Mas Jam?, La Triola de Ripollet, El Mas Gasó?, Les Comes, El Mas Pi, abans anomenat Gili Antic, El Mas Fontans, El Mas Coll i El Mas Tió.

Veiem-ho al detall:

Agost 1664 - Santa Engràcia de Montcada.
Pere y Madalena Colomer, y Cuyas del Bosch
- Lo Mas Oliver de 20 quarteres en lo Pla de Rexach.

Agost 1664 - Sant Pere de Reixac
Bartomeu Albinyana
- Mas Castellar, antes Jornet. 6 quarteres, 2 gallines, 5 lliures de cera
- Lo camp dit la co ma vella? 9 quarteres. Per tancar 2 quarteres civada.
- Peça dita lo punxó. 4 quarteres.

Octubre 1685 - Sant Pere de Reixac
D. Joseph Aleny  [en P.araula? de Isidro Jamader  N?? de Bª(rcelona) ]
- Lo Mas Bertran, altes Bellvehy. 20 ? blat. 6 gallinas. 200 quarteres.
- Peça dita La Donsella. 6 quarteres.
- La viña vella de 4 quarteres en lo lloch dit Vullpalleras
- 70 quarteres del Mas Jam?
- 2 quarteres en la triola en Ripollet.
- Mas Gassó? en Rexach.
- 20 quarteres del Mas Gasó en Rexach
- 30 quarteres en dit mas Gasó.
- Las comes. 20 quarteres.
- Mas Pi abans Gili antic. Guam Amat at. calver en Ripollet.
- Lo camp al cami de Sabadell de Pe??? de Mas Pi en Ripollet.
- La peça de Riu Major de 9 quarteres en Ripollet.

Gener 1665 - Sant Pere de Reixac
Josep Cabanyes
- Masos Fontamans?, Coll i Tió 3 quarteres 10c.. 9 capons. x?


Encara que aquestes persones van ser gravades per impostos i inventaris de la seva propietat, avui dia aquesta informació escrita, derivada d'aquella gestió administrativa ha arribat als nostres dies i ens permet conèixer de primera mà, els noms dels pagesos i els topònims dels indrets i masies del nostre poble. D'alguna manera podem donar les gràcies.

---

Glossari de termes:

[1] - Capbreu - Domument on s'anovata en forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, confessions o reconeixements fets pels pagesos emfiteutes [3] (habitualment també  remences[4]) als seus senyors, per tal de conservar memòria o prova de la subsistència dels drets dominicals [5] 

[2] - Pabordia - Una pabordia era una administració que depenia de la catedral o d'un monestir i que s'encarregava d'administrar els béns i les propietats.

El paborde era l'administrador general, un canonge habitualment nomenat per l'arquebisbe, que el representava a la juridiscció que tenia sobre els habitants d'un conjunt de viles i que formalitzava el cobrament de les rendes que eren considerades d'aquests béns i propietats.

A Tarragona per exemple era habitual que el propi paborde fes el nomenament dels propis batlles dels pobles, de tal manera que en el moment que el paborde havia de venir a un poble, ho feia saber abans a l'alcalde per a que executés el pregó de l'acte a la fi que tothom pogués comparèixer, com era de costum en un loc fixat, habitualment al costat de l'església parroquial.

El paborde, davant toda la congregació mostrava l'escriptura de les seves credencials, que era llegida en veu alta per un notari i després el propi paborde jurava davant el poble observar els privilegis i costums de la vila. El batlle i demés representants juraven també fidelitat i vasallatge en nom de tot el poble, formalitzant tot aquest ritual burocràtic sobre els quatre evangelis i davant el notari que prenia l'acte de tot el que pasava.

[3] - Emfiteutes - Pagesos sotmesos a l'emfiteusi. Emfiteusi, que prové del Dret Romà, es va emprar durant segles a Europa com a mecanisme per a donar accés a l'habitatge d'una manera asequible. El propietari cedeix la propietat de l'habitatge a llarg termini o perpètua de forma gratuïta o a canvi d'una entrada assequible i com a contrapartida, la finca queda gravada amb el deure de pagar un cànon anual, que per altra part era redimible (és a dir, hom podia pagar un preu de redempció per a alliberar-se de l'obligació de pagar el cànon anual i per tant abandonar l'habitatge).
[4] - Remences - Els pagesos de remença, estaven lligats juntament a la seva família a un mas o unes terres del seu senyor, que no podia abandonar si no era mitjançant el pagament d'una remença i sempre que el senyor ho acceptés. A més, estaven obligats a pagar els censos, parts de les collites i moltes altres càrregues i serveis personals.

[5] Dret Dominical - Els drets dominicals era l'impost pagat al senyor del feu pels seus vassalls.


Fons: Arxiu de la Corona d'Aragó. Referència "ES.08019.ACA/6.10.2//ACA,ORM,Monacales-Hacienda,Volúmenes,1352". Capbreu de la pabordía mayor del monasterio de Sant Cugat del Vallès. 1662/1666.

Avui volem donar-vos unes pincellades sobre les funcions de culte que es celebraven a la parròquia de Sant Cebrià de Cabanyes, avui dia integrada a Sant Fost, durant el segle XVII.

Per la diada dels apòstols, l'1 de maig, actualment dia del treball, les tres parròquies de Sant Fost de Campsentelles, Sant Cebrià de Cabanyes i Martorelles, organitzaven juntes una gran processó i partien des de les seves parròquies i es dirigien a Nostra Senyora de Montcada.

Només sortir es cantaven els goigs i en arribar a Montcada, un dels rectors celebrava la missa, que un cop finalitzada es disposava per cantar uns altres goigs diferents als primers.

L'Obra de cada església pagava les despeses i els obrers organitzaven la processó així com la festa religiosa, tot nomenant el portador de la creu i altres afers necessaris pel bon transcurs de la festa.

Aquesta processó, originada de l'esperit pietós i de fe va evolucionar a un aplec no massa ben vist per les autoritats eclesiàstiques i va acabar prohibint-se o havent de demanar permís previ per a la seva organització, ja que sembla que els membres de la processó veien la ocasió per a divertir-se d'una manera poc curosa, amb un excés i un ús immoderat de del menjar i del beure i potser altres plaers, no menys terrenals.

El 13 de novembre de 1683, el mossèn Josep Ros de Granollers, nomenat Visitador pel bisbe de Barcelona, manà el següent: "(...)per quant en lo ultim sínodo tingut en Barcelona al primer, segon y tercer dia de juriol prop passar se prohibiren les processon que distaben mes de tres cuarts de la Iglesia per ocasionarse en ellas algunas irreverencies al culte divino; Per aixó maná al Rent- rector i obrers de la present iglesia cessen de fer la processó acostumaban a fer a Ntra- Sra. de Moncada en pena de 1' lliures de bens propis exigidos si ja donchs no tenian llicencia in scriptus de sa Illa. Sra."

Des de aquella provisió no es va trobar escrit que es tornés a fer la processó a Montcada.

A banda d'aquesta processó a Montcada, i per tal de salvar les collites dels manaments divins, durant molts anys, les tres parròquies de Cabanyes, Martorelles i Sant Fost, feien una altra processó per a implorar el benefici de la pluja.

Sortien catorze pelegrins, set de Sant Fost i Cabanyes i altres set de Martorelles el dia 8 de maig, per Sant Miquel, i anaven al castell de Sant Miquel de Montornès per tal d'escoltar la missa que allà es feia. Sembla ser que es combinava aquesta pelegrinació amb el celebrament de la processó de Montcada.

També per Sant Jaume es celebrava missa i con si fos Festa Major anaven a Cabanyes els capellans assistens de Reixac i Martorelles. Val a dir que els encarregats de fer lluir la festa eren els administradors de Cabanyes i la casa de Torrents de Dalt, on els capellans eren convidats a dinar. Aquesta festa va convertir-se també en un aplec de germanor ja avançat el temps i abans de deixar-se de celebrar.


Fons: Notes Històriques del Vallès. Mossèn Pi i Bernat. 1936.

Avui vull oferir-vos un seguit de referències trobades a l'Arxiu de la Corona d'Aragó que parlen de pagesos de Montcada i Reixac, amb l'ànim de tenir-les documentades i si teniu un cognom dels que hi surten referenciats potser animar-vos a investigar els vostres ascendents:

---

1696 - Jaume Sala, pagès de Montcada.

 "Causa de Jaume Sala, agricultor de la parroquia de Santa Engracia de Montcada, obispado de Barcelona" 

Sobre asignación de tutores y curadores, a favor del actuante, para los pupilos: Pere y Engracia Sala, hijos del fallecido Nicolau Sala, agricultor. Visto en Real Cancillería.

ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,18059. Real Audiencia de Cataluña

---

1700-1712 - Antic Sans, pagès de Montcada

"Causa de Jerónima Cabanyes, viuda de José, de Barcelona, contra Antonio Batlle, notario real de Barcelona"

ESTABLECIMIENTO DE UNA PIEZA DE TIERRA EN SANTA ENGRACIA DE MONTCADA, TÉRMINO DE REIXACH (1677) A FAVOR DE ANTIC SANS, LABRADOR, DE MONTCADA. COMPULSIÓN A LA PLANTADA DE VIÑA PARA EL PAGO DE LA PENSIÓN ANUAL. DERECHOS DOMINICALES POR TRANSPORTACIÓN DE LA TIERRA.

ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,15521. Real Audiencia de Cataluña

---

1687 - Aleix Tordera, pagès de Montcada

Causa de los tutores y curadores del pupilo Domingo Tordera, hijo de Aleix Tordera, agricultor de Santa Engràcia de Montcada, contra Francesc Nicolau de Sant Joan, doncel, y doña Agnès de Sant Joan y de Planella, cónyuges"

Sobre petición de los demandantes de ser primeros y privilegiados en derecho sobre los bienes de Tordera, ante la pretensión de los demandados de cobrar por la no mejora de un censal creado por Aleix Tordera. Ambas partes inician la causa el mismo día en la Real Audiencia, reclamando los Nicolau los pagos por dicho censal.

ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,31805. Real Audiencia de Cataluña

---

1723 - Josep Ubac i Colomer, pagès de Montcada

29 de Setembre de 1723, Vacarisses, Mas de l'Ubac.

Capítulos matrimoniales de José Ubac y Prat y Francisca, hija de José Ubac y Colomer, payés de Santa Engracia de Montcada, y Teresa Riffos.

José Camps y Font, notario público de Monistrol de Montserrat.  Incluye partida de bautismo de Francisca Cuyàs, de 24 de febrero de 1709

"Títols Universals. Capítols. Testaments 16". ACA,DIVERSOS,Mas de l'Ubac,Caja 1,títols universals, capítols, testaments,núm. 16