Montcada i Reixac

Al mes de maig de 2006, el senyor Jaume Mayol, de Mataró, va fer una donació a la Cartoteca de l'Institut Cartogràfic de Catalunya de dos magnífiques obres manuscrites, realitzades per Oleguer Taverner, comte de Darnius, a principis de segle XVIII.

L'extracte del mapa, de 1716, ens mostra el territori que comprèn el Vallès Occidental, Maresme i Barcelona.

Observem els topònims de Montcada i Reixac:

• Cabañas (Parròquia de Sant Cebrià de Cabanyes, avui dia dins el terme de Sant Fost).
  
• Vallansana (podem demostrar que aquest topònim és més antic encara que la darrera investigació, del plànol de 1797 que ja vam parlar fa uns anys. Més curiós és el fet que Vallansana està catalogat amb el dibuix d'una parròquia a la carena de la serralada).
• Moncada (Parròquia de Santa Engràcia de Montcada)
  
• Rexach (Parròquia de Sant Pere de Reixac)
  
• N.S. de Moncada (fa referència a la capella de la Mare de Déu o Nostra Senyora del Turó de Montcada)
• H. de Fonfreda (fa farerència a l'Hostal de Fontfreda)
• S. Iscle (Parròquia de Sant Iscle de les Feixes, avui dia dins el terme de Cerdanyola).
  

 

Fons: Mari CArle Montaner Garcia, ICC.

 

Avui volem parlar d'una ermita, avui desapareguda, que va existir en terrenys de llinda entre els termes de Reixac i de Sant Cebrià de Cabanyes (actualment Sant Fost).

La capella no va pertànyer a Montcada i Reixac, encara que hi ha autors la identifiquen com a ermita del terme de Reixac, ja que estava molt propera al nostre poble, cosa que la fa de interès general, degut a que ben segur era de pas proper i de visita habitual pels veïns de Reixac.

L'ermita, coneguda com la Ermita de Sant Martí de Pedrencs, Sant Martinet o simplement Sant Martí, estava ubicada dalt d'un turonet, conegut com el de Sant Martinet i que va desaparèixer de manera definitiva per l'explotació de la pedrera de Can Donadeu.

D'estil romànic, segurament del s. XII, l'ermita va estar situada a les coordenades aproximades 41° 30' 25? N, 2° 12' 53? E, segons el fons de Patrimoni Cultural Català documentat per la Generalitat de Catalunya.

Segons aquesta descripció patrimonial, abans de la desaparició de l'ermita, es diu que:

L'ermita de Sant Martí només conserva l'absis, el mur nord i part del mur sud. Fa 8 m de llarg i 3 d'ample, l'absis fa 1,35 m de fons i la paret 80 cm de gruix.

I com a dades històriques podem dir que:

Depenia de Sant Cebrià de Cabanyes quan aquesta església era parròquia. Tot i que no és segur, sembla que l'ermita pugui ser del segle XII. Fins a l'edat moderna s'hi van celebrar processons el dia de Sant Martí de Tours (11 de novembre).

Aquestes dades, com veurem més tard, han estat identificades mitjançant el treball de Mossèn Pi i Bernat, on també diu que l'any 1645 encara hi havia referències on l'ermita tenia una molt bona salut, però ja a l'any 1711 l'ermita ja estava molt malament i es va manar refer-la i beneïr-la de nou.

D'altra banda, en un mapa de la zona de Sant Fost, de l'any 1777, surt referenciada l'ermita (encerclada en vermell), en un indret proper a Can Donadeu, com "La Iglesia o Capillita de San Martín, (h)oy derruida.", cosa que posa de manifest que l'ermita tornava a patir molts problemes estructurals.


Aquest document ja ens indica que Sant Martinet estava a finals del segle XVIII enderrocada i sense un ús litúrgic.

Un dels darrers documents gràfics és la següent fotografia, realitzada a l'any 1915 per Josep Salvany i Blanch (1866-1929), on podem veure una construcció ja sense cap fonament religiós:


Una de les darreres descripcions, de l'any 1936,  la podem llegir a les cròniques de Mossèn Pi i Bernat al seu llibre de "Notes Històriques del Valles, Parròquia de Cabanyes" es diu a la plana 53:

Hi havia en el termal de Cabanyes, una capella dedicada a Sant Martí. Distava un quilòmetre aproximadament de l'església parroquial. Estava edificada vora el camí que anava de Cabanyes a Barcelona passant per Reixac, en el pla d'un turó.

Per les runes que encara avui existeixen, pot dir-se que era de construcció romànica, de menys cabuda que la parroquial [la de S. C. de Cabanyes], medeix des de la punta de l'absis a la porta d'entrada 8 metres amb 1,35 d'absis, 3 metres d'ample i el gruix de les parets és de 80 centímetres.

I ja per acabar, el mateix autor ens cita un seguit de referències de culte celebrades a l'ermita de Sant Martinet. Referències que creiem demostren que la devoció era de consideració:

El dia 11 de novembre, com si fos diumenge, es celebrava la festa a la capella. Es sortia de l'església parroquial [de S. C. de Cabanyes] en processó o es cantava l'himne de comú de confessors. El sacerdot revestit amb els ornaments sagrats portava el Lignum Crucis. En la pròpia capella es celebrava la Missa resada.
Els obrers procuraven de preparar tot el necessari per a la celebració i per atendre les despeses.
A l'any 1645 plogué amb tanta abundància abans de sortir la processó, que no pogué fer-se la festa, la qual fou ajornada per a l'endemà que s'esqueia ésser diumenge.
Els pobles veïns tenien devoció especial al gloriós Sant Martí i s'hi celebrava durant l'any alguna Missa. També és notícia d'algunes peregrinacions i la cera mai no havia estat escatimada per tal de què el Sant tingués força iluminària.
Els serveis per a l'onamentació de la capella eren guardats a la casa de l'administrador, però les joies del Sant estaven sota la custòdia del rector.
La vigília del Sant, es procurava guarnir una bona enramada a les parets de fora per tal de que semblés més festa.
A l'ésser visitada l'església parroquial també es practicava la visita pastoral a la referida capella.
Una provisió del Rvnt. Roger als 18 d'octubre del 1711 diu "Per quan estem plenament informats que la capella sots invocació de St. Martí construída dins los límits de la present parròquia está publicament profanada. Per axó manam incontinent reedifiqueu aqueslla, posant-la amb tota decencia per celebrarse lo Sant Sacrifici de la Missa. així mateix manam al Rvnt. Rector de la present Iglesia no lecebre ni celebrar promete fins a tant aquella sia novament beneida i reedificada he donau que la clau d'aquella sia entregada en ma i poder del obrer de la Iglesia de Cabanyes que vuy es y per temps será".
Potser la capella fou profanada i destruïda pe mans criminals, en temps de revolta religiosa. De totes maneres, no és de suposar que fossin els paisans d'aquells voltants els que portessin a cap aquesta facècia, car tots ells hi tenien un remarcable interès. Manquen dades per tal d'aclarir aquest fet.
Avui el poble coneix el lloc pel nom de "Muntanya de Sant Martinet". 

Un cop més la mà del progrés i de l'explotació de pedra va esborrar del mapa un altre edifici religiós, enrunat sí, però patrimoni històric i cultural dels nostres avantpassants.

Tractem aquesta trista història com un crit de consciència per les noves generacions, per tal que intentin no profanar ni eliminar les petjades del nostre passat humà més antic.


Fons i Bibliografia:
Mapa 1777: Archivo de la Corona de Aragón.
Revista Campsentelles, nº 14. Xavier Pérez.
Fotografia Josep Salvany: Biblioteca de Catalunya.
Foto de satèl·lit: Google Inc.
Notes Històriques del Valles, Parròquia de Cabanyes. Mossèn Pi i Bernat.
Web de Montcadapost. Ricard Ramos.
Web de SerraladaLitoral. Francesc Costa Oller

Avui vull oferir-vos un seguit de referències trobades a l'Arxiu de la Corona d'Aragó que parlen de pagesos de Montcada i Reixac, amb l'ànim de tenir-les documentades i si teniu un cognom dels que hi surten referenciats potser animar-vos a investigar els vostres ascendents:

---

1696 - Jaume Sala, pagès de Montcada.

 "Causa de Jaume Sala, agricultor de la parroquia de Santa Engracia de Montcada, obispado de Barcelona" 

Sobre asignación de tutores y curadores, a favor del actuante, para los pupilos: Pere y Engracia Sala, hijos del fallecido Nicolau Sala, agricultor. Visto en Real Cancillería.

ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,18059. Real Audiencia de Cataluña

---

1700-1712 - Antic Sans, pagès de Montcada

"Causa de Jerónima Cabanyes, viuda de José, de Barcelona, contra Antonio Batlle, notario real de Barcelona"

ESTABLECIMIENTO DE UNA PIEZA DE TIERRA EN SANTA ENGRACIA DE MONTCADA, TÉRMINO DE REIXACH (1677) A FAVOR DE ANTIC SANS, LABRADOR, DE MONTCADA. COMPULSIÓN A LA PLANTADA DE VIÑA PARA EL PAGO DE LA PENSIÓN ANUAL. DERECHOS DOMINICALES POR TRANSPORTACIÓN DE LA TIERRA.

ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,15521. Real Audiencia de Cataluña

---

1687 - Aleix Tordera, pagès de Montcada

Causa de los tutores y curadores del pupilo Domingo Tordera, hijo de Aleix Tordera, agricultor de Santa Engràcia de Montcada, contra Francesc Nicolau de Sant Joan, doncel, y doña Agnès de Sant Joan y de Planella, cónyuges"

Sobre petición de los demandantes de ser primeros y privilegiados en derecho sobre los bienes de Tordera, ante la pretensión de los demandados de cobrar por la no mejora de un censal creado por Aleix Tordera. Ambas partes inician la causa el mismo día en la Real Audiencia, reclamando los Nicolau los pagos por dicho censal.

ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,31805. Real Audiencia de Cataluña

---

1723 - Josep Ubac i Colomer, pagès de Montcada

29 de Setembre de 1723, Vacarisses, Mas de l'Ubac.

Capítulos matrimoniales de José Ubac y Prat y Francisca, hija de José Ubac y Colomer, payés de Santa Engracia de Montcada, y Teresa Riffos.

José Camps y Font, notario público de Monistrol de Montserrat.  Incluye partida de bautismo de Francisca Cuyàs, de 24 de febrero de 1709

"Títols Universals. Capítols. Testaments 16". ACA,DIVERSOS,Mas de l'Ubac,Caja 1,títols universals, capítols, testaments,núm. 16

Aquest mes d'abril ha sortit a la llum el volum 28 de la revista Quaderns, publicada per la Fundació Cultural Montcada, i que centra el seu dossier especial als fets de l'any 1714, els antecedents i les conseqüències.

A la revista trobareu els següents articles:

Editorial

• L'11 de Setembre de 1714.
• Catalanofòbia i altres herbetes.

Investigació:

• La torre de telegrafia militar òptica del turó de Montcada.
• Història de la construcció de la autopista Barcelona-La Jonquera.
• Les publicacions locals a Montcada des de l'any 1923 fins el 1987.

Dossier 1714

• La Guerra de Successió.
• Conseqüències de la desfeta de l'11 de setembre.
• Rafael Casanova i Comes.
• Estudi estadístic de les esponsalles a la diòcesi de Barcelona l'any 1714.

Miscel·lània

• Els castells de Talamanca i Rodor.
• Sant Jordi.
• Els rellotges de sol a Montcada.
• Llibres.

Com sempre podreu trobar-lo a l'aparador de la Fundació Cultural Montcada (C/ Major, 47) o demà a la paradeta que la Fundació tindrà a la fira de Sant Jordi.

Aquest mapa el vaig trobar al novembre, tot consultant la Biblioteca Digital Hispánica, de la Biblioteca Nacional de España.

El plànol queda enregistrat com a "Plano de un asedio", datat entre 1700 i 1799. Certament si observem la Ciutadella encara no estava realitzada, de manera que és anterior a 1715 i si ens fixem, les trinxeres i el mètode d'assalt són les que ja coneixem del 1714.

A la descripció de la Biblioteca diu "Este plano podría representar el asedio de Barcelona (1713 -1714), en la Guerra de Sucesión Española".

A banda del valor històric del plànol, a la part superior dreta, podem observar un lloc que tots coneixem:


En color més fosc el riu Besòs i el rec comtal, que deixa Montcada per a endinsar-se camí de Barcelona, el camí reial cap a França.


Fons: BNE

Revisant un seguit de referències de l'Arxiu del Castell de Vilassar de Dalt (Biblioteca de Catalunya), hi ha un seguit de notes que parlen d'un tal Mas Soler (Can Moia).

Comencem per un pergamí del 20 de març del 1387 on es parla de l'àpoca d'una casa, anomenada Soler, per 6000 sous. Aquesta casa estava situada a la Parròquia de Sant Pere de Reixac, al terme del Castell de Montcada:

Signatura:	6-1-05 (B-5)
Signatura antiga 1:	N 7 F.F.
Signatura antiga 2:	Títol 91
Tipologia:	ÀPOCA
Data literal:	vicesima die marcii anno a n.d. millesimo CCCº octuagesimo sexto
Data:	20/03/1387
Lloc:	Sant Pere de Reixac
Notari:	Jaume de Tria, notari públic de Barcelona
Fons de procedència:
Regest en català:	Fra Guillem Vives, subprior de Monestir de Santa Maria Mercè dels captius de Barcelona, procurador ecònom de dit Monestir, reconeix haver rebut de Simó de Fontenet, mercader de Barcelona, 6.000 s. per un acasa anomenada de Soler situada a la parròquia de Sant Pere de Reixac al terme del Castell de Montcada.
Suport material:	Pergamí
Llengua del document:	Llatí
Estat de conservació:	Bo
Mides:	323 x 330 mm
Altres:	Taques i notes dorsals.
Topònims:	Montcada.

Anteriorment hi ha una altra referència del 8 de Novembre del 1333, on es parla que a més, aquesta casa tenia 5 molins a prop. Es tracta del document de ratificació de venda:

Signatura:	6-1-19 (B-5)
Signatura antiga 1:	10,1,nuº7
Tipologia:	RATIFICACIÓ DE VENDA
Data literal:	sexto idus novembris anno domini millesimo trecentesimo tricesimo tercio
Data:	08/11/1333
Lloc:
Notari:	Jaume Bruniquer, notari públic de Barcelona
Fons de procedència:
Regest en català:	Ramon Ricard, ciutadà de Barcelona, oncle i hereu universal del difunt Jaume de Bastida, de Barcelona, confirma i lloa a Jaume Gracià, argenter de la mateixa ciutat, la venda en franc alou que li va fer d'una casa anomenada de Soler, amb totes les seves terres i possessions, que té a la parròquia de Sant Pere de Reixac, al terme del castell de Montcada; d'un casal amb cinc molins propers a la dita casa de Soler; i d'altres propietats i censos que té a la dita parròquia de Sant Pere de Reixac, pel preu de 16.620 s.m.b.
Suport material:	Pergamí
Llengua del document:	Llatí
Estat de conservació:	Regular
Mides:	690 x 564 mm
Altres:	Força rebregat, amb el lateral superior esquerre lleugerament rosegat i un tall al lateral dret. Taques i notes dorsals.
Topònims:	Sant Pere de Reixac Montcada

El document de venda, tres dies abans, és el següent:

Signatura:	6-1-17 (B-5)
Signatura antiga 1:	N 2 FF
Signatura antiga 2:	10,2 nuº 2
Tipologia:	VENDA
Data literal:	nonas novembris anno domini millesimo trecentesimo tricesimo tercio
Data:	05/11/1333
Lloc:
Notari:	Bernat Guillem de Vilarrubia, notari públic de Barcelona
Fons de procedència:
Regest en català:	Ramon Ricard, ciutadà de Barcelona, oncle i hereu universal del difunt Jaume de Bastida, de Barcelona, ven a Jaume Gracià, argenter de la mateixa ciutat, una casa anomenada de Soler, amb totes les seves terres i possessions, que té en franc alou a la parròquia de Sant Pere de Reixac, al terme del castell de Montcada; un casal amb cinc molins propers a la dita casa de Soler que també té en franc alou; i altres propietats i censos que té a la dita parròquia de Sant Pere de Reixac, pel preu de 16.620 s.m.b.
Suport material:	Pergamí
Llengua del document:	Llatí
Estat de conservació:	Regular
Mides:	640 x 558 mm
Altres:	Té el lateral dret tot rosegat, taques d'humitat i notes dorsals.
Topònims:	Sant Pere de ReixacMontcada

Posteriorment, i 66 anys després, la casa torna a sorgir en documentació d'emfiteusi:

Signatura:	6-1-02 (B-5)
Signatura antiga 1:	N 20 FF
Tipologia:	ESTABLIMENT EMFITÈUTIC
Data literal:	quinta die mensis augusti anno a n.d. millesimo trecentesimo nonagesimo nono
Data:	05/08/1399
Lloc:	Sant Pere de Reixac
Notari:	Jaume Roca, prevere de la capella i l'escrivania del castell de Montcada
Fons de procedència:
Regest en català:	Francesc de Vilafranca, ciutadà de Barcelona, senyor de la casa des Soler de la parròquia de Sant Pere de Reixac, estableix en emfiteusi a Pere Martí, d'aquesta parròquia, un camp que havia pertangut al mas de la Riba, situat al costat del riu Besós i del rec dels molins de la casa des Soler, que posseeix en franc alou a la dita parròquia. S'estableix un cens de 2 quarteres de blat a la mesura de Barcelona, i es paga una entrada de 2 s.m.b.
Suport material:	Pergamí
Llengua del document:	Llatí
Estat de conservació:	Bo
Mides:	302 x 450 mm
Altres:	Taques d'humitat i un sargit a la part inferior dreta. Notes dorsals.
Topònims:	Montcada i Reixac Sant Pere de Reixac

Pel que sembla, un tal Arnau Ferran, ciutadà de Barcelona era el propietari d'aquesta casa, l'any 1331:

Signatura:	6-1-03 (B-5)
Signatura antiga 1:	N 35 F F
Tipologia:	VENDA
Data literal:	decimo kalendas februarii anno domini millesimo trecentesimo tricesimo
Data:	23/01/1331
Lloc:
Notari:	Jaume Fumet, notari públic de Barcelona
Fons de procedència:
Regest en català:	Arnau Ferran, ciutadà de Barcelona, senyor de la casa de Soler a la parròquia de Sant Pere de Reixac, ven en lliure i franc alou a Ramon de Ventenyac de dita parròquia, una peça de terra amb arbres diversos situada al lloc anomenat del Pla de Reixac de dita parròquia, per un preu de 35 s.
Suport material:	Pergamí
Llengua del document:	Llatí
Estat de conservació:	Excel.lent
Mides:	236 x 392 mm
Altres:	Taques i notes dorsals.
Topònims:	Sant Pere de Reixac

Un any després, l'any 1332, es parla del tal Arnau Ferran, ciutadà de Barcelona, però que era nascut a Vilafranca del Penedés:

Signatura:	6-1-12 (B-5)
Signatura antiga 1:	N 8 F.F.
Signatura antiga 2:	Títol 9
Tipologia:	VENDA
Data literal:	nono kalendas novembris anno domini millesimo trecentesimo tricesimo secundo
Data:	24/10/1332
Lloc:	Barcelona
Notari:	Jaume Bruniquer, notari públic de Barcelona
Fons de procedència:
Regest en català:	Arnau Ferran de Vilafranca del Penedès, fill del difunt Valentí Ferran de dita vila, ven a Jaume de Bastida, ciutadà de Barcelona, una casa anomenada de Soler amb les seves terres situada a la parròquia de Sant Pere de Reixac al terme del Castell de Montcada, també li ven un casal de molí contigu a la casa amb els seus estris pel qual haurà de pagar un cens d'un parell de gallines anual al senyor del Castell de Montcada, i a més li ven diversos censos sobre diverses terres, tot per un preu de 15.900 s.
Suport material:	Pergamí
Llengua del document:	Llatí
Estat de conservació:	Bo
Mides:	702 x 570 mm
Altres:	Taques i notes dorsals.

Abans de tot això, l'any 1327 es parla de la construcció d'uns molins i una sentència arbitral en relació a la seva construcció:

Signatura:	6-1-20 (B-5)
Signatura antiga 1:	nº 31. ff
Tipologia:	SENTÈNCIA ARBITRAL
Data literal:	die sabbati nono kalendas marcii anno domini millesimo trecentesimo vicesimo sexto
Data:	21/02/1327
Lloc:	Barcelona
Notari:	Guillem Coscoi, notari públic de Barcelona
Fons de procedència:
Regest en català:	Bernat de Solana i Pere Comte, àrbitres, dicten sentència sobre el pleit entre Bernat de Serradell de la casa del rei, i Bernat sa Roca, Pere de Puig, Bernat de Riera, homes de la parròquia de Sant Pere de Reixac, sobre la construcció d'uns molins en el Mas de Soler, en la dita parròquia.
Suport material:	Pergamí
Llengua del document:	Llatí
Estat de conservació:	Bo
Mides:	813 x 610 mm
Altres:	En el marge esquerre dret presenta un tall. Notes dorsals

El Mas Soler surt referenciat molt més tard, al 1413:

Signatura:	1-23-03 (E-5)
Signatura antiga 1:	N. 16 FF
Tipologia:	ÀPOCA
Data literal:	octava die augusti anno a n.d. millesimo quadringentesimo terciodecimo
Data:	08/08/1413
Lloc:	Barcelona
Notari:	Pere de Casanova, notari públic de Barcelona per l'autoritat reial
Fons de procedència:
Regest en català:	Bernat de Fàbrega, tresorer reial i ciutadà de Barcelona, reconeix haver rebut d'en Bonanat Pere, llicenciat en lleis de la mateixa ciutat, la quantitat de 296 l.m.b. per la venda que li havia fet d'una casa anomenada Soler, amb els seus béns i pertinences, de dos casals moliners, d'un cens de dues quarteres de forment i d'un tros de terra que tenia a la parròquia de Sant Pere de Reixac, al terme del castell de Montcada.
Suport material:	Pergamí
Llengua del document:	Llatí
Estat de conservació:	Bo
Mides:	333 x 401 mm
Altres:	Té alguna taqueta i notes dorsals.

Signatura:	6-1-23 (B-5)
Signatura antiga 1:	N. 6 FF
Signatura antiga 2:	Titol 9, 10, 2, nuº 4
Tipologia:	POSSESSIÓ CORPORAL
Data literal:	vicesima die marcii anno a n.d. millesimo trecentesimo octuagesimo sexto
Data:	20/03/1386
Lloc:	Sant Pere de Reixac
Notari:	Jaume de Tria, notari públic de Barcelona
Fons de procedència:
Regest en català:	Guillem Vives, sotsprior del monestir de la Mercè dels Captius de Barcelona, procurador del prior del dit convent, fa entrega a Simon de Fontanet, mercader de Barcelona, de la possessió corporal d'una casa anomenada de Soler que li havien venut amb totes les seves terres, drets i possessions, situada a la parròquia de Sant Pere de Reixac, en el terme del castell de Montcada, i que el dit convent posseïa com a hereu del difunt Guillem Rovira, mercader de Barcelona.
Suport material:	Pergamí
Llengua del document:	Llatí
Estat de conservació:	Bo
Mides:	240 x 472 mm
Altres:	Pergamí irregular amb un forat de la pell de poca importància al lateral dret. Notes dorsals.

Per altra part, al document realitzat per la Diputació de Barcelona, sobre "Inventari del Patrimoni del parc de la serralada Marina " es diu:

NOM: Can Moia. Altres noms: Mas Soler, Mas Bastida, Torre de Reixac [també Casa Corbera. S'indica més endavant].

PROMOTOR/A: Guillem Ça Rovira

DESCRIPCIÓ: Aparentment pertany al tipus de casa senyorial, encara que es tracta d’una façana que encobreix una casa formada per diferents cossos adossats amb una varietat de cobertes. A l’interior hi ha restes d’una antiga torre de guaita romana. El cos principal de la casa consta de planta baixa, pis i golfes; formant un cos en forma de “U” que es tanca amb un edifici més baix.

El repartimet de les obertures a la façana és harmònic. Els elements d’obertura estan emmarcats, els murs arrebossats. La teulada, de teula àrab, es troba distribuïda en diferents inclinacions d’una vessant, doncs, vista des d’un lloc elevat se’ns monstren els diferents cossos a cobrir.

A la planta hi ha la porta i tres finestres. Porta d’arc de mig punt dovellada. Finestres de la planta baixa eren antics portals. A destacar les reixes d’aquestes finestres.

Al pis es distribuiexen quatre finestres, les centrals rectangulars amb ampit i les laterals geminades amb primes columnes. Al centre de les golfes quatre finestres d’arc de mig punt formen la galeria.

CONTEXT: Pertany al que era la Parròquia de Reixac. Està situada en un pla al vessant de ponent de la Serralada de Marina. La casa es visible d’arreu. Enfront està el Turó de Moia i el coll del mateix nom, per el que passa el camí de Can Piqué que ens du a l’Ermita de Reixac.

DADES HISTÒRIQUES: Els primers documents en que aquesta casa apareix mencionada daten de
l’any 1322, com Mas Soler que pertany a la Parròquia de Sant Pere de Reixac, l’any 1386 fou comprada per Simon de Fontanet, de Can Fontanet.

Fou coneguda com Casa Corbera i adquirida l’any 1715 per els Marquesos de Moia, conserva el nom des d’aleshores.

Per altra part, al web Pobles de Catalunya es diu de Can Moia:

Situada al sector de Sant Pere de Reixac, prop de can Fontanet. És un dels masos més antics del terme, documentat des de l'any 1322. l’any 1386 va ser comprada per Simó de Fontanet. Era coneguda com Mas Soler i posteriorment Mas Corbera. Va ser adquirida pels marquesos de Moia l'any 1715.

Les diferents ales de l'edifici formen un recinte de planta rectangular amb un pati interior. La façana principal té portal adovellat i dues finestres conopials gòtiques. Les golfes s'obren amb quatre finestres de punt rodó. Hi ha restes d'un rellotge de sol. La casa compta amb una capella dedicada a la Puríssima, feta pel mestre d'obres Guillem Ça Rovira, l'any 1372.

Resumint les dades podem dir que els propietaris del Mas Soler (Can Moia) van ser:

1322 ......... Primera referència com a Mas Soler
< 1331 ....... Propietari: Valentí Ferran, Nascut a Vilafranca del Penedès.
1331 ......... Propietari: Arnau Ferran, Ciutadà de Barcelona, nascut a Vilafranca del Penedès.
1332 ......... Propietari: Jaume de Bastida, Ciutadà de Barcelona
1333 ......... Propietari: Ramon Ricard, Ciutadà de Barcelona.
1333 ......... Propietari: Jaume Gracià, Argenter.
.................. Propietari: Guillem Rovira, mercader de Barcelona va deixar en herència la casa al Monestir de Sta. Maria Mercè.
<1386 ....... Propietari: Fra Guillem Vives, subprior de Monestir i procurador econòmic de Santa Maria Mercè dels captius de Barcelona
1386 ......... Propietari: Simó de Fontenet, Mercader de Barcelona i propietari de Can Fontanet.
1399 ......... Propietari: Francesc de Vilafranca, Ciudatà de Barcelona
< 1413 ...... Propietari: Bernat de Fàbrega, Tresorer reial i Ciutadà de Barcelona.
1413 ......... Propietari: Bonanat Pere, Llicenciat en lleis de Barcelona
1715 ......... Propietaris: Marquesos de Moia (familia Copons). La casa es coneix amb aquest nom des de aquest moment.

Si algú vol col·laborar en ampliar el llistat de propietaris, endavant!