Blogcrowds

divendres, 28 de desembre de 2018

Durant aquest any 2018 hem realitzat dotze noves postals de Punts de Vista, publicades com sempre el primer dia de cada mes.

Aquest ha estat el cinquè any de Punts de Vista, on hem tornat a canviar el format de la postal, format que mantindrem durant la propera temporada 2019.

Vet aquí un petit vídeo recordatori de les dotze imatges d'aquest any 2018. Esperem que us agradi.


Tornarem a una nova postal el cap d'any. Us esperem.


dimarts, 25 de desembre de 2018



dilluns, 24 de desembre de 2018

I de cop, tenim la sensació que patim un nou reinici, una nova entrada d'any que ens espera, tot deixant un 2018 on ens heu visitat uns 38000 cops. Volem destacar alguns dels articles que considerem més rellevants. Els recordem a continuació.


  • Finalitzem la cinquena temporada de Postals Punts de Vista. Un lustre per a recordar, que podeu visitar clicant aquí.
  • L'article del topònim perdut, "El Pas dels Canons" a l'antiga cruïlla del ferrocarril i la carretera de Ribes.
  • Hem donat per finalitzada la investigació de la col·lecció de postals de J.B. Turull, amb un bonic recull d'imatges antigues del nostre poble i que podeu consultar de manera definitiva a l'apartat corresponent per aquestes postals, clicant aquí.
  • Donem també per finalitzada la investigació de la col·lecció de postals Thomas. A l'espera de trobar un exemplar esmunyedís, totes queden identificades i etiquetades. Podem consultar el recull a l'apartat corresponent, clicant aquí.
  • L'adquisició d'un gravat de 1895 on surt dibuixat Sant Pere de Reixac i que hem volgut compartir amb totes vosaltres.
  • Masovers de Can Fàbregas, un petit extracte genealògic de les families que hi van participar en aquesta tasca de cuidadors de cases, masos i masies. La masoveria, avui dia tasca gairebé desapareguda.

Bones festes.

divendres, 21 de desembre de 2018

Una magnífica postal de Can Sans, a Terra Nostra.


diumenge, 16 de desembre de 2018

Aprofitant el centenari de la Casa de la Vila de Montcada i Reixac, els amics de Montcada i Comunicació ens ofereixen una nova entrega de "El Retrovisor".


La Casa de la Vila és una de les joies del patrimoni arquitectònic de Montcada i Reixac. La va dissenyar el mestre d'obres Josep Graner i Prat i es va inaugurar el 14 de setembre de 1918, ara fa cent anys.


divendres, 14 de desembre de 2018

La següent imatge dels anys 80 ens mostra un dels extrems del carrer Major i els seus encontorns des de l'aire.

Podem veure amb facilitat la N-152, actual C-17, l'autopista, l'estació de ferrocarril de Montcada-Manresa i la Torre Vila.



Fons: Arxiu Fotogràfic de Barcelona 

divendres, 7 de desembre de 2018

Hem parlat diversos cops de les curses a cavall d'ara fa un segle i anomeades Rally Papers, organitzades sovint pel "Picadero Jockey Club de Barcelona" i on participaven genets i amazones de la burgesia.

El 23 de Gener de 1916 es va organitzar una d'aquelles curses i d'aquell esdeveniment es van prendre aquestes dos imatges.


Una altra més:



Fons: Editorial López. Arxiu Fotogràfic de Barcelona

dissabte, 1 de desembre de 2018

Arriba desembre i volem acomiadar-lo com cal, des de les altures. En aquest una imatge realitzada aquest passat agost des del cim del Turó de Montcada on podem observar el poble, Barcelona i tot el Vallès d'una manera extraordinària.


Aquesta és la postal número 60 de la col·lecció que vam encetar l'1 de gener del 2014 on hem anat arreplegant durant quatre anys un seguit de punts de vista diferents del poble. Ens tornarem a veure l'1 de gener del 2019 en una cinquena temporada de postals Punts de Vista.

divendres, 30 de novembre de 2018

Un cop més, els amics de Montcada Comunicació ens ofereixen una nova entrega del Retrovisor.



Envoltada d’alzines i pins frondosos, la font de la Mitja Costa va ser i continua sent un punt de parada obligada en el camí d’accés al Turó de Montcada. Ara, gràcies a unes clixès antics cedits per l’Afotmir a la Fundació Cultural Montcada, sabem que durant el primer terç del segle XX va albergar un berenador, punt de trobada d’excursionistes i caçadors. L’espai ‘El Retrovisor’, al canal Youtube de Montcada Comunicació, el dediquem aquest mes a aquest fet històric amb la col·laboració del cronista local Ricard Ramos, membre de la Fundació Cultural Montcada.




divendres, 23 de novembre de 2018

Hem parlat força de les aigües de Montcada, portades fins a la ciutat de Barcelona per fer anar les fonts de la ciutat comtal.

Durant l'inici de segle XX, les xifres de morts per febre tifoide a Barcelona eren d'escàndol (morien fins a 500 persones l'any). Entre setembre de 1914 i gener de 1915 es van disparar i en quatre mesos es van enregistrar més de dos mil morts.

El tifus, representat com a personatge en diverses vinyetes humorístiques. Esquella de la Torratxa, 1914.

Davant aquesta epidèmia, les autoritats no van poder-se amagar massa més, doncs el mal era conegut. La causa principal de les febres estava oculta als dipòsits d'aigua de les cases. Uns dipòsits contaminats per filtració d'aigües fecals dels habitatges que tenien pous negres.

Processó de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona, amb motiu de l'epidèmia de tifus. Foto Branguilí (Arxiu Nacional de Catalunya)

Aquell 1914 va ser un any fatídic, recordat als llibres de història de la ciutat comtal. Un any d'infecció i mort per causa de les febres de tifus. La pista va començar a Sant Andreu on es van enregistrar molts casos de tifus al setembre d'aquell any 1914.

Arran d'aquells fets, es va gestionar la realització d'un estudi per a saber els origens de la contaminació. Un informe del 14 d'octubre signat pel Dr. Ramon Turró, cap del Laboratori de Microbiologia Municipal de l'Ajuntament de Barcelona,  atribueix les febres a aquest fet.

Depuradora a la font pública de la Plaça del Pedró. Foto Brangulí. Arxiu Nacional de Catalunya.

Les recomanacions que informa el Dr. Turró són clares: Per a evitar brots de febres cal cegar els pous, purificar les aigües i reparar l'aqüeducte baix que transportava l'aigua des de Montcada, on a l'alçada de Sant Andreu, la canalització passava per sota de camps amb excrements d'animals. Les pluges torrencials provocaven filtracions contaminants degut a la manca de manteniment d'aquesta obra per part dels responsables de la canalització.

Dies després, el 23 d'octubre de 1914, el Dr. Turró va informar sobre la presència de bacteris de la salmonella a l'aigua de Sant Andreu, provinent de l'aqüeducte de Montcada. El dia 25 va queixar-se de l'estat de l'aqüeducte, de gairebé un segle d'antiguitat, al titular d'aquesta infraestructura, l'Ajuntament de Barcelona.

Instal·lació d'uns aparells de destil·lació d'aigües, per a combatre l'epidèmia del tifus el 1914. Foto Brangulí. Arxiu Nacional de Catalunya.

L'obra, sense cap manteniment des de feia molt de temps, perdia la meitat de l'aigua en diverses fuites i el doctor va recomanar a l'alcalde de Barcelona el tancament de la infraestructura per a evitar encara més la propagació dels bacteris, cap a la ciutat comtal.

L'alcalde de Barcelona el que va fer va ser ordenar que es pintin les fonts contaminades de color vermell i crear una ordenança que no s'hi begui, tot indicant també la neteja de tots els dipòsits, canonades i letrines, tot aplicant una multa per a qui no ho fes.

La gran pesta del tifus va esdevenir inclús l'aparició d'un personatge en publicacions com l'Esquella de la Torratxa, que representava la malaltia. En aquest cas l'auca del tifus el personatge ens dóna una idea de com funcionava la ciutat el 1914.

Una gran manifestació pública va esdevenir el 10 de novembre a la Plaça de Catalunya, on hi van haver garrotades, dipars i la intervenció de la Guàrdia Civil. El 17 de novembre l'alcalde finalment decideix desinfectar tota la xarxa amb permanganat, un agent químic, i un colorant per a que els barcelonins no tastessin l'aigua contaminada.

Mañana martes dia 17 comenzará la desinfección de la red de distribución de las aguas de Montcada; ésta llegará a los grifos coloreada y se pide al público se abstenga de utilizarla por su condición nociva; para suplirla se aumentará el número de fuentes públicas. Al publicar la Alcaldia el presente aviso, espera del vecindario se abstenga en absoluto de usar aquellas aguas,evitando así nuevos daños a la salud pública.

El dia 21 de novembre l'Ajuntament talla l'arribada d'aigua de la mina de Montcada i durant els primers dies de desembre es substitueix per aigua d'altres mines, de menor qualitat. Aquestes tasques d'urgència provoquen una reducció notable en la mort de barcelonins, no obstant encara hi havia un degoteig durant tot el mes de desembre i el gener de 1915.

La canalització de l'aigua va ser substituida i l'Ajuntament va bastir un seguit de fonts, una de les quals va ser la que es veu en aquestes imatges de l'any 1918 on podem observar la font que es va fer a Plaça Catalunya on hi rajava aigua de Montcada (mireu el cartellet a la font), i on les minyones recollien càntirs i garrafes d'aigua fresca i la portava cap a casa.


La font va ser inaugurada el 28 de desembre de 1917. L'aigua que brollava, com hem dit de la mina de Montcada, apaivagava la set dels barcelonins en una font no massa il·lustrada i més orientada a l'ús pràctic. Això va suposar una fisonomia força humil, amb tota la seva base de maó i la resta estava feta de blocs de pedra i també maons

L'aigua sortia per quatre brolladors, situats un per cada cara del pilar de base quadrada que formava el cos central de la font. Un petit rètol situat sobre un dels brolladors informava de la procedència de l'aigua: "MONTCADA".


La Vanguardia va informar de la inauguració de la font el mateix dia 28 de desembre de 1917.



Existeix inclús una postal, en Blanc i negre i també acolorida dels anys 20, on la font era el centre de l'espectacle, un miratge al bell mig del desert, palmeres que fan una ombra fresca, un vent fresquet d'estiu i aigua de Montcada. Què més podia demanar un barceloní?




Fuente de Agua de Moncada. Situada en la Plaza de Cataluñá, Fué inaugurada en Diciembre de 1917, siendo la primera que proporcionó al público agua de Moncada, después del cambio de tuberías efectuado con motivo de la infección de las aguas en 1914.


Foto: Jorge Venini. Col·lecció Enric Comas Parer)

La font va romandre al mateix lloc uns vuit anys, fins que el 1925 va quedar inutilitzada i finalment desmuntada degut a la nova urbanització de la Plaça de Catalunya.

La font, amb l'Hotel Bristol al fons, era gairebé a la cantonada amb Portal de l'Àngel (Foto: Col·lecció Enric Comas Parer). Anys 20 del segle XX.


Fons: Calaix / Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010. Fotos de Josep Brangulí
Postal: BCN. RECUERDO DE BARCELONA 140. PLAZA DE CATALUÑA. FUENTE MONCADA. JORGE VENINI. ATV 2ª COLECCIÓN.  Foto: Jorge Venini. Col·lecció Enric Comas Parer)
Fons: Barcelona Filia.
Fons: Arxiu Nacional de Catalunya. Foto Brangulí. Processó Mare de Déu de la Mercè

divendres, 16 de novembre de 2018

Avui us deixem una bonica foto de l'any 1915 aproximadament. Desconeixem l'autor, però la perspectiva ens dóna un turó monstruós que ens impacta encara avui dia.


Fons: Desconegut.

divendres, 9 de novembre de 2018

De sobre conegudes les bondats naturals del nostre poble a finals del segle XIX, aquesta fama va perdurar fins entrada la Guerra Civil, de la mà dels estiuejants, molts de la ciutat de Barcelona, que sovint fugien dels fums, les males olors i enfermetats de l'estiu.

Les següents fotografies es van prendre el 13 d'agost de 1925 durant una excursió un grup escolar de nens i nenes, d'una colònia d'estiu madrilenya, d'intercanvi amb l'Ajuntament de Barcelona.


Nens amb barret canotier pujant per la falda del turó de Montcada. Podem apreciar perfectament la gran pedra ferruginosa (amb gran quantitat d'òxid de ferro) i algun 'monitor' curiós que decideix acostar-s'hi i observar-la.

En un butlletí de 1912 podem observar aquesta pedra una mica més aprop.
Pedra ferruguinosa del turó de Montcada i vista del Besòs. Any 1912. Clixé O'Felan.


Aquest és un incidi mineral de primer ordre, amb permís de la coneguda Font del Ferro, que es trobava una mica més avall, de l'existència de vetes de ferro al turó.

Aquestes evidències i d'altres que es van obtenir després de realitzar diversos estudis a la muntanya, van ser l'argument objectiu que va justificar el 1928 la fundació d'una fundició de ferro a les instal·lacions de la fàbrica de l'Asland, aprofitant un mètode patentat d'un enginyer (Basset), que en garantitzava una bona qualitat a un cost raonable.

Imatges de la secció de fundició de ferro de l'Asland als anys 30 del segle XX (del llibre de 50 anys de Asland, editat el 1954).

Les noies, en aquest cas acompanyades de tutores, també portaven un barret tipus charleston de color blanc. Vegem també la fisonomia de la falda del turó i els pins que hi havia el 1925.




Noies, que farem una foto al cim del turó, amb una magnífica capella d'advocació de la Mare de Déu ja formada en detall per l'arquitecte Enric Sagnier.


Hora de dinar a la placeta de la capella. Uns bancs de fusta pels més grans però la mainada  descansa el cul sobre els rocs.


Detall del moment de refrigeri.



Fons: Fotografies escolars: Calaix / Departament de Cultura, 2010. 
Fons: Llibre Fotografia 50 anys de Asland, 1954.
Fons: Fons: Boletín de la Real Sociedad Geográfica. Tomo LIV. 1912. Pgs 83 a 94. BVPH. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.

dijous, 1 de novembre de 2018

I ja tenim el novembre aquí i com a tal, és moment de presentar la nova postal d'aquest mes. En aquest cas la nostra Pau del Turó, a la falda de la gran roca que ens distingeix.


I per postres l'auca de la Pau del Turó. Esperem que us agradi.


diumenge, 28 d’octubre de 2018

Novament, de la mà dels amics de Montcada Comunicació tenim una nova entrega de "El Retrovisor", en aquest cas sobre l'arribada del tren de Barcelona a Granollers, el 1854.


El 22 de juliol de 1854 arriba el primer tren a Montcada i Reixac per la línia de França i procedent de Barcelona, marcant un abans i un després en la vida del nostre municipi. La presència del ferrocarril suposa una gran transformació per Montcada, un poble eminentment rural que aviat comença a rebre la visita dels estiuejants barcelonins. En el Retrovisor d'aquest mes, recordem l'antiga estació amb les seves màquines de tren a vapor i el trànsit de mercaderies i viatgers amb l'ajuda del cronista local Antoni Orihuela, de la Fundació Cultural Montcada.

Podeu veure el vídeo aquí:


divendres, 26 d’octubre de 2018

Hi ha un indret on podem llegir el següent a peus d'una verge d'una verge que corona una font:

Goig del Cel i del mortal, font d'amor mai estroncada. 
Mare de Déu de Montcada, guardeu-nos sempre del mal.

L'indret és Can Pomada i la font (sense ús actual) que allà podem trobar.


Un petita taulada i un antic fanal que hi feia llum eren part d'aquest ja antic record.


La "Font Pomada" resa una mica més avall i en compte de dos lleons protectors de la verge, trobem dos tests que enguany encara ens apropen a un antic jardí romàntic.


La font, la bassa. La bassa i la font.


De Can Pomada.


A Can Pomada, del segle XVIII i cremada pels francesos pels voltants de 1809, li diem adéu que es fa tard.


Adéu.

divendres, 19 d’octubre de 2018

Aquest article pretén donar a conèixer un fet tràgic que mai hauria d'haver-se produit i retre un petit homenatge a la familia que va patir-ho.

La nit del 31 d'agost de 1926 a Montcada hi va haver un tràgic succès, derivat d'un dels mals que el poble havia patit des de sempre, les riuades.

La següent imatge d'un retall de revista "Blanco y Negro", dossier de l'ABC recull el detall de com va quedar el vehicle del senyor Ramon Mas-Bagà, arrossegat per la riuada, quan ell, la seva familia i el seu servei, va intentar passar amb el cotxe el gual de la carretera de Ribes que tot just passava per l'actual aiguabarreig de la riera de Sant Cugat amb el Ripoll.

Moncada. Estragos del temporal. Estado en que quedó el automóvil del Sr. Mas Baga, arrastrado por la crecida del río Besós, al intentar atravesarlo, y en cuyo accidente perecieron nueve personas (Foto Brangulí). Blanco Y Negro.

El vehicle va quedar encastat al fang del riu i no va poder avançar ni retrocedir. El riu va créixer i en Ramon Mas-Bagà, la seva esposa, tres filles petites, un fill de dos mesos, el sogre, el xòfer i la cuidadora del bebé van morir arrosegats dins el vehicle. També va morir una desena persona, veí de Montcada, de nom Jaume Flaquer Casas, que els va intentar ajudar amb unes cordes.

El vehicle va aparèixer un quilòmetre més abaix del gual del Ripoll amb el cadàver d'una de les filles. El del senyor Mas-Bagà va aparèixer a San Adrià, el de la seva esposa i una altra filla a la Mar Bella. El bebé de la familia va ser trobat al marge del riu.

Sota una gran manifestació de dol i encara per trobar alguns cossos, l'enterrament dels morts de Mas-Bagà es va realitzar el divendres 3 de setembre de 1926 a les 16:00, aplegant una comitiva formada per milers de persones, incloent personalitats eclesiàstiques, civils i militars. També van assistir l'alcalde de Montcada, Esteve Riera, el tinent-alcalde Narcís Vinyals i el jutge Manel Batlle.

A les 13:30 d'aquell dia, el mar va retornar a les platges de Masnou el cadàver del xòfer del vehicle, però encara restava per trobar els cadàvers del sogre de Mas-Bagà i d'una de les filles.

La comitiva del dol va sortir de l'hospital Clínic amb l'objectiu d'arribar a l'església de San Josep Oriol on es va fer el sepeli. D'allà la comitiva va seguir fins el carrer de Villarroel per tal de portar els cadàvers als cementiris.

Es van dedicar tres carruatges només per portar les flors i rams que la gent els hi deixava. L'ataud del senyor Mas-Bagà anava cobert per una tapís dels somatents de Sarrià. La jornada va ser emotiva per bona part la ciutat de Barcelona.

Diumenge 5 de setembre van trobar a Montcada, entre unes canyes properes al lloc de l'accident el cadàver del sogre de Mas-Bagà, i la filla d'aquest que també restava per trobar. A l'endemà, dia 6 es fa fer el segon enterrament, juntament amb el del xòfer.

A continuació us deixem els detalls que hem pogut investigar d'aquest terrible fet que va ocórrer a Montcada i Reixac.

L'incident al viatge
Segons la referència trobada a la revista "Ilustración Católica", que va publicar tres imatges (el vehicle tombat al riu i dos imatges addicionals del funeral dels Mas Bagà), la família anava de Sant Feliu de Codines cap a Barcelona aquella nit de pluja, tornant de la festivitat de San Ramon en aquesta població on la familia descansava habitualment.

La familia Mas Bagà al trasladarse de San Feliu de Codines a Barcelona en automóvil es arrastrada por la corriente del rio Ripoll, en Término de Moncada. Ilustración Católica.

Segons el diari ABC, que també es fa fer ressò del fet a l'endemà, 1 de Setembre de 1926, van publicar que el vehicle va ser trobat un quilòmetre del lloc on els va sorprendre la riuada. La imatge també és de Josep Brangulí.

MONCADA (BARCELONA). EFECTOS DEL TEMPORAL. EL AUTOMÓVIL DEL SR. MAS BAGA, QUE FUE HALLADO UN KILÓMETRO MÁS ALLA DEL SITIO DONDE LE SORPRENDIO LA CORRIENTE.

Als diaris es van anar publicant cada dia les novetats sobre la trobada dels cadàvers de la familia i ele detalls del sepeli del funeral dels Mas Bagà, parlant ja de deu morts (inclouen ja el montcadenc que els va intentar ajudar i també va morir).

- Ramon Mas-Bagà Rubio
- Carolina Cros Vallmitjana (esposa Mas-Bagà de 35-40 anys)
- Maria Teresa Mas-Bagà Cros (filla de 4 anys)
- Carolina Mas-Bagà Cros (filla de 10-12 anys)
- Maria del Carme Mas-Bagà Cros (filla)
- Carles Mas-Bagà Cros (fill de 2 mesos d'edat)
- Dolores Capella (cuidadora del bebé)
- Enrique Viñas Escrigas (sogre de Mas Bagà)
- Juan Segura (xòfer del vehicle)
- Jaume Flaquer Casas (veí de Montcada que els va intentar ajudar).

Val a dir però que a l'esquella que es va publicar a La Vanguardia el mateix dia de l'enterrament no apareix una de les filles (Maria Teresa), doncs, com es diu al mateix diari, faltava per trobar el cos d'una de les filles i no la van incloure a l'esquella. La nena, així com el sogre de Mas-Bagà i el xòfer van ser enterrats dilluns 6 de setembre de 1926.



Deixem la transcripció de les cróniques d'aquells dies:

La Vanguardia, dijous 02 de Setembre de 1926, pàgina 8.
En las primeras horas de la mañana de ayer comenzó a circular por la ciudad la noticia de que a consecuencia del furioso temporal de anteanoche, varios miembros de la familia Mas Bagà, que viajaban en automóvil, habían perecido víctimas de un accidente. 

En efecto, en la Jefatura de policía y en el Gobierno Civil nos confirmaron que al cruzar la riera de Ripollet, el automóvil del señor Mas Bagá, ocupado por éste, su esposa, tres hijas, un niño de pecho que llevaba el ama de cría de la que sólo se sabe que se llama Dolores, el padre político del señor Mas Bagá, don Enrique Viñas, y el chofer llamado Juan, fué arrastrado por la corriente, pereciendo ahogados sus ocupantes. 

También pereció un hombre que acudió en socorro de la familia Mas Bagá, que asimismo fué arrastrado por la corriente. Los cadáveres de la esposa y una hija del señor Mas Bagá, fueron extraídos del agua en la playa de Pekin*. El del señor Bagá fue hallado en San Adrián y el de otra hija en las inmediaciones de Moncada.

Cómo ocurrió la desgracia. La familia Mas Bagá se había trasladado el martes a San Feliu de Codinas para pasar la fiesta de San Ramón, que era el nombre del señor Mas Bagá, al lado de la familia de su esposa, que veranea en el citado pueblo de San Feliu.

La catástrofe tuvo lugar a últimas horas de la tarde, cuando ya se trasladaba a Barcelona la familia Mas Bagá, después de haber pasado agradablemente la fiesta onomástica de don Ramón.

Guiaba el coche el chofer, que también ha perecido ahogado, y del que solo hemos podido averiguar que se llamaba Juan, y que había realizado ya otras veces el mismo viaje.

La primera etapa del viaje debió ya ser penosa a causa de la lluvia torrencial, que convertía los caminos en verdaderas lagunas. Con las precauciones necesarias llegó el coche, ya de noche, al sitio en que confluyen el río Ripoll y la riera de Sant Cugat, próximo a la barriada de Masrampinyo, del pueblo de Moncada.

Allí quedó atascado el coche, sin poder avanzar ni retroceder, en tanto que subía el nivel de las aguas y se hacía impetuosa la corriente, creando a los ocupantes del coche una situación angustiosísima.

Los vecinos de aquellos contornos dándose cuenta de ello, acudieron en auxilio de la familia Mas Bagá y desde los sitios más próximos lanzaron cuerdas consiguiendo que una de ellas llegara hasta el coche al que quedó atada.

Pero la avenida era tan arrolladora, que arrastró al vehículo, rompiendo la cuerda que lo sujetaba, desapareciendo entonces entre las agua los nueve ocupantes del automóvil y el individuo que, desde la orilla de la riera sujetaba la cuerda que estaba atada al automóvil.

El auto ha sido encontrado cerca de Moncada y en su interior estaba el cadáver de una de las niñas.

En las inmediaciones de San Adrián del Besós se encontró ayer mañana el cadáver del Señor Mas Bagá, y en la barriada de Pekín* han sido extraídos del agua los cadáveres de dona Carolila Cros y de otra niña.

Ayer tarde aún no se sabía nada en las casas particular y comercial del señor Mas Bagá de los demás cadáveres.

La noticia de esta tremenda desgracia ha causado gran impresión en esta ciudad, pues como antes decimos, la familia Mas Bagá era muy conocida y gozaba de grandes simpatías.

El establecimiento comercial de la calle Valencia ha cerrado sus puertas en señal de duelo, y en sus inmediaciones hubo durante todo el día numeroso público comentando la desgracia con frases de condolencia.

Hallazgo de cadáveres. En las primeras horas de la mañana el mar arrojó a la playa de Mas Vella, en la barriada de Pekín*, los cadáveres de dos mujeres de unos treinta y cinco a cuarenta años de edad y de una niña de diez a doce.

El de una de las mujeres conservaba la ropa interior y las medias y los otros dos aparecieron completamente desnudos.

El juzgado de guardia que acudió para instruir las oportunas diligencias ordenó fuesen trasladados los cadáveres al depósito del hospital Clínico para su identificación.

De tan macabro hallazgo no se tienen otros detalles, si bien se supone que alguna de las víctimas pertenece a la desgraciada familia Mas Bagá, que hallaron la muerte en la riera de Ripollet al arrastras la corriente el automóvil.

La mujer y la niña cuyos cuerpos aparecían completamente desnudos, se cree que se hallaban durmiendo en alguna barraca y les sorprendió el temporal perenciendo ahogadas y siendo llevadas por las aguas hasta el mar.

La noticia oficial. Ayer al mediodía fué facilitada en la Jefatura de la guardia urbana la siguiente nota: "Se ha confirmado que la noche pasada y al pasar por la riera de Ripollet un automóvil propiedad de don Ramón Más Bagá, ocupado por éste, su esposa y tres hijos y el chófer, quedó atascado el coche en mitad de la riera. A las voces de auxilio acudieron algunos vecinos y con cuerdas intentaron sacar el coche y salvar a los ocupantes. Al poco rato de iniciados los trabajos de salvamento, la corriente arrastró el automóvil y sus ocupantes, que perecieron ahogados. Además de las seis víctimas, o sea la familia Mas Bagá y el chofer, que aún no ha sido identificado, se dice que un hombre que les auxiliaba fué arrastrado también por la corriente. El cadáver de don RAmón Mas apareció en San Adrián y el de su esposa y una niña en la barriada de Pekín, junto a la playa de Mar Vella".

En el hospital Clínico. Ayer tarde, a última hora, se había practicado en el depósito judicial del hospital Clínico la autopsia de los cadáveres de doña Carolina Cros, de una de las niñas hija de la anterior y del ama de cría. (...)


ABC, divendres 3 de Setembre de 1926
Barcelona 2, 2 tarde. Al Juzgado de la Lonja le ha correspondido diligenciar un exhorto telegráfico del de Sabadell, interesando que se practique la autopsia a los cadáveres de la familia Mas Bagá, que pereció al querer cruzar en automóvil la Riera de Ripollés. La autopsia se les practicará esta tarde.

Hasta ahora han sido identificados los siguientes miembros de la familia Más Bagá muertos en el acidente: D. Ramán Más Bagá; su esposa doña Carolina Cros; sus hijos, Maria Teresa, Carlos y Carolina y el vecino de Moncada, que intentó salvarlos, Jaime Maquer.

No se han encontrado aún los demás cadáveres. El jefe de Policía representará en el entierro de esta tarde al gobernador.

Barcelona 2, 12 noche. Pocos detalles se pueden añadir a los que ya telefoneamos con respecto al tráfico fin de la familia Más Bagá, pues aunque han circulado versiones, que recogen algunos periodicos, según las cuales pudo haberse evitado la muerte de las nueve personas que iban en el coche, y no se evitó por no haberlo abandonado oportunamente, ante el temor de que el coche se perdiera, estas versiones pueden con dificultad ser creídas. 

Aparte que la vida de nueve personas habría de pesar más en el ánimo del propietario del coche que el valor del mismo, concurre la circunstancia de que el vehículo estaba asegurado, de suerte que nada hubiera perdido aquél en el caso de abandonarlo.

Hasta ahora han aparecido ocho cadáveres de la familia Más Bagá, faltando únicamente el de la niña María Teresa, de cuatro años. Ayer dijimos, en efecto, que habían sido encontrados cinco, entre ellos el del ama seca, Dolores Capella, y al mediodía ha sido encontrado el cadáver del niño Carlos, el menor de la familia, pues solo tenía dos meses. 

La noticia del hallazgo ha llegado al Depósito judicial de Moncada cuando se practicaba la autopsia al cadáver de la niña Carmen. El de Carlos se ha encontrado en una de los márgenes del río y sólo se descubrió un pie, estando el resto del cuerpo oculto por las tierras del aluvión. Después de este hallazgo faltaban encontrar todavía tres cadáveres; pero a última hora de la tarde, ha llegado los del chauffeur, Juan Segura y Don Enrique Viñas, esposo de la madre política del señor Más Bagá.

Por los domicilios particular y comercial del Sr. Más Bagá han desfilado infinidad de personas, que han dejado tarjeta, entre ellas el gobernador civil, el alcalde, el canciller del Obispado y otras distinguidas personas.

El entierro de los cadáveres de la familia Más Bagá tendrá lugar mañana por la tarde.

La Vanguardia, divendres 3 de Setembre de 1926
Al juzgado de la Lonja de esta ciudad le ha correspondido diligenciar un exhorto del juzgado de Sabadell, que instruye el sumario por el accidente en que pereció la familia Mas Bagá, interesando que se practique la autopsia a los cadáveres depositados en el hospital Clínico y que después, previa identificación, se proceda a. su entierro. La autopsia les fue practicada ayer tarde.


Los cadáveres identificados son el de don Ramón Mas Bagá Rubio, doña Carolina Cros Vallmitjana, María Teresa, Carmen y Carolina Mas Bagá, y Jaime Flaquer Casas, vecino de Moncada, que intentó prestar auxilio a la familia Mas Bagá, y que fué también arrastrado por la corriente.

Hallazgo de tres cadáveres. Desde las primeras horas del día de ayer, por orden de la autoridad judicial, se realizaron activos trabajos en las inmediaciones del lugar en que ocurrió el trágico suceso, en busca de los cadáveres del chofer que conducía el auto, Juan Segura; de Don Enrique Viñas, esposo de la madre política del señor Mas Bagá y del niño, hijo de éste, que faltaban por encontrar.

En el cementerio de Moncada se hallaba depositado desde la noche anterior el cadáver de la niña Carmen, que fue hallado en una riera de aquel partido.

A mediodía fue hallado el cadáver del niño Carlitos y por la tarde, tras grandes trabajos, fueron hallados los cadáveres del chofer Juan Segura y de don Enrique Viñas Escrigas, esposo de la madre política del señor Mas Bagá, que es un comerciante establecido en la calle de Claris, 34. Dichos cadáveres fueron traídos ayer a última hora de la tarde a Barcelona, siendo depositados en el hospital Clínico.

El entierro. El entierro de los muertos de la familia Mas Bagá tendrá efecto esta tarde, a las cuatro, partiendo la comitiva del hospital Clínico.

Los cadáveres serán inhumados en el Cementerio Nuevo. Presidirán las autoridades


La Vanguardia, dissabte 4 de Setembre de 1926
El entierro de la familia Mas Bagá. Ayer, a las cuatro de la tarde, como estaba anunciado, se efectuó el entierro de la infortunada familia Mas Bagá, que constituyó una grandiosa manifestación de duelo.

Puede decirse que Barcelona entera dio una elocuente prueba de su dolor ante "la horrenda tragedia que ha aniquilado una familia".

El patio y las galerías del hospital Clínico y las calles que había de recorrer la fúnebre comitiva estaban, materialmente llenas de gente, y los establecimientos del Arte Metalúrgico en todos sus ramos cerraron sus puertas durante el entierro.

La comitiva se organizó en la forma siguiente: Batidores de la guardia urbana, de gran gala, niñas del Asilo de San Rafael, niños del Asilo de San Juan de Dios, clero parroquial, carrozas fúnebres que conducían los cadáveres de Dolores Capella, Carlitos, Carmen y Carolina Mas Bagá, doña Carolina Cros y don Ramón Mas Bagá.

Seguía la presidencia de autoridades formada por el teniente de alcalde señor Barrie, el juez de primera instancia don Pelegrín Benito, el comandante de Marina señor Cadarso, don Lutgardo López, jefe de la Aeronáutica Naval; los concejales barceloneses señores Escalas y Salellas, el alcalde de Moncada, señor Esteve Riera; el teniente de alcalde y el juez de dicha población señores don Narciso Viñal y don Manuel Batlle, y el representante del alcalde de San Feliu de Codinas, señor Miralda.

A continuación iba la presidencia de la familia, constituida por don Juan Mas Bagá, don Juan Maciá, don Domingo Baró, don Leoncio Camps, padre e hijo, don José María Andrea, acompañados por los reverendos doctor Puigmartí y P. Ángel, carmelita. Iban también don Adolfo Cros y otros ;deudos. De la familia de Dolores Capella iban su esposo, Julio Palomeras, Alfonso Antequera, hijo político, y Ramón Palomeras, hermano político.

Seguía un numerosísimo acompañamiento, en el que figuraban personas de todos los matices políticos y categorías sociales sin, distinción alguna En tres coches fueron colocadas las coronas dedicadas a los finados, ocupando un coche la de la S.A. Daví y sobre los féretros depositáronse ramos de flores y coronas. El ataúd que guardaba los restos mortales iba cubierto por el tapiz de los somatenes de Sarrià.

Desde el hospital Clínico la comitiva se dirigió a la iglesia parroquial de San José Oriol y después de las preces de ritual se puso nuevamente en marcha hasta la calle de Villarroel cerca de la de Cortes, donde se despidió el duelo. 

El paso de la fúnebre comitiva por las diversas calles fue presenciado desde las aceras -y balcones por muchísimo público, que daba muestras de un vivo pesar. Las coronas que conducían los coches, eran, entre otras, las siguientes; Del Consejo administrativo de la Casa de (Curtidos Iglesias, Unión Industrial Metalúrgica, tres de la familia, otra de los empleados de la casa Mas Bagá, otra de los obreros, de la familia Maciá, de la familia Andreu, hermanos del difunto, de la viuda Mas Bagá, de Johny Mas Bagá, obreros de la Casa de Madrid y familia Iglesias.

Entre las personas conocidas que asistieron al fúnebre acto, recordamos a las siguientes- ' Señores Martín, Rialp, Salellas, Cuyas y Bonet del Río, concejales; señores Cañellas, Puig de la Bellacasa, Bou y Consolat (don Luis), Valls Pallejá (don Juan), Rocha (don Juan José), Llusá (don Rafael), que representaba al señor Cambó; Puig Marcó, Sagnier (don Enrique), Alandi, Cuvon, Casamada, GraelL Sert, Gual Casanovas, Dasca, Boada, Sabata, Farrero, Cunill, Veiga, Sainz de Baranda, Valls y Tarragó, Cotrina, Cuyas, Alegret, Bufalà, Llovet, Rives Pedrell, barón de Güell, Lligé, Peracamps, Senillosa, Garriga Forcada, Avelló, Margali, Comas, (Carreras, Massó, Uya, Girona, Mumbrú, Hurtado, Julia, Espinos, Pallarols, López Llausá, Pona Aróla, López de Sagredo, Metger, de Emilio, Ducay, Roviralta, Ferrer Valles, Plaudiura y Segarra. 

Asistieron también muchas representaciones, entre ellas la del Fomento del Trabajo Nacional, Cámara de Comercio, Cámara de la Industria, comisiones de Sitges, Llinas, Blanes y somatenes de Sarria. Los cadáveres de la famíla Mas Bagá recibieron cristiana sepultura en el cementerio Nuevo y el de Dolores Capella en el de Las Corts.

Sinceramente reiteramos a las familias de Mas Bagá y Capella el testimonio de nuestro dolor. Al despedirse el duelo, en la calle de Villarroel, don Juan Mas Bagá, que estaba consternadísimo, sufrió un síncope, siendo trasladado a un auto.

La Vanguardia, diumenge 5 de Setembre de 1926
El cadáver del chófer de la familia Mas Bagá. A la una y media de ayer tarde, las aguas del mar arrojaron a la playa de Masnou el cadáver de un hombre, que pronto fué reconocido por el de Juan Segura, chofer de la infortunada familia Mas Bagà.

Por teléfono se comunicó la noticia a esta capital, saliendo inmediatamente para Masnou don Juan Mas Bagá, para hacerse cargo del cadáver.

Cadáveres que no aparecen. Siguen sin aparecer los cadáveres de don Enrique Viñas y de una de las niñas de la familia Mas Bagá. Hasta ahora han resultado infructuosos cuantos trabajos se han realizado para encontrarlos.

Misas. Mañana, lunes, se celebrarán misas en sufragio de las almas de don Enrique Viñas, familia y demás allegados, víctimas del accidente de Moncada y del hijo de esta villa, vecino de aquella  población, don Jaime Fláquer Casas, que luchando contra la corriente para la salvación de los mismos, encontró heroica muerte en aquel accidente. Dichas misas serán costeadas por el Ateneo Felicense.

La Vanguardia, dimarts 7 de Setembre de 1926
Hallazgo del cadáver de D. Enrique Viñas, En la casa Mas Bagá se tuvo conocimiento el domingo, por la mañana, de que en Moncada había sido hallado el cadáver de don Enrique Viñas, e inmediatamente, don Juan Mas Bagá y algunos individuos de la familia se trasladaron a Moncada para identificar el cadáver.

En el cementerio de dicho pueblo, donde estaba depositado el cuerpo de don Enrique Viñas, fué identificado por su familia.

En un sitio no muy alejado de donde ocurrió la catástrofe, en un cañaveral, fué hallado enterrado en la arena y fango el cadáver del infortunado señor.

Algunos payeses que por aquel lugar pasaban notaron gran hedor y vieron allí una cantidad exorbitante de moscas, Al principio lo atribuyeron a un conejo que allí había muerto; pero el domingo, por la mañana, el mal olor era ya insoportable, por lo que se avisó a los mozos de escuadra, realizándose después los trabajos, que dieron por resultado el hallazgo del cadáver, que estaba en plena descomposición. En el cementerio se hizo por orden del juez del distrito, la autopsia.

Entierro. Ayer por la mañana se efectuó el entierro  de los individuos de la familia Mas Bagá don Enrique Viñas y la niña Maria Teresa Mas Bagá Cros y del chófer Juan Segura.

Los cadáveres del señor Viñas y de la niña Maria Teresa fueron hallados en la riera de Moncada. Los cuerpos de ambos se hallaban cubiertos de lodo.

El cadáver del chofer llegó procedente de Masnou. El entierro constituyó un nuevo acto de simpatía y afecto a la familia Mas Bagá. 

La fúnebre comitiva se organizó en la Granvía Diagonal, cruce con el paseo San Juan, y en ella figuraba numeroso público.

En la presidencia del duelo iban don Juan Mas-Bagà y sus cuñados señores Camps, Macià y Andreu y el yerno de señor Viñas don Domingo Baró.

En la segunda presidencia figuraban el cura párroco de Rubí y el hermano y el cuñado del chofer Juan Segura.

El cortejo siguió las calles de Bailén, y Aragón hasta la iglesia de la Concepción, donde se cantó un responso. Continuó por Lauria hasya la calle de Cortes, donde se despidió el duelo.

Los cadáveres recibieron cristiana sepultura en el Cementerio Nuevo.

Reiteramos a las apenadas familias la expresión de nuestro más sencillo pésame.




Seguint amb aquest succés, d'altra banda, el meu avi, encara que nascut el 1927, va escoltar de petit aquesta història dels seus pares i segons em va comentar ell, sembla ser que el riu semblava "no massa violent" i per això van passar tots dins el cotxe, però aquest va quedar encastat al fang i sense poder avançar. Pel que m'explicava, algú va advertir als Mas-Bagà de sortir del vehicle amb cordes i deixar-lo anar però no ho van fer (quadra amb el que hem descobert a la crònica que va fer La Vanguardia i l'ABC).

Malauradament, en aquella època s'estava bastint el primer pont sobre el Ripoll per on passaria la nova carretera de Ribes (dècades després N-152 i avui dia C-17).


Les riuades a Montcada i Reixac sempre han estat un mal molt gran. Recordem la darrera de grans repercusions el 1962, abans de canalitzar els rius i rieres. Però això és una altra història.

Finalment i, encara per confirmar (a la crònica ja ens ho fa saber en part, doncs tots els establiments metal·lúrgics van tancar durant l'enterrament dels Mas-Bagà), tot apunta que el senyor Mas Bagà tenia un negoci familiar de construcció de calderes, fundició, cuines i estufes, avui dins el holding "Grupo Macfrin", actualment ubicat a Vallgorguina.




*La Platja de Pekin, segons hem pogut investigar era la platja on d'un antic barri de barraques avui desaparegut al límit del districte barceloní de Sant Martí amb el municipi de Sant Adrià de Besòs, situat entre la platja i el quarter militar del castell del Camp de la Bota en un terreny on ara s'aixeca el recinte del Fòrum.

L'origen del barri se situa vers l'any 1870 quan s'hi van instal·lar diverses famílies xineses de pescadors emigrats de les illes Filipines que vivien en aquest terreny en pèssimes condicions per la manca de qualsevol tipus d'instal·lacions i el constant perill d'inundacions. Nogensmenys, el nombre d'habitatges va anar creixent a poc a poc amb immigrants d'altres llocs.

Als anys vint el barri fou arrasat per un temporal, però poc després, famílies vingudes a Barcelona amb motiu de trobar feina a l'entorn de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929 van aixecar-hi noves barraques, i també ho feren en un terreny veí anomenat Camp de la Bota (o Parapet) al costat del barri de Pequín.

En la dècada de 1950, quan l'exèrcit va abandonar el castell, les denominacions Pequín i Parapet van desaparèixer i tota l'àrea d'ençà només es coneixia amb el nom de Camp de la Bota.


Fons: Retall de revista "Blanco y Negro" i "Ilistración Católica". Foto ABC. Hemetoreta La Vanguardia / ABC.

divendres, 12 d’octubre de 2018

A Montcada i Reixac hi ha hagut un seguit de desgràcies vinculades amb els rius i els ferrocarrils. Un d'aquests tràgics successos va succeir el 1933, quan un tren de mercaderies va xocar amb un altre comboi mixte (viatgers i mercaderies) a l'alçada de Can Sant Joan/Vallbona.

De l'accident en va resultar mort un mosso del tren i deu ferits entre els viatgers.

Choque de trenes en Barcelona. E el kilómetro 135 de la línea del norte, entre las estaciones de San Andrés y Moncada Bifurcación, chocó un tren de mercancías con el mixto de Zaragoza. La catástrofe no tuvo mayores proporciones porque en el tren mixto viajaba poca gente pero quedaron destrozados diez coches y resultó muerto un mozo de tren y heridos diez viajeros (Foto Brangulí)



Fons: Revista de l'època pendent de catalogar.

divendres, 5 d’octubre de 2018

Encara que els "Boys Scouts" ens sonin a cosa americada, aquesta organització internacional i juvenil persegueix formar el jovent amb valors i responsabilitats, així com desenvolupar el seu caràcter i l'autosuficiència mitjançant la participació en un seguit d'activitats orientades a aquestes finalitats.

L'any 1931, la revista "Blanco y Negro" va publicar aquesta bonica imatge d'un lloc de muntanya a Montcada i Reixac, on podem veure zona de vinya i zona d'explotació forestal. En aquella ocasió es va realitzar una festa del Boy Scouts de Barcelona en convivència amb uns Boy Scouts anglesos que van visitar-los.


Aspecto del campanento de los exploradores de Moncada (Barcelola) durante la fiesta celebrada en honor de los exploradores ingleses que visitan la región. (1931/Revista Blanco y Negro).

Trobem una altra imatge del mateix dia on diu "Fiesta celebrada en Moncada en honor de los exploradores británicos. Una exploradora británica imponiendo la medalla de la comunidad a uno de los exploradores de la tropa de Barcelona":

Revista Blanco y Negro, 7 d'Abril de 1931


Fons: Revista Blanco y Negro, 1931.

dilluns, 1 d’octubre de 2018

Ja tenim aquí l'1 d'Octubre i amb ell una nova postal. En aquest cas del nostre menystingut Turó vist des de una antiga caseta enrunada de les carenes de Torre Baró.


Esperem que us agradi.

divendres, 28 de setembre de 2018

Avui només una curiosa foto on podem veure l'antiga escola de l'Envelat i un Carrer Jaume I en obres.


Autor: Miquel Capella

divendres, 21 de setembre de 2018

Parlem una mica de la Torre Alemany, del promotor i arquitecte Francesc Alemany i Casulles.


La Carretera Vella, uns galls d'indi per Nadal i la Torre Alemany al fons:


Val a dir que la torre manté un bonit rellotge de sol amb la llegenda "Horas non numero nisi serenas", que vol dir que només ens mostrarà les hores serenes (és a dir les que hi ha sol).

 La Torre des del carrer el 2013.

Rellotge de sol a la façana abalconada, el 2013.

Detall del rellotge de sol, any 2013.


Fons: Foto antiga de l'Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. Fotos actuals del bloc Conèixer Catalunya.

Missatges més recents Missatges més antics Pàgina d'inici