Montcada i Reixac

Recentment l'amic Joan Matllo va compartir aquesta imatge, d'autor/a desconegut, però que per la seva configuració inèdita considerem que aporta un interès particular. 

Pels elements que es veuen, podem aproximar una antiguitat de la foto d'ara fa un segle.

Al fons de la muntanya es pot apreciar el que sembla Moia i la Torre de l'Alcalde. A més, a la fotografia es veu l'antic campanar de l'església de Santa Engràcia, enderrocat pels volts de l'any 1928.

El que suscita una major controvèrsia és el pont que apareix, doncs entenem que es tracta del pont de ferrocarril de França, cosa que ens determina la ubicació de les escoles dels "Hermanos" (La Salle), a l'esquerra de la foto, però fora de plànol.

La imatge podria estar realitzada des de Cal Regañando

Una bonica estampa de l'estació de Mas Rampinyo, mal anomenada "Moncada-Ripollet" datada de l'any 1969.

Observeu els banys a l'esquerra, ara ja desapareguts i el dipòsit d'aigua per les locomotores a vapor, malgrat la línia ja es troba electrificada.

La següent postal, d'editor desconegut ens mostra una estació de França i una Torre Gili, molt probablement a finals dels anys 20.

Ja el tenim aquí. Bon any 2020.

I en aquest cap d'any encetem una nova mostra de postals Punts de Vista, en aquest cas una imatge nocturna de la mal anomenada estació de "Montcada-Ripollet", al barri de Mas Rampinyo.

Bona entrada d'any. Ens veiem divendres.

De vies que tallen el poble a Montcada i Reixac estem farts. Veiem un exemple de les reivindicacions dels veïns durant el 1930 (publicat el 10 d'agost de 1930, a la revista "El Diluvi"):

El títol ja és prou contundent "La Compañía del Norte se mofa de todo Moncada", en referència a la companyia de la Canadiense, que explotava el ferrocarril.

L'article ens parla sobre els fets que van ocórrer des del Maig fins l'Agost de 1930, quan la companyia de ferrocarril, aprofitant un pacte amb un dels anteriors alcaldes de Montcada, i per tal d'evitar el pagament del personal dels passos a nivell, va començar a posar tanques i filferro de punxes a tots els passos a nivell.

Davant aquesta situació, els veïns i l'Ajuntament tallaven cada dia el filferro i obrien el pas, mentre que la companyia de ferrocarril a l'endemà tornava a tancar-lo. Així van estar quatre mesos fins que les autoritats de Montcada, incloent el Marquès de Pinzón, van anar a parlar directament amb el Gobernador.

L'article ens diu que els més afectats i, per tant els que més protestaven, eren els veïns de Mas Rampinyo. No sabem si el pas que afectava més era el del Pas dels Canons (carretera Vella), el de la corva de Aismalibar o algun altre.

El periodista, en relació a les accions de la companyia de ferrocarril, que es considerava amb tot els drets de tancar els passos a nivell, fa una afirmació que cal enmarcar, dient que és "un derecho que la compañía no tiene ni puede tener nunca".

Fons: El Diluvio : diario político de avisos, noticias y decretos: Año 73, no. 191 (10 agosto 1930)

Un parell de postals editades localment, una dels anys 70 proument coneguda i l'altra no tan divulgada de finals dels 60, que ens permet distingir diferents punts de vista de l'estació mal anomenada Montcada-Ripollet, de Mas Rampinyo.

Fons: Postals.

La següent imatge provinent de clixé de vidre dels anys 20 del segle XX, està catalogada com a realitzada a Montcada, però desconeixem on situar-la exactament Pensem que podria ser pels voltants de la Font Pudenta.

Si algú pot aportar informació serà de gran ajuda. Gràcies.

Aquesta imatge pertany al record. Pensem que pel model de locomotora, és una imatge realitzada a principis dels anys 70, però no descartem que pugui ser també de finals dels 60.

Per les vestimentes de les persones i el fullam dels arbres, pensem que podria ser primavera o l'estiu.

A la imatge veiem la bonica Torre Gili, avui desapareguda i reemplaçada per un edifici. Esperem que us agradi.

Trobem la següent obra d'art a l'oli, signat per Josep Verdaguer (probablement Josep Verdaguer Coma, 1923-2008) de l'estació de ferrocarril de Mas Rampinyo.

Ens costa situar l'època quan va ser pintat, doncs el quadre mostra el ferrocarril sense electrificar. Els banys encara existien tal i com eren fins els anys 70 i la via morta tal i com era amb els taulons, absns del formigonat del fin de via.

Si algú pot aportar informació addicional serà d'agraïr.

I tornem amb el ferrocarril. Recordem els fets ocorreguts el 1933, on Montcada va ser escenari d'un accident ferroviari, un dels primers però que malauradament no va ser el darrer (recordem els accidents dels anys 60 i 80).

En aquest accident va morir una persona i deu més van resultar ferides. L'accident va ser un xoc d'un tren de mercaderies amb un de mixte (mercaderies i transport de viatgers).

Diu:

CHOQUE DE TRENES EN BARCELONA - En el kilómetro 135 de la línea del Norte, entre las estaciones de San Andrés y Moncada Bifurcación, chocó un tren de mercancías con el mizco de Zaragoza. La catástrofe no tuvo mayores proporciones porque en el tren mixto viajaba poca gente, pero quedaron destrozados diez cochs y resultó muerto un mozo de tren y heridos diez viajeros (Foto Brangulí).

El mes de Juny ja el tenim aquí i amb ell les primeres calors dificils de suportar, però també una nova postal de Punts de Vista.

En aquesta ocasió el ferrocarril, un dels elements que el nostre poble va ben servit, en aquest cas amb una bonica imatge a l'alçada del pas nivell de Mas Rampinyo.

Fins la propera.

I a la dècada dels anys 10 del segle XX trobem una Montcada agrícola que era visitada per benestants barcelonins, que gaudien de la natura i de les aigües del poble.

I tot allò va er un record que mai tornarà, però que va quedar enregistrat per a futures generacions. Nosaltres.

Fons: Postal

Novament, de la mà dels amics de Montcada Comunicació tenim una nova entrega de "El Retrovisor", en aquest cas sobre l'arribada del tren de Barcelona a Granollers, el 1854.

El 22 de juliol de 1854 arriba el primer tren a Montcada i Reixac per la línia de França i procedent de Barcelona, marcant un abans i un després en la vida del nostre municipi. La presència del ferrocarril suposa una gran transformació per Montcada, un poble eminentment rural que aviat comença a rebre la visita dels estiuejants barcelonins. En el Retrovisor d'aquest mes, recordem l'antiga estació amb les seves màquines de tren a vapor i el trànsit de mercaderies i viatgers amb l'ajuda del cronista local Antoni Orihuela, de la Fundació Cultural Montcada.

Podeu veure el vídeo aquí:

A Montcada i Reixac hi ha hagut un seguit de desgràcies vinculades amb els rius i els ferrocarrils. Un d'aquests tràgics successos va succeir el 1933, quan un tren de mercaderies va xocar amb un altre comboi mixte (viatgers i mercaderies) a l'alçada de Can Sant Joan/Vallbona.

De l'accident en va resultar mort un mosso del tren i deu ferits entre els viatgers.

Fons: Revista de l'època pendent de catalogar.

En la noche del primero de enero, mientras los dueños del establecimiento vulgarmente llamado "A ca la Gracia" estaban en un baile de orquesta que se celebraba en La Unión, en el bario de Masrampiño, entraron ladrones en su casa y se llevaron, según se dice, buena cantidad de monedas de oro que sus antepasados habían arrinconado. El juzgado interviene en el asunto.
Falleció la niña Maria Isabel Vidal González. Las buenas relaciones que sus padres, don Jaume, secretario de este juzgado, y doña Manuela están conquistándose, quedaron bien demostradas en el acto del entierro, pues se vió muy concurrido. Reciban dichos señores con tan triste motivo nuestro sentido pésame
Tocan a su término las obras de nuestra iglesia. Concluído el campanario, que resulta muy hermoso, se está procediendo actualmente al traslado y colocación de las campanas.
Ayer celebróse la fuesta de la Sagrada Familia. Hubo, a las ocho, misa cantada por el conjunto de Hijas de María, y por la tarde, a las cuatro, función con sermón, que predicó el reverendo señor Vicario.
Se encuentra ligeramente enfermo nuestro reverendo señor cura párroco. Deseamos su pronto restablecimiento.
El movimiento en la población durante el año pr´pximo anterior fué de 170 nacimientos y 86 defunciones.
La compañía del ferrocarril M. Z. A. está derribando la estación para construir en su lugar otro. Es de suponer que se hará a la altura de las exigencias de la población.-C.

A La Vanguardia, el 28 de Gener de 1928 va sortir una petita referència addicional d'aquest robatori

Ja tenim aquí el febrer i com cada mes, us presentem una nova postal de Punts de Vista, en aquest cas, una imatge del riu Ripoll, el pont del ferrocarril, la Serralada de Marina i el turó de Moia coronat pel repetidor.

El Turó de Moia, amb 239 metres i originalment anomenat de Moyá, esdevé el seu nom de la nissaga dels marquesos de Moyá de la Torre, que van ser propietaris de la casa de Can Moia, al barri de Reixac, establerts el 1715.

Cal tenir en compte que aquests Marquesos de Moia o Moyá de la Torre, nissaga catalana dels Copons, no són els mateixos que els Marquesos de Moya, actualment sota titularitat del Duc d'Alba, en Carlos Fitz-James Stuart y Martínez de Irujo.

El marquès de Moia que es va establir en aquesta casa de Reixac va ser Ramón Dalmau de Copons i de Grimau, primer marquès de Moyá de la Torre (1702-1723), títol otorgat pel rei Felip V l'11 de Febrer de 1702.

L'any 1851 es van iniciar els treballs de construcció de la línia de ferrocarril de Barcelona a Sabadell, que seria la que més tard arribaria fins a Madrid.

El 23 de juliol de 1854, a les 16:30 h de la tarda va arribar a Montcada el primer tren, procedent de Barcelona a càrrec de la "Compañía del Camino de Hierro del Norte, Sección Barcelona a Granollers".

Un cop arribats a l'estació de Montcada-Manresa, el tren ja passava llavors per sota del pont del ferrocarril de Sant Joan i es dirigia cap a la Font Pudenta passant per un pas de nivell que travessava la carretera nacional o carretera de Ribes, avui dia coneguda com Carretera Vella, substituida dècades després per la nova variant N-152, l'actual C-17.

El canvi que ha experimentat aquesta cruïlla amb els anys és notable, tant és així que avui dia no existeix el pas nivell, però encara tenim vestigis del lloc per on passava l'antiga carretera de Ribes.

Va ser durant aquells anys del segle XIX, que la cruïlla es va batejar com "El pas dels canons", en referència al període on es van desenvolupar tres conflictes bèl·lics, que no van ser altra cosa que tres guerres civils, conegudes com Guerres Carlines.


Pensem que per aquest pas del ferrocarril i la carretera de Ribes era un punt estratègic que convenia tenir en compte i per on va passar un bon gruix de l'artilleria que es va fer servir a les guerres. Soldats a peu, cavalls, armes i canons per un pas que era militarment molt important.


A la fotografia anterior veiem que el ferrocarril circulava al vial esquerre, just al contrari que avui dia, que els trens circulen per la dreta. Aquesta era una configuració habitual a les línies del Nord, sistema que es va posar fi el 1973.

Onze anys després de la foto anterior, el 1926, es va començar a construir la variant de la carretera de Ribes, futura N-152 i actual C-17, que fins llavors passava per la Carretera Vella.

El 29 d'octubre de 1927 [2] el rei Alfons XIII i la reina es van aturar a Montcada quan anaven de camí cap a Vic. Eren mig matí quan, després de passar per la carretera vella, van arribar al pas de nivell de la Font Pudenta, o pas dels canons, que estava tancat a l'espera del pas d'un tren.

Durant uns cinc minuts es van apropar unes cent persones, entre veïns i treballadors que feien la desviació de la carretera de Ribes i l'electrificació de la línia ferroviària del Nord.

A la següent imatge veiem el Pas dels Canons el 1928, quan la carretera vella i el ferrocarril ja passaven per sota d'aquesta nova carretera de Ribes, variant que substituiria l'antiga carretera del poble.

Val a dir que l'antiga carretera de Ribes passava pel pas dels canons i, es dirigia a Mas Rampinyo tot passant pel riu Ripoll, en un camí on no hi havia cap pont. Durant la construcció de la nova carretera nacional ja es va bastir un pont sobre el riu Ripoll que encara es conserva i per on passa la C-17.

Fixem-nos que la carretera vella passa pel petit túnel de la dreta i el ferrocarril de Manresa pel túnel de l'esquerra, en un pas a nivell que ja estava sentenciat a desaparèixer, però que encara es va mantenir uns anys.

La línia es va electrificar a 1500 volts dos anys després, el 1928, i a 3000 volts el 1962.


La tracció amb vapor no va desaparèixer fins el 1971 i l'electrificació del tram Manresa-Lleida no es va realitzar fins el 1980.

La fisonomia actual d'aquell indret segueix igual. A la següent imatge del 2007 veiem que el pont de la C-17 està desdoblat, però es mantenen els dos túnels que es van fer pels voltants de 1926 quan es va fer la variant per fora de Montcada.


A les següents imatges podem veure la zona del pas dels canons i l'abandonament que sofreix l'indret, avui dia sense cap ús.



Finalment i, per tal de situar-nos, hem marcat amb un quadre blanc la zona del pas de canons, antiga cruïlla del ferrocarril de Nord (línia groga) i l'antiga carretera de Ribes (línia vermella), avui dia coneguda com carretera vella.



Fonts:

[1] Centro de Estudios Históricos del Ferrocarril Español (CEHFE). Consultat Xavier Colomé 2011.

[2] 940 dies. La Guerra Civil a Montcada i Reixac. L'abans, el després i els protagonistes. Josep Bacardit i Ricard Ramos. Fundació Cultural Montcada.

Revisant l'hemeroteca del diari 'La Vanguardia', el primer número del qual va ser publicat l'1 de febrer de 1881, hem pogut analitzar la primera aparició de topònims del nostre poble.

En concret, la primera aparició és dels topònims de 'Mas Rampinyo' i 'Moncada' el 3 de gener de 1886, cinc anys després de la fundació del diari. Diu:

Aquest mateix text també es va publicar sis dies després, el 9 de gener d'aquell mateix any 1886, a la revista "Industria e invenciones" (Nº 106, pg 20). Podeu veure-ho a l'article que vàrem publicar el 2015 sobre l'antiguitat del topònim de Mas Rampinyo, actualment datat entre el 1870 i el 1874. Podeu llegir-ho clicant aquí.

A La Vanguardia apareixen dos referències més de finals del segle XIX del nostre poble, en concret dels anys 1890, 1895, referències que ja hem anat publicant al bloc en anys passats.


Fons: La Vanguardia

Ja tenim el setembre aquí i amb ell una nova entrega de les postals de Punt de Vista.

En aquesta ocasió volem oferir-vos una imatge de la ribera del Besòs, propera al sector de Font Freda, indret exacte on el ferrocarril d'alta velocitat de l'AVE té la seva entrada i sortida al túnel de poc més de tres quilòmetres que travessa el poble de Montcada i Reixac fins el sector de Vallbona.

El túnel que es va encetar des del sector de Font Freda, a partir d'un pou d'atac de grans dimensions, que es va perforar i per on es va baixar la tuneladora, recorre 3.017 metres fins l'altra sortida en terrenys de Barcelona, al barri de Vallbona, on es va construir el pou d'extracció.

D'aquesta manera, el treball de perforació del túnel es va realitzar en sentit nord-sud (Montcada-Barcelona), sota el corredor ferroviari convencional de la línia Barcelona-Portbou.

La tuneladora va ser batejada com "La Montcada" en honor al poble que perforava i va assolir una profunditat màxima de 50 metres, col·locant 1.509 anells de revestiment estructural pels que es van fer servir 10.563 dovelles (estructures de formigó que donen l'estructura circular del túnel), set per cada un dels anells de dos metres i 45 cm de gruix.

La Montcada, de tipus EPB (Escut de Pressió de Terres) i identificada com HK-S 444, va ser fabricada a propòsit per l'empresa Herrenknecht d'Alemanya i va bastir el túnel d'una manera molt automatitzada de tal manera que mentre perforava anava col·locant les dovelles al seu pas.

Mentre "La Montcada" perforava el poble es va monitoritzar 175 edificis i més de 400 vivendes amb un total de 2600 dispositius d'auscultació i control. Es van fer més de 9.000 injeccions de consolidació del terreny per a millorar-ne les condicions i garantitzar el pas de la tuneladora.

El pas pel riu Ripoll va requerir intervencions específiques degut a les aigües freàtiques. Amb ajuda d'escumes de poliuretà especials es va assolir l'objectiu d'obturar les infiltracions que es produïen en aquesta secció del túnel.

En qualsevol cas, ara per ara l'AVE passa per sota de Montcada però l'acord de soterrament de la línia Barcelona-Portbou encara és avui un punt a l'horitzó.

Algunes dades de interès de "La Montcada":

- Longitud total: 105 metres.
- Pes total: 2.300 Tm
- Diàmetre: 11,7 metres.
- Motors: 14
- Pressió màxima de treball: 4,5 bars.
- Potència: 4.900 kW
- Velocitat màxima de gir: 2,9 rpm
- Par de rotació màxim: 37.516 kNm
- Força de contacte: 25.000 kN
- Empenta nominal: 120.759 kN

Fons: Arnau Izard (1897, 1993). Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya