Montcada i Reixac

Després dels missatges que hem rebut per tornar a fer servir la màquina del temps, avui, dia de reis hem carregat els condensadors i ens hem animat a fer un vermut dalt del Turó de Montcada, l'any 1903. 

Curiosament hem trobat uns excursionistes que amb gran dificultat han pogut arribar al cim del Turó i amb el mòbil els hem fet aquesta fantàstica imatge de record.

La còpia que li vam donar ens ha arribat ja desgastada pel pas de les dècades. Esperem no obstant que somieu i tingueu una bona diada de reis amb la imatge anterior.

 Salut i bon vermut!

Avui us portem una imatge totalment inèdita del Turó de Montcada i les restes de la capella i castell.

Avui 8 de setembre de 2025 fa 117 anys d'aquesta imatge. Es tracta de la pujada en processó de la Verge de Turó de Montcada a la capella que l'arquitecte Enric Sagnier va bastir a partir de les runes de l'antiga capella del castell dels Montcada.

A la Veu de Catalunya del 25 d'Agost de 1903 surt un petit article resum de la història llegendaria de Montcada. Llegendes ja conegudes i repetides en aquest bloc, però ens presenta un detall molt important sobre la fesomia del que seria el desaparegut Castell de Montcada.

El castell de Moncada

(Encontorns de Barcelona)

Molts dels meus lectors de la ciutat,de segur que haurán pujat, una vegada al menys a la vida, en el vehí turó de Moncada, y desde'l cim hauran contemplat son panorama expléndit, casi tant com desde son vehí y company el turó de las Roquetas, al que dona la ma pera sardanejar al entorn del rialler Vallès,  formant rodona ab el Tibidabo y Sant Pere Màtir. Aquet s'encadena ab la serra de Castellbisbal; el  Montserrat allarga sa mà a Sant Llorens del Munt o del Mont, aquest a las montanyas de Gallifa que's juntan ab el Tarell y Montseny, y aquest ab las montanyas de La Roca y Montalegre. Oh quina rodona tan inmensa pera sardanejar al entorn de Sant Cugat del Vallés, Sabadell y Granollers!

Desde'l cim del Moncada la terra és un pessebre, las ciutats son vilatges, els pobles llogarets, y els  llogarets nius de formigas, ahont hi trasteja calladament la vida catalana.

Té aquet turó, de 190 metres d'altura, la forma cònica y està aislat complertament de las demés montanyas vehinas; per la part de Llevant, és d'una escabrositat extraordinària, tan extraordinària,que dirian que la pujada per aquesta és inespugnable. y si és despullada casi de vegetació en sa part superior, en cambi és riquissima en cassa major.

Té en sa falda una gran pedrera que s'explota pera engravar las carreteras de Moncada y de Sabadell. Demunt d'aquesta pedrera, y a uns dos cents passos del enrunat castell, s'hi aixecà una hermita dedicada
a la Verge, la qual avuy se venera en la parroquial de Moncada, y com és sapigut, aquesta hermita fou cremada pels francesos al fer una excursió pel Vallés, el dia 11 de juny de 1808, al objecte d'observar la posició dels Somatents.

La hermita servia de guaita als miquelets catalans, sent guardada per son hermita, qui donava la senya, als dels pobles vehins, de tots els moviments que'l francès portava a cap, valentse pels senyals d'un gros instrument de metall, semblant a una trompa. En el dia esmentat, el francès bo sospità, y en  conseqüencia li manà calar foch.

Aquesta montanya s'ha distingit sempre per l'abundor d'aigua y aquesta condició li donà son nom. Ab el verb llatí scat-ere se designa'l lloch que hi brota aigua (font), y aixís de la radical scat-ere ab el sufix "an", en el baix llatí se formà scatanus ab significació activa, y s'usà coma calificatiu de montanya, tenint d'aixó mons cat-anus, nom primitiu del turó; com se pot veure en el privilegi expedit pel  emperador a favor de Sant Cugat del Vallés, a l'any 987. Y realment, la historia confirma l'abundor d'aigua ja a la édat mitja, puig recordém haver llegit en alguna crònica d'aquell temps, sense que en  aquets moments poguém concretar, que un dels comtes de Moncada, trobantse sitiat,envià un emissari al camp enemich, fentli a saber que de comestibles ne tenia bona provisió, y d'aigua, sols ab la font més vehina del castell ne tindrian prou pera poder abeurar al doble de la cavalleria ab que comptava el   castell. Creyém que's deuria referir a la font que avuy anomeném de Mitja Costa, y també'n fa referencia'l Rey Jaume en sa Crònica, si bé deuria ésser molt més abundosa que en l'actualilal, quan diu  aixís: «El castel de Muntcada es aylal que havent alli bon bastiment, si per fàm no era, no's poría pendre per nenguna ost; quar daygua els nau prou en la costa del castell, de una font quey neix d'una part ves  tramuntana, (quey neix detras Muntcada), e nuyl hom no lals pol tolra si'l castel no'l pren».— M.C.C.C.X.L.IIII , pàg 35.

En la mateixa montanya. entre altras fonts hi há la famosa del Ferro, costejada pel bisbe de Barcelona don Gabi de Valladares y Mesía pera celebrar la cura de sos mals que experimentà ab l'us d'aigua de aquesta font la qual brotava llavors a flor de terra. També tó algun pou obert en la roca viva y d'aigua abundant y regalada.

Primitivament era senyor del castell, turó y poble de Moncada, el comte de Barcelona, don Ramon Berenguer, qui en 1137 ho donà nu feudo a Guillém Ramón, general que era, y aqui crida pera  majordomía major, premiant aixís sos serveys. D'aquí procedeix el noble casal y llinatge dels Moncadas.

Las armas de la família de Moncada son ben simbòlicas. Las forman sis pans que substituïren a las armas de Baviera de quina casa descendia. Una tradició bo explica de la següent manera:

En 1230, estant don Guillém de Moncada en la conquesta de Mallorca junt ab altres comtes, capitanejats pel de Barcelona, fallà pà, no sols al exèrcit, sinó fins a la taula reyal a excepció de la del Moncada. qui posseïa set pans; llavors el de Barcelona s'hi presentà Junt ab cent cavallers, y li digué: «Moncada, vinch a dinar ab vos, puig tinch entés que teniu pà » Tot seguit el de Moncada posa sa capa  per estovallas y mané treure'ls set pans, dels quals, donada la benedicció, diu la tradició, ne sobrà després encara pera alimentar a 150 personas.

Tingué molts feudos y senyorius en diferents punts de Catalunya. Aytona, vila que's troba en el vegueriu do Lleyda, fou, entre las primitivas concessions, una de las millors, concedida en feudo per  don Jaume I, en 1220.

Aquet noble casal, dels millors entre'ls primers de Catalunya, donà brancas a Sicilià y Fransa: a  n'aquella, ab els títuls de duchs de Montalt y prínceps de Paterna, desde Ramón Guillém de Moncada. qui va passar, ab el rey Joan Pere III d'Aragó, a la conquesta de l'isla, y a Fransa, ab els viscomtes de Bearn y comtes de Foix, després reys do Navarra, y darrerament de Fransa.

El castell de Moncada era un dels millors de Catalunya, tant per sa situació com per sa construcció, y mes encara pels braus que'l posseían y el defensaven. Hem dit al comens que la montanya és de forma cònica y inexpugnable, aislada de la vehinas. Tenia'l castell quatre baluarts de murs de gran resistència; ab uns fonaments extraordinaris, avuy encara pot veure'l curiós que visiti aquellas altiluts, que dos d'ells  estén situats a la part hont se venera a la Patrona de Catalunya; se descobreixen a flor de terra y se troban com a uns vint o trenta passos lluny del cim de la montanya; altre està casi sobre mateix de la cisterna, en la part Noroest, y del quart, quan hi vaig fer ma excursió, no'n vaig trobar rastre. Aquestas  torras eran quadrilongas, conservantse també rastres de fonaments del mur del castell, en 1897, temps  de ma darrera pujada.

En la mateixa part de Septentrió, en temps de nostres avis, s'hi aixecava un gran tros de mur enrunat, ab vuit o deu marlets y troneras que donavau indici de lo que deuria ésser el castell.

Mes, si escollém al historiador Pujades, diu: «que lo que feya més fort el castell era la cova de donya  Guilleuma, dona que fou del infant don Pere d'Aragò, senyora que donà molt que escriure al historiador per sas proesas. fets valerosos y infortunis.» Lo bó és que'n Pujades assegura que aquesta cova tenia  sortida prop del enrunat castell de Mongat, terme de Badalona, passant per Santa Coloma y Sant Adrià  de Besòs, y ens assegura haver parlat ab persona de sa confiansa complerta, quo hi havia baixat; y  després de descriure son interior, poblat de ratas pinyadas, ab la vista casi atrofiada, ens fà saber que la  tal persona arribà fins a sota de la carretera de Ribas. Aixís ho suposa, puig se sentia un terratrèmol que  deuria ésser dels carruatges y fins se llegeix en las ditas planas y que, agafant por, tornà enrera, sense  anar seguint aquell antre.

En altra ocasió llegírem, y casi asseguraríam en la mateixa crònica del propi doclor Pujadas, que en  certa època el castell de Moncada estava sitiat ja d'algún temps, y que son conte envia a buscar peix per  un de sos cortesans a la platja de Montgat, dirigintshi per la cova de donya Guilleuma; venint totseguit  pel mateix camí subterrani al castell,ben proveit de peix fresch, que fou enviat als sitiadors com a testimoni de la impossibilitat que hi havia de rendir per la fam al inexpugnable castell.

Aquesta tradició existeix referent a altres castells de Catalunya. Si consultem a la tradició, encara'n diu de més frescas y a Moncada y demés pobles del entorn no hi ha persona de certa edat que no sàpiga un  fet fantastich o no conti una rondalla o llegenda tenebrosa, imaginada o ocorreguda dintre la susdita cova, respecte a la qual es de fé pera aquella gent senzilla, que existeix la tal comunicació ab Montgat.

Aquesta cova llegendària té actualment sa obertura casi enrunada, y son interior interceptat per  pedruscall y llot. Està situada bon xich més amunt de mitja muntànya y en direcció al noroest, al indret del cementiri de Moncada

F. CLAPÉS Y CORBERA

 Un record en estampa de l'entronització de la verge el 8 de setembre de 1908:

Aquesta inèdita fotografia ens mostra les restes del castell dels Montcada, en el que es pensa són les runes de la primitiva capella de la Mare de Déu del Turó.

Els ermitans del Turó de Montcada, amb dos nenes petites i un gos. 

Aquesta foto l'hem etiquetat pels volts de 1905. Desconeixem els noms dels ermitans. 

Algú ens pot donar alguna pista? Gràcies.

El mercat de Montcada originalment estava ubicat a l'actual Plaça de l'Església. Aquesta foto de fa un segle ens demostra un seguit de parades i un bullici de mercat, avui ja desaparegut. Altres temps.

Ens plau comunicar que gràcies a la col·laboració de l'amic Toni Amores hem pogut finalitzar la col·lecció de Postals de J.B. Turull.

Des de feia uns anys que mancava identificar l'exemplar número 6 de la sèrie de Turull. Una postal que no sabíem si era de Montcada o bé de Mollet, Sant Fost o Martorelles.

Finalment en Toni ens ha donat la resposta. Es tracta d'una postal de l'esglésis de Mollet del Vallès, no obstant i malgrat no ser de Montcada, sí que considerem que finalitzar la col·lecció d'un editor de postals és motiu de celebració i també d'ajuda per a altres persones que volen trobar una relació de les imatges que es van imprimir fa unes quantes dècades.

 

Podeu veure tota la col·lecció de postals de J.B. Turull clicant aquí

De pujada a Sant Pere de Reixac, el camí acompanyava un bonic seguit d'ametllers que en època de florir de ben segur que oferien un espectacle meravellós.

A la següent foto de fa fairebé 120 anys podem veure el tram final del camí dels ametllets que els nostres avantpassats van disfrutar.

 Hem trobat la nova postal Thomas 4597 que faltava, que per cert és repetida amb numeració amb la 3539:

 Després de donar per tancada la col·lecció de Postals Thomas, hem identificat dos postals addicionals, en concret la 4597 i 4598 de las tercera sèrie que vam identificar fa uns anys.

Actualment coneixem la imatge de la postal 4598 descrita com "Mare de Déu del Castell de Montcada. Entrada de la Cova aont fou trobada la Vera Imatge".

Quedem a l'espera de trobar la imatge 4597.

Aquests dies de confinament pels coronavirus covid-19 són durs, però malgrat els esdeveniments i portar ja un mes i una setmana sense sortir de casa, poden sortir iniciatives interessants, com la que us vam presentar fa uns dies de les imatges de Can Rocamora en color de 1936.

Donat que ha estat una entrada molt visitada en pocs dies us presento avui un petit recull de imatges  de la Parròquia de Sant Pere de Reixac, antigues i en color. Espero que us agradin.

Fons: Diverses postals i imatges d'autors desconeguts.

Les següents dos fotografies estan etiquetades a finals del segle XIX. Nosaltres creiem que és més probable que siguin de la primera dècada del segle XX.

El cert és que són molt i molt antigues. Fixeu-vos que no hi ha cap xiprer encara, un arbre que en fotos dels anys 20 sí que apareix, per exemple aquí. Als anys 10 els xiprers no hi eren encara, tal i com es demostren en fotos com la que veien aquí.

Una altra perspectiva realitzada el mateix dia:

Fons: Desconegut.

La següent postal ens mostra una ballada de Sardanes a Montcada i Reixac, el 1909. Desconeixem l'indret exacte.

Tasca finalitzada!

Després de vuit anys posant ordre a les sèries de Postals de la Litografia Thomas, vaig arribar a identificar totes les sèries i postals que es van editar, on Montcada era la protagonista de cada imatge.

Totes les postals, excepte una.

Tot just al Juliol de l'any passat em restava identificar una postal que no havia trobat enlloc, però que existía: La postal número 6 identificada amb el codi 3534 de la primera sèrie que es va editar, a la primera dècada del segle XX.

El passat mes de juliol, just un any després de trobar aquesta incògnita, el dubte es va esfumar. La postal va aparèixer. És la postal més rara i inèdita de Thomas i amb ella la col·lecció ara queda completada.

Vegeu tota la col·leció prement aquí.

La setmana passada vam descobrir una nova imatge de la Font del Ferro. Donat que va ser una font molt apreciada, però que malauradament es conserven molt poques fotos, avui us presentem una altra que pertany a col·lecció privada. Molt probablement és la més antiga actualment descoberta.

Si rescatem la foto de la setmana passada, de 1912 i el grup d'esperantistes:


I finalment la postal d'Àngel Toldrà de la primera dècada de segle XX:



Si voleu saber més cliqueu aquí.

A la revista "La Granja", trobem el 1908 un petit article sobre la casa de les aigües de Montcada.

La transcripció diu:

Conducción de aguas á Barcelona
Hace pocos días el Ayuntamiento de Barcelona giró una visita de inspección á las obras de la instalación elevatoria de aguas que se hace en Moncada y del acueducto para conducción de las mismas á Barcelona. Todos los excursionistas, entre los que se contaban el alcalde accidental Sr. Bastardas y numerosos concejales, jefes de sección y técnicos, quedaron muy complacidos de la perfección con que todo se monta y construye, y felicitaron por ello al concejal Sr. Magriñça á cuyo cargo corre la inspección, y el arquitecto Sr. Steva y Planas. Estas obras se construyen desde 1891. La longitud del acueducto proyectado es de 6.508 metros, de los cuales están construidos 5.727,50. De los 780,50 restantes están subastados y en curso de ejecución 656. El acueducto completo costará 2.659.773 pesetas.

Fons : Revista Segovia, La Granja. 1908.

La passada nit de reis us vam prometre un regal i de moment no havia arribat, però ja el tenim aquí.

Es tracta d'un estudi que entre una cosa i l'altra ha portat més de cinc anys en ser acomplert, doncs la dispersió i la distribució del material en aquesta empresa és molt acusada. Però per fi tenim una nova sèrie de postals de Montcada i Reixac i no pot ser cap altra que la de l'editor estrella, un personatge molt prolífic que va produir milers de còpies de postals de tots els racons de l'Estat espanyol i, com no podia ser d'una altra manera, també del nostre poble.

No parlem de cap altre que Josep Thomas i Bigas (Barcelona 1853 - Berna 1910) i les seves POSTALS THOMAS.

En Josep va fundar la Fototipia Thomas el 1880 que va funcionar fins els anys 50 del segle XX com a negoci familiar.

Molts fotògrafs van treballar per encàrrec de la fototípia i com a resultat van esdevenir diverses col·laboracions en revistes, llibres i diaris de l'època. Molt conegudes van ser també les sèries de postals de molts indrets de l'Estat espanyol de les que es van comercialitzar en gran nombre de ciutats, pobles, paisatge, fotografia artística, arquitectònica i reproduccions d'obres d'art.

El cas de la litografia Thomas és que des dels anys 50 fins el 1975 tot el material va quedar abandonat en un sòtan. El negoci de les postals ja no era el que va arribar a ser i el 1975 l'edifici de la Fototipia Thomas va ser venut.

El seu arxiu es va fragmentar entre particulars, antiqüaris, diverses entitats i, durant quaranta anys cada petit fragment de l'arxiu ha estat dividit en petits bocins que han anat a parar a les mans de molts col·leccionistes. L'Institut d'estudis Fotogràfics de Catalunya va comprar unes 22.000 imatges de l'arxiu original, sobretot plaques de vidre de gran qualitat, essent l'entitat que més material acumula de l'antiga Fototipia Thomas.

Entre tota aquesta distribució de material ens hem centrat en buscar reproduccions de les imatges en format postal de totes aquelles que tenen alguna cosa a veure amb Montcada i Reixac. També ens hem dedicat a cercar material en format paques de vidre per tal de veure el màxim nombre de originals que van ser transferits a postal, trobant inclús alguna imatge no plasmada en aquest suport.

Hem localitzat 41 postals en 6 sèries ben diferenciades que hem procedit a ordenar de la següent manera, tot tenint en compte la numeració de la part posterior de la postal i també la numeració que en ocasions apareix al davant de la postal, junt al seu títol, normalment en color vermell.

SÈRIE I - MONTCADA INDRET DE DESCANS Numeració posterior 3529 a 3538 Numeració davantera 01 a 10	Es tracta de 10 postals de la primera dècada del segle XX on podem veure indrets representatius del poble, com una magnífica vista general, encara sense el pont sobre el Besòs (es va construir el 1911), el carrer Colón, les fonts i Reixac. És una sèrie on podem apreciar la necessitat de l'editor de fer veure que Montcada era un indret de descans, de bones aigües i de salut, tal i com els avis els hi havien relatat, ja des de finals del segle XIX. Aquesta sèrie manté una litografia en català per tal de indicar el nom dels indrets que representen les imatges.
SÈRIE II - MONTCADA I LA VERGE DEL TURÓ Numeració posterior 3539 a 3542 Sense numeració davantera	Es tracta de 4 postals que segueix la numeració posterior de la primera sèrie, però en aquestes sense numeració davantera. És una petita edició especial de postals amb temàtica dedicada al santuari de la "Mare de Déu del Castell de Montcada", la verge i la cova on va ser trobada.
SÈRIE III - MONTCADA I LA VERGE DEL TURÓ (MARKETING) Numeració posterior 4587 a 4596 Sense numeració davantera	Es trata de 10 postals, continuació de l'anterior sèrie, però amb una numeració descontinuada d'aquesta, on també es mostren les novetats al turó de Montcada, els esdeveniments que van ocórrer al santuari i els fets del retorn de la verge al turó, el 1908. Veiem però que l'editor volia aprofitar la fama de Montcada i aquests esdeveniments litúrgics al turó per tal de vendre més postals, doncs en aquesta sèrie veiem molt ben etiquetades totes les postals amb el literal "Mare de Déu del Castell de Montcada", però hi ha una mescla d'anys, doncs trobem recordatoris del retorn de la verge al turó el 1908 o bé l'entrada sense reixa de la cova on va ser trobada la verge originalment, anterior a tots aquests fets. També es veu una postal amb el pont sobre el Besòs ja bastit el 1911 i l'ermita del turó en el que semblen diferents fases de construcció.
SÈRIE IV - MONTCADA "PUENTES Y CAMINOS" Numeració posterior 6480 a 6487 Numeració davantera 11 a 18	Es tracta de 8 postals de la segona dècada del segle XX, posterior al 1911, doncs apareix aixecat el pont sobre el Besòs. Podem apreciar cert interès per les estacions de ferrocarril ponts i camins. La litografia en la numeració davantera en vermell es torna a recuperar i manté una continuïtat amb la de la primera sèrie de postals. Un fet curiós és que aquesta és una sèrie de postals que deixa el català de banda i manté una impressió del text en castellà, l'idioma que els petits burgesos van decidir emprar per tal de diferenciar-se del món rural. Eren moments en els que parlar en castellà era un acte de “finor” que els distingia (cliqueu aquí si voleu saber més).
SÈRIE V - REIXAC Sense numeració posterior Sense numeració davantera	Es tracta de 8 postals de la primera dècada del segle XX, encara que probablement alguna de les imatges sigui de la segona dècada. Aquesta sèrie de postals està dedicada única i exclusivament a Sant Pere de Reixac. Podem veure la verge de la cistelleta, molt popular llavors, o el retaule de Sant Pere de Reixac que va ser traslladat anys després per evitar ser robat. Els elements litúrgics són doncs uns elements d'especial interès per l'editor.
SÈRIE VI - ESPECIALS Sense numeració posterior Sense numeració davantera	Es tracta d'1 postal de 1911, que es va editar per a tenir un record de la inauguració del pont sobre el riu Besòs, el 28 de maig de 1911. Aquesta petita sèrie també està editada en castellà.

Un cop explicades les sèries de postals i l'objectiu que persegueix cada una d'elles, vegem-ne doncs el resultat. Esperem que us agradi.


Sèries Principals I, II, II i IV (Anys 00 i 10 del segle XX)

• Numeració posterior 3529-3538 - Numeració davantera 01 a 10.
• Numeració posterior 3539-3542 - Sense numeració davantera.
• Numeració posterior 4587-4596 - Sense numeració davantera.
• Numeració posterior 6480-6487 - Numeració davantera 11 a 18.

3529 - 01 Vista General	3530 - 02 Vista Parcial
3531 - 03 Estació Ferrocarril M.Z.A.	3532 - 04 Pont i tunel del Ferrocarril de Sant Joan de les Abadesses.
3533 - 05 Carrer Colón	3534 - 06 Postal Pendent de Descobrir
3535 - 07 Font de Mitja Costa	3536 - 08 Camí de la Font Pudenta
3537 - 09 Font Pudenta	3538 - 10 Església de Reixac
3539 - SN Mare de Déu del Castell de Montcada. Capella i casa dels ermitans.	3540 - SN Mare de Déu del Castell de Montcada. Cova on va ser trobada vera imatge.
3541 - SN Mare de Déu del Castell de Montcada. Entrada de la cova on va ser trobada la vera Imatge.	3542 - SN Mare de Déu del Castell de Montcada. Reproducció de la vera imatge de la Verge actualment venerada a la cova.
4587 - SN Mare de Déu del Castell de Montcada. Camí de l'ermita.	4588 - SN L'ermita al cim del turó.
4589 - SN Mare de Déu del Castell de Montcada. Vista panoràmica del Turó i encontorns.	4590 - SN Mare de Déu del Castell de Montcada. Cova on va ser trobada la sagrada Verge.
4591 - SN Mare de Déu del Castell de Montcada. Interior de la capella.	4592 - SN Vera imatge de la verge.
4593 - SN Mare de Déu del Castell de Montcada. Arribada de la Verge al seu reconstruit  Santuari en la Diada del 8 de setembre de 1908.	4594 - SN Mare de Déu del Castell de Montcada. Retorn de la Sagrada imatgea la ermita del turó en la diada del 8 de setembre de 1908.
4595 - SN Mare de Déu del Castell de Montcada. Vista posterior del Santuari.	4596 - SN Mare de Déu del Castell de Montcada. Façana de la capella.
6480 - 11 Estació de Sant Joan.	6481 - 12 Estació del Nord.
6482 - 13 Carrer de l'Estació	6483 - 14 Carrer Major
6484 - 15 Carretera de Ribes	6485 - 16 Pont dels 'Hermanos'
6486 - 17 Pont del riu Besòs.	6487 - 18 Ermita del Turó.

Sèrie V, Especial Sant Pere de Reixac (Anys 00 i 10 del segle XX)

Passeig dels Ametllers	Imatge Antiga
Altar Major	Mare de Déu de la Cistelleta
Interior de l'església.	Retaule Antic
Vista forana.	Can Fàbregas

Sèrie VI, Especial Variades (Anys 10 del segle XX)

Recuerdo de la inauguración del puente sobre el rio Besós. Montcada. 28 de Mayo de 1911.