Montcada i Reixac

Es tracta d'una sèrie de postals d'ara fa un segle es veu un bosc i vegetació de ribera amb el que sembla un petit bosquet de pollancres al fons, al costat del riu que, per les seves dimensions, sembla el Besòs.

Desconeixem a quina alçada del riu es va fer la fotografia, tot i així pels accesos probablement bastant propera a Can Fontanet.

 

Pel darrera de les tres postals es diu simplement "Moncada" escrit en pluma de tinta negra per una mateixa grafia

Aquesta imatge, provinent d'una antiga postal, té un segle de vida. La fotografia es va fer pels volts de 1920 i veiem Reixac en una configuració previa a la Guerra Civil. Esperem que us agradi.

Sabies que?... Al portal de la Boqueria es venerava la nostra Senyora de Montcada

"Venerada damunt del Portal de la Boqueria de la muralla de la Rambla, de Barcelona"

És un clar exemple de l'advocació que les gents de Barcelona tenien per la Mare de Déu de Montcada.

Fons: Goigs.

A l'antiga revista de "La Hormiga de Oro", trobem una petita imatge al peu de pàgina on veiem el Sometent de Montcada fent pràctiques de tir. 

El sometent fou en els seus inicis una organització paramilitar d'autoprotecció civil típicament catalana, separada de l'exèrcit, per a la pròpia defensa i la defensa de la terra en temps de conflicte bèl·lic.

La progressiva coordinació dels camperols i contra les agressions externes dugué a l'establiment del sagramental el 1068 i d'un usatge denominat "Princeps namque".

Ambdós textos legals configuren el caràcter alhora policial, en l'àmbit local, i militar, en l'àmbit general, conferit al sometent. Fou institucionalitzat definitivament durant el regnat de Jaume I, al segle XIII.

 

Els compromesos en el sagramental, doncs, eren cridats –com tot dret feudal– mitjançant fogueres enceses de cim a cim, en forma d'host, a so de corn, toc de trompeta o repic de campanes, o sigui «metent so».

D'aquesta última manera, del repic de campanes (o bé so metent), en sorgeix el nom posterior, que preval al de sagramental a partir sobretot del segle XVI, quan el mot sometent substitueix el mot host. De la frase metre so, doncs, se’n deriva el mot sometent. Quan el so era via fora, s'anava a guerrejar fora de la terra. En els segles xvi i xvii adquirí un paper fonamentalment policial —contra bandolers, hugonots i pirates, de fet Barcelona com a ciutat lliure també va arribar a cridar a sometent als ciutadans contra algun senyor feudal per defensar ciutadans de Barcelona contra l'abús d'aquest o cavallers— definit per la Constitució de 1561, vigent fins a mitjan segle XVII

 Actualment dissolt a Catalunya des de 1978 pel Senat espanyol, la institució del sometent s'ha mantingut tanmateix en el costum del Principat d'Andorra

 El següent és un anunci publicitari de la fàbrica de ciment ASLAND, emplaçada al nostre municipi.

Una bonica estampa dels homesde blat de moro arrepenjats a les façanes de les cases del carrer Beat Oriol realitzada el 9 de novembre de 1927:

Si les condicions sanitàries de la Covid ho permeten, el proper dijous 21 d'abril a les 19.30h es presentarà un nou número de Quaderns. Us esperem.

Enguany donarem a conèixer les aventures i les vicissituds de Lluís Aymamí, molt conegut periodista amb casa d'esbarjo a Mas Rampinyo, que va estar al Palau de la Generalitat durant els fets d'octubre de 1934. Mitjançant els seus passos, descobrirem el transcurs de la Guerra Civil, la tràgica Retirada, el seu pas pel camp de concentració d'Argelès i l'exili a Mèxic.

Com és habitual, la revista també inclourà noves sorpreses, com el motiu de Can Petasques o la coneguda Escola del Bosc, entre altres articles i novetats d'interès. No us el podeu perdre!

Avui volem donar-vos a conèixer una bonica fotografia del Turó de Montcada, amb la seva capella de la Mare de Déu del castell de Montcada i uns obrers durant la construcció del que sembla una secció de la fàbrica Asland.

 

Autor: Desconegut

 

Recentment l'amic Joan Matllo va compartir aquesta imatge, d'autor/a desconegut, però que per la seva configuració inèdita considerem que aporta un interès particular. 

Pels elements que es veuen, podem aproximar una antiguitat de la foto d'ara fa un segle.

Al fons de la muntanya es pot apreciar el que sembla Moia i la Torre de l'Alcalde. A més, a la fotografia es veu l'antic campanar de l'església de Santa Engràcia, enderrocat pels volts de l'any 1928.

El que suscita una major controvèrsia és el pont que apareix, doncs entenem que es tracta del pont de ferrocarril de França, cosa que ens determina la ubicació de les escoles dels "Hermanos" (La Salle), a l'esquerra de la foto, però fora de plànol.

La imatge podria estar realitzada des de Cal Regañando

 La Torre dels Fares és un element patrimonial de primer ordre per Montcada i Reixac. Veiem algunes imatges del passat comparades amb aquest estiu de 2021.

Finals XIX o Principis de segle XX :: 2021

A l'illa de cases conegudes com "El Quiosc" de Mas Rampinyo, just entre la via del ferrocarril de Sant Joan i l'antiga carretera de Ribes, trobem tres curioses cases amb idèntica fesonomia, actualment dos d'elles pintades d'un color verd clar. Les cases, al carrer Carrerada, números 48, 50 i 52, són conegudes com les Cases Bolet.

Segons l'Inventari del Patrimoni de Montcada i Reixac, editat el 1999, aquestes modestes cases, van ser encarregades per Maria Bolet i Ràfols l'any 1925 a l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona 1877 - La Garriga 1937),  conegut per notables obres al Vallès Oriental. Com a curiositat, va ser l'arquitecte del teatre "El Molino" de el Paral·lel de Barcelona.

 Al diari "L'Andreuet", en el seu número de l'1 Octubre 1926, num 40, any II, es diu:

 Al Diari de Barcelona, trobem una publicació del divendres 31 d'agost de 1928:

Es fa honor a la proclama de les festes entre el 2 i 9 de setembre de 1928, per tal de donar per acabades el temple de Santa Engràcia.

A les 18h del dia 2 de setembre es va beneir a la plaça del mercat de Mas Rampinyo una imatge de Sant Pere, regalada per Carlos Bonet i destinada a l'altar major de Reixac. Aquella tarda es va pujar en processó la imatge i inaugurant a més el Passeig Sentmenat.

El dissabte dia 8 de setembre és la festa gran, amb arribada del bisbe de Barcelona i benedicció d'un crist crucificat, regal de Josep Bonet del Rio, amb missa i cantada de l'escolania de Santa Maria del Mar. La família Vila regala una roba eucarística pel capellà i es canten cants gregorians

A més, sardanes, missa, repics de campanes, morterets, donació d'aliments, cantades, il·luminació del campanar, focs artificials i jocs infantils. A més queda inaugurat també el nou camp de futbol de la Font Pudenta.

El pont dels "Hermanos" va desaparèixer fruit de l'aiguat i posterior riuada de 1962. En aquesta imatge podem veure la seva fesonomia original i una escola de La Salle que ja havia construit la prolongació de l'edifici original (observeu que ja té nou finestres a cada planta en comptes de set).

Avui us oferim la cartellera de Cine España de l'1 i 2 de Febrer de 1928

I ja tenim aquí la darrera postal Punts de Vista de l'any 2020. Es tracta d'una bonica imatge de tarda del riu Besòs, realitzada per l'amic Joan Matllo.

Ens veniem l'any 2021.

Avui fa un segle que es va fer aquesta foto, amb una primitiva Santa Engràcia i un paissatge nevat de postal.

Avui ha mort un amic. Un d'aquells amb qui només he caminat dotze anys però, malgrat el poc temps, va ser un dels meus mestres i referents en la disciplina que ens unia. Aquell amb qui vaig aprendre coses molt valuoses i que no oblidaré fàcilment.

Una persona vinculada a moltes activitats a les que sabia podia contribuir per enriquir-les, sempre amb rigor, un treball ben fet i una cordialitat i sabiesa que avui ja costa trobar. Un dels bons... sense cap mena de dubte. Pols d'estrelles.

Has fet el trajecte amb intensitat cultural i has arribat a la meta derrapant sabiesa. Ara ella no tindrà més remei que tremolar al rebre't.

D.E.P. amic Ricard. Que la terra et sigui lleu.

Foto: Pilar Abián. Montcada Comunicació

La següent postal, d'editor desconegut ens mostra una estació de França i una Torre Gili, molt probablement a finals dels anys 20.

Aquests dies de confinament pels coronavirus covid-19 són durs, però malgrat els esdeveniments i portar ja un mes i una setmana sense sortir de casa, poden sortir iniciatives interessants, com la que us vam presentar fa uns dies de les imatges de Can Rocamora en color de 1936.

Donat que ha estat una entrada molt visitada en pocs dies us presento avui un petit recull de imatges  de la Parròquia de Sant Pere de Reixac, antigues i en color. Espero que us agradin.

Fons: Diverses postals i imatges d'autors desconeguts.