Blogcrowds

dimarts, 29 de desembre de 2015

Un any més que deixarem enrere, un altre any políticament interessant però no exempt de guerres i desgràcies que ens mostren la cara més crua de la realitat que viuen altres persones, no massa lluny d'aquí.



Un any on s'ha commemorat els 70 anys dels atemptats nuclears contra població civil a Hiroshima i Nagasaki i del fi de la segona guerra mundial. Un any on el passat 14 de desembre es va commemorar també el fi de la guerra de Bòsnia, ara fa 20 anys.

Ha fet 400 anys de la publicació de la segona part del Quixot i 450 anys de la fundació de la primera ciutat d'origen europeu als actuals Estats Units (ciutat de San Agustín). Fa 500 anys que va néixer Santa Teresa de Jesús.

Recordem aquest any les catàstrofes naturals patides per les persones, les matances als carrers de París, a la sala Le Bataclan, a la revista Charlie Hebdo, a Siria i a molts altres indrets sobre persones i sobre el patrimoni històric, la catàstrofe de l'avió de Germanwings, es deixa de parlar de l'ebola, els problemes al bressol de la democràcia i la Grècia d'Alexis Tsipras, l'atac i matança al museu del Bardo a Tunísia, les crues execucions sobre la humanitat d'arreu del món, les eleccions municipals i al Parlament d'Andalusia, el nen diagnosticat amb diftèria per no vacunar-lo, el Vaticà que reconeix Palestina, els EEUU on es legalitza el matrimoni homosexual a tot el país, el "corralito" de Grècia, Aylan Kurdi el nen siri de tres anys ofegat a la platja com a imatge de tots els infants morts en la seva mateixa situacio, la Cuba i els EEUU que restableixen relacions, apareix el Apple Watch i Windows 10, les eleccions al parlament de Catalunya del 27S, els eclipses i les superllunes, eleccions generals del 20D i altres assumptes que de ben segur ens hem deixat.

Aquest 2015, el bloc de Montcada i Reixac ha fet cinc anys, hem superat les 100.000 visites i hem seguit endavant amb la nostra memòria històrica i, tant és així que els articles més representatius en quant a visites han estat:
Avui 29 de desembre de l'any 2015, 967 anys i un dia després de ser consagrada l'església de Sant Pere de Reixac, preguem per a que l'any 2016 que ja despunta a l'horitzó esdevingui més just pels que viuen en aquest món.

Només donar-vos les gràcies a tots i totes pel vostre suport.

divendres, 25 de desembre de 2015

Des del bloc de Montcada i Reixac us desitgem unes bones festes.


Imatge: 1911-1914. Autor desconegut.

divendres, 18 de desembre de 2015

L'any s'acaba i amb ell volem donar-vos a conèixer el recull de postals "Punts de Vista" que hem elaborat per a vosaltres durant aquests darrers dotze mesos.

Volem donar les gràcies al col·laboradors i col·laboradores d'aquest any, ja que entre tots hem fet una bonica estampa anual del nostre poble:

  • Anna Passarell.
  • Cosme Oriol.
  • Fidel Casajuana
  • Inmaculada Fernández.
  • Lourdes Ortigosa.
  • Paco Soriano.
  • Xavier Colomé.

A continuació us deixem les dotze postals d'aquest any 2015, que podreu consultar, juntament amb les postals d'edicions anteriors, des de la secció de "Postals Punts de Vista".



Gener 2015 - Xavier Colomé

Febrer 2015 - Inmaculada Fernández

Març 2015 - Xavier Colomé

Abril 2015 - Fidel Casajuana

Maig 2015 - Paco Soriano

Juny 2015 - Fidel Casajuana

Juliol - Xavier Colomé

Agost - Xavier Colomé

Setembre - Cosme Oriol

Octubre - Anna Passarell

Novembre - Xavier Colomé

Desembre - Lourdes Ortigosa


Ens tornem a veure l'any vinent.

dijous, 17 de desembre de 2015

Ahir dimecres dia 16 es va presentar a la seu de la Fundació Cultural Montcada (FCM), el número 31 de la revista 'Quaderns'. Tal i com avança Núria Cervera, Presidenta de la FCM, són quinze anys i mig des de que el primer número va veure la llum.

Quaderns nº 31

Aquest número dóna a conèixer quatre treballs de investigació relacionats amb Montcada i Reixac:


  • Antoni Orihuela ens parla de la història de la fàbrica de porcellana que va fundar Mariano Buxó Ristol als anys cinquanta del segle XX i que va tallar la seva activitat als anys noranta.
  • Xavier Colomé recull el testimoni de Amadeu Rovira i Boix, masover a de Can Cabanyes, que va patir, juntament amb la seva família, l'explosió del polvorí militar de Mas Duran, l'any 1950.
  • Josep Bacardit ens ofereix una visió de la relació del balneari de Caldes de Boí amb el poble de Montcada, de la mà de Walter Leo Ankli, director de la fàbrica Aismalibar, on treballadors de la fàbrica hi van dedicar temps en la seva construcció i configuració.
  • Ricard Ramos ens dóna a conèixer la figura del sereno, ara ja desapareguda, que durant molts anys va passejar les nits del nostre i altres pobles.


Antoni Orihuela iniciant l'acte de presentació de Quaderns.


Addicionalment en Gabriel Gil ens ofereix un recull fotogràfic de la construcció de l'església de Santa Maria, al barri de Terra Nostra.

Finalment la revista aporta un article de Joan Bertan sobre els barris de Montcada, on es parla de Terra Nostra i Montcada centre, d'altra banda i addicionalment unes pàgines dedicades per Antoni Orihuela a Enric Morera, Es recorda a més l'obituari de Jordi Orihuela.

La presentació de la revista va ser acompanyada amb una xerrada de Josep Maria Vilarrubia, sobre "El com i el perquè de les figures de pessebre..."



Antoni Orihuela, Josep Bacardit i Josep Maria Vilarrubia.

Per a més informació cliqueu aquí,

Per a conèixer la resta de números de la revista Quaderns, cliqueu aquí.

Per a més informació sobre la Fundació Cultural Montcada, cliqueu aquí.

dimarts, 15 de desembre de 2015

Abans de començar, però ens agradaria donar un consell a tothom que pugui estar interessat en aquesta temàtica. El fet de que la població mantingui algunes mines és realment un fet perillós, tant com ensopegar amb alguna cavitat sense voler com per accés per voluntat pròpia.

La recomanació és NO ACCEDIR A LES MINES doncs, encara que moltes mantenen una reixa i no es pot accedir, són cavitats que tenen un segle d'edat i corren risc d'esfondrar-se, realitzades manualment i amb petites quantitats d'explosius que no donen una amplada de seguretat adient i sense cap tipus d'extracció d'aire. Podeu veure les imatges realitzades per professionals des del blog de manera còmoda i des de casa. 

Les següents imatges van ser realitzades per l'amic Juan Carlos Requena, un gran coneixedor de les mines del poble (Minas y Cuevas de Montcada) i que en alguna ocasió hem compartit algun intercanvi de material. Penso que és una temàtica bonica de conèixer i aquest mitjà digital és una bona manera de compartir-ho amb vosaltres.


Avui parlarem de la mina que podem trobar a un dels dos camins més habituals que puja a Les Maleses. En aquest cas es tracta del camí que surt a l'esquerra de la carretera de Vallensana BV-5011 de Montcada a Badalona, en concret tot just a l'encreuament d'entrada cap al Bosc d'en Vilaró.

Podrem guiar-nos correctament tot seguint la torre de guaita forestal que pot observar-se al lluny de tal manera que l'entrada de la mina es troba mirant cap a l'hospital de Can Ruti de Badalona.

Entrada de la mina. 


Vista des de l'entrada de la mina. 


Aspecte d'una galeria lateral, tot just al costat de l'entrada de la mina. 


Cavitat de la galeria principal.

Al sòl de la galeria principal hi ha una galeria en direcció oposada a la que no es pot accedir per enderrocs a l'entrada d'aquesta galeria.


Una mica més endavant el camí es divideix en dos, esquerra i dreta. 


El camí de l'esquerra no és practicable degut a que ho ha molta pedra.

Al camí de la dreta es pot apreciar aquesta roca de color verd (probablement amb contingut de ferro).


No massa lluny hi ha una altra galeria lateral a la que tampoc es pot passar. 


Avancem per la galeria principal.

Arribem a un punt on el camí fa pujada. 


En aquest punt cal posar-se estirat per a poder passar a l'altre costat.

Cal seguir pujant estirat i arrossegant-se.

Accés a una altra galeria.

La galeria torna a fer-se  àmplia.

Tornem a veure una divisió del camí, a dreta i a esquerra. 


La galeria de l'esquerra està enderrocada. 


A la galeria esfondrada també es pot apreciar aquesta secció.

A partir d'aquí, en Juan Carlos no va poder fer més fotos degut a que es va quedar sense bateria a la càmera digital. El camí tornava a ascendir durant uns 50 metres on calia arrossegar-se de nou. Posteriorment arribem a una altra galeria gran on es pot caminar dret, es tornava a dividir en diferents galeries i avançava força estona. En Juan Carlos va arribar a un indret on la geleria es tornava a fer petita i ja no va poder continuar, però es podia veure que en aquell punt hi havia un descens i tornava a fer-se gran.

divendres, 11 de desembre de 2015

Avui volem oferir-vos una petita targeta dels anys 30 del segle XX de les Juventuts Socialistes Unificades (JSU) de Montcada i Reixac. sota el paraigües de la Internacional Juvenil Comunista (IJC).

El 15 de Gener de 1936 es va constituir el Front Popular i el 16 de febrer es van celebrar a Espanya les terceres i darreres eleccions generals de la Segona República Espanyola, donant per vencedors la coalició d'esquerres del Front Popular.


Al març d'aquell mateix any es van fusionar la "Unió de Joventuts Comunistes d'Espanya (UJCE)" i les "Joventuts Socialistes d'Espanya (FJS)" donant lloc a les "Joventuts Socialistes Unificades (JSU)".

Aquesta fusió d'ambdues delegacions va formalitzar-se després d'una reunió a Moscou amb la direcció de la "Internacional Juvenil Comunista (IJC)" que va ratificar les bases del que va ser la nova organització JSU.

Aquestes bases eren en l'essencial la defensa diària dels interessos de la joventut treballadora, l'educació en el marxisme-leninisme i l'internacionalisme proletari, la capacitació dels joves obrers per a enfortir i desenvolupar l'organització i lluitar en l'avantguarda de la joventut, agrupant-la contra el feixisme i per la victòria del socialisme.

Després de la guerra civil espanyola, la JSU es va veure sotmesa i perseguida, de igual manera que la resta d'organitzacions republicanes, forçant l'empresonament i afusellament dels seus membres per part del bàndol nacional, guanyador de la guerra.

A l'octubre de 1945 es va constituir a Londres la "Federació Mundial de la Joventut Democràtica (FMJD)" agrupant organitzacions juvenils de més de seixanta països.

La celebració a França del Primer Congrés de la Juventut Socialista d'Espanya va suposar l'abandó dels molts dels membres socialistes de la JSU, que va enfortir durant els anys 50 del segle XX les noves "Juventuts Socialistes d'Espanya (JSE)", l'organització juvenil del "Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE)". El sector més comunista de la JSU va també anar abandonant l'organització per tal de formar part del "Partit Comunista d'Espanya (PCE)".

A l'octubre de 1961, el PCE va liquidar l'organització juvenil JSU en apostar per la reconstrucció de les seves pròpies joventuts, la "Unió de Joventuts Comunistes d'Espanya (UJCE)".

divendres, 4 de desembre de 2015

Avui volem recomanar-vos, com ja hem fet en altres ocasions, la visita del bloc del nostre company Fidel Casajuana, elmasrampinyo.blogspot.com

Al seu bloc trobareu informació relativa al barri de Mas Rampinyo i imatges de gran interès, com la que ens oferia la passada diada del 27S amb una bonita imatge del carrer San Ramon i una de les darreres vaqueries, Ca la Manela.



dimarts, 1 de desembre de 2015

L'any s'acaba i com a ocàs d'aquest, com no podria ser d'una altra manera, us oferim una nova imatge del nostre poble en una posta de sol que va prendre fa uns dies una nova col·laboradora, la Lourdes Ortigosa.



El Turó pren els darrers rajos de llum d'aquest sol que ja no escalfa tant i deixa la vila vella de Montcada immersa en una foscor prematura.

Esperem que us agradi.

divendres, 27 de novembre de 2015

La passada setmana vàrem parlar de l'assasinat de Berenguer de Vilademuls de la mà de Guillem Ramon I de Montcada, al pla de Matabous.

Aquest pla, originalment un prat de pastura no massa allunyat dels conreus dels pagesos de la serralada marina, va tenir un paper molt rellevant per la zona on avui trobem el Pla del Coll. Va tenir l'honor de ser un centre comercial famós a tot el territori degut a que hi tenia llicència per a celebrar una fira anual "por todo lo grande".



En relació a tot això, cal saber que una de les primeres fires anuals que es van celebrar va ser la de Sant Cugat del Vallès a mitjan segle XII, tot just al costat del monertir benedictí.

Es celebrava aleshores aquesta fira anual per la festivitat de Sant Cugat, al mes de juliol. La fira pertanyia al Monestir, que el 1163 va cedir-la als Montcada pressionat segurament per les hostilitats de Guillem de Montcada i els seus cavallers contra les seves propietats i la mateixa abadia.

No obstant l'any 1164 els monjos van donar permís a Guillem Ramon Dapifer i al seu fill Guillem de Montcada per traslladar la fira de Sant Cugat del Vallès al terme del castell de Montcada, en concret al prat de Matabous (segons un document de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, pergamins Alfons I,14 , Rius Serra, Cartulario doc 1049).

Des de llavors i fins tot el segle XIII aquesta fira es va conèixer com la Fira de Montcada (nundinis Monticathani) o també la Fira de Matabous.

La fira va ser traslladada a Montcada, però el Monestir va retenir una participació en els beneficis, no obstant aviat va aconseguir compensar la pèrdua, ja que el 1173 el rei Alfons li concedia el dret a celebrar mercat setmanal a la vila o a prop seu, i a percebre la lleuda, la taxa que gravava les mercaderies.


Font: El mas i la vila a la Catalunya medieval: Els fonaments d'una societat. Víctor Farías Zurita

divendres, 20 de novembre de 2015

L'altre dia vaig publicar al grup de Facebook, "Tu no eres de Montcada si..." un petit relat, inspirat en l'entrevista que li van fer a Miquel Coll i Alentorn (exPresident del Parlament de Catalunya), l'any 1985 a La Vanguadia (cliqueu aquí per a llegir-la):

Y dice la leyenda que hace varios siglos se dirigía el arzobispo de Tarragona de camino a Roma, acompañado de un sacerdote que le otorgaba gran lealtad. El polvoriento camino reseguía el primitivo camino romano que aún se utilizaba como principal vía de comunicación. 

Fue al llegar a Montcada, en un prado conocido como Matabous, cuando fue interceptado por el noble Guillem Ramon de Montcada que bajó del castillo que coronaba el cerro que había en la zona, raudo y veloz con su caballo. 

Cordialmente se dirigieron algunas palabras y tras el transcurso de la conversación, sin mediar apenas más palabras, el caballero desenfundó su espada y la blandió contra el clérigo hiriéndolo mortalmente, quedando el pobre arrodillado ante el noble. 

- Cof, cof.- Tosió el arzobispo.- Os pido que me dejéis confesar.- Solicitó éste con la mano taponando su herida. 

- Hacedlo.- Respondió el caballero altivo. 

El arzobispo se confesó con el sacerdote que le acompañaba, en tanto el caballero, en muestra de discreción se alejó de la escena acariciando el lomo de su caballo que pacía relajadamente un poco más allá. 

Todo parecía en paz cuando terminada la confesión el caballero volvió junto al arzobispo. 

- ¿Estáis en paz con Dios? - Inquirió el caballero. 

- Sí.- respondió el aezobispo.- a la vez que besaba su cruz pectoral. 

Sin apenas pestañear el noble caballero blandió de nuevo la espada y tras un par de mandobles bien ejecutados, acabó con la vida del arzobispo. No contento con ello que esparció los sesos de éste por el prado de Matabous. 

PREGUNTA - ¿Dónde se encuentra el Pla de Matabous? Emoticón smile

I certament en pocs minuts la resposta va sorgir: El Pla d'en Coll. Aquell Arquebisbe, en Berenguer de Vilademuls (originalment Abad de Sant Feliu, segons alguns autors de Girona o bé de Guíxols) va ser executat com un brau per un matador occidor de nom Guillem Ramon I de Montcada, nét del famós Gran Senescal i germà i hereu de Gastó, comte de Bearn. Aquest assasinat va consumar-se el 16 de febrer de l'any 1194.

Escut de Berenguer de Vilademuls. 
En el seu sepulcre a la Catedral de Tarragona, al costat de la capella dels Sants Cosme i Damià

El mòbil del crim és encara obscur; sembla que n'hi havia d’ordre familiar i d’altres d’econòmics, relacionats potser amb les ambicions a Urgell dels vescomtes de Bearn.

En Berenguer va ser arquebisbe durant vint anys, des del 1174 fins el moment de ser executat per Guillem Ramon I de Montcada, que curiosament era el marit de la neboda de l'arquebisbe. Vet aquí les disputes familiars de l'època, com veieu.

El papa Calixt II, en butlla de 17 de juny del mateix any de 1194, va excomunicar l’assassí i els seus còmplices i va disposar que per a obtenir el perdó haurien d’anar humilment i en persona a sol·licitar-lo davant de la Seu Apostòlica.

Van passar uns deu mesos i va decidir exiliar-se. L'exili va durar gairebé 40 anys, retornant de nou el 1214 quan va heretar el vescomtat de Bearn del seu germà Gastó VI.

L'any vinent, al setembre del 1215, va anar a Roma a demanar l'absolució però el Papa del moment, en Inocenci III, i mitjançant la delegació del cas a tres cardenals, li van aplicar una dura pena, entre les quals se l’imposà la d’anar de croat a Terra Santa.

D'aquesta manera acaba la història de l'arquebisbe que un cop mort fou dut a enterrar a Tarragona, i l’assassí va anar a Roma a demanar perdó. Coses medievals, diguem-ne.

Miquel Coll i Alentorn.
Fons Arquebisbat de Tarragona,
Enciclopèdia Catalana.

dimecres, 18 de novembre de 2015

Aquest dijous 18 de novembre a les 19:45 tinc el privilegi de poder presentar a la seu de la Fundació Cultural una xerrada informativa sobre els topònims de Montcada i Reixac mitjançant l'ús d'un plànol de finals del segle XVIII.


Esperem poder comptar amb la vostra assistència.

Salutacions.

dimarts, 17 de novembre de 2015

El dijous 21 de gener de l'any 1940 a Montcada i Reixac es va formalitzar l'enterrament dels vint-i-un veïns de Montcada i Reixac afusellats en altres poblacions, víctimes de la Guerra Civil. No van ser els únics en morir en aquella contesa, doncs a Montcada les xifres parlen d'un total d'uns 1200 morts.

Aquell dia l'acte va consistir en una passejada dels fèretres pel poble, una missa solemne i el posterior enterrament al cementiri de Montcada, on les restes van ser allotjades dins un panteó tradicionalista que actualment encara es conserva al Cementiri Municipal de Montcada i Reixac.

Les imatges que us presentem a continuació mostren l'acte que es va realitzar aquell dia. Com veureu es tracten de documents gràfics d'extrema rellevància per la història recent del nostre poble, si bé han de servir per a no tornar a repetir els mateixos errors del passat. Passem a detallar la jornada:

En aquesta primera foto podem observar el detall de la comitiva i el missatge que presidia l'acte, tot just passant pel pont del ferrocarril, venint de Mas Rampinyo per la carretera general:


Membres de la Falange Española actuant com a portadors dels fèretres.


Detall de la comitiva política, militar i eclesiàstica, entre la resta d'assistents a l'acte.

A la següent imatge podem observar una magnífica presa fotogràfica del pont de la carretera nacional, avui dia C-17, amb els fèretres de camí a l'església, provinents de Mas-Rampinyo. Al fons podem veure la muntanya de Sant Llorenç del Munt i en primer terme els membres de La Falange Española, portant els seus estandards i tocant les notes de la marxa fúnebre.


Detall dels portadors dels atauds travessant el pont sobre el riu Ripoll:


Membres de la Falange Española, de camí a l'església de Santa Engràcia, tot just abans de passar per sota del pont del ferrocarril de Sant Joan:


Detall del seguiment que va ocasionar aquell acte religiós. A la foto, en primer terme la secció femenina de La Falange Española i al darrera la secció masculina. Fixeu-vos en la gent sobre el pont del Ripoll, acompanyats, vídues i familiars dels assasinats.


Comitiva de vídues i familiars dels afusellats de camí a l'església. Fixeu-vos que la cominitiva d'autoritats, fèretres i La Falange Española ja ha passat el pont, en sentit a Santa Engràcia i sobre el pont encara hi ha centenars de vídues i persones que en definitiva van perdre algú durant la Guerra Civil.


Els fèretres arriben al nucli urbà de Montcada:


Arribada a l'església provisional de Santa Engràcia de Montcada:


A la següent imatge podem veure la església provisional de Santa Engràcia i els vint-i-un atauds presidint el final d'una missa solemne per les ànimes dels assasinats:


Una altra perspectiva del moment. Observeu el detall del forat que va deixar el campanar enderrocat de l'antiga església del poble, tot just al mig del perímetre que formen els fèretres:


La comitiva, familiars i demés persones interessades en l'acte van traslladar-se fins el cementiri. A la següent imatge podem veure l'antic camí cap a la font pudenta, a la vora del Ripoll, tot passant el pont del ferrocarril de Sant Joan. Al fons podem distingir el Turó de Moia i també Can Bonet.


Val a dir que entre els assasinats hi havia un religiós, el fèretre del qual anava ornamentat amb una representació de la sang i la carn de Crist en un calze. Aquest afusellat era el primer de la comitiva de camí al cementiri.


Algunes de les vídues dels assasinats de camí al cementiri:


Detall dels fèretres just al davant de l'entrada del cementiri, entre el que es destaca el del religiós, ornamentat de manera especial pel calze i la indumentària eclesiàstica sobre el propi ataud.


Detall de la comitiva i els assistents davant la façana del cementiri, preparats per a oferir unes paraules als assistents:


La següent imatge ens mostra la quantitat d'assistents a l'acte, davant la tanca del cementiri, presidida pels vint-i-un fèretres. 


Una altra panoràmica de l'acte, just al davant de la porta del cementiri. Podem apreciar alguns detalls naturals com el puig castellar al fons.


En aquesta imatge podem veure les autoritats del moment, presidint l'entrada del cementiri de Montcada, just abans de la lectura dels noms dels afusellats:


Fàcilment podem identificar la tanca de la façana principal del cementiri, on hi havia escrit els següents grafits "Caidos por Dios y por España. ¡Presentes!". Un parell de imatges de època així ens ho demostren al detall:


Imatge del camí principal del cementiri i porta principal, presidit pels joves plataners.



Detall de la porta principal i detall recalcat digitalment dels grafits pintats a la façana, per a fer-nos una idea del missatge original. Vegeu el Turó de Montcada al fons.

Detall d'algunes vídues, assistents i compungides a l'acte. Pensem que aquesta imatge tan crua representa l'inici de la postguerra i que no necessita de massa més paraules.


Com a nota final, val a dir que ara per ara, aquells fèretres encara es conserven sota el conjunt sepulcral que trobarem al Cementiri Municipal de Montcada i Reixac, en el que es coneix com la filera de les vint-i-una tombes:


Recordem en aquests moments aquella cita romana que diu "Bella! Horrida bella!" (Guerres!... horribles guerres!)

Si us interessa saber més sobre l'epoca de la Guerra Civil a Montcada i Reixac podeu visitar altres articles publicats en el passat, tot clicant aquí.


Fons: Arxiu de Barcelona. Fons propi. Llibre '940 diess. La Guerra Civil a Montcada' de Ricard Ramos i Josep Bacardit.

Missatges més recents Missatges més antics Pàgina d'inici