Blogcrowds

diumenge, 23 d’abril de 2017

Avui és la diada de Sant Jordi, el cavaller que va morir el 23 d'abril de l'any 303, enguany fa 1714 anys.

Sant patró de diversos països, a l'estat espanyol ho és també de les comunitats d'Aragó, Balears i Catalunya, així com d'altres pobles i ciutats de la resta de l'estat.


La cavallera i el príncep, el llibre i la flor.

Bona diada literària de germanor.

divendres, 21 d’abril de 2017

Ja fa uns anys us vam presentar algunes de les primeres fotografies en color que es van fer a Montcada, en concret dels anys 20 del segle XX.

Totes elles van ser realitzades amb les plaques fotogràfiques d'Autocrom, el primer sistema de fotografia en color, patentat pels germans Lumiere el 1907.

Avui volem oferir-vos una altra imatge Autocrom per a la col·lecció, també realitzada a la dècada dels anys 20 i en placa per a visió estereoscòpica (l'antic efecte 3D que es pot veure amb unes ulleres especials).


A la imatge es pot veure Sant Pere de Reixac i el que sembla Can Abadal. La casa amb els homes de blat de moro és Can Pesador (Can Andreu).

Imatge des del mateix indret, realitzada l'abril del 2017, on trobem la mateixa carena de la serralada. Val a dir que Can Abadal resta oculta darrera els arbres del bosc.

Imatge: Francisco Vez (abril 2017)

Si voleu veure la resta de imatges en Autocrom, cliqueu aquí.

dijous, 20 d’abril de 2017

Avui dijous 20 d'Abril s'ha presentat a la seu de la Fundació Cultural Montcada la revista Quaderns 34 en un acte on cal destacar el 50è aniversati del C.E.A.V. Centre Espeleològic Alpí Vallesà i l'exposició d'una projecció en vídeo de l'estudi que es va fer el 2005 als túnels del Rec Comtal.


La presentació, encetada per la Presidenta de la Fundació Cultural Montcada, Núria Cervera, Filla Predilecta de Montcada i Reixac des de l'any passat, i tot fent incís a la importància de la cultura, la història i el patrimoni cultural de Montcada i Reixac. L'exposició va anar a càrrec de Josep Bacardit que ens va presentar els articles que formen la revista.

Entre els articles presentats en aquest número, que trobareu a la Fundació Cultural Montcada (Major 47) i també a la parada que tindrà la Fundació aquest proper Diumenge per Sant Jordi, es destaquen:

- 50è Aniversati del C.E.A.V. Can Sant Joan.
- Recordant a Josep Cervera i Bardera.
- Reportatge gràfic vies ferroviàries.
- La Torre dels Frares
- Miracle de Sant Josep Oriol.
- Frases fetes o refranys, l'ús i mal ús del llenguatge.


L'alcaldessa Laura Campos va finalitzar l'acte amb unes paraules relacionades amb el fet de la importància que tenen les associacions i entitats de la vila, com el cas del C.E.A.V. i la Fundació Cultural Montcada, com a elements rellevants per a fer poble i fer barri. També va tenir unes paraules a Sebastià Herèdia, recentment nomenat Fill Adoptiu del poble pels seus mèrits en la seva trajectòria social i la seva implicació en el teixit associatiu.

La presentació va finalitzar amb un xic de coca, mistela i per a la ocasió, un servidor va oferir també una safata de galetes commemoratives del miracle de Sant Josep Oriol.

Degut a que els assistents van demanar la recepta i ja que a l'article de Quaderns 34 hi ha publicada la recepta que vaig fer inicialment, sense la millora introduïda a les galetes que vàreu tastar, a continuació donem el detall d'aquesta recepta definitva de les Galetes de Sant Josep Oriol:

Ingredients:
  • 250 gr de farina (100% farina sense cap aditiu).
  • 125 gr de mantega.
  • 130 gr de sucre blanc.
  • 50 gr de rave ratllat.
  • 1 ou (60 gr aproximadament).
  • 20 gotes d'extracte de vainilla.
  • Sal (una cullera de cafè rasa).
  • Canyella en pols (una cullera de cafè vessant).
  • Llevat (una cullera de cafè de llevat tipus Royal)
Preparació per a una safata de galetes (aprox unes 30 galetes de diàmetre 6 cm):

Netejarem els raves amb aigua i els hi tallarem el cap i la cua:


Ratllarem 50 grams de rave (un parell de ben grossos):


Ficarem la mantega en un recipient i l'escalfarem al microones durant uns segons fins que tingui la textura de pomada.

En un bol gran afegirem la mantega i el sucre. Ho mesclarem deixant-ho tot molt fi (és recomanable fer servir una màquina de batre per la cuina).

Un cop ben mesclat, afegirem la resta de ingredients, incloent el rave ratllat. Remenarem la massa amb els nous ingredients i finalment afegirem la farina, passada per un sedàs. Amassarem de nou durant una bona estona.


La massa ha d'adquirir una tonalitat grogenca de la mantega i ha de quedar una mica enganxosa, pero que es pugui treballar bé amb les mans.

Val a dir que, si són raves molt frescs, amb abundància d'aigua, veurem que la massa encara queda molt enganxosa. Si ens passa això, afegirem una mica més de farina (en el nostre cas va ser necessari afegir 85 gr addicionals).

Un cop tinguem la massa ben barrejada, farem dos pilotes.

Agafarem dos papers de forn i posarem la massa entre ells, primer una de les pilotes i llavors l'altra, tot passant el rodet de fusta per sobre del paper i deixant la massa estirada entre 4 i 5 mil·límetres.


Deixarem la massa estirada entre els papers de forn a la nevera durant 40 minuts.

Un cop passat el temps, treurem la massa i veurem que ha quedat rígida per l'efecte de la mantega refredada.

Nevarem el marbre de la cuina amb una mica de farina i estirarem una miqueta la massa, però deixant-la gruixudeta amb aproximadament els 4 ó 5 mil·límetres.  És recomanable abocar-hi un xic de farina també per sobre i per sota i acariciar la massa a la fi de generar una superfície una mica granulada.


La massa quedarà preparada per a ser tallada.

Prepararem la safata del forn i la nevarem amb una mica més de farina.


Amb un tallador de massa rodó d'uns 6 centímetres de diàmetre, tallarem les galetes i les anirem posant a la safata del forn.


Intentarem aprofitar el màxim la massa.


Ja com a mesura avançada, farem servir un motlle, que pot ser fabricat en fusta, amb la data 1698 (any on Sant Josep Oriol va fer el miracle dels raves a la Font Freda).

Recordem que aquest tipus de motlle ha de ser de tipus d'alt relleu i estar enmirallat per a que l'any quedi correctament visible sobre la massa.


Amb el motlle premsarem cada galeta, encara crua, tot deixant la seva marca en profunditat. No cal punxar les galetes.


Escalfarem el form a 180º durant uns 5 minuts i procedirem a ficar les galetes dins durant 18 minuts.

Durant els 5-8 minuts veurem que les galetes comencen a suar la mantega i queden brillants, però en un moment donat, passat aquest temps quedaran seques d'aquest greix exterior. A partir d'aquell moment, i en funció del form, haurien d'estar uns 10-15 minuts més aproximadament.

No us espanteu si les galetes quedaran força blanques, encara que un toc de forn addicional les posaran una mica més morenes, pero amb el risc de que després quedin més dures.

Un cop fetes, les traurem del forn i les posarem sobre una reixa, tot valorant que per sota quedin fetes, encara que quedaran una mica toves, després s'enduriran una mica més quan es refredin.

Les galetes de Sant Josep Oriol queden llavors enllestides, simulant les monedes de plata que del tall d'uns raves, en Josep Oriol va convertir.

La presentació  es pot millorar embolicant-les en paper d'alumini a mode de moneda i enganxant el logotip de les galetes en aquest embolcall.


Les galetes presentaran un gust similar a les galetes daneses, amb un toc montcadent del rave, que podrem distingir en color vermell


Només queda gaudir-ne el tast acompanyant amb una mica de mistela o algun altre vi dolç.


La galeta pot ser consumida el 23 de març, dia de Sant Josep Oriol, el nostre particular sant que va fer el seu primer miracle a Montcada.

Esperem que us agradin.

dimarts, 18 d’abril de 2017

Aquesta setmana , els amants de la història local teniu dues cites importants:


  • Dimecres dia 19 d'abril a les 19:30 hores, en Jaume Alcàzar, farà la presentació del llibre "Montcada i Reixac desapareguda", on trobareu unes magnifiques fotografies antigues del nostre poble. La presentació es farà a l'Auditori, davant l'església.


  • Dijous 20 d'abril les 19:30 hores, es presentarà el darrer Quaderns 34, a la Fundació Cultural Montcada, al carrer Major 47.




Diumenge, per Sant Jordi també podreu adquirir a la paradeta de la Fundació Cultural Montcada aquestes i altres publicacions.

Rebeu una cordial salutació.

divendres, 14 d’abril de 2017

Hi ha una postal acolorida, probablement dels anys 40 del segle XX, que pertany al barri de Terra Nostra.

En concret la imatge es va realitzar a la cantonada de l'actual carretera N-150 de tal manera que les persones que veiem caminant es troben baixant l'actual Carrer Montsant.


A continuació podeu veure la mateixa ubicació l'any 2016. Vegeu que la casa de l'esquerra, avui de color vermell, i també la tercera i la quarta casa són les que apareixen a la postal.



Segons veïns del poble, comenten que les persones que surten a la postal antiga poden ser membres de la família Almodóvar, la senyora Maria i els seus quatre fills, Maria, Antonio, Joana i Isabel.

diumenge, 9 d’abril de 2017

La següent imatge va ser realitzada el diumenge de rams de 1948. Al darrera de la imatge diu "Moncada, al salir de la Iglesia. Domingo de Ramos de 1948"


Segons comentaris al grup de Facebook "Tu no eres de Montcada si...":

Paco Soriano Ortiz La primera per l'esquerra a Carmeta de Cal Segu, recentment traspassada…la Mª Rosa…i moltes Vilaltes...

Isidro Figueras Collado La delante del árbol la Aurelia de cal Jane

Josep Maria Bons Camps Els homes son els cunyats Jaume Trias i Carles Vilalta

divendres, 7 d’abril de 2017

Rally Paper Organitzat Pel Jockey Club Barcelona, tot passant per uns camins de Montcada, el gener de 1916.



Fons: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. AFB3-129 Josep Maria Sagarra Plana

diumenge, 2 d’abril de 2017

Un cop més els amics Bacardit i Cia han elaborat un nou reportatge audiovisual que des del bloc recomanem.

En aquest cop ens explicaran la història de l'antena del Turó de Moia, infraestructura situada en un cim estratègic. L’enregistrament de les imatges i el muntatge del mateix ha anat a càrrec de Joan Vidal, acompanyat de Xavier Valls i Josep Bacardit.

Ara aquesta antena és clau per a oferir un servei essencial que fa possible que la informació i la comunicació arribi a les nostres llars, comerços, indústries, empreses de serveis, dades contables, telèfons, TV i Ràdio, internet, etc.

Des de temps immemorial ha estat objecte del desig de molts, originant el seu control llargues disputes, algunes d'índole militar i les altres de polític, que en el fons significava, i contínua significant, tenir el control del poder.


dissabte, 1 d’abril de 2017

Encara amb torrons de Nadal a l'armari i ja tenim l'abril aquí i, com no podia ser d'una altra manera, i ja que la primavera ens ha vingut a visitar, volem oferir-vos amb una nova entrega de les Postals Punts de Vista, amb uns colors propis d'aquesta estació de l'any.

En aquesta ocasió amb una estampa del riu Ripoll al seu pas per la Ferreria, antic territori conegut com Porcià fa un mil·leni.


Esperem us agradi.

divendres, 31 de març de 2017

El 11 de desembre de 1879, es publicava una petita nota al diari "El Vallense", una publicació autoanomenada aliena a la política i vinculada exclusivament a la informació del Vallès.

Gravat de 1874. Tren detingut per la neu a Pozatal (Cantàbria).

En concret en aquest número, que correspon al 226 del segon any de la publicació, es diu que el dia 6 de desembre de 1879 va caure tant la temperatura, que parts del Besòs es van gelar i va nevar de manera molt abundant a tota la zona.

Vuitanta-tres anys després va ocórrer també la gran nevada de 1962. Si els cicles es repeteixen, podem esperar una així de gran pel 2045? El temps ho dirà.

La transcripció del text és la següent:
Segun nos dicen de Moncada, el 6 descendió la temperatura hasta helar en algunos puntos las aguas del Besós. En todo el llano se hallaba estendida una abundantísima nevada, formando una espesa capa de nieve. Durante todo el día el termómetro estaba á cero grados en la sombra.

Fons: Diari "El Vallense", Número 26. Any II.

dimarts, 28 de març de 2017

Diumenge passat vam poder gaudir de l'activitat dels amics Acer-Associació relacionada amb el cens anual de les orquídies del Turó de Montcada.

Les orquídies només creixen en sòls molt naturals i purs. Són plantes extremadament fràgils amb una floració que pot trigar anys i amb una reproducció que depèn d'una polinització no massa habitual. Per aquests motius que mai s'ha de tallar, trepitjar ni destruir el seu hàbitat.

En aquesta ocasió el cens s'ha fet a finals de març en comptes del mes de febrer i ens ha permès observar les dos espècies de orquídies que creixen.

  • Barlia Robertiana (Himantoglossum robertianum) o també anomenada mosca grossa. De color porpra clar, és la orquídia més gran d'Europa. Censades unes 370.
  • Abellera negra (Ophrys sphegodes), és una orquídia petita, de color propra fosc, gairebé negre que manté la fisonomia d'un tòrax d'abella per tal d'atreure l'abellot que realitzarà la polinització. Censades unes 300.

El mecanisme de polinització de les orquídies es basa en les pol·linies, una massa compacta i cerosa molt petita de grans de pol·len que cal transportar físicament d'una planta a una altra.

És per aquest motiu que moltes orquídies fan servir l'estratègia de polinització basat en l'engany sexual, com l'abellera negra (el pol·lini s'enganxa a l'abellot quan aquest s'afaga al label de la orquídia i l'insecte el podrà transportar a una altra orquídia per a consumar la pol·linització).

Barlia Robertiana o Mosca Grossa. 


Barlies Robertianes censades al Turó en un tram acotat del terreny.


Orquídia Abellera Negra (Ophrys sphegodes) al Turó.

 Orquídia Abellera Negra (Ophrys sphegodes) de costat.

Macro d'una orquídia Abellera Negra (Ophrys sphegodes) al Turó.


Pol·linies d'una Barlia Robertiana que vàrem trobar tallada.


divendres, 24 de març de 2017

Des de la primera publicació en aquest bloc ara fa set anys fins a dia d'avui, el camí ha estat intens, a vegades difícil però sempre productiu. Tot just avui superem les 200.000 visites.

L'objectiu s'assoleix tal i com es va definir inicialment en la seva visió i missió, que poden resumir-se en la divulgació històrica, cultural i del patrimoni actual i perdut del poble de Montcada i Reixac.

Amb aquestes mateixes paraules vam comentar l'agost del 2015 la fita de les primeres 100.000 visites,i ara, un any i i mig després, ens heu visitat 100.000 cops més. Només volem donar-vos gràcies a totes i a tots.

Més lluny, sempre anem més lluny.

Gràcies a tots i totes.

L'ordenament de la documentació de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona (ACB) manté el que s'anomena el Cartulari de la Seu de Barcelona, un compendi de quatre volums de la primera meitat del segle XIII.

Camps i conreus. 
Extracte d'una xilografia de la ciutat de Burgos (Theatrum Urbium). 1610

Aquest Cartulari és conegut com el "Libri Antiquitatum Sedis Barcinonensis" i en concret al segon volum "Liber II Antiquitatum"  hi ha una referència inèdita que denota que la primitiva parròquia de Santa Engràcia estava propera al torrent de la Valle Vinchana (Vallensana). Ens ho diu Josep Mas, que el 1907 va escriure les "Notes Històriques del Bisbat de Barcelona":

La Canonja de Santa Creu i Santa Eularia aumentà sa propietat comprant a Eruig y a sa muller Enguncia un alou en 1064 situat al C. de B., Maresme, a vico Bitulone, parroquia de Santa Maria, y a Villa Poiano (2)
Dita propietat confrontaba a Ll. ab lo castrum Montirat, y anaba ratlla dreta fins a Mont Cat (Montgat), a M. ab les ones de  Mar, anaba directament a Sant Adrià y al riu Besós. a P. ab diu riu y anaba dretament fins l'esglesia de Santa Engracia (Montcada) y al torrent de Valle Vinchana (Vallensana), y a T. ab dita Vall Vinchana anant recta linia al Castrum Lexad y a Era Bona [3]

[1] Mas i Domènech, Josep, Notes Històriques del Bisbat de Barcelona, 1907, p. 85 i 86
(2) Capella de Sant Martí de Poià (Badalona)
[3] Arxiu Catedral, Liber II Antiquitatum. N. 378

dimecres, 22 de març de 2017

Amb aquest nou reportatge, els amics caminants Bacardit i Cia tornen de nou a la costum de penjar un audiovisual cultural i històric del poble de Montcada.

Afui ens faran cinc cèntims sobre la Torre de Can Rocamora i alguns detalls addicionals sobre aquesta família benestant que en el seu temps va influir molt en el desenvolupament de Montcada i Reixac.




divendres, 17 de març de 2017

La següent imatge mostra una bonica vista del riu Besòs al seu pas pel poble de Montcada.

La fotografia està acolorida mecànicament i pertany a la dècada dels anys 50, abans de la gran riuada del 62.


Fixeu-vos en la llera del riu i el turó llavors ja patia l'enderrocament de la seva vessant sud-est per part de la fàbrica de ciment ASLAND.

divendres, 10 de març de 2017

La passada setmana vam parlar de la Font dels Avellaners i de les poques fotos. De la mateixa manera, la Font de Mitja Costa ha patit al llarg del temps grans canvis fisonòmics.

A continuació podeu veure algunes imatges de la Font de Mitja Costa del 1920.


dimecres, 8 de març de 2017

Avui fem set anys.


divendres, 3 de març de 2017

No hi ha moltes imatges de la Font dels Avellaners. Avui però volem oferir-vos un parell, realitzades el 1953 on podem veure la fisonomia de la font llavors.


Aspecte de la font i el seu encontorn uns quinze anys després del seu esbombament amb dinamita, durant la Guerra Civil.


Fons: Autor desconegut.

dimecres, 1 de març de 2017

L'1 de Març ja és aquí i la primavera cada cop més propera. Per tal d'encetar una mica el somriure que atorga el color de l'estació que està ver venir, us presentem una imatge del turó i Montcada des del cim del Puig Castellar, amb un petit fragment de les runes ibèriques que podem visitar, realitzada l'abril del passat any 2016. Esperem que us agradi.




divendres, 24 de febrer de 2017

M'ha semblat curiosa aquesta insignia de conseller municipal, probablement de finals dels anys 10 o principis del 20 del segle XX, i volia compartir-ho amb vosaltres.



D'altra banda, pels col·leccionistes, també aquesta vinyeta de segell vinculada a Montcada on sembla llegir-se l'any 1908:


divendres, 17 de febrer de 2017

A la dècada dels anys 30 també hi havia benzineres. Les següents imatges ens mostren la que hi havia a l'alçada de  Montcada, previsiblement a la carretera de Ribes.


Les fotos mostren una vista de l'estació de servei per automòbils "Garage Estación Moncada" amb publicitat dels lubrificants Fiske's, pneumàtics Pirelli, neveres Frigidaire i canonades Uralita.




Fons: ANC. Ramon Claret i Joan Bert

divendres, 10 de febrer de 2017

En altres ocasions hem parlat de Ricardo Torres Reina, àlias Bombita, de la seva història d'amor, de la seva gran fama com a torero, o la seva afinitat amb la reina. Avui volem donar-vos a conèixer una revista de fa poc més d'un segle, anomenada "TOROS Y TOREROS", en concret el número del 21 de novembre de 1916, on trobarem algun detall de interès addicional.

En aquesta revista podem veure a Bombita en primera plana amb peu de foto que ens informa d'algun detall fins ara desconegut per nosaltres, com les dates exactes de la seva carrera i el fet que va ser fundador del "Montepío de Toreros":

Ricardo Torres "Bombita". Tomó la alternativa en la Plaza de Madrid, el 24 de Septiembre de 1899, y en la misma toreó su corrida de despedida, el 19 de Octubre de 1913, obteniendo un éxito excepcional como lidiador, y por su rasgo de que los productos de la fiesta se destinarán al Montepío de toreros, fundado por él y con vida hoy, gracias a sus trabajos y altruismo"


Fons: Biblioteca Nacional

divendres, 3 de febrer de 2017

Abans de la construcció del pont sobre el Besòs, el 1911, la gent que volia anar a Reixac-Vallensana / Montcada ho tenia molt magre. Calia saltar de pedra en pedra, ficar-se dins l'aigua o bé passar per un seguit de passeres de fusta en zones on el riu tenia un marge adient.

La següent imatge de la "Sociedad Estereoscópica Española", ens mostra una d'aquestes passeres sobre el riu Besòs, a l'alçada de Montcada.


Imagineu a l'hivern o amb les crescudes del riu el dilema per passar el Besòs.

El detall ampliat de la imatge:



dimecres, 1 de febrer de 2017

I el Febrer ja és aquí. Potser el mes de l'any més fred, però avui amb una estampa de la primavera del passat any. Esperem que us agradi.

Es tracta de la Torre Oriol o també coneguda com Miralpeix, on avui dia acull el centre d'acollida de menors entre 12 i 18 anys, estrenat el Desembre del 2013 per la Direcció General d’Atenció a lnfància i l’Adolescència (DGAIA).



Les vint places que manté el centre permet reforçar aquest servei a l'àrea metropolitana de Barcelona, amb una atenció les 24 hores realitzada per uns 30 professionals.

Els infants més joves es troben matriculats a instituts de Montcada i els més grans realitzen tallers professionals.



La torre, amb un estil noucentista però que manté certs atributs modernistes, va ser construïda a principis del segle XX per l'arquitecte Enric Mora i Gosch, essent residència de la família Oriol (joiers) durant aquella segona onada d'estiuejants de Barcelona.


Missatges més recents Missatges més antics Pàgina d'inici