Blogcrowds

divendres, 19 de maig de 2017

Les següents dos imatges pertanyen a la dècada dels anys 20 del segle XX:

Imatge on al seu peu diu "Moncada | Alrededores" on surten fotografiats cinc persones en una zona desconeguda, probablement pels voltants de Vallensana o inclús la Font de Mitja Costa.


Imatge d'un gran grup en disbauxa que porta escrit al dors que va ser realitzada a la zona de Font Pudenta.


Són imatges que tenen entre 85-95 anys i que ens porten a un munt de reflexions substancialment profundes.

Pensem només en fer un viatge en el temps a aquest passat, fer-los una foto amb el mòbil i ensenyar-se-la tot intentant explicar-los que estaria bé pujar-la a Facebook, per exemple.

Ara pensem en viatjar al futur, d'aquí 85-95 anys i sense cap aprenentatge previ, assimilar el que ens puguin mostrar els futurs descendents.

Sense cap mena de dubte trobarem conceptes i objectes inexplicables, ja sigui per l'avanç o inclús pel retrocés tecnològic.

dimarts, 16 de maig de 2017

Amb l'objectiu de centralitzar tots els topònims del poble en diferents èpoques, encetem un recull de tots els plànols i mapes que hem anat estudiant, començant per un de 1948, amb els topònims de la postguerra d'un plànol excursionista que considerem d'interès doncs es parla d'urbanitzacions, parcs i fonts.




Al mapa podem veure alguns indrets etiquetats:

- Mas Rampinyo
- Can Indianes
- Molí d'En Coll
- Can Castells
- Molí del Bisbe
- El Masot
- La Ferreria
- Can Pi
- La Beguda
- Torre de Doña Juana
- Río Ripoll
- Casa Blanca
- Font Pudenta
- Turó Fermí
- Montcada
- Font de Mitja Costa
- El Turó
- Cantera
- Font del Ferro
- Río Besós
- Puig de San Joan
- Can Cuiàs
- L'uralita
- Fábrica Asland
- Turó dels Quatre Pins
- Coll de Montcada
- Can Pomares
- Santa Maria de Montcada
- Can Oller
- Can Asbert
- Torrent de Can Asbert
- Serra de Doña Joana
- Can Llagat
- Serra de Can Llagat


Encara que de l'any 1948, aquest plànol mostra gairebé tots els topònims en català. Fixeu-vos algun detall de interès, com la Font del Ferro, encara existent el 1948, però ja molt malmesa per la pedrera de l'Asland.

Fons: ICGC. Puchades, Josep M. 1948. Editorial Alpina. "Alrededores de Barcelona : cordillera costera del Besós al Llobregat : urbanizaciones, parques, fuentes : mapa excursionista".

divendres, 12 de maig de 2017

El barri va començar el seu llarg viatge poc abans de la Guerra Civil espanyola, amb aquest nom de Terra Nostra, nom que les autoritats franquistes van canviar a Santa María de Moncada, pel qual encara avui es coneix.

Un dels episodis del barri recau als Magatzems Alemanys, també coneguts com "Almacenes Capitol", al carrer Pelai de Barcelona, eren especialistes en oferir grans regals a canvi de comprar al seu establiment. Tant és així que oferien des de cotxes, a parament de la llar i cuina, electrodomèstics i infinitat de regals a "duro per quatre pessetes".


Cupons dels Magatzem Alemanys per a regals diversos.

Com és evident, es tractava de campanyes de marqueting, importades de païssos ja acostumats al gran capitalisme i que a Barcelona també van causar cert furor entre els barcelonins i gents de fora.

Exemple d'un cupó d'un vehicle dels Magatzems Capitol.

En aquesta línia, el 31 de Maig de 1936, els magatzems van arribar a fer una promoció especial consistent en donar als seus clients, durant un període de cinc anys una llibreta de cupons, amb la qual podien anar aconsseguint un pam quadrat de terreny a Santa Maria de Montcada, per cada 2,5 pessetes de despesa a la botiga (posteriorment va ser per cada cinc pessetes). Com és evident, assolir l'objectiu d'edificar-se una casa no era pas fàcil.

Anunci del 31 de Maig de 1936

La transcripció de l'anunci diu:

AlmaceneS AlemaneSLa casa que vende más barato de BarcelonaHa conseguido facilitar a sus clientes el ser propietarios, gratuitamente de un solar en "URBANITZACIÓ TERRA NOSTRA" (Moncada- Sardañola)

Almacenes Alemanes, atento siempre a granjearse el favor, simpatía y adhesión de sus clientes, ha contratado con "URBANITZACIÓ TERRA NOSTRA", una exclusiva sobre terrenos, que dedicará al obsequio de su adicta clientela, con el fin de convertir a sus favorecedores, de acuerdo con las actuales orientaciones económicas, y sin esfuerzo material alguno, en Propietarios.
"URBANITZACIÓ TERRA NOSTRA" y en las oficinas instaladas en nuestros locales, facilitará a los clientes de ALMACENES ALEMANES, libretas coleccionadoras de sellos, equivalentes a palmos de terreno.
ALMACENES ALEMANES, REGALARÁ a sus compradores poseedores de libreta coleccionadora, un sello equivalente a un palmo cuadrado de terreno, por cada 2,50 pesetas de importe de compra, durante el pazo de 5 años, que mediarán entre el 1º de Junio del actual y 30 de mayo de 1941
Además el poseedor de una libreta y sus familiares, tendrá derecho también a adquirir sellos, contra el pag de pesetas 0,25 uno, aunque el precio del palmo sufra aumento en los solares del resto de la Urbanización.
No tendrá derecho a reclamar sellos, el cliente que no tenga libreta coleccionadora.
"URBANITZACIÓ TERRA NOSTRA" - Esta nueva Urbanización está emplazada a 11 Km de esta ciudad, en uno de los más pintorescos parajes del Vallés, entre las villas de Moncada y Sardañola-Ripollet, a lo largo de la carretera de Barcelona a Sabadell, cruzada por la linea de los FF.CC del Norte, donde está proyectado por la Urbanización, la construcción de un Apeadero. Su trazado está de acuerdo con las más nuevas tendencias de la técnica moderna con amplias calles, plazas y avenidas, con su arbolado, fuentes y jardines públicos, campo de deportes y proyecto de servicios que una Urbanización bie dotada exige.
Sitio sano por excelencia, rodeado de bosques, desde donde se divisa todo el Ballés, con el Montserrat, Sant Llorens de Munt y el Montseny en su fondo.
Para las 200 libretas de la primera edición, que podrán llenarse con los sellos regalados por ALMACENES ALEMANES, se han delimitado DOSCIENTAS parcelas de a 8000 - palmos cuadrados cada una, que equivalen al contenido de 8000 sellos de cada libreta.
La cotización actual del terreno de la Urbanización es de 0,25 pesetas el palmo cuadrado, comprendido la pared, verja y acera.
Infórmese y suscríbase cuanto antes, para obtener una libreta, y así podrá estar comprendido en el primer lote de 200 solares.
Los clientes inscritos, sírvanse pasar a recoger su libreta a partir de mañana día 1ª JUNIO 1936
Inauguració de la Urbanització Terra Nostra, el 1936. Podem veure també el cartell dels "Almacenes Alemanes". Fons: Fundació Cultural Montcada.

Si ens fixem, l'anunci és trencador. Doncs es parla del que realment necessita qualsevol botiga tipus "Corte Inglés", és a dir clientela disposada a esperar darrera la persiana per lliurar-se al plaer del consum, sense massa miraments:

Terrenos que dedicará al obsequio de su adicta clientela

La cotització al Juny de 1936 de cada pam de terreny a Terra Nostra era de 0,25 pessetes el pam quadrat, del que inclús es podien adquirir cupons sense comprar res a la botiga, si es pagava aquest import de 0,25 pessetes el pam. Existeix doncs una evident necessitat de venda dels terrenys de mà de la immobiliària amb nom català "URBANITZACIÓ TERRA NOSTRA", ubicada al mateix carrer Pelai.

Les llibretes de cupons eren de 8000 segells per a tenir accés a un dels 200 terrenys de 8000 pams quadrats. Per tant, si el client comprava els cupons a 0,25 pessetes, podia tenir el solar per 2000 pessetes del 1936. En canvi si decidia comprar a la botiga i obtenir un cupó per cada 2,5 pessetes de despesa, necessitava comprar per valor de 20.000 pessetes en productes.

Si fem una conversió de pams quadrats a metres quadrats, veiem que cada un dels 200 terrenys eren d'uns 400 m2 aproximadament.

L'anunci parla del termini de la oferta - Juny de 1936 fins el Maig de 1941. Un mes després d'aquell anunci va esclatar la Guerra Civil espanyola i tot va ser un punt i a part.

Si revisem els anuncis a partir de llavors, podem trobar algun el 28 de Febrer de 1939 a La Vanguardia (recordem que un mes abans, el 26 de Gener del 1939 Franco va entrar a Barcelona), on es parla de la regularització i formalització dels títols de propietat dels terrenys.


Veiem que la immobiliària ja no es la catalana "URBANITZACIÓ TERRA NOSTRA" i passa a ser la "URBANIZACIÓN TERRANOSTRA", acabant en 'N' i el topònim tot junt. El mot "TERRANOSTRA" no trigaria massa en ser repudiat per les connotacions catalanistes i la urbanització passaria a anomenar-se Santa María de Moncada

Val a dir que els missatges franquistes ja són habituals arreu i en aquest anunci no hi ha cap excepció.

Un fet interessant, és que les oficines de "URBANIZACIÓN TERRANOSTRA" estaven al carrer pelai, número 7, molt proper als Almacenes Alemanes, al mateix carrer, als números 18, 20, 22 i 24, de la vorera de mar.

Ara passem a revisar què va passar el Maig de 1941, tot just quan finalitzava el termini de l'anunci inicial dels Magatzems Alemanys. 

La Vanguardia. Maig de 1941.

La transcripció és:
¿USTED NO SABE LO QUE ES SANTA MARÍA DE MONTCADA...?Es la Urbanización mejor y más moderna de Cataluña, emplazada entre Moncada y Sardañola.La más sana, la más bella, la más pintoresca y la más cercana a la Plaza de Cataluña.La más urbanizada, con hermosas calles, artísticas avenidas, plazas, fuentes, aceras, arbolado, electricidad, (gas, pistas tenis, piscinas, campo de deportes en proyecto).Inmenso bosque de pinos de 10 millones de palmos cuadrados.Estación de f. c. propia. Carretera directa a 11 km Plaza Cataluña.Iglesia propia con misa todos los días y festivos.Más de cien casas construidas ya. Ochocientos propietarios.
Fixem-nos primer en la immobiliària, que ara ja no és la "URBANIZACIÓN TERRANOSTRA", i ha passat a ser la "COMPAÑÍA GENERAL DE URBANIZACIONES", curiosament també al carrer Pelai número 7.

Aquesta és la prova que la immobiliària amb nom català que va castellanitzar-se, finalment va haver de canviar-se el nom, tot evitant el mot "TERRANOSTRA", per tal d'ajustar-se al nou context polític.

En qualsevol cas, aquest darrer anunci no es parla dels Magatzems Alemanys, sino que simplement sembla que ofereix les parceles sobrants en venda que la Guerra Civil no va permetre otorgar.

L'anunci és especialment rellevant, doncs sabem que el 1936, aquesta immobiliària tenia 200 parcel·les en contracte amb els magatzems alemanys, i ara, el 1941 diu que hi ha 100 cases construïdes i vuit-cents propietaris.

Aquesta dada permet veure que hi havia centenars de propietaris, que probablement tenien un petit troç de terreny, però insuficient com per a poder bastir una casa. En definitiva, el negoci dels cupons no va ser tan lucratiu com va semblar al principi i la Guerra Civil ho va acabar d'adobar tot.

Veiem finalment un altre anunci de La Vanguardia, el 17 de Juliol de 1942:


Ens sobta que de l'anunci de 1936 es parla de 200 parcel·les de 8000 pams cada una i el 1942 es parla del sorteig del segon solar de 8000 pams i d'un tercer solar, també de 8000 pams pel setembre d'aquell mateix any.

Ja es parla de Santa María de Montcada i no de Terra Nostra, i tanmateix la immobiliària segueix sent "Compañía General de Urbanizaciones", però deixa el número 7 i passa al número 9 del mateix carrer Pelai de Barcelona (recordem que els Magatzems Alemanys estaven als números 18, 20, 22 i 24 del mateix carrer, a la vorera mar).

També diu que queden 22 llibretes de cupons per a donar i recordem que hi havia 200, que entenem gairebé totes són d'aquells 800 propietaris que comparteixen un petit troç de terreny que no els dóna per a fer-se la casa.

Novament resulta curiosa la necessitat de vendre els terrenys. A l'anunci del Maig de 1941 es diu:

Es la Urbanización mejor y más moderna de Cataluña, emplazada entre Moncada y Sardañola.

En aquest del Juliol de 1942, la urbanització és segons l'anunci:

(...)la mejor urbanización de España!!

A partir de llavors, es fan noves promocions i campanyes d'anuncis, com el següent, un dels més llampants:


El plànol ofereix una visió de carrers urbanitzats en terra, amb un gran mercat central, el tren, el casino, inclús un cartell al costat del tren que diu "Santa María de Moncada, la mejor Urbanización de España", piscines, pins, xalets i cases d'extra-luxe, l'església, el restaurant de Ca la Roser, i fins a cinc edificis amb banderes espanyoles.


Al panflet es manifesten les infraestructures més representatives, com el restaurant, l'església, la devoció a la verge i algunes cases-xalet de mostra.  És curiós el fet que es parla de "millones de pinos", quan realment és una desmesura.


Un collage de la vida moderna, de la que calia evadir-se en un indret natural com Santa Maria de Montcada. Es veu un vaixell, torres elèctriques, un funicular, un tren de vapor, motors, màquines i la central tèrmica.


Un dibuix de Plaça Catalunya i un altre de l'estació del barri de Santa Maria de Montcada, que el tren arriba en 18 minuts.




divendres, 5 de maig de 2017

M'ha fet gràcia trobar el següent dibuix, que representa la recreació d'una escena familiar d'uns Montcada realitzada pel dissenyador gràfic Jordi Bibià Balada, realitzat el 12 d'agost de 1996.


L'autor ens fa cinc cèntims del dibuix:
El dibuix vaig fer fa molts anys. Volia representar una escena familiar d'un dels grans senyors d'aquells temps. I després, evidentment, fer-ne al·lusió a una de les famílies més poderoses i influents de la nostra edad mitjana.
Sovint, quan passo per Montcada i Reixac, m'imagino sense tenir-ne n'idea de l'aspecte del castell dels Montcada. I sobretot, l'importància d'aquella estratègica situació que, en aquella banda de les afores de Barcelona, deuria ser de tan profit.

Fons Septimània Edicions

dilluns, 1 de maig de 2017

Avui dia del treball volem oferir-vos una nova mostra de les postals Punts de Vista.

En aquesta ocasió del barri de Can Cuiàs, que mira atent la Serralada de Marina i el Turó, des de la seva privilegiada situació. Esperem que us agradi.


Ens veiem el 1 de Juny amb una nova entrega de les postals.

dissabte, 29 d’abril de 2017

Postals Punts de Vista és una iniciativa mensual per a donar a conèixer el poble des d'una altra mirada, descobrint que l'observador pot canviar la percepció del que veu només canviant d'angle aquella imatge quotidiana.

El projecte va encetar el 2014 amb dotze postals en sèrie de marc blanc 4:3 que va evolucionar ja el 2015 en la sèrie de marc negre amb la mateixa relació d'aspecte i que va continuar el 2016. Ja al 2017 la sèrie negra ha evolucionat a una mirada panoràmica en relació 16:9.

Avui us oferim una reedició de les postals Punts de Vista de l'any 2014 seguint el mateix format de la sèrie negra 4:3 dels anys 2015 i 2016. Esperem que us agradi.














divendres, 28 d’abril de 2017

Encara no fa cent anys que aquestes persones van deixar-se fotografiar a la Casa de la Mina del Reixagó.

Una senyora amb vestit a ratlles i un somriure, un nen amb pantalons curts assegut i una altra dona vestida de negre al fons, junt amb el fotògraf que va immortalitzar el moment, són els personatges que es dedueixen a l'indret aquell dia.



La tècnica fotogràfica encara força desconeguda i fotografiar-se a certa distància encara era habitual, com es pot comprovar a la següent imatge del mateix moment.


Les dos senyores assegudes a la vora de la sortida del rec i el nen, que segurament ja tenia ganes feia estona, ara fent el mico enfilat a la reixa. Sembla que la dona del vestit a ratlles aixeca la mà i es dirigeix al nen, potser tota esverada, que ens fa pensar que és la seva mare.

No hem canviat tant des de llavors. Tant com ara o bé d'aquí cent anys més, aquestes situacions es tornaran a repetir.

Un guarda del parc Güell avisa un nen enfilat al mur. El Periódico.

Després de revisar desenes de imatges del rec Comtal he pogut trobar amb gran il·lusió una altra fotografia del mateix dia, on surten els tres mateixos personatges, on ara sí podem distingir els seus rostres.


La imatge mostra les dos dones i el nen de camí cap a la zona de l'actual barri de Vallbona, al costat del rec comtal, gairebé com estava fa no massa temps. Al fons el turó i la capella de la Mare de Déu del Turó.

En un alter grup de clixès he trobat també una altra imatge del mateix indret i persones, assegudes al rec i malgrat la mala qualitat, es pot distingir la senyora del vestit de ratlles:


I ja per curiositat, he pogut trobar altres sèries de clixés on surt una senyora amb el mateix vestit, però en altres indrets, com és el carrer Colón o bé enfilada dalt un talús a la torre de Can Oriol:


Els mateixos clixés mostren altres imatges d'una família al carrer Colón, pel que podem vincular aquestes persones amb barcelonins benestant de vacances a Montcada.


El repte ara és trobar altres imatges de la senyora amb el vestit a ratlles.

Actualització: L'amic Ricard Ramos ens ofereix una nova imatge de la família de la senyora del vestit de ratlles, juntament a l'acompanyant que sembla vestir de dol. En aquesta ocasió podem veure millor el seu rostre:


A més, ens proporciona una dada de gran interès, on la dona del vestit a ratlles, surt en una altra fotografia en un pati posterior, dels que eren habituals al carrer Montiu. D'altra banda també existeix una altra fotografia on la senyora del vestit es troba al davant "Villa Ángeles", posteriorment coneguda com la torre Hubner (rellotger), on es fa referència a "Los colonos de nuestra torre 1920".



.

diumenge, 23 d’abril de 2017

Avui és la diada de Sant Jordi, el cavaller que va morir el 23 d'abril de l'any 303, enguany fa 1714 anys.

Sant patró de diversos països, a l'estat espanyol ho és també de les comunitats d'Aragó, Balears i Catalunya, així com d'altres pobles i ciutats de la resta de l'estat.


La cavallera i el príncep, el llibre i la flor.

Bona diada literària de germanor.

divendres, 21 d’abril de 2017

Ja fa uns anys us vam presentar algunes de les primeres fotografies en color que es van fer a Montcada, en concret dels anys 20 del segle XX.

Totes elles van ser realitzades amb les plaques fotogràfiques d'Autocrom, el primer sistema de fotografia en color, patentat pels germans Lumiere el 1907.

Avui volem oferir-vos una altra imatge Autocrom per a la col·lecció, també realitzada a la dècada dels anys 20 i en placa per a visió estereoscòpica (l'antic efecte 3D que es pot veure amb unes ulleres especials).


A la imatge es pot veure Sant Pere de Reixac i el que sembla Can Abadal. La casa amb els homes de blat de moro és Can Pesador (Can Andreu).

Imatge des del mateix indret, realitzada l'abril del 2017, on trobem la mateixa carena de la serralada. Val a dir que Can Abadal resta oculta darrera els arbres del bosc.

Imatge: Francisco Vez (abril 2017)

Si voleu veure la resta de imatges en Autocrom, cliqueu aquí.

dijous, 20 d’abril de 2017

Avui dijous 20 d'Abril s'ha presentat a la seu de la Fundació Cultural Montcada la revista Quaderns 34 en un acte on cal destacar el 50è aniversati del C.E.A.V. Centre Espeleològic Alpí Vallesà i l'exposició d'una projecció en vídeo de l'estudi que es va fer el 2005 als túnels del Rec Comtal.


La presentació, encetada per la Presidenta de la Fundació Cultural Montcada, Núria Cervera, Filla Predilecta de Montcada i Reixac des de l'any passat, i tot fent incís a la importància de la cultura, la història i el patrimoni cultural de Montcada i Reixac. L'exposició va anar a càrrec de Josep Bacardit que ens va presentar els articles que formen la revista.

Entre els articles presentats en aquest número, que trobareu a la Fundació Cultural Montcada (Major 47) i també a la parada que tindrà la Fundació aquest proper Diumenge per Sant Jordi, es destaquen:

- 50è Aniversati del C.E.A.V. Can Sant Joan.
- Recordant a Josep Cervera i Bardera.
- Reportatge gràfic vies ferroviàries.
- La Torre dels Frares
- Miracle de Sant Josep Oriol.
- Frases fetes o refranys, l'ús i mal ús del llenguatge.


L'alcaldessa Laura Campos va finalitzar l'acte amb unes paraules relacionades amb el fet de la importància que tenen les associacions i entitats de la vila, com el cas del C.E.A.V. i la Fundació Cultural Montcada, com a elements rellevants per a fer poble i fer barri. També va tenir unes paraules a Sebastià Herèdia, recentment nomenat Fill Adoptiu del poble pels seus mèrits en la seva trajectòria social i la seva implicació en el teixit associatiu.

La presentació va finalitzar amb un xic de coca, mistela i per a la ocasió, un servidor va oferir també una safata de galetes commemoratives del miracle de Sant Josep Oriol.

Degut a que els assistents van demanar la recepta i ja que a l'article de Quaderns 34 hi ha publicada la recepta que vaig fer inicialment, sense la millora introduïda a les galetes que vàreu tastar, a continuació donem el detall d'aquesta recepta definitva de les Galetes de Sant Josep Oriol:

Ingredients:
  • 250 gr de farina (100% farina sense cap aditiu).
  • 125 gr de mantega.
  • 130 gr de sucre blanc.
  • 50 gr de rave ratllat.
  • 1 ou (60 gr aproximadament).
  • 20 gotes d'extracte de vainilla.
  • Sal (una cullera de cafè rasa).
  • Canyella en pols (una cullera de cafè vessant).
  • Llevat (una cullera de cafè de llevat tipus Royal)
Preparació per a una safata de galetes (aprox unes 30 galetes de diàmetre 6 cm):

Netejarem els raves amb aigua i els hi tallarem el cap i la cua:


Ratllarem 50 grams de rave (un parell de ben grossos):


Ficarem la mantega en un recipient i l'escalfarem al microones durant uns segons fins que tingui la textura de pomada.

En un bol gran afegirem la mantega i el sucre. Ho mesclarem deixant-ho tot molt fi (és recomanable fer servir una màquina de batre per la cuina).

Un cop ben mesclat, afegirem la resta de ingredients, incloent el rave ratllat. Remenarem la massa amb els nous ingredients i finalment afegirem la farina, passada per un sedàs. Amassarem de nou durant una bona estona.


La massa ha d'adquirir una tonalitat grogenca de la mantega i ha de quedar una mica enganxosa, pero que es pugui treballar bé amb les mans.

Val a dir que, si són raves molt frescs, amb abundància d'aigua, veurem que la massa encara queda molt enganxosa. Si ens passa això, afegirem una mica més de farina (en el nostre cas va ser necessari afegir 85 gr addicionals).

Un cop tinguem la massa ben barrejada, farem dos pilotes.

Agafarem dos papers de forn i posarem la massa entre ells, primer una de les pilotes i llavors l'altra, tot passant el rodet de fusta per sobre del paper i deixant la massa estirada entre 4 i 5 mil·límetres.


Deixarem la massa estirada entre els papers de forn a la nevera durant 40 minuts.

Un cop passat el temps, treurem la massa i veurem que ha quedat rígida per l'efecte de la mantega refredada.

Nevarem el marbre de la cuina amb una mica de farina i estirarem una miqueta la massa, però deixant-la gruixudeta amb aproximadament els 4 ó 5 mil·límetres.  És recomanable abocar-hi un xic de farina també per sobre i per sota i acariciar la massa a la fi de generar una superfície una mica granulada.


La massa quedarà preparada per a ser tallada.

Prepararem la safata del forn i la nevarem amb una mica més de farina.


Amb un tallador de massa rodó d'uns 6 centímetres de diàmetre, tallarem les galetes i les anirem posant a la safata del forn.


Intentarem aprofitar el màxim la massa.


Ja com a mesura avançada, farem servir un motlle, que pot ser fabricat en fusta, amb la data 1698 (any on Sant Josep Oriol va fer el miracle dels raves a la Font Freda).

Recordem que aquest tipus de motlle ha de ser de tipus d'alt relleu i estar enmirallat per a que l'any quedi correctament visible sobre la massa.


Amb el motlle premsarem cada galeta, encara crua, tot deixant la seva marca en profunditat. No cal punxar les galetes.


Escalfarem el form a 180º durant uns 5 minuts i procedirem a ficar les galetes dins durant 18 minuts.

Durant els 5-8 minuts veurem que les galetes comencen a suar la mantega i queden brillants, però en un moment donat, passat aquest temps quedaran seques d'aquest greix exterior. A partir d'aquell moment, i en funció del form, haurien d'estar uns 10-15 minuts més aproximadament.

No us espanteu si les galetes quedaran força blanques, encara que un toc de forn addicional les posaran una mica més morenes, pero amb el risc de que després quedin més dures.

Un cop fetes, les traurem del forn i les posarem sobre una reixa, tot valorant que per sota quedin fetes, encara que quedaran una mica toves, després s'enduriran una mica més quan es refredin.

Les galetes de Sant Josep Oriol queden llavors enllestides, simulant les monedes de plata que del tall d'uns raves, en Josep Oriol va convertir.

La presentació  es pot millorar embolicant-les en paper d'alumini a mode de moneda i enganxant el logotip de les galetes en aquest embolcall.


Les galetes presentaran un gust similar a les galetes daneses, amb un toc montcadent del rave, que podrem distingir en color vermell


Només queda gaudir-ne el tast acompanyant amb una mica de mistela o algun altre vi dolç.


La galeta pot ser consumida el 23 de març, dia de Sant Josep Oriol, el nostre particular sant que va fer el seu primer miracle a Montcada.

Esperem que us agradin.

Missatges més recents Missatges més antics Pàgina d'inici