Montcada i Reixac

Aquesta imatge, provinent d'una antiga postal, té un segle de vida. La fotografia es va fer pels vols de 1920 i veiem Reixac en una configuració previa a la Guerra Civil. Esperem que us agradi.

 ...del restaurant Cèntric. Podeu visitar-lo al seu menjador.

La plaça de l'aplec ja estava formada, per tant el quadre deu ser de finals dels anys 70 o principis dels anys 80 del segle XX.

El 5 d'agost de 1936, Lluis Companys va decretar i es va publicar al Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya, Núm 220, pàgina 946 del divendres 7 d'agost de 1936, la incautació de béns de persones que van participar o contribuït directament "al moviment sediciós" del dia 19 de juliol de 1936, sent ocupats per la Generalitat de Catalunya, qui els va destinar a obres i serveis d'utilitat social i satisfer les necessitats dels serveis públics a càrrec de la Generalitat.

Un decret revolucionari que buscava punir persones amb ideologia propera a l'alçament franquista, malgrat va ser un decret que es va aprofitar per incautar béns per diversos motius:

- De persones que van participar o contribuït directament a l'alçament.

- Dels qui van prestar ajut

- Dels béns de l'església, Ordres i Congregacions religioses

- La Generalitat podia ocupar també immobles de qui malgrat no havia participat en el moviment, es cregui oportú per tal de realitzar obres de caire social.

Les Corporacions Públiques i Organitzacions Sindicals obreres podien dirigir-se a un Comitè format per representants dels Consellers de Cultura, Finances, Economia, Assistència Social i Treball, per tal que els adjudiquessin l'ocupació d'un determinat immoble incautat.

Aquest és un exemple de l'acta d'ocupació o incautació de la finca de Can Valentí, a Vallensana que va ser adjudicada a l'Ajuntament de Montcada per a poder explotar el lloguer dels xalets que hi havia, així com a l'explotació del bosc i dels cultius de la finca.

 

Fons: Pares, Archivos Españoles. Documentación varia relativa a incautaciones hechas en la comarca del Vallès Occidental. Matadepera>Rubí. Código de Referencia ES.37274.CDMH/4//PS-BARCELONA_GENERALITAT,214,2  (Pàgina 75)

La següent imatge és molt coneguda i la trobarem en diverses publicacions, molts cops malament datada, on habitualment queda associada a l'entronització de la Mare de Déu del Turó el 8 de setembre de 1908, però realment la fotografia es va realitzar el 1915 i publicada per la revista "La Ilustració", on queda descrita la imatge com "L'orfeó de Rubí a Dalt del Turó de Moncada. (Marsell, f)"

Hem trobat una mica més de informació sobre aquell dia. A la revista "Mundo Gráfico" també publicant la mateixa fotografia l'any 1915 ens diu que "Moncada - Aspecto del Turó durante el concierto dado por el Orfeón de Rubí con motivo de la fiesta de la Virgen. FOT. Cabañas".

Per tant sí que és una foto del 8 de setembre (festa de la verge, Mare de Déu del Turó de Montcada), però no del 1908 (primera entronització després de la inauguració de la nova capella), sinó de l'any 1915.

Durant la Segona República, el 14 de desembre de 1937, es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, pàgines 1109 i 1110, un edicte a Montcada pel qual es notificava als llogaters de nínxols del Cementiri Municipal de Montcada que finalitzava el lloguer de les sepultures. Es donava quinze dies als llogaters a regularitzar la situació dels nínxols.

 

 

 Aquest és un full d'una revista dels anys 10 del segle XX on es presentava un mítin de "La Cruz Roja de Granollers", una associació tradicionalista-carlista catòlica que realitzava actes pel Vallès. La nota de premsa ens diu:

Los concurrentes al Aplech de Moncada durante la celebración del mitin, el pasado domingo. 

Entre los que llegaban se veían no pocas señoras y señoritas. A las once de la mañana la montaña ofrecía un aspecto pintoresco y animado. A las doce se celebró la misa de mapaña en el altar levantado en el portal de la cripta del templo que se erige al Sangrado Corazón de Jesús. El mitin comenzó a las cuatro de la tarde, haciendo uso de la palabra los señores Soler y March, que presidió el acto José Sánchez Marco, Dalmacio Iglesias y Esteban Bilbao. También el aplech católico celebrada en Moncada se vió bastante concurrido.

Per altra publicació similar, cliqueu aquí.

Fons: Revistes

Malgrat és un esdeveniment "recent", cal pensar que va de camir a celebrar els 30 anys d'aquests concerts que van iniciar el seu camí l'any 1991. 

El Parc de les Aigües va ser durant uns anys l'emplaçament d'aquest Festival de Rock Montcadenc que molts joves d'aquella generació van gaudir al seu moment. Aquest cartell és de la VI edició, de l'any 1997.

Sabies que?... Al portal de la Boqueria es venerava la nostra Senyora de Montcada

"Venerada damunt del Portal de la Boqueria de la muralla de la Rambla, de Barcelona"

És un clar exemple de l'advocació que les gents de Barcelona tenien per la Mare de Déu de Montcada.

Fons: Goigs.

A l'antiga revista de "La Hormiga de Oro", trobem una petita imatge al peu de pàgina on veiem el Sometent de Montcada fent pràctiques de tir. 

El sometent fou en els seus inicis una organització paramilitar d'autoprotecció civil típicament catalana, separada de l'exèrcit, per a la pròpia defensa i la defensa de la terra en temps de conflicte bèl·lic.

La progressiva coordinació dels camperols i contra les agressions externes dugué a l'establiment del sagramental el 1068 i d'un usatge denominat "Princeps namque".

Ambdós textos legals configuren el caràcter alhora policial, en l'àmbit local, i militar, en l'àmbit general, conferit al sometent. Fou institucionalitzat definitivament durant el regnat de Jaume I, al segle XIII.

 

Els compromesos en el sagramental, doncs, eren cridats –com tot dret feudal– mitjançant fogueres enceses de cim a cim, en forma d'host, a so de corn, toc de trompeta o repic de campanes, o sigui «metent so».

D'aquesta última manera, del repic de campanes (o bé so metent), en sorgeix el nom posterior, que preval al de sagramental a partir sobretot del segle XVI, quan el mot sometent substitueix el mot host. De la frase metre so, doncs, se’n deriva el mot sometent. Quan el so era via fora, s'anava a guerrejar fora de la terra. En els segles xvi i xvii adquirí un paper fonamentalment policial —contra bandolers, hugonots i pirates, de fet Barcelona com a ciutat lliure també va arribar a cridar a sometent als ciutadans contra algun senyor feudal per defensar ciutadans de Barcelona contra l'abús d'aquest o cavallers— definit per la Constitució de 1561, vigent fins a mitjan segle XVII

 Actualment dissolt a Catalunya des de 1978 pel Senat espanyol, la institució del sometent s'ha mantingut tanmateix en el costum del Principat d'Andorra

A finals del segle XIX es publicava un recull de notes provinents de diverses publicacions en un diari anomenat "La Imprenta", una publicació que ja hem tractat en alguna ocasió en aquest bloc.

L'any 1872 es va publicar una nota del Diari de Barcelona que ens permet disposar de certes dades sobre l'antic Hostal de Font-Freda.

A banda dels aldarulls ètnics que segons la publicació es van dur a terme en aquell indret, la nota principalment ens facilita una visió del moment, a finals del segle XIX, quan l'hostal era ja un indret enrunat.

També es menciona una pressó que ja sabem estava emplaçada a Montcada, molt probablement al carrer Barcelona, com ja ens va insinuar l'amic Ricard Ramos fa uns anys, QEPD.

La transcripció diu:

Escriben anteayer al "Diario de Barcelona" desde Moncada:

A la una de esta madrugada ha llegado a Moncada una colonia de gitanos andaluces compuesta de unos cuarenta individuos de ambos sexos y acompañados de multitud de caballerías menores, se alojaron en una casa medio derruida llamada "Fontfreda", cayendo como una plaga sobre las huertas vecinas que devastaron. Parte del día pasaron en una taberna tragando sendos porrones de vino quedando completamente bebidos al poco rato; empezó luego entre ellos una pelea descomunal, sacando á relucir toda clase de instrumentos y en particular unos tremendos puñales que ponían a la punta de un palo hiriéndose mútuamente.

Los viajeros de un tren que acertaba á pasar se alarmaron creyendo asistir á una pelea de caslistas y voluntarios, pues también se dispararon varios tiros de pistola. Por fin tuvieron las autoridades a intervenir, acompañadas de varios sugetos armados. Al ver la justicia, la mayor parte escaparon. Uno de elos al ser detenido trató de defenderse con un enorme puñal, mas se le encaró un revolver y pudo ser desarmado. Los demás fueron presos arrojando las armas de que iban provistos: una muger al pasar frente la casa rectoral arrojó un palo surmontado de una porra de hierro que fé casi a dar a la cabeza del señor cura que veia pasar aquel extraño convoy. Se tomó declaración á los que pudieron ser habidos, se curó á un herido de bastante gravedad, dos quedaron presos en la cárcel o, se registró á todos quitándoles sus armas y por fin, se les dio órden terminante de salir inmediatamente del pueblo. ¿Podría decir V. alguna cosa sobre la inmoralidad de las tabernas que dan de beber á los que están beodos? En Francia no se permite tal cosa.

 Fons: Diari "La Imprenta". 1872.