Blogcrowds

dimarts, 30 de març de 2010

0 Comments:

Post a Comment



Al següent recull informatiu volem donar a conèixer la riquesa geològica que tenia Montcada, abans de la destrucció d'aquestes motivat pel progrés industrial.

En Ferran Alexandri de la Revista Muntanya (Centre Excursionista de Catalunya - Club Alpí Català), m'ha adjuntat el següent croquis que va fer en Norbert Font i Sagué a la seva llibreta de camp, el dia de la visita al turó de Montcada al 1896, i que va publicar en Joan Borràs al Sota Terra nº 5:

Al següent extracte es poden observar dos planes del seu diari, on realitza tres petites anotacions d'excursions realitzades, una al 19 de Setembre, una altra al 23 de Setembre i finalment una exploració de la cova de Na Guilleuma, el 24 de Desembre. La transcripció del texte, que he pogut desxifrar és el següent:

Dia 24 de Desembre
Excursió a la cova de Montcada (...) les coves de Na Guilleuma, del Castell de la Mare de Déu (...)

Els(...) de Na guilleuma és aquest:

I a continuació fa un croquis de la cova, que s'accedia mitjançant una entrada al terra


Extret de Borràs, J. et al. (1984).- "Resum històric de l'espeleologia catalana" 1ª part. Sota Terra (5): opuscle adjunt. GES - Club Muntanyenc Barcelonès

Boca d’accés a la Cova avenç de Na Guilleuma, arxiu Ramos.

Al volum de "La espeleología en Cataluña. Principales simas de Cataluña" surt especificada Na Guilleuma, com a gruta explorada a Desembre de 1896.

Una humil restauració del mapa de la caverna, que encara que no proporciona dimensions reals de la caverna ens podem fer una idea, si conservem l'escala de l'entrada de la cova a la fotografia que també us adjuntem, amb relació a la resta de la cova:

Estructura de la cova. Representació i restructuració digital per X.Colomé a partir de croquis d'en Borràs.

La següent referència, investigada pel Sr. Ricard Ramos ofereix una altra perspectiva de la cova:


La primera exploració coneguda i realitzada per excursionistes i espeleòlegs a la cova de Na Guilleuma va ser els joves components de la nova entitat excursionista de Catalunya anomenada: Associació d'excursions científiques de Catalunya. Aquesta primera exploració a la cavitat de na Guilleuma no va ser pas l’única, doncs, altres espeleòlegs com Font i Segué també la van explorar així com les altres cavitats que estaven en el nostre turó.

La descripció i valoracions personals sobre aquesta exploració realitzada a la cova de Na Guilleuma per l’emblemàtic espeleòleg català en mossèn Font i Sagué, el 29 de desembre de 1897, i publicada el mes de juliol de 1901 (Butlletí del CEC any XI juliol de 1901 núm. 78), podem extreure interessants observacions sobre la morfologia i les característiques d’aquesta cova-avenç, que entre altres coses m. Font i Sagué ens diu: (text original)

No’m vaig fer, donchs, cap il.lusió de trobar una gran còva; tot lo més creya arribar al límit de les calices silúriques, però ni això fou possible, com veurem.


L’entrada sembla d’un avench, puix és quasi perpendicular


Acompanyat per Maspons i Camarasa i de dos joves amics de Montcada, comença l’exploració” La galeria té 50 centimetres a un metre d’amplada, d’altura variable, y té la direcció constant de nord-est a abdós costats, y a terra hi ha gran nombre d’esquerdes impracticables, les primeres per lo estretes y les segones per estar tapades ab pedres despreses del sostre, les quals esquerdes demostren que’l moviment que les produí fou molt enèrgich y sobtat.


Després de baixar 15 metres per la ràpida pendent que forma aquesta galeria irregular, se troba un enfonçament ; abans de baixar-hi el sondejàrem y il.luminàrem ab el magnesium, poguent veure que donava pas a una galeria inferior. Hi baixàrem arrapant-nos per les roques de les parets y trobàrem una cambra d’uns sis metres de llarch per dos o tres d’ample, plena de malmeses estalactites. Al mig d’aquesta cambra hi havia un altre enfonzament o forat que’ns portà a una altra cambra de la mateixa amplada, llargada y direcció que la superior, ab un altre enfonzament que va a parar a una tercera cambra, una mica més petita que les anteriors, En l’extrem est d’aquesta darrera cambra hi ha un principi de galeria tapat per ensorraments del sostre, y al mitj un enfonzament que pot-ser conduiria a altres galeries, però que avuy està completament obstruit. Aquesta darrera cambra té móltes estalactites ben conservades, lo qual prova que no és gaire visitada, puix és una mica difícil baiar-hi..

Com és pot veure la cova de Na Guilleuma amb una galeria de 15 metres que termina amb tres eixamplaments o cambres sobreposades de cinc a sis metres cadascuna. El conjunt té una fondària d’uns 20 metres.

No és, donchs, cap cosa de l’altre món, ni arriba de bon troç no ja a Montgat, sinó ni al límit de les calices silúriques.

Nosaltres pensem que moltes de les cavitats obstruïdes i que han estat desobstruïdes posteriorment, han sorprès als mateixos espeleòlegs. Norbert Casteret un famós espeleòleg francès, va aconseguir veritables i sorprenents descobriments en coves que oferien aquestes dificultats i una vegada salvat aquest obstacle, les dimensions i recorregut de les noves galeries descobertes eren impressionants.



Descrita per Puig y Larraz en el seu: Cavernas y simas de España (1896), copiant una descripció d'anteriors visitants. Sembla que Pujades, en alguna crònica fa una descripció molt exagerada. 

 Cavernas y simas de España (1896)

A les planes 61 i 62, Puig i Larraz, diu:

Cova de Na Guilleuma. - Encuéntrase ésta en el cerro en que se elevaba el castillo de Moncada, á pequeña distancia de la fuente ferruginosa. La boca es baja y de pendiente muy rápida; pero dista mucho de ser como la pintan Pujades y Montaner, puesto que no existen los grandes precipicios de que ellos hablan; la bajada ofrece algún riesgo á causa de las grietas, algunas muy profundas,que presenta el suelo; la galería es muy irregular, pues mientras en ciertos sitios la altura es grande, en otros es necesario arrastrarse para poder continuar; á los 37 metros de la entrada se encuentra en la actualidad cortada la cueva por una gruesa roca, probablemente desprendida del techo, que no permite pasar de allí. Esta cueva, que citan y describen muchos, no ofrece al presente más que lo que acabamos de relatar, y, por consiguiente, ignoramos si serán ciertas las consejas que más de una vez hemos oído relatar respecto á ser la comunicación que existía entre el castillo y el mar, entre Mongat y Badalona.

Itiner. Moncada; estación del ferrocarril de Zaragoza, á 14 quilómetros de Barcelona; del ferrocarril á San Juan de las Abadesas; del ferrocarril de Francia (linea del interior). || Ter. g. Calizas devonianas? || Bibl. Pujades; Parcerisa; Maspons; BARCÓN, BRU Y GARRIGOSA, Butll. de la Assoc. d'Exc. catal, any IV; Balaguer; Puig y Larraz.

Sorprèn la descripció de la cova i de la petita referència a la comunicació de la cova amb Montgat i Badalona, ja que sempre he escoltat del meu avi aquesta llegenda, on es parlava de que a la guerra amb el Francès (1808 a 1814), uns Montcadencs van pujar al turo i es van tancar allà, tot tirant rocs als enemics i evitant que aquests pugessin. Els francesos van quedar en campanya a la llera del riu Ripoll esperant a que els rebelds es cansessin i es quedessin sense queviures, però cada matí els montcadencs enssenyaven als francesos un peix de costa que segons diu la llegenda, anàven a collir a Badalona, a través de les grutes que comunicaven el turó amb aquesta localitat. Tinguem-lo només com una nota curiosa, ja que no és més que una llegenda.

També es parla d'altres coves i grutes dels voltats:

Cova Del Castell.- Situada á unos 400 metros más arriba de la anterior, dirigiéndose hacia el castillo: es una gruta, pues tiene unos cinco metros de fondo por 3,6 de ancbo; el piso es plano.

Ter. g. Calizas devonianas? || Bibl. BARCÓN, BRU Y GARRIGOSA, loc. cit.; Balager.

Cova Del Hermitá.- Hállase en las inmediaciones, y se supone ha estado habitada, como lo indica su nombre; sin embargo, lo escarpado del lugar y el estado en que hoy se encuentra hacen dudar haya servido de albergue en ninguna época.

Bibl. BARCÓN, BRU Y GARRIGOSA, loc. cit.

Cova De La Mare De Deu.- Es la más inmediata al castillo; tiene un bonito aspecto, y la vista que desde allí se domina es tan sorprendente y magnifica como desde la misma cima. Debe su nombre al hallazgo que en ella se hizo de una imagen de la Virgen.

Ter. g. Calizas devonianas? || Bibl. BARCÓN, BRU Y GARRIGOSA, loc. cit.


Caverna de Casa Sans.- Esta cavidad, descubierta en 1882 con ocasión de unas obras, tenía abundantes estalactitas. Se halla también cerca de Moncada.

Ter. g. Caliza tobácea cuaternaria. || Expl. Almera encontró restos de oso pardo y una valva de Pectunculus glycimeris || Bibl. ALMERA, Crón.
cient., 1883.


Sorprèn també aquesta última gruta, descoberta al 1882, on l'explorador Almera va trobar restes d'un  ós bru, que dóna una referència molt interessant dels animals que hi van vivir en aquests indrets en un passat. SEmbla que va ser un ulla d'un URSUS SPELAEUS, segons trobem a la referència següent "(...)como restos fósiles de Ursus spelaeus (un canino en la Cueva de Can Sans, en Moncada) (LÓPEZ, 2004)", de "Restos de oso pardo en estructuras de la Edad del Hierro del
yacimiento de Can Roqueta/Can Revella (Vallès Occidental)" de Silvia ALBIZURI i Julià MAROTO.

També es va trobar la petxina de que es parla, Pectunculus glycimeris.

Pectunculus glycimeris.

Seguint amb la cova de Na Guilleuma, també consta en algun escrit de Victor Balaguer i hi ha alguna cosa en el Butlletí de l'Associació d'Excursions Catal. any IV.



Butlletí de la Associació d'Excursions Catalana, 1881.

L'excursió, relatada a les planes 207 a 212 diu:





A les planes 222 a la 225, es parla de la Excursió relatada per Joan Bru, al 8 de Setembre del 1881:


I a les planes 217 i 218, es parla d'una altra Excursió a reixac, el 4 de Setembre del 1881:




Segons consta en el Catálogo espeleológico de la provincia de Barcelona (1961), la cova de Na Guilleuma va desaparéixer cap als anys 1930.

Amb relació al conjunt de coves i cavernes que tenia el turó, En francesc Miret Pérez, m'ha adjuntat uns documents o també queden enregistrades. es tracta d'un catàleg espeleològic dels voltants de Barcelona i de Montserrat, publicat al 1952 pel "Instituto de geología", a Oviedo.

 (1952) Speleon. vol. 3, núm. 4: 183-190. Oviedo.



Podem llegir un llistat de les coves i cavitats documentades a la fi de no perdre cap referència futura. Segons diu: 


Cuevas del Turó de Montcada: existían en este lugar una serie de cavidades que han sido destruídas totalmente por la cantera de una fábrica de cementos; eran estas:

  1. Cueva de Na Guilleuma
  2. Cueva del Castell
  3. Cueva del Hermitá
  4. Cova de la Mare de Deu
  5. Caverna de Can Sans


Per altra part, adjuntem un seguir de fotografies proporcionades per Francesc Miret, amb relació a la Cova de la Mare de Déu:







Fonts:
Revista Muntanya, Ferran Alexandri
Cavernas y Simas de España (D. Gabriel Puig y Larraz). Biblioteca Nacional de España.
Ricard Ramos, MontcadaPost
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catal. Eduard Vidal i Riba. Dipòsit Digital de Documents de la UAB. No s'ha trobat referència de (C)
Espeleología, bibliografía. Francesc Miret Pérez

0 Comments:

Post a Comment



Entrada més recent Entrada més antiga Pàgina d'inici