Blogcrowds

divendres, 20 de febrer de 2015

2 Comments:

  1. Ana Isabel Sánchez-Marín Martínez said...
    Bones, va per endavant la felicitació pels cinc anys apropant la cultura de Montcada i Reixac mitjançant aquest blog.
    La meva petita aportació a la cultura és la de recuperar i difondre l’ofici de fer Gorres de Cop. Escric tot el que he après i segueixo cercant informació i, el que és més important, elaborant rèpliques dels objectes que s’han fet durant els dos segles d’aquesta artesania a Catalunya. He quedat sorpresa de veure les vostres fotografies de la sega doncs sembla com si fossin actuals.
    M’agradaria demanar-vos si sabeu d’algun pagès que en tingués sègol
    http://webfacil.tinet.cat/gorres gorresdecop@yahoo.es
    Ana Isabel Sánchez-Marín Martínez said...
    Bones, va per endavant la felicitació pels cinc anys apropant la cultura de Montcada i Reixac mitjançant aquest blog.
    La meva petita aportació a la cultura és la de recuperar i difondre l’ofici de fer Gorres de Cop. Escric tot el que he après i segueixo cercant informació i, el que és més important, elaborant rèpliques dels objectes que s’han fet durant els dos segles d’aquesta artesania a Catalunya. He quedat sorpresa de veure les vostres fotografies de la sega doncs sembla com si fossin actuals.
    M’agradaria demanar-vos si sabeu d’algun pagès que en tingués sègol
    http://webfacil.tinet.cat/gorres gorresdecop@yahoo.es

Post a Comment



L'origen del topònim de Mas Rampinyo certament és un misteri. Un dels estudis més recents és fruit dels companys Ricard Ramos i Josep Bacardit, que al desembre del 2011 van publicar a la revista Quaderns nº 23 de la Fundació Cultural Montcada l'article "El nom de Mas Rampinyo. Noves aportacions a l'origen d'aquest topònim". Consulteu part d'aquest estudi al seu web, clicant aquí.

Ells van trobar llavors un document on surt reflectit el nom de Mas Rampinyo, considerada com a prova més antiga, que correspon al dia 16 de desembre del 1875 i que tracta d'una instància realitzada pel senyor José Ventayol i Sanfeliu. Fem la transcripció que fan Ramos i Bacardit d'aquest document:
“(...)Vecino d'este pueblo a V. con el debido respeto expone: Que demando construir seis casitas segun el plano de fachada que por triplicado se acompaña, sobre el terreno que posee Dñª, Maria Grau de Ventayol en este termino municipal y lugar llamado Mas Rampiño, las que daran frente a la carretera provincial de Barcelona a Ribàs, entre el kilómetro 13 y 14, y por lo tanto(...)“
Alguns defensen que el topònim de Mas Rampinyo prové d'un lloc figurat, proper a l'actual barri del pla de Reixac, inclús associat al paratge de les Indianes, que per l'aïllament que presentava bé que podria ser un cau de lladregots i gent de males costums, amants de RAMPINYAR. Aquesta història  però, no aporta cap fonament històric i tot apunta que el topònim podria acostar-se al verb de RAMPINAR, una de les activitats agrícoles que acompanyen al batre.

Aquestes activitats avui dia són desconegudes pels que vivim a les ciutats i pels que les activitats del camp ja queden molt lluny. Al final de l'article podreu trobar un repàs tècnic d'aquestes feines, ja en perill d'oblit als nostres barris.

Tornant a l'origen del nom de Mas Rampinyo convé saber que per a trobar referències d'un topònim convé analitzar molta documentació, tot allunyant-nos en el temps. En aquest sentit, fa any i mig vàrem trobar una nova data, una mica més antiga, on surt referenciat Mas Rampinyo.

Es tracta d'un article escrit en un diari anomenat "La Imprenta", a l'edició de tarda del dia 10 de setembre del 1874, poc més d'un any abans de l'anterior data topall. En aquest cas surten dos referències relacionades amb la cavalleria carlista que visità Mas Rampinyo. Diu:

"En Moncada tenian los carlistas una avanzada de caballería y alguna infantería situada en la barriada llamada Mas Rampinyo."
"(...)los que formaban la avanzada del "Mas Rampinyo(...)" 

Nota: Si voleu consultar el detall, visiteu l'article que vàrem publicar al juliol del 2013 clicant aquí

Des de llavors que no s'havia superat aquesta data, si bé altres troballes indiquen que posteriorment el topònim queda consolidat popularment, per exemple l'any 1882 trobem també un article de contingut botànic on es diu "(...)otros tipos de plantas en el Mas Rampinyo de Moncada(...)".  Cliqueu aquí per a visitar aquest l'article.

Fins a la data d'avui cal prendre el 10 de setembre de 1874 com la data més antiga actualment descoberta, no obstant hem observat un indici de que aquest topònim potser no és massa més antic.

Aquest indici parla d'un plànol militar elaborat quatre anys abans, tot just l'any 1870, on dos capitans dibuixen com anar de Montcada a Terrassa:


Al plànol s'indiquen alguns topònims entre els quals hi ha la "Montaña de Moncada", el "Barrio de Sadañola", "Moncada" o el "Barrio de Reixach", tot just a l'indret on trobem actualment el barri de Mas Rampinyo, amb algunes cases ja dibuixades:


Això ens pot fer pensar en dos hipòtesis, tenint en compte que és informació militar i entenem que és d'acurada elaboració:

  • Que els militars que van dibuixar el plànol no van conèixer que realment aquell indret s'anomenava Mas Rampinyo, o bé que es començava a anomenar d'aquesta manera i per tant van configurar el nom pel qual encara era conegut oficialment: "Barrio de Reixach".
  • Que el topònim de Mas Rampinyo no s'havia format encara.

Actualment són especulacions basades en aquesta prova, no obstant i en qualsevol cas, és una pista addicional que cal tenir en compte pels propers estudis del topònim de Mas Rampinyo.

Com a detall tècnic de la feina del camp associat al cereal, us oferim doncs un resum de les tasques. Observeu la feina de RAMPINAR i en  què consisteix exactament:

La feina de SEGAR: Aquesta feina, que s'acostuma a fer pel juny, consisteix en tallar de manera manual o amb maquinària la planta del cereal.


Fer GARBES: Després de la sega es fan garbes. Cada garba està formada per 6 a 9 gavelles les quals estan formades per vàries falçades. Les garbes es fermen llavors amb un lligam anomenat vencill fent manolls de tiges. Aquesta feina habitualment deixa brins que queden escampats pel terra i que són arreplegats per les espigoladores. Antigament les espigoladores eren dones o inclús nens.


GARBEJAR: Consisteix en transportar les garbes, antigament en carro, fins el lloc on hi havia l'era. Normalment el transport es realitzava de ben matí, quan el cereal estava una mica humit i no hi havia perill de caure del carro. El carro per a fer aquest transport podia portar unes 25 o 30 garbes i habitualment era un carro no massa alt i força ample. Aquest tipus de carro s'anomenava carro de garbejar.


EMBULLAR: Aquesta feina consisteix en fer passar un animal (el matxo o el cavall) sobre la palla amb el cereal, ja estesa sobre l'era. D'aquesta manera les garbes es van desfent i consolidant sobre l'era. Addicionalment amb una forca també cal ajudar a desfer les garbes.



El BATRE: L'Era habitualment té forma circular i s'ha de fer en un lloc on normalment hi ha més vent. Les masies ja tenien un lloc fixat on es realitzava aquesta tasca de batre amb el trill, anomenat trillar. A l'era, que era empedrada, un cop abocades les garbes i ben embullades, es passava el trill (antigament una taula de fusta amb moltes puntes de pedra) damunt la palla per capolar-la i forçar l'estracció del gra tot separant-se de la palla.


RAMPINAR: D'aquesta feina es pensa que prové el nom de Mas Rampinyo, que consisteix en passar els rampins per tal d'anar retirant la palla, deixant el gra estès a l'era.


ERERAR: Després d'haver ventat l'era per a fer volar restes de palla encara existents i mesclats amb el gra, es troben restes de plantes, fustetes o altres llavors que cal eliminar. Per a fer-ho es fa amb un erer, que és un garbell gran que es posiciona sobre unes grans forques tot filtrant el gra i deixant al garbell les restes a retirar.



Detall tècnic de la feina del camp, Rafel Bonnín i Xavier Morell.

2 Comments:

  1. Ana Isabel Sánchez-Marín Martínez said...
    Bones, va per endavant la felicitació pels cinc anys apropant la cultura de Montcada i Reixac mitjançant aquest blog.
    La meva petita aportació a la cultura és la de recuperar i difondre l’ofici de fer Gorres de Cop. Escric tot el que he après i segueixo cercant informació i, el que és més important, elaborant rèpliques dels objectes que s’han fet durant els dos segles d’aquesta artesania a Catalunya. He quedat sorpresa de veure les vostres fotografies de la sega doncs sembla com si fossin actuals.
    M’agradaria demanar-vos si sabeu d’algun pagès que en tingués sègol
    http://webfacil.tinet.cat/gorres gorresdecop@yahoo.es
    Ana Isabel Sánchez-Marín Martínez said...
    Bones, va per endavant la felicitació pels cinc anys apropant la cultura de Montcada i Reixac mitjançant aquest blog.
    La meva petita aportació a la cultura és la de recuperar i difondre l’ofici de fer Gorres de Cop. Escric tot el que he après i segueixo cercant informació i, el que és més important, elaborant rèpliques dels objectes que s’han fet durant els dos segles d’aquesta artesania a Catalunya. He quedat sorpresa de veure les vostres fotografies de la sega doncs sembla com si fossin actuals.
    M’agradaria demanar-vos si sabeu d’algun pagès que en tingués sègol
    http://webfacil.tinet.cat/gorres gorresdecop@yahoo.es

Post a Comment



Entrada més recent Entrada més antiga Pàgina d'inici