Hi ha un indret on podem llegir el següent a peus d'una verge d'una verge que corona una font:
Goig del Cel i del mortal, font d'amor mai estroncada.
Mare de Déu de Montcada, guardeu-nos sempre del mal.
L'indret és Can Pomada i la font (sense ús actual) que allà podem trobar.
Un petita taulada i un antic fanal que hi feia llum eren part d'aquest ja antic record.
La "Font Pomada" resa una mica més avall i en compte de dos lleons protectors de la verge, trobem dos tests que enguany encara ens apropen a un antic jardí romàntic.
La font, la bassa. La bassa i la font.
De Can Pomada.
A Can Pomada, del segle XVIII i cremada pels francesos pels voltants de 1809, li diem adéu que es fa tard.
Adéu.
Enviat per:
XC
el
00:00
|
Etiquetes:
Can Pomada,
Segle XXI (Anys 10)
0 Comments:
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscripció:
Comentaris del missatge (Atom)