Montcada i Reixac

Entre el 1919 i el 1920 es va asfaltar per primer cop el carrer Major, tot fent els arranjaments necessaris a les voreres. Unes voreres que, com podeu veure a la imatge eren d'1/3 de l'amplada del carrer, cada una.

Un cop enllestida la part de l'asfaltat del carrer, es van plantar una filera de plataners d'ombra a cada una de les voreres. Fixem-nos novament en l'amplada de les voreres. Eren anys on es va prioritzar el caminar dels vianants als vehicles rodats.


L'any 1935 els plataners van començar a enfilar i a donar una important ombra a les voreres.

No obstant fixem-nos en el vehicle aturat i l'amplada del carrer. El futur del motor, amb camions, omnibuses i autocars farà que els arbres del Carrer Major comencin a ser, malauradament, una molèstia.


Quaranta anys després de ser plantats, i tot encetat els anys 60, els plataners ja gaureixen d'una considerable amplada de tronc.


Els plataners van ser tallats el 1967 del Carrer Major, principalment per a fer encabir el tràfic rodat que cada cop era més habitual.

D'altra banda, segons un article que vaig llegir fa uns mesos, fruit del "Pla Director de l'Arbrat de Barcelona 2017-2037" a la Ciutat de Barcelona hi ha milers d'arbres i, fins no fa tants anys, el plataner d'ombra, era l'espècie predominant. Actualment, però, s'està intentant reduir l'ús d'aquest arbre, i equilibrar-ho amb altres espècies.

Segons s'indica, en condicions òptimes, un plataner adult necessita 15 metres de radi de copa, que seria la distància entre el tronc i les façanes de les cases. Dos plataners, un a cada vorera, amb estrès hídric i de llum, complica la seva supervivència.

Intentar encabir un plataner en un carrer de l'Eixample de Barcelona, amb voreres inferiors a 7 metres és fer arribar a adult un arbre que finalment enmalaltirà per manca de recursos.

A banda de la magnitud dels plataners en una ciutat on no hi ha espai suficient, es parla de la despesa en escombriaires per tal de recollir els milions de fulles, del pol·len, les al·lèrgies i les llavors.

Quan es van plantar els primers platans a Barcelona, a mitjans de segle XIX, hi havia un de cada tres que ho era. Avui dia representen gairebé el 23% i l'objectiu és que cap espècie superi el 15% del total.

En qualsevol cas, veurem menys platans d'ombra a Barcelona i més arbres d'altres espècies (lledoners semblen ser els principals substituts).



Fons:
Pla Director de l'Arbrat de Barcelona 2017-2037
https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/sites/default/files/Pla-director-arbrat-barcelona-CA.pdf
Article El Periodico:
https://www.elperiodico.com/es/barcelona/20190628/decadencia-platanos-barcelona-tras-siglo-historia-7525921