Blogcrowds

dissabte, 16 de desembre de 2017

Aquest passat dijous 14 de desembre vam estrenar revista Quaderns, num. 35 a la Fundació Cultural Montcada.


Un dels articles d'investigació, fruit de Josep Bacardit ens explica el lligam que Montcada i Reixac té amb la vila d'Orthez, a França, on trobem el Chateau du Moncade, les restes d'un castell medieval que els historiadors vinculen directament amb el castell que hi va haver dalt del Turó de Montcada i Reixac, en tant en quant el d'Orthez es va bastir a imatge i semblança del de Montcada.

Adjuntem el reportatge que es va emetre durant la presentació de Quaderns sobre aquest meravellós castell d'Orthez. Esperem que us agradi.


divendres, 15 de desembre de 2017

La següent postal, probablement dels anys 40 del segle XX, ens mostra part del "merendero" de la Font del Tort i la bassa d'aigua que hi havia.



dimarts, 12 de desembre de 2017

Entre els articles que trobareu al proper número 35 de la revista Quaderns, que es presentarà aquest mes de desembre a la Fundació Cultural Montcada, trobareu els fets que van ocórrer a la Llagosta durant la Guerra Civil, moment on va esdevenir municipi independent de Sant Fost per primera vegada.

En aquells anys convulsos trobem a Mas Rampinyo la masoveria de Can Tuxans, vinculada directament amb Can Milans, avui dia dos cases desaparescudes.

Entre la gran època daurada dels Cirera-Voltà a Can Milans dels anys 20, passant per la guerra i la postguerra veurem néixer la fàbrica de iogurts Tuxans de La Llagosta que els més grans encara recorden.


Els seus protagonistes i els vincles que van tenir va permetre la fundació d'aquesta indústria, que d'una manera concreta va esdevenir un referent local de la fabricació de derivats làctics.

Si voleu saber més sobre aquesta i altres històries, us esperem a la presentació del proper número 35 de Quaderns el 14 de Desembre d'enguany a les 19:00h a la Fundació Cultural Montcada (Major, 47).

divendres, 8 de desembre de 2017

Considerem el següent gravat amb relatiu interès, doncs trobem el castell de Montcada, en el que entenem és el cim del nostre Turó.

Diem relatiu interès doncs, la representació del castell probablement és fruit de la imaginació del gravador de l'obra i, per tant no podem atribuïr-lo a cap realitat tangible del desaparescut castell dels Montcada.


El gravat mostra un setge al castell de Montcada, amb el títol "Cerco a Moncada", un gravat trobat en un dels quatre volums de "Glorias Españolas" de l'autor Carlos Mendoza, el 1890.

L'autor del gravat és Joan Serra Pausas, un dibuixant i gravador barceloní de gran rellevància al darrer terç del segle XIX.

Si us interessa saber les darreres dades sobre com era el castell de Montcada que va coronar el nostre Turó, consulteu la revista "Quaderns", número 35 d'aquest mes de desembre. La revista es presentarà a la Fundació Cultural Montcada (Carrer Major 47) el proper dijous 14 de Desembre a les 19:00.

diumenge, 3 de desembre de 2017

Amb la darrera postal del mes de desembre d'enguany, finalitzem aquesta nova sèrie d'imatges del nostre poble.

A continuació us fem cinc cèntims de les postals de cada un dels mesos d'aquest any 2017. Esperem que us agradi.

Gener
El poble des de Vallensana
Febrer
Torre Oriol o Can Miralpeix
Març
Montcada des del Puig Castellar
Abril
El Ripoll al seu pas per La Ferreria
Maig
A l'esquena de Can Cuiàs
Juny
El sentit de la direcció
Juliol
Els colors de Can Sant Joan
Agost
El pont que s'endugué el Besòs
Setembre
Arribada des del Ripoll
Octubre
Futbol a Mas Rampinyo
Novembre
De camí a Can Pomada
Desembre
Pont de vianants a Mas Rampinyo

Si voleu revisar el conjunt de postals de les sèries dels anys 2014, 2015, 2016 i 2017 podeu fer-ho clicant aquí.

Ens veiem l'1 de Gener amb una nova sèrie de Postals Punts de Vista.

divendres, 1 de desembre de 2017

I arriba el desembre i amb el fred de l'hivern una nova postal de Punts de Vista.


La passarel·la sobre la C-17 a l'alçada de Mas Rampinyo, adaptada a persones amb la mobilitat reduïda, va substituir a l'antic pont de vianants que hi havia al mateix lloc des de feia unes dècades. L'alçament d'aquest nou pont es va realitzar fa gairebé vuit anys, a la una de la matinada del 31 de gener de 2010.

Si voleu veure alguna imatge d'aquell moment podeu consultar el magnífic blog gràfic de l'amic Fidel Casajuana, clicant aquí.

Aquesta és la darrera postal d'aquest any 2017, que com sabeu publiquem cada dia 1 de mes. Si voleu veure totes les postals que cada mes hem anat publicant des dels darrers quatre anys, podeu clicar aquí, on trobareu les 48 postals de Punts de Vista de les sèries dels anys 2014, 2015, 2016 i 2017. Esperem que us agradin.

Ens veiem l'1 de gener del proper 2018 en una nova sèrie de Postals Punts de Vista. Hi haurà alguna novetat? Caldrà esperar uns dies. ^_^

divendres, 24 de novembre de 2017

El Diario de Barcelona va ser una publicació fundada l'1 d'Octubre de 1792 i que va desaparèixer, després d'algunes interrupcions, el 1994 l'edició en paper i el 2009 l'edició digital.

Va ser un dels diaris més antics de tota Europa i és considerat el diari més important de la història de Catalunya.

L'1 de setembre de l'any 1821, al seu número 244, el diari informava de com anar a buscar aigua a la Font del Ferro de Montcada, en uns anys on la font començava a estar en ple rendiment en quant a la seva fama es refereix.

Tartana

Hi havia una tartana que sortia de Barcelona a les quatre de la matinada i tornava a les nou, en un viatge d'un parell d'hores amb temps suficient com per beure aigua i carregar alguna garrafa o petita bota.

El sacrifici d'anar a buscar aigua a Montcada era evident, però la tartana sortia amb gent amb els ulls clucs de son, alguns amb problemes de salut que esperaven millorar amb les aigües de Montcada.

Diario de Barcelona, 01/09/1821. Num 244.


Avisos. El que quiera ir á tomar el agua de la Font del Fero, acuda á casa de Cardeñas, calle de Tantarantana, esquina á la Academia de San Agustin vell, donde encontrará una tartana que saldrá á las 4 de la mañana y volverá a las 9 de la misma.

Aquest anunci es repeteix en diverses ocasions al diari durant un bon seguit d'anys, com és aquest exemple de l'any 1828:

Diario de Barcelona, 14/05/1828. Num 135.

Retornos. En la calle deTantarantana casa Josef Cardeñas num 7 hay una tartana que sale diariamente para la Font del ferro.
Anys després, el servei d'aigua de la Font del Ferro a Barcelona va millorar i ja no calia anar-la a buscar un mateix amb la tartana, com podem veure a l'anunci del 1836.

Diario de Barcelona, 29/01/1836. Núm. 029.

La persona que se acomode beber el agua de la llamada vulgarmente de la font del ferro, acuda al cementerio de las Moreras, frente Sta. Maria del Mar, que la hallará tanto en invierno como en verano. La misma muger que la vende se obliga á llevarla á las casas que gusten tener dicha agua, si asi lo previenen.
Aquest anunci ens demostra que en pocs anys, ja va sorgir un negoci en la venda de l'aigua de la Font del Ferro de Montcada dins la ciutat de Barcelona, tot incorporant el servei a domicili.

L'any següent, el 1837, l'anunci torna a canviar i s'ofereix un servei per a fer sota encàrrec en un altre lloc de Barcelona.

Pel text de l'anunci tot apunta que la tartana encara feia el viatge per la nit, però els loobies ja van consolidar-se i,  aprofitant la fama de la font, van continuar venent l'aigua a la ciutat de Barcelona.

El missatge ens dóna a conèixer també que probablement ja hi havia alguna mena d'engany de la legitimitat de les aigües de la Font del Ferro que es venien a Barcelona.

Diario de Barcelona, 10/05/1837. Núm 130.

Los sugetos que gusten tomar el agua de la Font del Ferro de Moncada, traida en la misma noche, podrán acudir á la Rambla en la acera donde venden bacalao, casa de la Buscalla, en donde podrán dejar el recado si es que quieren que se les lleve á sus casas, y cuando no, se podrán abastecer de ella en la misma casa ó en su frente que es el puesto fijo de su venta: advirtiendo que es agua lejítima y no tiene ninguna clase de adulteracion como se podrá justificar.
Mig any després, l'indret de venda segueix sent el mateix que l'anunci del 1836, al cementiri de les Moreres del Born, ara però qui atén és un home de nom Antonio Comas. El servei a domicili segueix vigent.

Diario de Barcelona. 18/11/1837. Núm 322

El que quiera comprar agua propia del manantial de Moncada, vulgarmente llamada de la Font del Ferro, acuda al Borne, cementerio de las Moreras, que Antonio Comas la tiene para vender, como tambien la llevará á casas que se sirvan indicarle.
El negoci de l'aigua de la Font del Ferro va seguir endavant, però dotze anys després, el 1849, tornem a trobar el servei de viatgers nocturn cap a la font..

En aquest cas, ja no amb la tartana, però sí amb un omnibus o diligència del segle XIX que sortia de la Plaça de Sant Jaume.

Diligència Omnibus del segle XIX, el precursor de l'autobus.

L'anunci parla que el transport cap a la Font del Ferro de Montcada surt cada dia.

Diario de Barcelona. 10/06/1849. Núm 161.

OMNIBUS PARA LA FONT DEL FERRO de Moncada. Sale todos los dias de la plaza de  la Constitucion (antes de S. Jaime) á las 5 en punto de la mañana, y regresa antes de las 10, despues de haber dado dos horas de tiempo á los pasageros para tomar aquellas aguas tan acreditadas por sus virtudes medicionales. En atenció á la mucha gente que acude alli, particularmente los dias festivos, por razon de haber baile por la tarde, saldrá el ómnibus del lugar arriba citado, á las 3 y media de la tarde de cada dia de fiesta. Los asientos se despachan á 4 rs. vn  [Reales de Vellón]. uno, en casa el droguero Sr. Corominas, bajada de S. Miguel nº 6.

També del juny de 1849 és el següent anunci, on ens aclareix una mica més els punts de venda, que podem veure va consolidar-se al Born, en concret al mercat i també a la cantonada del carrer Montcada.

En qualsevol cas, ara comencem a veure un anunci amb una marcada intenció de vendre aigua pels fets "medicinals" i "la verdadera agua", fet que ens fa pensar que també hi havia cert engany en la venda de les aigües de Montcada.

Del text de l'anunci podem extreure que hi va haver també un canvi de propietari d'aquest negoci, doncs la persona que ara ven l'aigua és Juan Nadal, que pel que indica l'anunci va ser l'antic botiguer d'aquesta.

Diario de Barcelona. 20/06/1849. Núm 171.

EN EL MERCADO DEL BORNE Y EN LA puerta de la tienda de confiteri que hay en la esquina de la calle de Moncada, se vende la verdadera agua de la acreditada fuente medicinal de Moncada, conocida por la Font del Ferro, siendo la tal mesa de espendiciosa, de Juan Nadal, antiguo espendedor de dicha saludable agua. El Precio á 8 cuartos el porron.
Ja l'any 1852 trobem encara el transport de l'omnibus de les cinc del matí, però ja no surt de la plaça Sant Jaume sino del carrer de Santa Anna. Ens diu que l'omnibus és de Casa Xelma, empresa que el gestionava.

Diario de Barcelona. 03/06/1852. Núm 155.

RETORNOS. DESDE EL PRIMERO DEL CORRIENTE sale diariamente á las 5 de la mañana, estando de regreso en esta á las 9 de la mañana, un ómnibus de casa Xelma, calle de Sta. Ana, ara la Font del Ferro de Moncada.

Nou dies després el diari mostra un nou anunci de venda de l'aigua, però molt més senzill. L'aigua ja havia consolidat la seva fama, però calia indicar que era la "verdadera". L'indret de venda segueix al Born.

Diario de Barcelona. 12/06/1852. Núm 164.

AGUA DE LA FONT DEL FERRO, VERdadera. Véndese en la plazuela de las Moreras á 6 cuartos.
1855. La Vanguardia

L'aigua de la Font del Ferro, seguiria amb una gran acceptació popular degut als beneficis medicinals que se li van atribuir. La font va romandre activa fins principis de segle XX, moment on la cimentera Asland va iniciar l'explotació de la pedra del Turó.

La memòria històrica ens indica que als anys 50 del segle XX encara es podia visitar les restes de la que va ser la font més famosa del nostre poble.

Excursió a la Font del Ferro de Montcada. Principis del segle XX.


Arxiu: Biblioteca Nacional de Catalunya. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona ; Universitat de Barcelona. Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació

Missatges més antics