Blogcrowds

divendres, 19 de juny de 2020

Els fogatges va ser un mecanisme de recompte de focs o llars presents a tots els pobles i viles, amb l'objectiu de fer un cens de la població i poder cobrar així els delmes i tributs necessaris.

Gràcies a que els noms que quedaven inscrits eren els dels caps de família, avui podem fer-nos una idea dels cognoms més antics del nostre poble. Els Fogatges Generals de tota Catalunya i les seves Vegueries es van arribar a fer els anys 1358, 1497, 1515 i 1553.

Avui estudiarem el Fogatge que es va fer l'any 1515 i quins eren els cognoms que van quedar inscrits a les parròquies de Montcada i Reixac.

  • A la Parròquia de Montcada (Santa Engràcia) trobem entre altres cognoms les famílies Carbonell, Puig, Oller, Capella, Salumella, Anglès, etc...
  • A la Parròquia de Reixac (Sant Pere) trobem d'altres com Albinyana, Vilatort, Pallars, Mallol, Cabanyes, Torrens, Duran, etc...
Amb aquesta petita ajuda paleogràfica us animem a jugar a llegir l'escrit:



Revisem també de Sant Esteve de Ripollet, just abans de Sant Andreu del Palomar:



Trobem també la Parròquia de Sant Iscle de les Feixes, just abans de la de Caldes de Montbui.


I per què no veiem també Santa Perpetua de la Mogoda (comença al final de la tercera columna)...


... i continuem amb Martorelles (1), Sant Fost de Campsentelles (2) i Sant Cebrià de Cabanyes (3), aquesta darrera molt propera a Reixac. Després a la darrera columna tenim Cànoves i Samalús:


Del fogatge de 1497, just cinc anys després del redescobriment d'Amèrica, trobem els següents caps de família al fogatge que es va fer aquell any:


Cap de família Parròquia
Balle MONTCADA
Barutell MONTCADA
Bruguera   (foraster) MONTCADA
Callada    (foraster) MONTCADA
Carbonell MONTCADA
Duchoni... MONTCADA
Par MONTCADA
Pasqual  MONTCADA
Puig de Roda  (foraster) MONTCADA
Roda (Puig de Roda) (foraster) MONTCADA
Romeu MONTCADA
Albinyana REIXACH
Bertran REIXACH
Cases REIXACH
Coll REIXACH
Corbera REIXACH
Duran REIXACH
Fontaner/t REIXACH
Imbert del Roura REIXACH
Mayol REIXACH
Moliner (lo) REIXACH
Pla REIXACH
Rafeca REIXACH
Riera REIXACH
Rom REIXACH
Roura (Imbert del R.) REIXACH
Urgell REIXACH
Vilatort REIXACH


Fons: Arxiu de la Corona d'Aragó, Fogatge de 1515 (pàgines 005, 119, 126, 128, 144 i 145).

divendres, 12 de juny de 2020

Al juny de 1950 va esclatar el polvorí de Montcada-Ripollet. Aquests dies recordem l'explosió amb l'ajuda dels amics del Centre d'Interpretació del Patrimoni (Molí d'en Rata) i Arxiu Municipal de Ripollet.

70 anys de l'explosió del polvorí

Aquest any és el 70é aniversari de l'explosió del polvorí de Ripollet, que va tenir lloc la matinada del 6 de juny de l'any 1950 i que es va sentir a bona part del Vallès.

 Edifici a Ripollet




A finals de l'any 1930, el Govern Militar havia adquirit uns terrenys que comprenien una gran part de les finques de Can Mas i Mas Duran situades entre els termes municipals de Ripollet i Montcada. L'espai comprenia dos lots iguals de 43 hectàrees al preu de 2,25 i 3,25 pessetes el m2. Les terres es van vendre per un total de 2.365.000 de les antigues pessetes . Aquesta àrea es va dedicar a la instrucció militar i a les practiques de tir, motiu pel qual hi havia un polvorí. Durant la Segona República es va considerar la necessitat de destruir el complex, que albergava tropes permanents i oficials, pel perill que representava per a la població que vivia al seu voltant. L'esclat de la Guerra Civil, l'any 1936, va aturar aquest projecte.

La deflagració del polvorí va causar quantiosos danys materials a Montcada, Ripollet i Cerdanyola. Les causes es van atribuir a la calor excessiva, un llamp i, finalment, a un accident, segons la versió oficial. En qualsevol cas, el fet que l'explosió fos de nit, quan la gent dormia, ben segur que en va reduir l'impacte.

A Ripollet l'episodi es va conèixer popularment com 'la nit dels calçotets', perquè van ser molts els veïns que aquella nit calorosa van sortir al carrer amb el que duien posat, alertats per l'explosió.

Amb l'arribada d'aquest 70é aniversari hem anat a buscar informació sobre aquests fets a l'Arxiu municipal de Ripollet, on hi ha un expedient, d'accés limitat, d'aquest succés de la història contemporània del municipi.

A les vuit del matí, del mateix dia de l'explosió, es reunia la Comissió Municipal Permanent per tal d'avaluar els desperfectes i fer una quantificació econòmica dels danys, que per sort només van ser materials, si més no, aquesta va ser la versió oficial. El Consistori va sol·licitar a l'arquitecte i a l'aparellador municipal que fessin una avaluació i un inventari dels desperfectes.

La referida documentació municipal fa referència al "Expediente general instruido como consecuencia de la explosión del polvorín de la zona militar, de los daños materials de este termino municipal" que es va tramitar durant quatre dies i on es va recollir tots els desperfectes derivats de l'explosió. Aquest document consta, també, de 34 fotografies originals del peritatge realitzat. L'explosió va afectar edificis municipals com les "Escoles Nacionals" (actual Anselm Clavé), fàbriques com la Uralita, cases privades i els cines Coliseum i Cot entre d'altres. La despesa econòmica dels desperfectes va ser quantificada en un total de més de quatre milions de les antigues pessetes.

Un dels temes més interessants d'aquest expedient és conèixer com després de l'explosió, va començar un contenciós per part del Consistori amb tot un seguit de reclamacions adreçades al Juez Instructor del Juzgado Militar Especial de la 4ª Región Militar per tal de poder cobrar les corresponents indemnitzacions. Com a dada curiosa un dels primers requeriments que es fa des de el Gobierno Civil de la Provincia de Barcelona, és que el Consistori faci una relació de les persones que es troben en una situació de pobresa i no poden fer front pels seus propis mitjans a les despeses que els hi van ocasionar la deflagració.

L'any 1955, cinc anys després del peritatge realitzat pel Consistori, la Capitania General va portar a terme el seu propi peritatge i així ho van comunicar a l'Ajuntament en data 9 d'abril, en una carta que es conserva a l'Arxiu municipal de Ripollet.

L'any 1957 el Ministerio del Ejército en la causa de l'Ajuntament de Ripollet i d'alguns dels seus veïns determina "que se desestima la concesión de indeminzación ... que importa la tasación de los daños causados en fincas de propiedad particular ya que nadie responde de aquellos sucesos que no hubiera podidio preverse o que previstos furan inevitables", i amb nota aclaridora van recomanar portar el cas a instàncies superiors per la via ordinària civil.

A l'expedient ressenyat hi trobem els certificats dels damnificats, on s'expliciten els danys que han patit i les cartes del Consistori especificant una vegada i una altra la relació de persones afectades, així com les despeses econòmiques que van haver d'assumir. Com hem vist, els afectats van acabar als tribunals i van poder cobrar les indemnitzacions, finalment, l'any 1963, tretze anys després de l'explosió.

Les quantioses pèrdues econòmiques i la batalla legal que van emprendre els veïns i el Consistori només és un dels aspectes d'aquest accident. De ben segur que la informació de la que disposem a l'Arxiu municipal es podrà veure ampliada, en el seu moment, amb la informació que hi pugui haver a l'Arxiu Intermedi Militar Pirenaic, situat al Cuartel del Bruc de Barcelona, el qual depèn del Sistema Arxivístic de la Defensa (Ministeri de Defensa).

L'any 1976, el Pla General Metropolità, encara vigent, va qualificar els terrenys com a "sòl no urbanitzable". D'aquesta manera els edificis construïts, en aquesta zona, es consideraven zona rústega, clau 21, en tant que es va estimar que tota l'àrea quedava afectada per una possible explosió. Aquestes illes urbanes eren les delimitades pel límit del terme amb Montcada (camí de la Serra), el carrer de la Mercè i el carrer Sant Jaume.

L'any 1983 es va abandonar l'ús militar de la zona i l'any 1995 es van enderrocar tots els edificis militars menys la capella, punt de trobada durant anys de la celebració del Rocío a Ripollet.

L'any 1999 el Ministeri de Defensa va decidir vendre gran part del sòl pel seu rendiment urbanístic a l'Incasol. En l'actualitat els ajuntaments de Montcada i Reixac i de Ripollet (municipis als quals pertany la finca) confien aconseguir la titularitat municipal de la mateixa, per tal de preservar el Torrent de Mas Duran i l'ecosistema que l'envolta.

Grups ecologistes i plataformes veïnals han portat a terme diversos actes reivindicatius en contra de la requalificació dels terrenys.

Ripollet, 6 de juny de 2020
Centre d'Interpretació del Patrimoni (Molí d'en Rata) i Arxiu Municipal de Ripollet


Fons: http://ripollet.cat/asp/content.asp?id=32004

divendres, 5 de juny de 2020

La següent postal, d'editor desconegut ens mostra una estació de França i una Torre Gili, molt probablement a finals dels anys 20.


dissabte, 30 de maig de 2020

Aquesta postal correspon a una edició dels anys 60 de la llibreria Trimer, on es pot observar una bonica estampa de Sant Pere de Reixac.




divendres, 29 de maig de 2020

Us deixem una petita postal de l'Avinguda Catalunya de Mas Rampinyo, en moments de post-guerra anomenada Calle General Mola.

divendres, 22 de maig de 2020

Fa set anys vam encetar el projecte de investigar i recopilar les postals que va editar Lucien Roisin i que feien referència al nostre poble, Montcada i Reixac.

Fa sis anys que vam trobar la última postal de la col·lecció de Lucien Roisin (un seguit de dos sèries de dotze fotografies cada una), sabent que faltaven dos postals per a completar la col·lecció. Dos postals desconegudes, però que seguint la numeració, sabíem de la seva existència.

Avui ens congratula descobrir-vos una d'aquestes dos noves postals inèdites que des de fa sis anys estem buscant. La postal númer 06' on podem apreciar el pont sobre el Besòs, inaugurat el 1911.


Aribats aquí, només ens falta una postal de la col·lecció Roisin. La postal nº 01'. Seguirem buscant.

divendres, 15 de maig de 2020

La setmana passava vam estar veien una imatge similar. Avui tornem amb una altra de ben característica, om l'església de Montcada, un cop edificada en la seva forma neogòtica, acollia el mercat a la seva plaça.

La foto d'aquell dia, a les 12:35 ens mostra un carrer ple de vida, amb una sagristia d'allò més especial.


Veiem també com es presenta la imatge si l'acolorim:




L'església va ser enderrocada els primers dies de l'inici de la guerra civil.

divendres, 8 de maig de 2020

J. Baxaulí tenia la seva llibreria just a tocar a la Torre Vila (Cactus) i va dedicar-se també a editar algunes postals de Montcada i Reixac, realitzades per encàrrec a un fotògraf de cognom Guilera.

Una de les seves millors fotografies era la següent, en una imatge de la plaça de l'església.

La primera postal la va editar abans en moments de pre-guerra civil i la segona ja va ser als anys 40 davant la victòria del bandol nacional. Fixem-nos en els detalls:

  • El nom del poble en època republicana mantenia el nom de MONTCADA REIXAC en un perfecte català Fabra (amb la T de Montcada i sense la H de Reixac). Per contra a la postal de post-guerra, només apareix MONCADA (sense la T, d'obligat acompliment pel règim franquista).
  • El número de la postal canvia de la 2 de pre-guerra a la 4 de post-guerra. Això fa suposa que altres postals també van passar pel mateix 'reanomenament'.
  • La part més evident, el nom de la plaça, que en època pre-guerra es deia PLAÇA DE LA REPÚBLICA - PLAZA DE LA REPÚBLICA (curiós i adient ús del català i castellà), però que en època franquista de post-guerra es va anomenar PLAZA DEL CAUDILLO, en referència a Franco (val a dir que la plaça també es va anomenar en un determinat moment Plaza de Jose Antonio Primo de Rivera, en referència al fundador de la falange)
Recordem que aquesta església de Santa Engràcia va ser demolida als primers moments de la Guerra Civil, per tant, la postal de post-guerra recordava l'església ja desapareguda en aquells moments.



dimarts, 5 de maig de 2020

L'amic Josep Bacardit m'ha fet arribar una postal desconeguda de la col·lecció de l'editor montcadenc Baxaulí.

La postal podem catalogar-la als anys 40 del segle XX i ens mostra un riu Ripoll sense canalitzar oferint una vista dels límits tradicionals i històrics de Mas Rampinyo, tot a tocar de les aigües del Riu Ripoll.


divendres, 1 de maig de 2020

Primer de maig, festa dels treballadors i treballadores.

Ens heu demanat veure alguna imatge més de l'indret de les torres bessones de Mas Rampinyo i els canvis que s'estan duent a terme a la zona. La següent imatge representa doncs la postal d'aquest mes de maig, amb unes torres bessones i un Reixac ocult per una d'elles.


Malgrat així, podem observar els edificis de la Rasa i la magnitud de la Serralada de Marina amb la pedrera de Can Donadeu a l'esquerra o bé el turó de Moia amb el repetidor de senyals a la banda dreta.

Esperem que us agradi. Ens veiem pel juny.

Missatges més antics