dissabte, 29 de gener del 2011
Un dels personatges que ha sobresortit a nivell esportiu a la vila, és el nostre amic Miquel Poblet.
Miquel Poblet fou ciclista professional des de l'any 1944 (quan nomès tenia 16 anys tot i que en un principi es limità a disputar les curses que es disputaven a Catalunya) fins al 1962, durant els quals va aconseguir 214 victòries. Als anys cinquanta marxà a Itàlia on milità en diversos equips italians i on fou un autèntic ídol (igual que a Catalunya).
Entre els seus èxits més importants podem destacar dues Milà-San Remo, dues Voltes a Catalunya, 18 cops Campió d'Espanya (en diverses modalitats), i, a més, aconseguí 26 victòries d'etapa entre Giro, Tour i Vuelta.
A l'any 2002, la Generalitat de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi.
És una petita introducció i és que aquest bloc només vol donar algunes pinzellades del que va aconsseguir el nostre Montcadenc més professional del ciclisme internacional. El 24 d'Octubre del 2004, la Vanguardia publicava el següent reportatge.
MiquelPoblet conquistó Italia, dominó las grandes clásicas y fue el primer español que lideró el Tour.
Miquel Poblet - Nacido en Montcada en 1928, ha pasado a la historia como uno de los mejores sprinters pero era en realidad un ciclista más versátil, capaz de igualar con Anquetil en una contrarreloj o de proclamarse tres veces campeón de España de montaña. Primer ciclista español que fue líder del Tour (1955), ganó 16 etapas en el Giro, tres en la Vuelta y otras tres en el Tour, 20 campeonatos de España, 32 etapas en la Volta (carrera que conquistó en 1952 y 1960), además de las inolvidables victorias en Milán-San Remo (57 y 59) y Milán-Turín (57)
Mi padre decidió que yo tenía que ser ciclista. Era su gran afición, trabajaba en la Energía Eléctrica de Catalunya por las mañanas y llevaba un taller de bicicletas, en Montcada, por las tardes.Yme iba animando mientras yo no decía nada y anava fent.
Me apuntó al Club Ciclista Montcada, empecé a ganar algunas carreras con chicos de mi edad y poco a poco me fui aficionando a disputar carreras de pueblos, los domingos, contra gente de todas las edades. Gané en Granollers, en Les Franqueses, en Seva por la mañana y en Taradell por la tarde... Hasta que mi padre me llevó a la Federació Catalana, que estaba en un tenderete que había en la plaza Tetuán, a sacarme mi primera licencia, en 1944.
Pero cuando el secretario estaba rellenándola se detuvo: “¡Si sólo tiene 16 años!”No podían dármela hasta los 18. Pero como tenían pocos ciclistas y ante el disgusto de mi padre, lo arregló. ¡Qué orgulloso iba yo con mi licencia de corredor! Fiché por el Sants y empecé a cobrar: un café con leche que me pagaba Quirze Martí. ¡Y la ilusión que me hacía! Más adelante empezaron a darnos alguna compensación económica, poca cosa.
Para mi primera carrera en pista, el señor Peris me citó en el subsuelo de la plaza Catalunya. Allí firmé, 125 pesetas. Y le pregunté qué era eso de la pista, porque nunca había visto un velódromo.
Las neveras de Carmencita - "Cuando abrimos la fábrica Ignis en Badalona nos recibió Franco en audiencia privada. El commendatore Borghi le regaló 50 neveras a su hija."UN GRAN ESCALADOR - Hacia 1947 empecé a competir más en serio. Gané el Campeonato de España de montaña, que se disputó en La Trona. Pero entonces un periodista de La Gaceta del Norte, Ubieta, dijo que en Catalunya no había montañas y que el campeonato de verdad sería al año siguiente en Bilbao. Y eso me picó. En 1948 nos prepararon un recorrido tremendo.Aquí fueron tres subidas, allí nos metieron siete. Y contra los mejores ciclistas del momento, Mancisidor, uno de los Trueba, Bernardo Ruiz. Subimos Santo Domingo, Sollube (ambos dos veces), Durango, Muriceta, Derio y final en Bilbao por una cuesta empedrada de unos 500 metros. Llegué solo. Y Ubieta rectificó: “Catalunya tiene un gran campeón de montaña”.
Yo lo corría todo.Un día pista, al siguiente carretera, al otro un critérium, luego la Volta a Catalunya. Entonces no nos preparábamos para nada en concreto. Se trataba de ganar cuatro duros para ayudar en casa. ¿Que dan mil pesetas? Pues bienvenidas sean.Los mejores preparadores de la época declararon que con una preparación específica yo habría podido ganar lo quemepropusiera, el Tour, el Campeonato del Mundo... Eso decían. Pero en España no nos preparábamos como los de fuera.
La primera licencia, a los 16 años - "Mi primera licencia me la saqué en 1944, pero tuvieron que falsificarla porque me faltaban dos años para la edad mínima. ¡Qué orgulloso estaba!"
EL CONTRATO, EN UNA CAJETILLA - En 1956 Girardengome contrató para hacer el Giro. Gané cuatro etapas y mi nombre empezó a sonar en Italia. Al año siguiente, el corresponsal de La Gazzetta dello Sport en Barcelona, Alfredo Giorgi, me arregló un contrato con el Faema para hacer Milán- Turín y Milán-San Remo. El director era Learco Guerra y la estrella, Van Looy. Pero cuando llegué a la sede del equipo, Guerra me dijo: “¿Y tú qué haces aquí?” Le enseñé el contrato yme dijo que con ellos no corría. Por suerte, el organizador, Torriani, encontró una salida: “Te inscribiré como isolato”, o sea, sin equipo.
Coincidió que el patrón del Ignis, el commendatore Borghi, estaba harto de fracasos y al final Torriani nos reunió a una serie de isolatos y salimos con el maillot del Ignis. ¡Y gané las dos clásicas! Y eso que a los de mi equipo, pobrets, ni los vi. Bueno sí, en el hotel, a la llegada. Cuando el patrón del Faema, que era quien en realidad me había contratado yme pagaba, vio mi foto con el maillot de Ignis en la portada de La Gazzetta se puso hecho una fiera.
Hasta que supo la verdad: Van Looy me había vetado. Después de ganar la Milán-Turín, el patrón del Ignis me vino a conocer al hotel, el día de la San Remo. Borghi iba como un jefe de estado con su séquito. Nos saludamos y me preguntó cuál era mi situación. “Corro hoy yme vuelvo a casa, mi contrato acaba”.
Dijo que ni hablar. Cogió una cajetilla de tabaco, la desmontó y en el papel en blanco escribió: “Firmo a Poblet hasta que él quiera y en las condiciones que él quiera. Firmado: Borghi”. Yo no sabía si acertaba o no, no podía consultar a nadie, pero me dije: “Miquel, peor de lo que estás, imposible”. Y firmé por el Ignis.
Una imagen histórica - "La foto de mi pinchazo en el Giro es histórica. El coche no llegaba porque habían parado a poner agua."
LOS REFUGIADOS DE LA GUERRA - En el Tour de 1955 hicimos etapa en Ax– les–Thermes y aparecieron muchos refugiados en mi hotel. ¿Cómo está España?, preguntaban. Querían que les aconsejara sobre si podían regresar o no. Muchos habían huído sin motivo, como quería hacerlo mi padre antes de que mi madre se plantara. “¿De qué tienes miedo? No eres de ningún partido, no has hecho nada”, le dijo. Algunos de aquellos refugiados volvieron. Y luego vinieron a saludarme, ya en Montcada.
LOS TRUCOS DE UN CAMPEÓN - Para ganar la Milán-San Remo me preparaba a conciencia.Mehice un circuito en Catalunya que reproducía la clásica. Salía de casa, hacía 20 ó 30 kilómetros y luego subía el Ordal (equivalente al Turchino).
Anunci d'Ignis a l'any 1965.
Entonces me iba hasta Tarragona y regresaba por el mar, por las costas de Garraf, para simular los capos de San Remo. Ese circuito tenía 220 o 230 kilómetros y me lo hice diez o doce veces. Porque cuando ponía la ceba en una carrera...
Para preparar la París-Roubaix me entrené por las calles adoquinadas de Barcelona. Todas las que encontraba. Pero no gané: hice segundo. Entré al velódromo de Roubaix rodeado de sprinters belgas. ¿Qué rueda elijo?
Escogí la de Van Steenbergen, pero ese día falló. Me saltó Van Daele desde atrás, fui por él... y me faltaron diez centímetros. ¡Qué rabia!
¿GALLEGO YO? - iUna vez, en Argentina, un periodista me preguntó si era gallego y contesté que no, que yo era catalán. ¡La que se armó! A mi regreso me ordenaron presentarme ante el ministro Solís. ¡Menuda bronca! Habían publicado que yo no era español. “¿Pero usted no sabe que allá los españoles somos todos gallegos? ¿No sabe que por decir esto hay gente que ha ido a la cárcel?” Suerte que Fernando María Castiella, al que conocía de Italia, me echó una mano.
Me retiré relativamente joven. Intenté importar neveras Ignis, un lujo en la época, pero los permisos eranmuy complicados y el commendatore halló la solución: “Busca una fábrica vieja y abrimos delegación en España”. La hallé en Badalona, una antigua fábrica de neveras de hielo.
Entonces Franco nos recibió en El Pardo y Borghi preguntó si podía hacer algo por él. “Por mí no, pero por mi hija...” Carmen Polo nos condujo donde la hija y nos dijeron que estaba en la Junta contra el cáncer y tenían unos 40 institutos. “Nada, nada, 50 neveras para ustedes”, les dijo Borghi. Y me reconvertí en industrial. Entonces me di cuenta de con qué facilidad había ganado dinero. Para conseguir diez veces menos tenía que romperme la cabeza un año.
Per finalitzar us deixem un enllaç a la Viquipedia on trobareu tot el Palmarès, d'aquest gran veí nostre, Miquel Poblet i Orriols.
Font: La Vanguardia.
Altres fotos: Jacques Burremans, Guy Dedieu, Willem Dingemanse
Enviat per:
XC
el
00:38
|
0
comentaris
Etiquetes:
Ignis,
Miquel Poblet,
Segle XX (Anys 40),
Segle XX (Anys 50),
Segle XX (Anys 60)
dissabte, 8 de gener del 2011
Investigant els dietaris de la Generalitat de Catalunya, i en concret el primer dels volums, que comprèn els anys 1411 al 1539, trobem una referència al nostre poble, anomenat "Muncada" i al turó de Reixac, anomenat "Rexach" a l'any 1485.
El texte parla d'una travessía de personalitats, nobles, cavallers, gentils homes, membres de l'esglèsia i diputats de governació que passà pel camí de l'antiga població de Sant Andreu Palomar, avui dia a les afores de l'actual Barcelona. En aquell indret i a les muntanyes del voltant varen veure uns 500 pagesos? que tenien en setge la casa d'un tal mossèn Jofre de Sentmenat. Pel que sembla els pagesos van fugir al puig de Reixac, davant de Montcada. Finalment vàren arribar a Caldes de Montbui.
El texte loriginal és el següent:
Març del any demontdit
Dimarts, lo primer. Aquest dia partiren lo senyor bisbe d’Urgell e mossèn Guillem Ramon de Bellera, deputats, per anar ab lo exèrcit devant scrit. Aquest dia partiren de Barchinona, hora tarda, lo senyor don Johan de Cardona, condestable d’Aragó, fill del egregi comte de Cardona e de Prades, com a capità, e los reverendíssimos senyors bisbes de Urgell e de Vich e molts nobles, cavellers e jantils hòmens, tots bé armats a cavall ab circa LXXX cavalls encubertats, en los cavalcadors anaven a la bastarda, lança en puny, e ab CXX ginetaris, molt bé a punt, e CCCC pehons ab pavesos, lances e ballestes.
E tots ab gran alegria e ardiment faheren la via de Sant Andreu de Palomar, demunt lo qual loch, ço és, a la muntanya, eren devallats circa D pagesos d’aquells qui tenien lo setge a la casa de mossèn Jofre de Santmenat. E com lo dit senyor condestable, ab la sua gent demontdita, fou a Sant Andreu, ere ja vespre, e aquí se aturà aquella nit perquè l’endamà donàs al demunt dels dits pagesos, fahent aquells reguardar e scuyllir per bé concertar-los; e com vench l’endamà, per lo matí, los dits pagesos se’n foren passats al puig de Rexach devant Muncada, e lo dit senyor condestable, ab tota la dita gent, se’n anà a la vila de Sabadell, on foren acullits ab molta obediència e voluntat.
Dissabte, a V. Aquest dia lo dit senyor condestable, ab la dita gent, tirà la via de Granullers, on fou rebut ab molta voluntat e obediència. Elos pagesos se feren forts a la vila de Caldes deMontbuy.
Enviat per:
XC
el
16:12
|
0
comentaris
Etiquetes:
Pagesia,
Sant Pere de Reixac,
Segle XV (Anys 80)
divendres, 24 de desembre del 2010
Aprofitant aquests dies de Nadal, que recorden en algunes ocasions a paratges nevats, fred i llums d'espelmes, us presento algunes fotografies de les muntanyes realitzades entre finals dels anys 80 i meitat dels anys 90, entre les que es destaquen algunes realitzades al Març del '93, on encara que no va ser una nevada Nadalenca, ara segurament entra amb més ganes:
Un dels nombrosos incendis que van assolir la muntanya. Es pot veure el fum, les flames i algun hidroavió.
La nevada del 1993 va ser força intensa. La següent imatge també la vàrem fer aquells dies:
Bon Nadal i Bones Festes!
Enviat per:
XC
el
16:15
|
1 comentaris
Etiquetes:
Sant Pere de Reixac,
Segle XX (Anys 90),
Serralada Marina
dilluns, 20 de desembre del 2010
Les obres d'urbanització del passeig sobre la C-17, resultant del soterrament de la carretera al seu pas pel Pla d'en Coll, han començat avui. Els treballs es divideixen en dues fases: la primera l'executa GISA, l'empresa pública de la Generalitat que ha fet el soterrament, mentre que la segona anirà a càrrec de l'Ajuntament.La primera fase de les obres, que han estat adjudicades a l'empresa Moix i està previst que s'enllesteixin en dos mesos, consisteix en la urbanització de les zones verdes del projecte, cosa que inclou el moviment de terres per al perfilat del terreny, la col·locació de vorada i de paviment de sauló, la instal·lació de reg i el subministrament i plantació d'espècies vegetals.
A continuació l'Ajuntament executarà la resta de treballs sobre el passeig: la col·locació de la resta de paviments, les instal·lacions de sanejament i d'enllumenat públic i el subministrament i la col·locació del mobiliari urbà.
Totes les zones de pas es pavimentaran amb peces prefabricades de formigó de forma rectangular, col·locades sobre llit de sorra, excepte una petita àrea d'estada, en què la transició entre el paviment tou (gespa i plantes entapissants) i el paviment de peces de formigó es resoldrà amb llambordins.
A l'eix del passeig es col·locarà una línia de fanals. El projecte també inclou la instal·lació del mobiliari urbà: bancs i cadires, papereres i fonts. Al llarg de l'àmbit urbanitzat s'hi habilitaran tres zones d'estada.
La segona fase del projecte és previst que es liciti en els propers dies per tal de poder iniciar els treballs tot just finalitzin els de la primera fase.
L'àmbit a urbanitzar comprèn 3.761,21 m2 i inclou dues zones: la llosa compresa entre el carrer Lleida i la plaça Espanya (235,17 m2) i la llosa compresa entre la plaça Espanya i la rotonda del carrer Castelló (3.526,04 m2)
Font: Enllaç Montcada.cat
Enviat per:
XC
el
22:19
|
0
comentaris
Etiquetes:
Segle XXI (Anys 10)
dilluns, 13 de desembre del 2010
Avui us vull presentar un dibuix, o Sketh, realitzat amb tintes i davant el motiu principal dibuixat, del turó de Montcada i la fàbrica Asland. El dibuix va ser enregistrat al Juliol del 2009 per Julien Fassel, aka Lapin, un francès que viu a Barcelona.
A la plana es comenta:
One more factory!I el dibuix és el següent:
tribute to byung hwa yoo, here is a factory I sketched this morning. it's on the border of barcelona, on the way to france. factories looks quite the same everywhere in the world, and I love it. it's the lafarge-asland ciment factory in montcada.
Ve a dir que es tracta d'una fàbrica ubicada a les afores de Barcelona, a prop de l'autopista cap a França. Comenta que les fàbriques tenen el mateix aspecte arreu del món.
Enviat per:
XC
el
12:46
|
0
comentaris
Etiquetes:
Asland,
Industria a Montcada,
Segle XXI (Anys 00),
Turó de Montcada
divendres, 3 de desembre del 2010
Enviat per:
XC
el
17:01
|
0
comentaris
Etiquetes:
Abans i avui,
Autopistes,
Segle XX (Anys 70),
Segle XXI (Anys 10)
Missatges més recents Missatges més antics Inici



























































