Blogcrowds

dilluns, 20 de juny de 2011

El 23 de juliol de 1854, a les 16:30 h de la tarda va arribar a Montcada el primer tren, procedent de Barcelona a càrrec de la "Compañía del Camino de Hierro del Norte, Sección Barcelona a Granollers". Els treballs de construcció que van començar l'any 1851 van donar el seu primer fruit la tarda d'aquest calurós dia d'estiu de fa més de 156 anys.

Amb aquesta petita introducció us presento algunes de les fotografies que guardava, relacionades amb el ferrocarril a Montcada:

Font: http://www.cehfe.es

1926 - El Pas dels Canons. El mateix lloc que l'anterior fotografia. Sobre el pont, la carretera N-152. Arxiu Ubach.


Imatge històrica de l'estació de Montcada i Reixac - Manresa. Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú, Fons Servei Elèctric. 
 Montcada. Arxiu Carles Salmerón i Bosch

dimarts, 14 de juny de 2011

Temps era temps. On van quedar aquelles llunyanes formes? Només un moment de reflexió del que ha canviat ens els darrers 100 anys:

 Montcada a principis del S.XX.

Font: Salinas

dimecres, 8 de juny de 2011

En temps del Rei Pere d'Aragó, els Montcada de Bearn, a l'antiga comarca Occitana, en haver perdut el Vescompte de Bearn van enviar a la filla d'aquest a Catalunya per tal de trobar-li un baró per a casar-la. Van voler trobar un marit d'edat similar a la doncella, que fos de l'antic llinatge Montcada i obert a nous canvis.

Van arribar al Castell de Montcada i van anar a veure els fills d'en Pere Ramon de Montcada i Na Guilleuma de Castellví. Aquella nit, després de sopar i ja quan els infants dormien, van anar a veure'ls. Gascó, Guillem Ramon i Pere eren els seus noms. Només veure'ls dormir, van escollir marit per a la seva filla i pubilla. L'escollit va ser en Gascó, un infant que dormia amb les mans obertes. Aquest gest es va interpretar com a una persona lliberal i oberta a canvis.

Aquest és el texte original:
 

E en temps d’aquest rey En Pere d’Aragó, los biarnesos, havent perdut son senyor lo vezcomte de Bearn -qui lexà una filla a la qual los barons de la terra acordaren donar-li marit- per la qual cosa los biarneses enviaren en Catalunya per veure quin baró porien trobar, que fos jove de la edat de la donzella. Hi encara que fos de antich linatge e de bona casta. E foren conduïts que anassen al castell de Muncada hon veuren los fills del noble En Pere Ramon [GUILLEM] de Muncada e de Na Guilerma de Castellví, qui eren molt bells infants. E axí, los cavallers biarnesos esplicaren a·N Pere Ramon de Muncada lur venguda e com cercaven un infant que fos gentil e de bon linatge per a marit a lur senyora e pobila. En Pere Ramon e Na Guillerma los féu donar a sopar. E fonch gran nit. Los infants eren petits e eren-se adormits.

Volgueren los veure aprés sopar axí com dormíen. E los infants eren tres. E com  los missatgers biarneses vesen dormir los infants, cascú de son gest, demanaren com havien nom. E fonch-los respost que lo primer havia nom Gascó, e lo segon Guillem Ramon, lo tercer Pere. E oyt açò, los biarnesos elegiren lo primer, qui havia nom Gascó, al qual digueren: «Gasta, Gascó, que Biarn te darà pro». Açò digueren per que havien oyt dir que aquell infant era molt liberal, e donava tot lo que li demanaven. E dormia, lavós, com lo veren, ab les mans ubertes. La mare era Na Guilerma de Castellví. E lo dit Gascó de Muncada fonch marit de la dita donzella filla del vezcomte de Bearn. E aquest fonch vezconte de Bearn, lo qual, aprés mort del pare, el noble En Pere de Muncada, fonch universal hereu de son pare e de sa mare, Na Guilerma de Castelví. E fonch senyor de la baronía del castell de Muncada, e de Legostera, e dels castells de Castellví de la Marga, e de Rosanes.

Font: Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica. Fuentes Históricas Aragonesas 52.

Missatges més recents Missatges més antics Pàgina d'inici