Blogcrowds

divendres, 7 de setembre de 2012

1 Comment:

  1. Rocketer said...
    Gràcies per aquesta informació, passejo sovint amb el gos per la zona i ara hi he pogut posar imatges a la zona. Salutacions cordials

Post a Comment



Seria entre els anys 1995 i 1996 quan van succeir aquests fets. Recordo passar aquests estius passejant amb bicicleta per la zona i veure com estava la zona del polvorí militar de Mas Duran i què es coïa.

Eren temps on un colectiu d'ocupes, anomenat "Kolectiu Gos Blanc", van estar vivint als barracons i cases del polvorí i seguint amb els records que tinc de les meves passejades amb bicicleta he volgut contrastar dades i obtenir més informació del que es va viure allà en aquells mesos. Per aquest motiu, he estat al darrera d'un seguit de persones que van estar-hi de manera més o menys continuada i que m'han fet cinc cèntims de com era aquella vida, tot recordant detalls ja oblidats.

D'aquesta manera, avui us presentem un seguit d'articles on parlarem de tres petites entrevistes a tres persones que afirmen van ser ocupes en aquell indret i que de manera individual han coincidit amb els fets i relats descrits. Els tres entrevistats, ara amb uns 40 anys d'edat, veïns de Montcada i Ripollet volen quedar sota l'anonimat amb els següents psudònims: "Lemon", "AJC" i "Joise".

Primer de tot faré un petit incís de com era l'indret, segons els meus records, doncs el polvorí, si no estic errat tenia tres entrades, la primera i per la que jo entrava amb bicicleta era la que donava al parc del Gurugú, tot passant pel camí de terra que vorejava la llacuna de Mas Duran, en aquell temps, un lloc àrid, amb només un feix de vegetació a la llacuna.

L'entrada estava coronada a l'esquerra per una torre de vigilància, que en una ocasió em va donar per accedir. Formada per una planta quadrada i una escala vertical de ferro que donava al terrat de la torre. D'aquestes torres, fetes de totxanes n'hi havia per tot el polvorí.

La llacuna de Mas Durant als anys 90.  Foto: Fidel Casajuana.

En aquesta porta d'entrada hi havia un petit cartell que antigament deia que la zona era militar i avisant de la prohibició de pas, però que havia estat "grafitejada" tot anunciant el lema "Kolectiu Gos Blanc".

L'altra entrada estava a la part urbana de Ripollet, tot tocant gairebé a les afores d'aquesta població. Recordo haver sortit només un cop amb bicicleta per allà, per un camí també de terra i rocós que ja baixava cap a la carretera.

Finalment la darrera porta estava ubicada a la part de Ripollet que dóna a les pistes d'aterratge de l'aeroclub, per un camí que encara existeix, també de terra.

Aquestes portes eren dobles amb un carrilet de ferro en forma de mig cercle al terra per a fer-les rodar, amb filat de punxes a la part superior. Avui dia per exemple encara es pot veure el carrilet de ferro a la porta que dóna a l'aeroclub.

Tot el recinte estava vorejat per un perímetre de dos valles, la primera era un filat baix amb punxes d'un metre de profunditat aproximadament, tot formant una estructura triangular. La segona, una tanca metàl·lica, sobre una petita solera de formigó d'1 pam cúbic, on hi havia alguns cartells enganxats que dèia que la valla estava electrificada.

Del que recordo de fa ja 17 anys, ho he plasmat en el següent mapa, on intento deixar en color vermell el perímetre del recinte, les tres entrades que recordo i alguns elements importants que passaré a describir posteriorment:


A la foto, els Barracons, eren construccions allargades mig soterrades, i amb sostre de teula que mantenien un passadís al seu voltant de formigó (suposadament com a mur de contenció en cas d'explosió), finestretes, una porta de fusta a l'edifici i una entrada/sortida cap a l'exterior des del passadís de formigó descobert, en forma de 'S'. Cada polvorí estava ocult sota un feix d'arbres i cada un mantenia un parallaps amb una base de formigó. Avui dia els barracons, estan esfondrats i plens de terra, encara que és possible veure el passadís de formigó i les seves entrades i sortides, així com els parallamps. Dins els barracons no hi havia gairebé res, encara que en alguns hi havia peces i baules metàl·liques per a formar cintes de bales per a ametralladora.

Les Torres, com hem avançat abans tenien un exterior de totxana i pujaven uns metres, per tal de mantenir una visibilitat de la zona. L'interior era de planta quadrada, amb alguns mobles i una escala vertical de ferro que pujada a la terrassa superior, on si no recordo malament també hi havia un parallamps.

El Pou era uns construcció mig esfondrada amb un pou d'uns dos metres de diàmetre que baixava fins a les profunditats. Hi havia alguna construcció addicional amb elements militars que desconeixo. El pou estava al costat de la riera que passa pel bell mig del polvorí.

El Cap de Tir Sota Terra era un forat, gran com l'entrada d'un túnel de ferrocarril, que penetrava a la terra uns 15 metres. Estava ple de pneumàtics i moltes caixes de fusta rectangulars pintades de verd i on antigament hi contenien, per la forma, artilleria. Els pneumàtics i les parets exteriors del túnel sense fons estaven totes foradades i esquitxades de ferides de bala. Hi havia també centenars de tubs i fundes de plàstic d'obusos o artilleria de totes les mides en una pila de grans dimensions. Vaig afagar un parell, de color verd fosc, un de gran i un de petit per a ficar làmines de dibuix per a l'escola.

La Pista de Tenis, segurament seria per a l'oci de la casa dels oficials. Llavors, la xarxa encara existia, encara que molt malmesa. Avui dia encara es pot distingir.

El Gimmàs i Naus, eren dos construccions a mode de naus industrials, la de l'esquerra una nau de magatzem, amb un parell o tres boques de càrrega per a camions, que donaven al camí. Dins hi havia alguna habitació i una zona elevada, on hi havia material de gimnàs, com un Plinton per a fer salts:


La nau de l'esquerra era una altra nau buida amb una rampa per la qual hi podien pujar camions. Dins hi havia un cotxe cremat i al fons unes dependències a mode d'oficines, que comunicava amb unes altres de la nau del costat, amb un petit pati entre les dos naus. Avui dia només es poden observar els fonaments d'aquests dos edificis.

Les Cases eren construccions més o menys esfondrades, encara que moltes mantenien el seu sostre correctament (molts sostres interiors formats de canya amb guix), on hi havia mobles, cablejat telefònic i més caixes de fusta i fundes de plàstic que un dia van contenir material militar.

L'AT era un transformador d'Alta Tensió que en el passat havia donat electricitat al polvorí.

El Dipòsit era una construcció circular sense sostre de grans dimensions, envoltada per un feix de grans arbres on hi havia força aigua dins. Desconec el seu ús (subministrar aigua sanitària o bé com a recurs d'emergència en cas d'explosions).

Els barracons que hi havien a prop de les cases (n'hi havia dos barracons si no recordo malament), el transformador, una torre i el dipòsit, eren diferents, ja que no estaven soterrats, encara que sí que tenien el parallamps, els arbres que els ocultaven i la porta de fusta de dos fulles, de grans dimensions.

La Capella, és una petita construcció religiosa que avui dia encara es pot visitar.Va ser malmesa ràpidament pels ocupes, sobretot el seu interior.

La Casa dels Oficials era una construcció de grans dimensions, que si no recordo malament tenia dos plantes. A l'interior hi havia moltes habitacions i algun bany amb banyera. La decoració era més luxosa, algunes de les parets inclús amb paper típic dels anys 60. Hi havia molts mobles, estants i papers pel terra. Hi havia també un dipòsit de gas.

El Búnber era una construcció militar típica que entrava sota terra. Estava decorat amb pedres i tot just davant d'una font central també feta d'aquestes pedres. No hi vaig entrar mai, però vaig veure nois que entraven i sortien.

El Calabòs era una petita construcció amb una finestra de reixes i unes dependències addicionals. Quan ho vaig veure per primer cop hi havia uns joves dins tot enarborant una bandera pirata.

La Plaça tenia un petit monument de pedra amb alguna inscripció que no recordo i donava camí, a la dreta per a pujar a la casa dels oficials a un petit galliner i un hort que hi havia a la dreta. El camí de  l'esquerra baixava cap a la part inferior del polvorí.

Tot baixant de la plaça cap a l'esquerra es baixava cap a unes altres naus (al mapa anomenat com a Naus/Bar?), on als seus temps hi hauria d'haver el bar, ja que encara mantenia una barra de bar i en temps dels ocupes van muntar un bar alternatiu, on inclús els hi subministraven cervesa, ja que un cop vaig veure un cotxe de San Miguel.

El Barracó que hi havia a prop d'aquestes naus, era diferent als altres ja que tampoc estava soterrat, hi havia també un llença-granades encastat a la paret de l'entrada.

El Control era una petita construcció en la qual hi va haver una barrera. Al costat d'aquest camí hi havia també algunes edificacions antigues, de les quals avui dia només es poden veure els fonaments. i rajoles. El camí tenia alguns bancs formats per pedres i acompanyat d'arbres fruiters, com pereres.


Al proper article veurem la primera de les entrevistes i alguns detalls del que un podia trobar dins el polvorí: casquets de bales, carcases i fundes d'obusos, caixes de fusta de material militar, llaunes de sardines militars, bombes de fum utilitzades, etc...

Si voleu aportar dades, experiències o fotografies, endavant!

1 Comment:

  1. Rocketer said...
    Gràcies per aquesta informació, passejo sovint amb el gos per la zona i ara hi he pogut posar imatges a la zona. Salutacions cordials

Post a Comment



Entrada més recent Entrada més antiga Pàgina d'inici