Blogcrowds

divendres, 25 de maig de 2012

A principis del s.XX, a Montcada i els seus voltants s'organitzaven, per a les classes més benestants, un seguit de curses amb cavall pels indrets més naturals del poble i rodalies.

Us presentem una petita referència d'aquests "rallies" que va sortir publicat com a fet destacat a la revista "Catalunya Gràfica", en concret a la secció d'esports, del nº3 del 30 de gener del 1922:

Font: ARCA

Per altra part, cercant a l'Arxiu Nacional de Catalunya, he pogut trobar la següent imatge, realitzada en boscos de Montcada d'un altre Cross-Country a cavall en el qual es pot observar l'abundància natural de l'indret, així com els personatges que sobre els cavalls es mostren a la fotografia. Val a dir que la data de la fotografia és desconeguda, si bé apunta a que estaria realitzada als anys 20 del segle XX:

Participants a una competició hípica de cross-country al seu pas per Montcada i Reixac.
 Font: ANC - FONS ANC1-64-N-4570 / BERT I CLARET (FOTOPERIODISTES)

Si us interessa la temàtica, podeu fer també un cop d'ull a l'article, publicat ja fa un temps, dels "rallies" que es realitzaven també per la zona de Can Rocamora, clicant aquí.

divendres, 18 de maig de 2012

Ahir un e-mail anònim em va enviar un enllaç que parlava del succés ja conegut, del cas del Bisbe Manuel Iruita. L'e-mail no deia res més però l'article, del portal Religión en libertad, i tenint en compte les possibles opinions que a l'article es detallen, he considerat publicar-lo al bloc, al tractar-se d'un episodi que malauradament, com d'altres, va suposar el que va suposar i per a que pugueu opiniar, si així ho voleu fer. A més apareix una imatge de l'aspecte del cementiri de Montcada, a l'any 1940. És aquest:



23h del 3 de diciembre, en el cementerio de Montcada


Esta era la portada del ABC del 9 de febrero de 1933. En el pie de foto puede leerse: "El Cuerpo de portantes del Santo Cristo, de la diócesis de Barcelona, ha tributado un homenaje al obispo, doctor Irurita. He aquí el momento de efectuarse, en el salón del Trono del Palacio episcopal, ante la imagen del Crucificado salvada del incendio y pillaje del 11 de mayo (de 1931) en un pueblo de Alicante, que se entronizó en dicha estancia. Además se le hizo entrega, al virtuoso prelado de un magnífico álbum recordatorio". Rescatamos esta portada precisamente en el día en que el Siervo de Dios Manuel Irurita abraza definitivamente la Cruz. 

Del Cuartel de San Elías al Cementerio de Montcada 

En el Cuartel Central de la FAI, situado en el antiguo convento de clarisas de Santa María de Jerusalén, en el número 23 de la calle San Elías de Barcelona ha pasado el Obispo Irurita encerrado las últimas 48 horas. Es la famosa checa de San Elías; en esta fotografía de los años setenta, exterior del convento.


Por la noche, en este 3 de diciembre serán llevados en un camión al Cementerio de Montcada y Reixac, para ser asesinados. A sus verdugos les dice: “Me ponéis un vestido blanco sin daros cuenta; yo os perdono y os bendigo; soy vuestro Obispo”. Y cantaron todos juntos el Credo de la misa latina. Los autores del asesinato dijeron en tono de mofa: “Mira que son tontos; los matamos porque son de misa y se ponen a cantar misa”.
A las puertas del cementerio de Montcada i Reixac fueron asesinadas 1.168 personas. Fotografía tomada en 1940.

El testimonio de Juan Canela Grané

El hermano Federico Plumed Feced, vicepresidente Nacional de Hispania Martyr nos ofrece el siguiente relato de un superviviente del fusilamiento que en la pared de entrada al Cementerio de Montcada, tuvo lugar la noche del 3 de diciembre de 1936. Juan Canela declara:

Nos condenan a muerte sin juicio esa noche junto con once compañeros, total doce. Nos atan de dos en dos, por las muñecas y los codos y nos trasladan en un autocar de transporte escolar, que yo mismo había tapizado junto a mi padre Francisco, delante de la tapia de la puerta del cementerio de Montcada. Nos enfocan con los faros del autocar y los del turismo que fue siguiendo detrás del autocar. Nos disparan con ametralladora y con fusiles. Van cayendo las víctimas. Mi compañero, con el que estoy atado, es Pedro Ruiz Navarro, director de la Revista “La Monarquía”, que es mucho más alto y robusto que yo. Al caer sobre mí, evita que me toque ninguna bala y su cuerpo hace de parapeto. La sangre de Pedro mancha todo mi cuerpo. Como algunos aún daban quejidos, se ordena que a los ametrallados nos den el tiro de gracia. Yo me quedo sordo del oído izquierdo. Uno de los milicianos se encariña de mis zapatos y me los arranca. Se los prueba y como le vienen pequeños los tira.

Terminan las lamentaciones y los gritos. Se produce un tiempo de silencio, que sigue a la marcha de los ejecutores asesinos. Después de un rato viene un coche, parece con misión de contar el número de personas fusiladas. Pasa un tiempo y busco la manera de desatarme de Pedro. No me es fácil y me queda el brazo ennegrecido durante muchos días. Busco mis zapatos y me voy a una fuente cerca del cementerio, que llaman la “Pudenda”. Me lavo toda la sangre que me empapa. Con las fotos que guarda la familia Tort y los detalles de su vestido, puedo testificar que el Dr. Manuel Irurita Almandoz, Obispo de Barcelona, fue asesinado conmigo en el grupo que salió la noche del tres de diciembre desde el Cuartel de San Elías. Las palabras que el Obispo Irurita pronuncia esa noche, ante el pelotón de ejecución son: “Os bendigo a todos los que estáis en mi presencia. También bendigo las balas que nos darán la muerte, ya que serán las llaves que nos abrirán las puertas del cielo
”.


Esta es la cuerda con que fueron atadas la muñeca y el codo derecho de Pedro Ruiz Navarro con la muñeca y el codo izquierdo de Joan Canela Grané. No habiendo quedado herido, el Sr. Canela pudo hacer deslizar la cuerda de la muñeca pero no la del codo, lo que le obligó a hacer grandes esfuerzos para deslizar su brazo izquierdo, cosa que le provocó un gran hematoma que le duró muchos días.

Esta cuerda es un gran documento que confirma la verdad de las de las declaraciones de Joan Canela, y por tanto, lo hacen testigo único y excepcional de que en el grupo estaba el Doctor Manuel Irurita Almandoz, obispo de Barcelona desde el 23 de marzo de 1930.
Ayer, 2 de diciembre de 2011, Hispania Martyr publicaba esta esquela en La Vanguardia.

divendres, 11 de maig de 2012

Ca N'Albinyana - Aquesta antiga masia, avui patrimoni desaparegut, va estar sota la influència directa de la parròquia de Sant Pere de Reixac i que ja surt documentada al segle X, arran un document de venda on surt referenciat el topònim d'Albinyana amb activitats de pagesia, a l'Oest del riu Besòs. Aquest document parla de la venda d'una casa, les terres alguns animals i una bóta.

No sabem si aquesta primera referència tracta de la mateixa casa, si bé el topònim Albinyana queda referenciat a la mateixa zona.

Vista parcial de Ca N'Albinyana a principis del segle XX.
Font: Arxiu de la Masia Catalana (Arxiu Digital de Catalunya)

Les primeres referències de la masia actual daten del segle XIV, encara que segurament amb una estructura molt diferent a la coneguda per nosaltres, fruit de remodelacions posteriors.

 Vista parcial de Ca N'Albinyana a principis del segle XXI.
Font: Fidel Casajuana
 
Al 1767 la masia momptava amb una gran premsa, feta de ferro i roure, que permetia fer verema. Tres anys després, al 1770, l'edifici va patir una reforma força important a la seva façana, afegint-li el balcó i es va reduir l'espai de la porta de mig punt.

Aquesta masia inclús va tenir la seva pròpia capella, anomenada de Sant Pere, de construcció més tardana (beneïda el 15 de novembre del 1801). Ja a l'any 1836 es va pintar el rellotge de sol.
Detall d'una de les finestres de Ca N'Albinyana. Fotografia de principis del segle XX.
Font: Arxiu de la Masia Catalana (Arxiu Digital de Catalunya)

A la següent imatge, realitzada a l'any 1971, es pot veure la serra de Sant Llorenç del Munt, des de la Parròquia de Reixac. Una imatge on podem veure les grans extensions de camps de conreus i la masia, enquadrada en color vermell:



Font: Arxiu de la Masia Catalana (Arxiu Digital de Catalunya).
Font: Fotografia actual d'en Fidel Casajuana (http://elmasrampinyo.blogspot.com).
Font: DIBA - Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Montcada i Reixac.

divendres, 4 de maig de 2012

Revisant un seguit de referències a l'Arxiu Nacional de Catalunya, he trobat algunes imatges químiques interessants que fan referència a les obres de construcció de la segona fàbrica de la Companyia General d'Asfalts i Pòrtland Asland, a càrrec de l'empresa Construcciones y Pavimentos, S.A, a Montcada.

Les fotos estan realitzades entre el 03/01/1917 i 15/09/1917 i es poden observar els sistemes constructius, andamis, escales, els mètodes d'encofrats i tècniques constructives diverses:





Fonts: Arxiu Nacional de Catalunya, referències: FONS ANC1-42 / BRANGULÍ (FOTÒGRAFS).

Missatges més recents Missatges més antics Pàgina d'inici