Blogcrowds

divendres, 12 de juliol de 2013

0 Comments:

Post a Comment



En Francesc Costa Oller m'ha fet arribar un article publicat al seu web, on exposa una curiositat del camí reial que passava per Montcada i la dita del camí del purgatori envers a un manteniment nul del camí:

És l'any 1775 i l'aristòcrata anglès Henry Swinburne vol arribar a Barcelona, però no ho  té fàcil. Ell i la comitiva ensopeguen als verals de Montcada en un tram reconsagrat del camí real: "El pas anomenat el Purgatori per poc no se'ns converteix en un infern, i vàrem arribar a pensar que els carruatges quedarien encallat entre les roques. Les panoràmiques a cada costat del camí sovint són encantadores, res pot ser més agradable a la vista que les torres dels campanars que s'eleven per sobre de les fosques pinedes, les atrevides ruïnes de La Roca, i els camps rics a la ribera del Besòs. Però els passos són tan dolents, les carreteres tan esmicolades, profundes i perilloses, que no era possible gaudir de les belleses que ens envoltaven".
El diguem-ne ministeri d'obres públiques va fer orelles sordes a l'angúnia de la gentada que hi deixava la pell. Així dècades després encara es patia de la mateixa manera. L'any 1808 el Baró de Maldà fuig de Barcelona a causa de l'ocupació francesa. Passa per Sant Andreu de Palomar i cap a Montcada per "aquell camí no gaire bo que es diu lo Purgatori". 
Possem-hi dues dècades més i un cronista francès dóna precisions del purgatori montcadí. En un text de l'any 1827 explica que "Vora Moncada passem una muntanya petita a través d'una excavació profunda oberta per aquest camí, i flanquejada per dos altes muralles per retenir la terra". Com que no es queixa podem creure que alguna cosa hi havien fet.
Henry Swinburne. Travels through Spain in the years 1775 and 1776 (London, 1787, segona edició).

Itinéraire de l'Espagne et du Portugal (...) tout extrait de Bourgoing, Laborde, Antillon. Paris, 1827 (sisena edició).




0 Comments:

Post a Comment



Entrada més recent Entrada més antiga Pàgina d'inici