Montcada i Reixac

Jaume Almera Comas (Vilassar de Marc 1845, Barcelona 1919) va ser el geòleg i paleontòleg català que va fundar el Museu Geològic del Seminari de Barcelona.

Va simultaniejar els estudis eclesiàstics amb els universitaris. Es va matricular a la Facultat de ciències exactes, físiques i naturals de la Universitat de Barcelona obtenint els títols de batxiller en ciències el maig de 1869, el de llicenciat de la secció de físiques el febrer de 1871, llicenciat de la secció de naturals el maig de 1871 i el de doctor de la secció de naturals el juny de 1874.

Les seves investigacions es van centrar en les faunes fòssils d'invertebrats com a eina per a la datació dels terrenys i la confecció de mapes geològics. Fruit de les seves investigacions va poder confeccionar el mapa geològic de la província de Barcelona, a escala 1/100.000, publicat l'any 1887.

L'any 1882 es va publicar al "Boletín de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona" un detall de la ponència que Jaume va fer en relació a un seguit de investigacions i on va descobrir, a Mas Rampinyo, arbres origen dels quals es tenia relegat a l'Àsia:

En la misma sesión, el académico numerario Dr. D. Jaime Almera, Canónigo, dió noticia de haber reconocido una ninfeacea, la bella Anectomeria Brongniarti, característica de la época tóngrica, en las cercanías de Tárrega, por medio de la cual pudo determinar la edad de las calizas lacustres de can Salvi de San Andrés de la Barca; comunicó además, á la misma haber descubierto:

1º El Monograp tus priodon, característico del nivel inferior del sulúrico superior, en las cercanías de San Vicens deis Horts, en las pizarras de debajo de las calizas de Cardio la interrupta, haciendo observar de paso que el piso E del Bohémico presenta aquí la misma Eierie y clase de rocas que en la celebérrima cuenca de Bohemia; 

2.° El jabonero, el cinamomo y varios otros tipos de plantas en el Mas Rampinyo de Moncada, características del mioceno superior y relegadas hoy al Asia oriental,

3.° El plátano, el moscón, afine al Acer pseudo-campestre, .un laurel y otros varios tipos en las margas mesínicas del Papiol;

4º Un aliso, un sauce, un carpe, un abeto, otro laurel, una acacia y otros varios vegetales en las margas pliocenas de las cercanías de San Felio de Llobregat, las cuales poblaban, en las épocas referidas, las vertientes y faldas de nuestra sierra, de donde han desaparecido por efecto del cambio de clima.

Investigant una mica més sobre aquests dos árbres podem dir el següent:

• Mèlia (arbre sant, parenostre o metzina i en castellà cinamomo o paraíso), dels seus fruits se'n fan rosaris (en castellà també es coneix com árbol de cuentas o rosariera) i la seva fusta és semblant a la teca de Birmània, força apreciada. És un arbre natiu del sudest asiàtic i que va ser introduït a occident de manera massiva durant el segle XIX, no obstant els àrabs ja en parlaven al "Llibre de Agricultura Andalusí", on es recomanava plantar-lo prop de sínies i pous, degut a que les seves branques i fulles formen una molt bona ombra. Val a dir que a Àsia és un arbre sant, nom que en català, com hem vist, s'ha mantingut popularment com "Arbre Sant" o "Parenostre".

• Sapindal (en castellà Jabonero de la China o árbol de los Farolillos). És un bon arbre ornamental doncs manté una bona estètica per les seves fulles i beines, malgrat en alguns indrets del món és considerat com a invasora. Aquest arbre prefereix viure al solei, amb poca aigua, no necessita massa manteniment i no pateix plagues serioses, motius pels quals s'ha prestat com a arbre ornamental en ciutats. En castellà es coneix com "Jabonero" degut a que les llavors tenen saponina, una substància que genera escuma. A la Xina és un dels cinc àrbres commemoratius des de fa més de 3000 anys.

Font: ARCA