Blogcrowds

dimarts, 15 de desembre de 2015

0 Comments:

Post a Comment



Abans de començar, però ens agradaria donar un consell a tothom que pugui estar interessat en aquesta temàtica. El fet de que la població mantingui algunes mines és realment un fet perillós, tant com ensopegar amb alguna cavitat sense voler com per accés per voluntat pròpia.

La recomanació és NO ACCEDIR A LES MINES doncs, encara que moltes mantenen una reixa i no es pot accedir, són cavitats que tenen un segle d'edat i corren risc d'esfondrar-se, realitzades manualment i amb petites quantitats d'explosius que no donen una amplada de seguretat adient i sense cap tipus d'extracció d'aire. Podeu veure les imatges realitzades per professionals des del blog de manera còmoda i des de casa. 

Les següents imatges van ser realitzades per l'amic Juan Carlos Requena, un gran coneixedor de les mines del poble (Minas y Cuevas de Montcada) i que en alguna ocasió hem compartit algun intercanvi de material. Penso que és una temàtica bonica de conèixer i aquest mitjà digital és una bona manera de compartir-ho amb vosaltres.


Avui parlarem de la mina que podem trobar a un dels dos camins més habituals que puja a Les Maleses. En aquest cas es tracta del camí que surt a l'esquerra de la carretera de Vallensana BV-5011 de Montcada a Badalona, en concret tot just a l'encreuament d'entrada cap al Bosc d'en Vilaró.

Podrem guiar-nos correctament tot seguint la torre de guaita forestal que pot observar-se al lluny de tal manera que l'entrada de la mina es troba mirant cap a l'hospital de Can Ruti de Badalona.

Entrada de la mina. 


Vista des de l'entrada de la mina. 


Aspecte d'una galeria lateral, tot just al costat de l'entrada de la mina. 


Cavitat de la galeria principal.

Al sòl de la galeria principal hi ha una galeria en direcció oposada a la que no es pot accedir per enderrocs a l'entrada d'aquesta galeria.


Una mica més endavant el camí es divideix en dos, esquerra i dreta. 


El camí de l'esquerra no és practicable degut a que ho ha molta pedra.

Al camí de la dreta es pot apreciar aquesta roca de color verd (probablement amb contingut de ferro).


No massa lluny hi ha una altra galeria lateral a la que tampoc es pot passar. 


Avancem per la galeria principal.

Arribem a un punt on el camí fa pujada. 


En aquest punt cal posar-se estirat per a poder passar a l'altre costat.

Cal seguir pujant estirat i arrossegant-se.

Accés a una altra galeria.

La galeria torna a fer-se  àmplia.

Tornem a veure una divisió del camí, a dreta i a esquerra. 


La galeria de l'esquerra està enderrocada. 


A la galeria esfondrada també es pot apreciar aquesta secció.

A partir d'aquí, en Juan Carlos no va poder fer més fotos degut a que es va quedar sense bateria a la càmera digital. El camí tornava a ascendir durant uns 50 metres on calia arrossegar-se de nou. Posteriorment arribem a una altra galeria gran on es pot caminar dret, es tornava a dividir en diferents galeries i avançava força estona. En Juan Carlos va arribar a un indret on la geleria es tornava a fer petita i ja no va poder continuar, però es podia veure que en aquell punt hi havia un descens i tornava a fer-se gran.

0 Comments:

Post a Comment



Entrada més recent Entrada més antiga Pàgina d'inici