Montcada i Reixac

Al volum de Barcelona de la "Geografia General de Catalunya", publicada per F. Carreras Candi, l'any 1913 podem descobrir detalls d'aquella Montcada i Reixac d'ara fa 100 anys.

Montcada, és un poble de 277 cases y 900 habitants de fet i 881 de dret. És a la dreta del riu Ripoll, al ayguabarreig d'aquest amb lo Besòs, al peu del turó del séu nom y a 11 kilòmetres al SE. del cap de partit.
Hi passan los ferrocarrils de Çaragoça a Barcelona y d'aquesta ciutat a Gerona per Granollers, que hi tenen estació, y lo de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses, que hi té baixador. També hi passa la cerretera de segón ordre de Barcelona a Ribes y ne surt la de tercer ordre de Terrassa. Té telègraf i telèfon, guardia civil manada per un sargent, una fonda, tres hostals y una cada de despeses.
És del bisbat de Barcelona; té una esglesia parroquial dedicada a Santa Engracia, quina festa celebra lo 16 d'Abril, fent la festa major y la fira lo derrer diumenge de Maig. Hi ha un convent de Germanes Dominiques, dedicades a la ensenyança, y una costura y un estudi municipals.
Té agregats, los caserius del Plà del Rexach, y de Sant Iscle de les Fexes l'Arrabal de Vallensana y lo barri de Sant Pere de Rexach o Mas Rampinyo, aquells dos a la esquerra del Besòs. Junt ab aquests quadre agregats y algunes cases escampades, reuneix Montcada 481 edificis amb 1710 habitants de fet y 1668 de dret.
Al séu terme, que es montanyós y de clima benigne, hi ha mineral de plom y d'òxit de ferro. Aquest derrer s'hi troba pintant la llecorella del Castell y del Coll de Montcada. També hi ha una mólt renomenada font d'aygua ferruginosa bicarbonatada, y un' altra de aygua salina freda. A aquest terme s'hi cull blat, ordi, blat de moro, llegums, canim y moltes maduxes. Confronta al N. ab los térmens de Ripollet y Sant Fost de Campcentelles; al E. ab los de Tiana y Badalona; al S ab los de Santa Coloma de Gramanet y Barcelona, al O., ab lo de Cerdanyola.
La seua industria consisteix en una fàbrica d'ayguardent, una de llexíu, una de candeles d'espelma, y una fàbrica y dos molins de farina.
A Montcada hi ha lo destilador de la aygua de que se preveheix una gran part de la ciutat de Barcelona.
Segons lo doctor Munner, l'anàlisi d'aquesta aygua dóna per litre: [Ofereix un llistat dels gasos i material mineral].

Aquesta mina de Montcada se va fer l'any 1778 y des de llavores s'hi han vingut fent constantment per l'Ajuntament de Barcelona obres pera millorar-la y aumentar lo séu cabdal.La esglesia de Montcada no té res de particular, com no siga la seua antiguitat. L'any 1381 va ser traslladada al lloch que avuy ocupa. Mólts dels seus altars pervenen dels antichs monestirs de Sant Geroni de la Murtra y de Montalegre. La de Rexach, dedicada a Sant Pere, va ser cremada durant la guerra de 1651 y restaurada, l'any 1676. La primitiva sembla que era molt antiga y que depenia del esmentat monestir de Sant Geroni per certa permuta que aquest havía fet ab lo de Montcada. De la antiga de Rexach encara s'hi conservan sis retaules gòtiques, a abdós costats del perbiteri, y lo sepulcre de marbre blanch que en altre temps havía guardat les despulles de Alamanda de Rexach.Al cim del turó de Montcada s'hi alçan encara les runes del castell de la noble y poderosa familia d'aquell cognòm, que tanta influencia va tenir en los fets y coses del comtat de Barcelona. Enderrocat al final de la guerra de Successió, com tots los demés castells roquers de Catalunya, los vehins del poble l'han considerat com pedrera aprofitable pera edificar llurs cases. Y heus aquí com les despulles del orgullós casal que havía fet tremolar de pór als nostres besavis, han vingut a transformar-se en tanquila llar de besnets dels vassalls dels séus antichs possessors.A aquest turó de Montcada hi ha les coves naturals de l'Ermità, de la Mare de Déu y de Na Guilleuma, de les que se constan algunes tradicions que si ón propies del flok-lore, no ho són d'aquest lloch.Explorades aquestes coves l'any 1901 pél nostre amich mossèn Norbert Font y Sagué, va resultar que no sols no tenían la importancia que la imaginació popular les hi atribuía, sinó que gayrebé tampoch ne tenia cap baix lo punt de vista geològich.Dalt d'aquest turó hi ha també les runes de la ermita de la Mare de Déu de Montcada, ermita que se ha edificat de nou en 1908, seguint lo projecte de l'arquitecte barceloní N'Enrich Sagnier y costejada per la colonia estiuenca de móltes families barcelonines, que s'hi han fet cases, contribuint axí poderosament al engrandiment de la població.