Blogcrowds

divendres, 25 de novembre de 2016

0 Comments:

Post a Comment



L'industrialització de Montcada va consolidar-se el 1917 amb l'arribada de Asland i més tard amb Aismalibar el 1934, no obstant el poble ja tenia algun precedent industrial de interès com és el cas de la fàbrica d'èter, més coneguda com l'Alcoholera, propietat de Laureano Ruíz de Larramendi, un barceloní molt arrelat a Montcada i uns dels primers estiuejants.

Larramendi va ser propietari d'algunes cases, la més coneguda la que va ser la torre d'estiueig de la família, Casa Larramendi, ubicada al Carrer Colón número 3.


La fàbrica estava ubicada al que avui coneixem la secció dels carrers Elionor, Pasqual i l'Avinguda Unitat, on avui hi ha un bloc de pisos.


A la següent imatge, de la Montcada i Reixac de 1915 ja trobem la l'alcoholera (1).

Per a ubicar algun punt de referència addicional, podem distingir la Torre Larratea (2), construïda el 1899, la Torre dels Conills (3) o el Pont sobre el Besòs (4), construït el 1911, que segueix el camí que més tard seria el Passeig Rocamora.

Sant Pere de Reixac (5) i Can Bonet (6) a l'altra banda del riu o bé la Torre Vila al carrer major (7), així com l'estació de ferrocarril de Sant Joan (8), Torre Alemany (9) o Cal Rayo (10).


Imatge de la fàbrica on es pot observar dos dels elements més representatius, la xemeneia i la torre de destil·lació amb les seves característiques finestres allargades:


La fàbrica d'èter, que va començar el seu periple industrial als anys 10 del segle XX i va cesar la seva activitat als anys 70, va ser als seus orígens una de les dos fàbriques que hi van haver a Espanya (l'altra estava a Castella). [1]

Durant la Guerra Civil Montcada va tenir una altra fàbrica d'èter que també fabricava àcid sulfúric [2] ubicada, segons uns plànols del 1938 de l'aviació feixista italiana el "Comando Aviazione Legionaria", en algun punt proper on anys més tard es va construïr l'Aismalibar nova, a la vora de l'actual C-17.

Aquella altra fàbrica d'èter, al igual que l'Aismalibar vella, on es va arribar a fabricar munició, estaven en el punt de mira per tal de ser bombardejades per l'aviació italiana, contingent d'ajuda sol·licitada per Francisco Franco.


En aquells anys de la guerra, l'alcohol es va convertir en un element de primera necessitat, en tant en quant els hospitals en feien comandes habituals i també degut a que era un dels ingredients per a construïr explosius. La fàbrica va ser gestionada llavors per Mateu Macià, l'home de confiança de Larramendi.

La fàbrica del carrer Pasqual , que tenia un parell de persones fixes i mitja dotzena a mig jornal, va arribar a ser protegida militarment, així com els combois que portaven remolatxa i canya de sucre cubana per a destil·lar l'alcohol. El trasllat des de Barcelona a Montcada es realitzava mitjançant l'ús del ferrocarril.

Durant la dècada dels setanta del segle XX, el creixement urbanístic de la zona va deixar encastada la fàbrica dins del nucli urbà, moment on es va decidir traslladar la fabricació a un polígon industrial de Gualba, on encara hi ha fabricació.



[1] - La Veu, nº 319.
[2] - MontcadaPost. COMENTARI SOBRE UN FET DE LA GUERRA CIVIL A MONTCADA I REIXAC
[3] - Quaderns nº 15. Fundació Cultural Montcada.

0 Comments:

Post a Comment



Entrada més recent Entrada més antiga Pàgina d'inici