Blogcrowds

divendres, 24 de febrer de 2017

M'ha semblat curiosa aquesta insignia de conseller municipal, probablement de finals dels anys 10 o principis del 20 del segle XX, i volia compartir-ho amb vosaltres.



D'altra banda, pels col·leccionistes, també aquesta vinyeta de segell vinculada a Montcada on sembla llegir-se l'any 1908:


divendres, 17 de febrer de 2017

A la dècada dels anys 30 també hi havia benzineres. Les següents imatges ens mostren la que hi havia a l'alçada de  Montcada, previsiblement a la carretera de Ribes.


Les fotos mostren una vista de l'estació de servei per automòbils "Garage Estación Moncada" amb publicitat dels lubrificants Fiske's, pneumàtics Pirelli, neveres Frigidaire i canonades Uralita.




Fons: ANC. Ramon Claret i Joan Bert

divendres, 10 de febrer de 2017

En altres ocasions hem parlat de Ricardo Torres Reina, àlias Bombita, de la seva història d'amor, de la seva gran fama com a torero, o la seva afinitat amb la reina. Avui volem donar-vos a conèixer una revista de fa poc més d'un segle, anomenada "TOROS Y TOREROS", en concret el número del 21 de novembre de 1916, on trobarem algun detall de interès addicional.

En aquesta revista podem veure a Bombita en primera plana amb peu de foto que ens informa d'algun detall fins ara desconegut per nosaltres, com les dates exactes de la seva carrera i el fet que va ser fundador del "Montepío de Toreros":

Ricardo Torres "Bombita". Tomó la alternativa en la Plaza de Madrid, el 24 de Septiembre de 1899, y en la misma toreó su corrida de despedida, el 19 de Octubre de 1913, obteniendo un éxito excepcional como lidiador, y por su rasgo de que los productos de la fiesta se destinarán al Montepío de toreros, fundado por él y con vida hoy, gracias a sus trabajos y altruismo"


Fons: Biblioteca Nacional

divendres, 3 de febrer de 2017

Abans de la construcció del pont sobre el Besòs, el 1911, la gent que volia anar a Reixac-Vallensana / Montcada ho tenia molt magre. Calia saltar de pedra en pedra, ficar-se dins l'aigua o bé passar per un seguit de passeres de fusta en zones on el riu tenia un marge adient.

La següent imatge de la "Sociedad Estereoscópica Española", ens mostra una d'aquestes passeres sobre el riu Besòs, a l'alçada de Montcada.


Imagineu a l'hivern o amb les crescudes del riu el dilema per passar el Besòs.

El detall ampliat de la imatge:



dimecres, 1 de febrer de 2017

I el Febrer ja és aquí. Potser el mes de l'any més fred, però avui amb una estampa de la primavera del passat any. Esperem que us agradi.

Es tracta de la Torre Oriol o també coneguda com Miralpeix, on avui dia acull el centre d'acollida de menors entre 12 i 18 anys, estrenat el Desembre del 2013 per la Direcció General d’Atenció a lnfància i l’Adolescència (DGAIA).



Les vint places que manté el centre permet reforçar aquest servei a l'àrea metropolitana de Barcelona, amb una atenció les 24 hores realitzada per uns 30 professionals.

Els infants més joves es troben matriculats a instituts de Montcada i els més grans realitzen tallers professionals.



La torre, amb un estil noucentista però que manté certs atributs modernistes, va ser construïda a principis del segle XX per l'arquitecte Enric Mora i Gosch, essent residència de la família Oriol (joiers) durant aquella segona onada d'estiuejants de Barcelona.


Missatges més recents Missatges més antics Pàgina d'inici