Blogcrowds

dimecres, 1 de febrer de 2017

1 Comment:

  1. Anònim said...
    La torre de ca l'Oriol, que se n''havia dit fins no fa gaires anys. Era així perquè era d'aquesta familia de joiers (fins no fa gaire encara existía al principi del Pg. de Gràcia de BCN i la meva àvia Emilia era la minyona. D'aquí va venir que els germans Oriol fins i tot havien anat a fer safaris a l'Àfrica i en venir a Montcada, el meu avi, en Josep de cal Rei els acompanyava per aquí per anar a caçar perdius, deien... i com si fos un conte, el Josep es va enamorar de la minyoneta, l'Emilia i va anar fins a Poboleda a demanar per casar-se amb ella, cosa que s'acostumava a fer antigament...Tot això passava més o menys als anys 1912 i en podría explicar moltes més d'hitòries anècdotes dels joiers Oriol i d'aqui al voltant. Ara és coneguda com a cal Miralpeix, tot i que pocs anys hi varen viure aquests propietaris.

    Elisa Riera Capdevila

Post a Comment



I el Febrer ja és aquí. Potser el mes de l'any més fred, però avui amb una estampa de la primavera del passat any. Esperem que us agradi.

Es tracta de la Torre Oriol o també coneguda com Miralpeix, on avui dia acull el centre d'acollida de menors entre 12 i 18 anys, estrenat el Desembre del 2013 per la Direcció General d’Atenció a lnfància i l’Adolescència (DGAIA).



Les vint places que manté el centre permet reforçar aquest servei a l'àrea metropolitana de Barcelona, amb una atenció les 24 hores realitzada per uns 30 professionals.

Els infants més joves es troben matriculats a instituts de Montcada i els més grans realitzen tallers professionals.



La torre, amb un estil noucentista però que manté certs atributs modernistes, va ser construïda a principis del segle XX per l'arquitecte Enric Mora i Gosch, essent residència de la família Oriol (joiers) durant aquella segona onada d'estiuejants de Barcelona.


1 Comment:

  1. Anònim said...
    La torre de ca l'Oriol, que se n''havia dit fins no fa gaires anys. Era així perquè era d'aquesta familia de joiers (fins no fa gaire encara existía al principi del Pg. de Gràcia de BCN i la meva àvia Emilia era la minyona. D'aquí va venir que els germans Oriol fins i tot havien anat a fer safaris a l'Àfrica i en venir a Montcada, el meu avi, en Josep de cal Rei els acompanyava per aquí per anar a caçar perdius, deien... i com si fos un conte, el Josep es va enamorar de la minyoneta, l'Emilia i va anar fins a Poboleda a demanar per casar-se amb ella, cosa que s'acostumava a fer antigament...Tot això passava més o menys als anys 1912 i en podría explicar moltes més d'hitòries anècdotes dels joiers Oriol i d'aqui al voltant. Ara és coneguda com a cal Miralpeix, tot i que pocs anys hi varen viure aquests propietaris.

    Elisa Riera Capdevila

Post a Comment



Entrada més recent Entrada més antiga Pàgina d'inici