Blogcrowds

dijous, 7 d’abril del 2016

Abans de començar, però ens agradaria donar un consell a tothom que pugui estar interessat en aquesta temàtica. El fet de que la població mantingui algunes mines és realment un fet perillós, tant com ensopegar amb alguna cavitat sense voler com per accés per voluntat pròpia.

La recomanació és NO ACCEDIR A LES MINES doncs, encara que moltes mantenen una reixa i no es pot accedir, són cavitats que tenen un segle d'edat i corren risc d'esfondrar-se, realitzades manualment i amb petites quantitats d'explosius que no donen una amplada de seguretat adient i sense cap tipus d'extracció d'aire. Podeu veure les imatges realitzades per professionals des del blog de manera còmoda i des de casa. 

Les següents imatges van ser realitzades per l'amic Juan Carlos Requena, un gran coneixedor de les mines del poble (Minas y Cuevas de Montcada) i que en alguna ocasió hem compartit algun intercanvi de material. Penso que és una temàtica bonica de conèixer i aquest mitjà digital és una bona manera de compartir-ho amb vosaltres.

L'entrada d'aquesta mina es troba baixant per la vessant des de l'esplanada on els camions feien extracció de terres. 

Entrada de la mina. Com veieu és una mina vertical de tal manera que cal extremar les mesures de seguretat. 

Només entrar veurem aquestes escales i el forat d'entrada.

Veurem maquinària de fa 70 anys., sembla una trituradora de pedra. 


Imatge d'un lateral i tub que entra de la part superior.

Possible accés .


Accés no practicable. 

Accés a una altra galeria .

Imatge d'un accés soterrat. 

Imatge de la nau d'aquesta galeria.

Maquinària rovellada.


Gran volant d'alguna màquina antiga.

Galeria que surt de la part superior, però on no podem pujar.

 Detall d'aquesta galeria impracticable.

 Més maquinària antiga de la fàbrica Asland.

El final de la galeria està enderrocat.





dimecres, 6 d’abril del 2016

Abans de començar, però ens agradaria donar un consell a tothom que pugui estar interessat en aquesta temàtica. El fet de que la població mantingui algunes mines és realment un fet perillós, tant com ensopegar amb alguna cavitat sense voler com per accés per voluntat pròpia.

La recomanació és NO ACCEDIR A LES MINES doncs, encara que moltes mantenen una reixa i no es pot accedir, són cavitats que tenen un segle d'edat i corren risc d'esfondrar-se, realitzades manualment i amb petites quantitats d'explosius que no donen una amplada de seguretat adient i sense cap tipus d'extracció d'aire. Podeu veure les imatges realitzades per professionals des del blog de manera còmoda i des de casa. 

Les següents imatges van ser realitzades per l'amic Juan Carlos Requena, un gran coneixedor de les mines del poble (Minas y Cuevas de Montcada) i que en alguna ocasió hem compartit algun intercanvi de material. Penso que és una temàtica bonica de conèixer i aquest mitjà digital és una bona manera de compartir-ho amb vosaltres.

Aquesta mina està situada a la vora del camí que puja al Turó des de la banda de Montcada.


Entrada de la mina. 

Rebedor que trobem tot just a l'entrada. Ens dirigim ara a la porta que es veu a la dreta. 

Entrada de la mina, vista des del 'interior.

Vista de la dreta, un cop passada la porta. 


Galeria de l'esquerra. 

Avançant trobem unes escales de pujada a una zona superior.

Avancem per la galeria principal. 

Observem rails de vagonetes. 

Final del recorregut. 

 Imatge de la part superior de les escales.


dimarts, 5 d’abril del 2016

Abans de començar, però ens agradaria donar un consell a tothom que pugui estar interessat en aquesta temàtica. El fet de que la població mantingui algunes mines és realment un fet perillós, tant com ensopegar amb alguna cavitat sense voler com per accés per voluntat pròpia.

La recomanació és NO ACCEDIR A LES MINES doncs, encara que moltes mantenen una reixa i no es pot accedir, són cavitats que tenen un segle d'edat i corren risc d'esfondrar-se, realitzades manualment i amb petites quantitats d'explosius que no donen una amplada de seguretat adient i sense cap tipus d'extracció d'aire. Podeu veure les imatges realitzades per professionals des del blog de manera còmoda i des de casa. 

Les següents imatges van ser realitzades per l'amic Juan Carlos Requena, un gran coneixedor de les mines del poble (Minas y Cuevas de Montcada) i que en alguna ocasió hem compartit algun intercanvi de material. Penso que és una temàtica bonica de conèixer i aquest mitjà digital és una bona manera de compartir-ho amb vosaltres.


Aquesta mina, coneguda com "La Mina Llarga" té dos entrades, una a la banda de la zona de Terra Nostra i una altra a la zona de l'Asland. 

Iniciarem el recorregut des de l'entrada de Terra Nostra, ubicada, al camí que va de la Font de la Mitja Costa fins dalt del Turó, tot just en el moment on trobem una desviació del camí.

Entrada de la mina del costat de Terra Nostra (Santa Maria de Montcada). 

Tot just a l'entrada .

Avancem per la galeria de la mina. 

Al fons veiem la llum de l'altra entrada de la mina, al costat de l'Asland.

Forat a una de les parets de la galeria amb una inscripció de l'any 1926. 

Ampliació de la galeria.

Accés a una part part superior de la mina. 

Escales d'accés a la planta superior. 


Escales de pujada. 

 Part superior de la mina. No es pot avançar ja que està esfondrada.

Mineral de carbó acumulat. 

Carbó pur.

Una sala gran plena de carbó.

Una galeria lateral. 

Si seguim aquesta galeria lateral, veiem que no es pot avançar massa degut a esfondraments.

Detall del carbó al sostre de la mina. Al fons la llum de l'altra entrada, a la banda de l'Asland. 

Avançant cap a la sortida. 

 Suport de fusta al sostre.


Sortida/Entrada a la banda de l'Asland.

divendres, 1 d’abril del 2016

Estimats amics i amigues. Com alguns sabeu, els dies 1 de cada mes publiquem una postal d'algun indret del poble amb l'objectiu de capturar un punt de vista diferent del lloc.

Avui hem publicat la postal d'Abril de 2016 i amb aquesta sumem el vint-i-vuitè mes seguit d'aquesta secció que anomenem precisament "Punts de Vista". El següent vídeo mostra la totalitat de postals que hem publicat mensualment des de l'1 de gener del 2014. Esperem que us agradi.



Una nova entrega de les caminades dels amics Josep Bacardit , germans Oriol i Joan i Joan Vidal. En aquesta entrega amb la col·laboració de Domingo Calduch.

Els amics fan una bonica excursió cap a la font dels caçadors i posteriorment cap a la font dels avellaners. Ens mostraran a més la ubicació i restes de l'antic hostal de Vilatort, ja existent al segle XV i un seguit de curiositats que pensem són de gran interès.


Una nova entrega de les caminades dels amics Josep Bacardit , germans Oriol i Joan i Joan Vidal.

En aquesta ocasió, partint de la Torre dels Frares, fan l'excursió fins la font de l'alzina i la mina del mateix nom, que va ser explotada per a l'extracció de mineral.


Una nova entrega de les caminades dels amics Josep Bacardit , germans Oriol i Joan i Joan Vidal.


Una nova entrega de les caminades dels amics Josep Bacardit , germans Oriol i Joan i Joan Vidal.

En aquesta ocasió partint de Can Coll, passant per Can Borrell, tot dirigint-se a l'aplec de Sant Medir, una diada cel·lebrada també en processó anys enrera per gents de Montcada.


No voldria desaprofitar la ocasió per a donar-vos a conèixer el treball excepcional d'un grup d'amics que fan una caminada cada dijous i, que després d'uns anys descobrint tot el poble, han decidit compartir les seves excursions amb tots nosaltres en format vídeo.

Els intèrprets són en Josep Bacardit com a narrador principal, els germans Oriol i Joan i el càmera Joan Vidal.

En aquest primer vídeo els amics visiten el Turó dels quatre pins tot cercant l'indret exacte on es va fer una fotografia d'una part del Coll de Montcada, tot just quan s'estava bastint el dipòsit d'aigua per a Terra Nostra.



Fa tot just uns dies que la primavera ja ens acompanya i no trigarà massa en esclatar una pol·linització sistemàtica del territori, on els episodis al·lèrgics tornaran a estar a l'ordre del dia.

Avui, 1 d'Abril us oferim doncs la quarta postal de l'any, en aquesta cas de la mà de l'amiga Inma Fernández. Esperem que us agradi.


La imatge mostra una serralada marina amb una boirina matinal que inunda Montcada i en primer terme els prats de Mas Duran.

Fixeu-vos que al darrera els arbres hi ha una filera horitzontal al terra, es tracta del que queda de la base on estava ancorada la tanca electrificada que envoltava el perímetre militar del polvorí que hi va haver en aquests terrenys.

Si us ve de gust saber alguna cosa més dels darrers dies i usos del vell polvorí, podeu fer una ullada als següents articles:



Missatges més recents Missatges més antics Inici