Montcada i Reixac

Fruit d'una troballa de l'amic Ricard Ramos,tenim a l'abast tres boniques fotografies, realitzades el 8 de Setembre de 1912, coincidint amb el dia de la Verge del Turó de Montcada.

Els excursionistes, d'un grup d'esperantistes (amants de la llengua d'esperant), van pujar al Turó de Montcada (amb la bandera de l'estrella verda d'esperant a mode d'estandart) i van visitar la famosa Font del Ferro, en una nova imatge fins avui desconeguga!

Com si de una portada de National Geographic es tractés, aquí tenim una bonica estampa de la nostra Montcada de principis de segle XX. Una imatge que convé conservar en la retina doncs aporta molta informació interessant.

La següent imatge provinent de clixé de vidre dels anys 20 del segle XX, està catalogada com a realitzada a Montcada, però desconeixem on situar-la exactament Pensem que podria ser pels voltants de la Font Pudenta.

Si algú pot aportar informació serà de gran ajuda. Gràcies.

Montcada va ser terra de caçadors. Un dels més representatius, en tant en quant va ser caçador i fotògraf, va ser Balsatar Sans.

Avui en dia encara resten algunes referències, com la Font dels Caçadors o Can Panxa (on anaven a dinar els caçadors després de la cacera).

La següent imatge, fruit d'un clixé de vidre dels anys 20 del segle XX, ens mostra a un caçador i un acompanyany amb els gossos a la zona de Vall Llosera, o el torrent de la Senyora.

Aquesta imatge dels anys 10 del segle XX, fruit d'un clixé de vidre, ens mostra la sortida del rec comtal a l'exterior. Es tracta d'un petit testimoni de l'abans i de com es pot gaudir ara del lloc, tot havent preservat aquesta infraestructura, tal i com era.

I l'agost ja arribat i amb ell una nova entrega de les postals de Punt de Vista.

En aquesta ocasió, un bon exemple del progrès real. I l'anomenem així, per què no?

Aquesta imatge pertany al record. Pensem que pel model de locomotora, és una imatge realitzada a principis dels anys 70, però no descartem que pugui ser també de finals dels 60.

Ja fa unes setmanes que l'enderrocament de l'antiga fàbrica d'Aismalibar va començar, primer la part interior i ara ja la part exterior i la façana.

No només la fàbrica. El Club de l'Aismalibar, excel·lent aposta pels treballadors/es i els seus familiars. Aquelles 'verbenes' de Sant Joan a la pista de Bàsquet i ara al Juliol els cursets de natació... els diplomes de Bronze, Plata, Or (amb lletres marrons) i el diploma Especial (amb lletres blaves).

Quantes persones van entrar per aquesta porta de la fàbrica per primer cop per a fer l'entrevista de treball? Només pujant els quatre esglaons fins l'interior, l'ambient que es respirava dins i que encara recordareu molts de vosaltres.

Tot això ara només us pertany a vosaltres i als vostres records. Els que hi vau treballar a Aismalibar.

A la Santa Maria de Montcada dels anys 40 i 50 es van editar un seguit de programes de festa major que hom col·lecciona de bon grat.

Un dels recordats és el següent programa dels anys 40:

 

Trobem la següent obra d'art a l'oli, signat per Josep Verdaguer (probablement Josep Verdaguer Coma, 1923-2008) de l'estació de ferrocarril de Mas Rampinyo.

Ens costa situar l'època quan va ser pintat, doncs el quadre mostra el ferrocarril sense electrificar. Els banys encara existien tal i com eren fins els anys 70 i la via morta tal i com era amb els taulons, absns del formigonat del fin de via.

Si algú pot aportar informació addicional serà d'agraïr.