Montcada i Reixac

L'Associació Cultural Montcada publica el nou número de Quaderns per Sant Jordi. Esperem que us agradi.

Avui us volem donar a conèixer també un petit article on es parla dels origens llegendaris del Castell de Montcada, però l'any 1913, que és quan es va escriure aquest article, la capella de la Mare de Déu del castell ja havia estat bastida de nou per Enric Sagnier i ens parla d'algun detall interessant com l'escala de pujada al campanar.

Avui us tornarem a oferir un poema en català i una traducció al castellà, de l'any 1887. El poema parla de la mort del Montcada en terres de Mallorca durant la reconquesta de les Balears. És intens i molt maco. Gaudiu-lo.

Fons:  La España regional: Año 2, Tomo 3 (1887)

 El següent és un anunci publicitari de la fàbrica de ciment ASLAND, emplaçada al nostre municipi.

Avui us mostrem un poema de l'any 1868, quan del castell de Montcada només quedava una petita torre que s'havia reaprofitat per a fer un Telègraf Òptic militar. 

Descobrim la tristesa del seu autor en descobrir el cim del Turó de Montcada, desprovist del seu insigne castell

Als Enderrochs del castell de Moncada

   En lo bell cim d'una enesprada altura,

sa tèsta per lo temps enderrocada,

unas runas hi sé: dels de Moncada

ans lo palau; avuy la sepultura!

   Sos finestrals apar que ab greu pavura,

com los ulls d'una tèsta calsinada

ne guaytan, ab lo pler enmantellada,

de la Ciutat Comtal l'ample planura.

   Y al veure'l fum que lo vapor enfloca

pujà'ab afany fins á l'esfera blava,

l'enderroch ab dolor aixis se plany:

   - L'orgull del hom' avuy lo cel ne toca,

mes ay! Ma tèsta abans també hi tocava!...

Oh folla illusïo!...Trist desengany!... 

Joseph Roca i Roca

Fons: Lo Gay saber : periodich literari quinzenal fet per escriptors catalans, mallorquins y valencians: 1a època, Núm. 01 (4 març 1868)

La següent imatge pertany a un calendari de butxada de l'any 1975 on podem veure una estampa del Restaurant de Ca la Roser, al barri de Terra Nostra (Santa Maria de Montcada).

A l'esquerra podem observa la carretera N-150 i alguns vehicles d'aquell moment, com un Seat 124 de primera generació en color blau. Eren uns anys on la guerra dels refrescos de cola encara era patent i en aquesta imatge veiem que el restaurant estava adherit al refresc "Pepsi".

L'1 de novembre de 1933 va tenir lloc a Montcada un homenatge a Ignasi Iglésias, el dramaturg i poeta de Sant Andreu del Palomar, mort feia cinc anys, el 1928. Ho trobem a una nota del diari "La Publicitat"

L'article ens dona interessants dades:

• D'aquell acte va sortir la necessitat de canviar el nom del Carrer Ripoll pel de Carrer Ignasi Iglésias.
• Joan Albadera, àlies Janot era l'home més vell de Montcada l'any 1933 i va ser qui va destapar la placa de canvi del carrer Ripoll.
• A la Plaça Fermín Galan, més tard coneguda com Plaça de l'Envelat i oficialment avui dia Plaça Lluís Companys, també es va donar nom d'Ignasi Iglésias a l'edifici de les escoles que s'estaven construint (més tard conegut com Envelat) mentre es tocava els segadors.
  
• El quadre escènic del teatre de l'ABI també va ser dedicat a Ignasi Iglésias.
  

Així és com a Montcada, en un dia es van dedicar tres marbres a Ignasi Iglésias. Un carrer, una Plaça i un quadre escènic d'un teatre

 Per a saber més:

• La Plaça Fermin Galán, avui dia Plaça Lluis Companys, va ser constituïda dos anys abans, el 1931 pel mateix Lluís Companys en record a Galán, un militar afusellat per ordres de Primo de Rivera i considerat un heroi de la República. 
• La notícia de la constitució de la plaça es va publicar el 2 de juny del 1931 a La Veu de Catalunya , nº 10912, quan Lluís Companys, Governador Civil de Barcelona va ser convidat per l’Ajuntament de Montcada i moment on es van adaptar i modificar  molts rètols de  noms de carrers i places.
• Aquell dia eses va dedicar també un altre carrer de Montcada a  Francesc Layret, advocat laboralista assassinat a Barcelona pels pistolers del Sindicat Lliure.

La Veu de Catalunya, 2 de juny de 1931

 El següent és un menú, probablement d'una boda al restaurant de Can Piqué, l'any 1973.

A l'antiga torre del Baró (no confoneu amb la Torre del Baró que hi ha al damunt la muntanya, sinó a l'antiga torre que hi havia a peus del camí, a tocar de l'actual estació de Torre del Baró), l'any 1880 uns pagesos van plantar un creu negra amb una làpida per a evitar que la pluja esdevingués calamarsa.

 Bon Nadal