Montcada i Reixac

En aquest tercer article us presentem un video del centre de Treballs Visuals (CTV) i la plana de distrites.info on es parla del Rec Comtal. Esperem que us agradi.

El Rec Comtal, una sèquia mil.lenària que portava aigua des del riu Besòs fins a la ciutat de Barcelona i que va ser l’eix vertebrador de Sant Andreu de Palomar. L’origen del Rec Comtal és una canalització romana que en l’època medieval s’arrenjà. El rec va patir diverses transformacions i va arribar fins els nostres dies.

Originàriament l’aigua es prenia directament del riu Besòs a través d’una resclosa.
Al segle 18 la manca de cabdal va fer que el Baró de la Linde ordenés construir una mina sota el riu. L’enginy encara es conserva avui dia a Montcada i va assegurar durant molt de temps l’aigua de tot el Rec.

Poc en resta ara de l’antic traçat del rec. La major part del recorregut s’ha cobert als darrers 30 ó 40 anys però a l’antiga quadra de Vallbona encara es pot veure com era el seu traçat.

En arribar a la Trinitat, on hi havia l’estació elevadora de les aigües de Dosrius, el rec salvava el Turó mitjançant un túnel, la Foradada. Actualment encara perviu el nom de la Foradada en un dels carrers del barri de la Trinitat.

Ja des de Montcada, i sobretot a Vallbona, Sant Andreu, el Clot o a la mateixa Barcelona, les aigües del Rec movien nombrosos molins, més d’una vintena en èpoques de màxim esplendor. Del molí medieval de Sant Andreu encara en resten les runes que d’aquí a poc hauran d’ésser excavades.

Molt aprop de la parròquia de Sant Andreu, les aigües del rec movien la Farfa. Segons una escriptura de l’any 1138, tots els pagesos des del Turó de Montgat fins a Barcelona i des del Coll al mar, tenien la obligació d’abastir-se de la Farfa.  1

La construcció del ferrocarril, cap a mitjans del segle XIX, tallava l’alimentació de les fibles del rec que portaven aigua als regadius de la Verneda. A petició de la junta del rec, la companyia de ferrocarrils va haver de construir uns sifons. Aquests sifons van ser obra de l’arquitecte Rovira i Tries. El rec no només salvava el recorregut del ferrocarril sinó que, en forma d’aqüeducte, havia de superar les rieres de Sant Andreu o d’Horta.I el cabdal s’esmunyia Sant Andreu enllà vers Sant Martí. Fins fa ben poc, al Clot encara es podia veure un dels darrers casals de Molins. Ara encara es recorda el rec amb el nom del carrer de la Sèquia Comtal.

A la zona de Fort Pius el rec encara movia més molins i entrava a Barcelona pel Portal Nou, prop d’un altre molí, el de Sant Pere. Allà es van establir els gremis que aprofitaven les aigües del rec.

La paraula Regomir vol dir Rec d’en Mir. El Comte Mir, germà del Comte Borrell, va refer al segle 9è la sèquia romana  que va esdevenir la sèquia comtal.

Al barri de la Rivera, entre Santa Maria del Mar, aleshores de les Arenes, i l’actual estació de França, el rec arribava al mar. Les aigües del rec desguassaven a la Mediterrània com els guanys que produïen les seves hortes, molins i fargues.

Font.