Montcada i Reixac

En aquest segon article parlarem de l'Aqüeducte Alt i dels dipòsits de la Trinitat.

L'Aqüeducte Alt

L'epidèmia de tifus que va patir Barcelona en 1914, juntament amb el creixement demogràfic, va decidir a l'Ajuntament a renovar les velles conduccions d'aigua que abastaven la ciutat provinent de les mines i pous de Montcada. Al solar situat entre la carretera de Ribes i el Rec Comtal, de propietat municipal des de 1891, s'aixecà la central elevadora de la Trinitat, amb dos dipòsits de 10.000 m3, des d'on es distribuïa l'aigua vers el pla de Barcelona a traves de Sant Andreu, i cap a l'Aqüeducte Alt, que circulant per la falda dels turons d'en Manyoses i de Roquetes havia de portar l'aigua per la Vall d'Hebron fins Vallcarca.

Per alimentar l'Aqüeducte Alt s'aixecà a la Trinitat Nova, en 1915, un altre dipòsit subterrani de 10.000 m3 i dos edificis pel seu servei, connectats amb la central elevadora per un túnel per on passaven les canonades. El cost total de l'obra fou de 113.883,22 pts. El punt més alt era un pont de tres ulls circulars, avui desaparegut, que devia portar les conduccions fins una segona central elevadora que mai es construí.

Fins l'estiu del 2001, les instal.lacions a les que varem poder accedir tenien 633 m de recorregut i 73 m de desnivell, però les obres de la línia IV del metro van enderrocar la part superior de la galeria. Popularment és coneguda com la Galeria dels tres-cents esglaons, malgrat tenir-ne al menys, tres-cents seixanta set.

Situació: L'edifici que hi comunica és al final del carrer S'Agaró, al barri de la Trinitat, entre l'avinguda de Vallbona i la Meridiana.

Coordenades UTM:

Descripció: A través d'un forat a la paret s'entra a la part superior d'una cambra de planta rectangular de 12x9 m i 15 m d'alçada, amb un pis a 5 m del terra. Una escala, ocupada per fanals i runa, permet baixar fins el nivell inferior, des d'on podem accedir a la galeria o pujar per una altra escala, també plena de runa, fins el pis entremig. En els extrems nord-est i sud-oest de la cambra, a 10 i 5 m del terra respectivament, s'hi troben dues clavegeres de 72 i 68 m de recorregut, amb una secció de 0.75 m d'ample i 1.5 m d'alçada.

La galeria principal, d'una longitud de 430 m, està orientada de sud-oest a nord-est i baixa seguint la pendent de la muntanya tot salvant un desnivell de 73 m. La secció és uniforme, amb volta de mig punt de 2.5 m d'alçada i 2.6 d'ample.

El terra és esglaonat, amb una pendent que varia entre els 3º d'inclinació a la part inferior i els 44º a l'extrem superior. En el sostre s'obren 6 pous de pas amb volta de mao sec. Una reixa, oberta, i un envà, foradat, interrompeixen la galeria en el sector central.

El terç inferior de la galeria, entre l'extrem nord-est i la cambra, és recorregut per dues canonades adossades a la paret sud. Malgrat que la galeria continua uns metres més fins sortir a l'exterior, una porta metàl.lica impedeix el pas. En aquest punt ens trobem sota l'avinguda Meridiana.

A l'extrem superior un envà de maons tancava la galeria. Uns 16 m abans del final, a la paret sud, s'obria una gatera de 12 m de recorregut i 0.60 m d'amplada, força inestable, que comunicava amb l'exterior.


Un altre aqüeducte, anomenat l'aqueducte dels tres ulls, ara soterrat, portava l'aigua des de Montcada i Reixac cap a Barcelona. El vell aqüeducte que a la vegada servia de pont, va ser creat al 1910 i segons es comenta, era un lloc on moltes parelles es retrataven el dia del seu casament.



Els dipòsits de la Trinitat

Formen part de les instal·lacions que la Compañía d'Aigües de Montcada tenia a la Trinitat per l'abastament de l'aqüeducte alt (vegeu la Galeria de les Aigües de Montcada) i devien servir per decantar els sediments que les aigües del Besòs transportaven, així com el lloc on es cloraven.

Situació: Al final del carrer S'Agaró, al barri de la Trinitat, entre l'avinguda de Vallbona i la Meridiana.

Coordenades UTM:

31T 0432286
4589730
Z 48 m

Descripció:  Es tracta de dos depòsits colaterals i independents. L'accés a cada una de les cisternes es realitza per un petit pou de 2 m i secció quadrada de 0.7m d'ample que dóna a una obertura en el sostre amb una escala que ens porta fins l'interior. Les dimensions són de 32 m d'ample per 45 m de llargada i 4,2 m d'alçada.
Tres envans transversals, alternats, creen quatre cambres d'amplades que varien entre 9.5 m i 12 m, aquestes parets no arriben al sostre deixant lliure la circulació de les capes superiors d'aigua i afavorint la ventilació, amb la missió de provocar la sedimentació dels materials arrossegats.

En cada cambra es troben dues files de set columnes quadrades de 32 cm de secció que suporten el sostre. En cada filera la separació entre columnes és de 4.2 m però la distància entre cada renglera varia lleugerament en cada cambra (entre 3.9 m i 4.2 m).
El sostre presenta dues obertures de 10 cm, transversals, que es creuen al centre del depòsit.

A la cambra més septentrional s'hi troba la canonada per on arribava l'aigua i un sobreeixidor que regulava el nivell de les aigües.

Les parets estan arrebossades amb ciment i la seva base és convexa.





















Font Espele.net