Blogcrowds

divendres, 22 de juny de 2012

0 Comments:

Post a Comment



Les festivitats relacionades amb la natura i el benestar social són beneficioses per a la ciutadania d'un poble, no només ara, si no des de fa molt més de temps.

Un clar exemple és el següent article, que complementa els que ja vàrem publicar fa unes setmanes, i on es parla de la segona festa de l'arbre a Montcada, tot just fa 112 anys, a l'any 1900.

Aquest acte festiu, on les personalitats i autoritats de l'entorn podien fer-se veure davant una societat civil i burgesa, estava orientada a la plantació d'arbres, a la falda de les muntanyes de la serralada en un marc festiu per a tot el poble, on els principals protagonistes, pretenien ser els nens de les escoles públiques que plantaven un arbre cada un.

L'acte es realitzava el primer diumenge d'abril i la primera festa de l'arbre va ser al 1899, promoguda per l'ajuntament de Barcelona, als terrenys que tenia llavors a Montcada.

Portada de la revista "Barcelona Cómica", al 1900, on trobem l'article de la festa de l'arbre que us presentem avui. Font: Biblioteca Nacional de España.


L'amic Josep Bacardit ens ha fet arribat aquest petit article que ha trobat durant unes investigacions que ha portat a terme i que ens agradaria entre tots compartir amb vosaltres.

De l'article podem extreure alguns comentaris interessants que,  sense cap mena de dubte, podrien ser aplicats avui dia de la mateixa manera:

  • Diu "Mucho tiempo ha tardado en llegar hasta nosotros la simpática fiesta del árbol". Això ho van publicar al 1900 i avui dia podríem dir alguna cosa com: "Hace mucho tiempo hubo una fiesta del árbol", o també "Aún no ha llegado el momento en el que nuestro pueblo recupere la fiesta del árbol".
  • No anaven mal encaminats llavors quan deien "(...)si con ella se consigue engendrar en las generaciones venideras, respeto y amor al árbolado, victima hasta hoy de interesadas y torpes mutilaciones."  Veient el que hi ha avui dia, aquells periodistes, s'esquinçarien les vestidures?
  • Ja tenien molt clar els beneficis pel medi ambient amb la frase"Ganaría mucho la riqueza de nuestro suelo y sus condiciones higiénicas y climatológicas".


Reproduïm l'article i les seves fotografies:

Mucho tiempo ha tardado en llegar hasta nosotros la simpática fiesta del árbol, celebrada con gran pompa desde muy antiguo en el extranjero y principalmente en Alemania, donde fué uno de sus más entusiastas mantenedores el insigue pedagogo Fruend; pero ha llegado, al fin, y más vale tarde que nunca.

Llegada del tren que conducía la comisión.

Sus iniciadores y propagandistas merecen bien del país, porque si con ella se consigue engendrar en las generaciones venideras, respeto y amor al arbolado, victima hasta hoy de interesadas y torpes mutilaciones, ganaría mucho la riqueza de nuestro suelo y sus condiciones higiénicas y climatológicas.


Grupo de niños con sus respectivos profesores.

El año pasado fué el primero en el que se celebró entre nosotros dicha fiesta; este año háse [se ha] celebrado con mayor explendor en domingo primero de abril, escogiendo muy acertádamente unos extensos terrenos que nuestro ayuntamiento posee en Moncada.


La banda musical amenizando la fiesta.


Allí, en presencia de las autoridades, unos cuantos miles de niños de nuestras escuelas públicas plantaron cada uno un árbol, repartiéndoseles luego una suculenta merienda. La fiesta fué en extremo agradable. 


Nuestro fotógrafo, señor Merletti, sacó algunas instantáneas, que reproducimos, como recuerdo  de tan simpática fiesta.



Grupo de las autoridades y de los individuos de la comisión.


Font: Revista "Barcelona Cómica", any 1900. Biblioteca Nacional de España.


  • Nota addicional: El fotògraf de l'article, el tal Merletti, va nèixer a Torí, Itàlia al 1860. El seu nom complet va ser Alexandre Merletti Ciaglia i va treballar des del 1880, com a fotoperiodista a Barcelona. Amb ell va treballar el seu fill Camil Merletti i van publicar a La Hormiga de Oro, El Día Gráfico, Diario de Barcelona, La Vanguardia, La Esfera, Blanco y Negro (Madrid), Caras y Caretas (Buenos Aires), L'Ilustration Française(París), Daily Mirror (Londres) i L'Illustrazione Italiana (Milán). Merletti va morir a Barcelona al 1943.

Font: Institut d'estudis fotogràfics de Catalunya.

Si voleu repassar les publicacions anteriors d'aquesta festivitat, podeu fer-ho als següents links:

0 Comments:

Post a Comment



Entrada més recent Entrada més antiga Pàgina d'inici