Montcada i Reixac

Fa uns 75 anys d'aquesta publicació a La Vanguardia, el 26 de Febrer del 1937:

Es tracta d'un grup d'alumnes ubicats a Can Toi, a la Vallensana, actualment un restaurant (click aquí per a veure la seva plana web actual).

Segons el Catàleg de patrimoni Arquitectònic de Montcada, fou una casa de colònies de la Generalitat Republicana i durant la dictadura del general Franco (1939 – 1975) aplegà les estades estiuenques i els campaments de la secció femenina del Frente de Juventudes.

En 1988 es va fer una profunda rehabilitació, construint forjats, cobertes, baranes, tancaments i revestiments, per al nou ús de restaurant.


Segons els propietaris de l'actual restaurant:

Fue construida en el año 1870 por el empresario anglosajón Mister Toy dueño de la Cantera Vallensana situada a pocos metros. En ella se alojaban los trabajadores emigrantes y sus familias que trabajaban para él en la extracción de la piedra. Después de muchas utilidades - entre ellas cada de colonias - quedó abandonada en ruinas hasta que en 1987 fue adquirida por la familia Leiva que después de dos años de reconstrucción inaguró el restaurante "El Mirador de Can Toy" el cual es regentado en la actualidad por la segunda generación.

Durant l'època Republicana, abans de la guerra civil, aquesta torre servia per a rebre col·legis d'acord amb programes educatius de la Generalitat de Catalunya, més conegut com "l'Escola Moderna" que servia per apropar els alumnes amb la natura.




L'espai que envoltava la casa, amb gran quantitat d'arbres i animals, era propícia per a un ensenyament, orientat a l'assignació d'uns valors educatius, que intentava deixar enrere els típics ambients d'estudi on els infants orientaven la seva educació en indrets religiosos i sota la rigidesa d'un aprenentatge dedicat a memoritzar dades sense prestar gaire atenció a les necessitats individuals de cada infant.

D'aquesta manera va sorgir, durant la primera meitat del segle XX, el concepte de l'Escola Moderna,   un moviment de pedagogia llibertària que va adoptar la filosofia d'ensenyament de Francesc Ferrer i Guàrdia


Durant la Guerra Civil va acollir a molts refugiats que fugien dels fronts de Guerra, com Madrid, País Basc, etc. El número de persones que podia albergar aquesta instal·lació eren d'unes 110 persones, més o menys.



Ricard Ramos ens aporta noves informacions referents a la casa i a l'Escola Moderna; segons Raimon Portell i Salomó Marquès, al llibre "Els mestres de la República" (Editorial Ara Badalona, 2006):

"Quan l'analfabetisme era un mal crònic que semblava que no tenia remei. Quan no hi havia escoles per a tothom i milers de nens corrien pels carrers, malnodrits, amb salut precària. Quan no hi havia espais per jugar i hi havia una manca d'higiene i de cultura, va néixer un a generació de mestres que, amb el referent d'Europa, va crear una escola nova i moderna adaptada als nous temps. La gran innovació d'aquesta nova pedagogia era el respecte a l'infant, els seus temps, els seus ritmes, la seva capacitat d'entendre l'en torn, apropiar-se'l i construir-se'n un a imatge. Els nens deixàvem d'estar lligats a la taula recitant  com  lloros per parlar i escriure sobre allò que els envoltava. Era una escola laica i mixta que volia respectar l'opció religiosa de cadascú, sense imposicions, sense la missa diària"

La següent foto, realitzada a Can Toi a l'any 1933 mostra perfectament l'ambient que aquest referent educatiu pertenia portar a terme, on els alumnes de la República prenien un contacte directe amb la natura, tot establint un sistema educatiu on es destacava, com a principals valors, la natura, treballar segons el ritme de cada infant i la capacitat d'aquests per forjar uns ideals personals sobre la vida i l'entorn, segons els principis establerts a la seva infància.



Can Toi l'any 1933. Ambient educatiu segons L'escola Moderna. Autor: J. Baxaulí. Foto enviada per Ricard Ramos.



Si voleu aportar alguna dada addicional podeu fer-ho als comentaris. Gràcies.