Montcada i Reixac

...la primera oficina que va obrir Caixa de Sabadell en una altra població va ser a Montcada?
 

En aquella època era habitual entregar unes guardioles de ferro a les famílies per a que els nens s'iniciessin en la cultura de l'estalvi. Personalment encara conservo una d'aquestes guardioles.


Com a curiositat addicional, comentar que la primera biblioteca que va tenir Montcada precisament estava allotjada en aquest edifici (a la imatge pes pot veure la finestra de la dreta, on diu 'Biblioteca'). D'altra banda a finals dels anys 50 del segle XX, hi va haver una epidèmia de poliomielitis i els nens van ser vacunats en aquest edifici de la Caixa.

Avui dia les Caixes Catalanes, que tant han aportat al progrés de Catalunya des dels seus inicis estan pendents de veure com han d'afrontar el seu futur.

En el cas de la Caixa de Sabadell es va fundar el dia de reis de 1859, a Sabadell i el juny del 2009, 150 anys després de la seva creació i amb l'aprovació del fons de reestructuració bancària (FROB), es van fer intensos els rumors de possibles fussions entre algunes caixes catalanes.

Finalment van haver-se de fussionar Caixa Girona, Caixa de Manlleu, Caixa de Terrassa i Caixa de Sabadell, sota un nom comercial comú, Unnim, que finalment va comprar el Banc BBVA.

Altres Caixes de rellevància han passat pel mateix tràngol. És el cas de Caixa Catalunya, que va haver d'afrontar una fussió similar amb dos caixes calanes més (Caixa Tarragona i Caixa Manresa), assolint el nom comercial CatalunyaCaixa i abandonant el concepte de Caixa per tal d'abocar-se a ser un Banc més. D'aquí poc afrontarà una compra per part d'algun altre Banc.

D'altres, com La Caixa han pogut escapar de les urpes de les fussions o bé han estat venudes o esquarterades en diverses fussions similars.

Ja no queda gairebé res dels objectius inicials d'una Caixa d'Estalvis: ajudar a la societat, oferint inclús una Obra Social que pogués fer front a certes carències en l'àmbit social, reinvertint els guanys en la societat.

En algun moment, l'ambició pels guanys, accions immobiliàries de tot tipus i un món globalitzat han portat el sistema al fracàs.

Tots aquests exemples, són casos de Caixes que han donat molt de suport a la població catalana durant dècades i han ajudar a crèixer en els afanys de moltes empreses i particulars. Avui dia poca cosa queda de les seves motivacions inicials. Ara només queda deute, comisions i merder per tot arreu.

Són temps diferents els que toquen viure ara. Caldrà fer-se un lloc d'una manera o una altra... no hi ha més remei.