Entrades
Volem oferir-vos un parell de sonets relacionats amb Montcada i Reixac que va publicar l'any 1951 l'escriptor tarrassenc Ferran Canyameres en un llibre de curiós concepte sobre Geografia Poètica anomenat "Com el Vallès no hi ha res":
Portada del llibre (CC BY-NC 3.0 ES)
Trobem els següents dos poemes a les pàgines 92 i 102 respectivament:
EL TURÓ DE MONTCADA
A Lou Lichtveld
En runes ventejades
de molts segles ençà,
enllà les serralades
al castell dels Montcades
vela els núvols passar.
A baix, en sepultura,
N'Amanda de Reixac
recorda que en l'altura
brillaven or, ventura
de gestes grans en pac.
Ermita riallera
bastirem al turó
que els núvols, en ruera
i formes de quimera,
cobríen de grisor.
Sofrint dura escapçada,
com de mà de gegant,
l'ermita al cim penjada
calgué sacrificada
pels "Cementos Asland".
Aquest poema al turó de Montcada em fa recordar el llibre dels companys R. Ramos i J. Bacardit, publicat ja fa uns anys "La Mare de Déu del... ciment?, Història d'un conflicte" .
Fundació Cultural Montcada.
Us recomanem la seva lectura per tal d'entendre una part de la nostra història, i com els loobies de poder poden sacrificar i deixar anar part del nostre patrimoni històric si fa no fa, ara fa uns 100 anys Podeu adquirir-lo a la Fundació Cultural Montcada (C/ Major 47).
MAS RAMPINYO
A Francesc Sanllehí
La carretera et talla de sorpresa
fent botre la quitxallapels dintells
i al fanal l'olla de marduix suspesa
es gronxola en saltar dos cruixidells.
El migdia fa tèbies les entrades
que impregnen els aflats del senectut
de velles que sorgeixen, resignades,
o dormen al pes de la quietud.
Al defora, panotxes de moresc,
arrengades en pals, ornen al fresc
dels aspres murs emblanquinats de calç.
I quan el sol s'aclofa amb brill d'aram,
encés finestres, taca el macadam
i el moresc sembla d'ambres i corals.
Les panotxes de blat de moro penjades a les façanes de Mas Rampinyo que s'anomenen al poema de Mas Rampinyo.
Imatge d'autor/arxiu desconegut.
Imatge d'autor/arxiu desconegut.
El poeta Marià Manent, en un fragment d'una carta a Ferran Canyameres, el 16/12/1951 comentava:
[...] Reflectiu en els vostres poemes tota la diversitat d'aquella meravellosa terra a la qual tinc tant d'afecte, perquè vaig passar tots els estius de la meva infantesa a Samalús (a la casa que és avui d'en Batista i Roca). Sabeu combinar destrament les clarors contrastades de l'aiguafort amb la fina pinzellada idíl·lica. Heu escrit alguns versos d'inoblidable música, com el que clou el sonet sobre Mas Rampinyo [...]
Ferran Canyameres.
Foto: Universitat Oberta de Catalunya
Podeu llegir el llibre de poemes clicant aquí (Contingut subjecte a llicència Reconeixement-NoComercial 3.0 de Creative Commons.)
Fonts/Fons: Imatges i sonets del llibre amb llicència CC BY-NC 3.0 ES. Imatge de la "Mare de Déu del... Ciment?", de Fundació Cultural Montcada. Imatge de Ferran Canyameres de UOC. Imatge de les panotxes de blat de moro d'autor i fons desconegut.
0 Comments:
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscripció:
Comentaris del missatge (Atom)