Blogcrowds

divendres, 6 de maig del 2016

0 Comments:

Post a Comment




Al segon semestre de l'any 1938, el Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya publicava l'estat de l'estiueig del segle XIX a Montcada i Reixac. Diu:
Les cases d'estiueig.—Les cases d'estiueig o de repòs han augmentat molt al Vallés; si el clima no lii és molt adient, la proximitat a la capital i les facilitats de comunicacions han curat d'expandir-les. Ja en el segle passat, a Montcada començaren els avis barcelonins les torres per passar-hi l'estiu; Joan Cadevall diu que en aquest poble hi ha "magníficas quintas" i V. Plantada Fonolleda, el 1893, afegeix: "Montcada és molt conegut dels barcelonins que hi van a passar l'estiu en gran nombre. Aquesta concurrència ha creat una població nova amb magní- fics edificis particulars, fondes i un luxós teatre ". Però, després. abanclonat l'estiueig en aquesta població, s'ha estés per moltes bandes de la comarca dintre d'aquest segle. L'abundància de pins al Vallés occiclental, a les serres i turons del NO. de Barcelona, junt amb el ti-en elèctric dels FF. CC. de Catalunya, ha fet poblar ben aviat aquells verals boscosos; en altres llocs vallesans, l'anomenada de les aigües, o una tradició estiuejant conservada de llargs anys (la Garriga, Cardedeu), ha fet progressar el poblament d'estiueig. Més modernament encara, les comunicacions ràpides obtingudes amb les línies regulars d'autoòmnibus, la concepció de comoditat de la vida moderna, la vulgarització de la higiene i el general retorn a la Natura i a l'esport, han estès per tota la comarca l'habitatge d'estiu. L'electrificació de la línia del Nord vers Manresa i Sant Joan, amb l'escurçament de temps de viatge i abundància de trens, n'han completat l'expansió.



0 Comments:

Post a Comment



Entrada més recent Entrada més antiga Inici