Blogcrowds

dimecres, 20 de febrer de 2019

0 Comments:

Post a Comment



Aquesta tarda a les 19h s'ha presentat oficialment el Catàleg del Patrimoni de Montcada i Reixac a l'Auditori Municipal de la plaça de l'església.

L'acte ha estat presidit per Jordi Sánchez, president de l'Àrea Territorial, l'arquitecte Josep Lluis Gorina i l'historiador Jaume Alcázar. Entre els assistents, regidors, representats de la Diputació de Barcelona, entitats i persones amants i divulgadors del patrimoni local.

D'esquerra a dreta, Jaume Alcázar, Jordi Sánchez i Josep Lluís Gorina. 

Els ponents han exposat l'abast del catàleg i les vicisituds per a fer-lo realitat, després de 21 anys d'encetar l'Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Montcada i Reixac.

 El catàleg de patrimoni, una eina esperada des de fa més de vint anys.

 El catàleg consta de més de 100 elements protegits per llei, que el consistori es compromet a preservar, catalogats en diverses categories com són:

- Elements de Patrimoni arquitectònic.
- Elements de patrimoni natural.
- Elements de patrimoni ambiental i paisatgístic.
- Elements de jaciments arqueològics .

Els cinc treballs i 21 anys per a aprovar el catàleg en ple de l'Ajuntament.

Cada un dels elements mantindrà un nivell de preservació, en funció de les qualitats i necessitats de protecció, tal és així que a partir d'ara s'establirà una taula de comissió de Patrimoni que vetllarà per aquests elements, en situacions com permisos d'obra.

El catàleg es publicarà properament a internet i estarà a l'abast de tothom. Com ja és habitual, des d'aquest blog en farem ressò.

Avui es posa punt i final a un procés que es va encetar el 1999, amb la publicació de l'inventari de patrimoni, que malauradament va quedar pausat el 2003 mitjançant resolució d'Alcaldia. El 2013, amb l'ajuda d'una subvenció de la Diputació de Barcelona, el catàleg va prendre força de nou i el resultat el tenim des d'avui a les nostres mans.

Exemple d'una de les fitxes, en aquest d'un element de patrimoni arquitectònic, com és el campanar de Sant Pere de Reixac.
 
Les explicacions han estat dinamitzades per tres actes teatrals de gran atractiu, encetats per una parella de germans d'íbers laietans que ens han explicat els avantatges de la construcció de la nova ciutat de les Maleses i la infraestructura que els savis del poble han arribat a organitzar.

Germans íbers Laietans, baixats de les Maleses per a explicar-nos el seu dia a dia dalt la muntanya i com una comunitat es va engrescar a bastir elements patrimonials com el carrer, la farga del ferrer, el molí o el dipòsit d'aigua.

De la seva expressió, la lectura que podem fer es pot resumir en: Les seves il·lusions, el nostre patrimoni.


La segona escena teatralitzada ens ve donada per una entrevista de treball entre un humil pagès de Mas Rampinyo i un directiu de l'empresa de les aigües de Barcelona, explotadora del rec comtal i de la infraestructura de la casa de la aigües.

 Entrevista i la gran oportunitat del proletari i del pagès per a tenir un càrrec molt important: Mantenir en funcionament la gran màquina de vapor a la Casa de les Aigües.

La lectura que podem fer, és que entre les autoritats de cada moment i les persones entusiasmades pel seu poble, es poden mantenir en marxa la maquinària per a poder enviar cap al futur els elements patrimonials i històrics de gran rellevància (la casa de les aigües, la seva màquina de vapor excel·lenment conservada).
 
Finalment, una pagesa contemporànea de finals del s.XIX, en un caire atmosfèric melancòlic, connecta amb la seva hereva del segle XXI tot preguntant-se quins seran els responsables futurs, encarregats de mantenir les cases, els temples, les construccions de tot tipus i la feina realitzada pels avantpassats.

El progrès, la modernitat, les pors del canvi i la preocupació sobre qui serà l'encarregat de no permetre la desaparició del treball realitzat durant segles a Montcada. L'actriu, com la resta dels seus companys ho ha expressat en profunditat.
 
L'herència de la pagesa, mateix ADN, no només mitocondrial sinó també relatiu al neguit per la conservació del passat, del patrimoni, de la masia familiar que enguany porta segles observant-nos passar i que, d'una manera o una altra, volem que segueixi mirant cap al futur i poder acaronar als qui encara estan per venir, doncs ells ho agrairan.

S'ha fet un emotiu silenci que ha estat trencat per la finalització oficial de l'acte.

Gràcies.



0 Comments:

Post a Comment



Entrada més recent Entrada més antiga Inici