Montcada i Reixac

Bona Diada de Catalunya des del bloc de Montcada i Reixac, memòria d'un poble.

Durant la Guerra Civil Espanyola, l'Ajuntament va fer dos emissions de moneda pròpia, una al maig de 1937 i l'altra al novembre del mateix any.

Tot va començar a la sessió de l'Ajuntament del 27 de maig de 1937, on es determina la retirada dels vals provisionals que van crear els comités locals i s'arriba al consens per tal de fer l'emissió de paper moneda municipal amb tres valors nominals bàsics (25 cts, 50 cts i 1 pta) amb un import total de 10.000 pessetes. Els dibuixos dels bitllets, realitzats per l'artista barceloní Enric Cluselles, àlias Nyerra (1914-2014), van ser impressos per la casa Grafos Col·lectivitzada de Barcelona.

Aquestes 10.000 pessetes van resultar insuficients per la cobertura de les necessitats locals i a la sessió del 30 de juny de 1937 es va acordar ampliar-ne 5.000 pessetes més, oferint un total de 15.000 pessetes de moneda local.

Posteriorment en la sessió del 19 de novembre de 1937 es determina la retirada de la primera emissió dels bitllets i crear-ne una d'actualitzada, en un format més petit, amb un import total d'emissió també de 15.000 pessetes. 

Aquests nous bitllets estan creats amb paper de la casa Guarro (millor qualitat) i impressos per la impremta Aleix i Domingo de Barcelona.

Dissolts els comités locals i restablerat la legalitat administrativa, en la sessió de l'Ajuntament del dia 26 de maig de 1937, s'acordà retirar de la circulació els vals del comité i crear una emissió de paper moneda municipal amb els valors d'1 pesseta, 50 cèntims i 25 cèntims per un import total de deu mil pessetes. Aquesta emissió, havent resultat insuficient per a cobrir les necessitats locals, en la sessió del dia 30 de juny, s'acordà ampliar-la amb cinc mil pessetes més, repartides en tots tres valors. L'import total de l'emissió és, doncs, de quinze mil pessetes, ja que els bitllets d'aquesta ampliació d'emissió són idèntics en tot als primers. Aquests bitllets, impressos per la casa Grafos Col·lectivitzada de Barcelona segons un dibuix de l'artista barceloní Enric Clusellas, estan presidits a l'anvers per l'escut local amb una ampla i florida sanefa. Al revers dels bitllets de 25 cèntims, hi figura un escut amb les armes de Montcada, un ocell i unes branques. Al revers dels de 50 cèntims s'hi veu el pont metàl·lic del ferrocarril sobre el riu Besós junt amb una línia elèctrica d'alta tensió i, al revers dels d'1 pesseta, hi figura un detall de la fàbrica de ciment Asland de la localitat (on s'instalà el 1917) distingint-se també un vagó de tren amb, al fons, l'avui ja mig plantat turó de Montcada, que figura en l'escut de la vila. En sessió del dia 19 de novembre de 1937, s'acordà retirar els precedents bitllets i crear una nova emissió amb els valors d'1 pesseta, 50 cèntims i 25 cèntims per un import total de quinze mil pessetes. D'un format molt més petit que els anteriors, aquests nous bitllets estan presidits al revers per l'escut local voltat de fullam, distingint-se, al fons de l'anvers, unes fulles de cep i uns raïms. Tant l'anvers com el revers estan enmarcats per una idèntica sanefa. Es fabricaren amb paper de la casa Guarro per la impremta Aleix i Domingo de Barcelona, que els feu pagar a 38,45 pessetes el miler. Tots els bitllets havien d'ésser legalitzats amb el segell tampó de l'Ajuntament, però la majoria circularen sense aquest requisit. El dipósit de garantia de totes aquestes emissions fou confiat a la sucursal local del Banc Hispano Colonial. (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 17 de juny de 1937 i 9 de juliol de 1937).

Per tal d'evitar-ne la falsificació, els bitllets havien de ser segellats pel tampó de l'Ajuntament, no obstant la gran majoria no el portava. En qualsevol cas els bitllets van patir moltes falsificacions en el passat i inclús avui dia en l'àmbit del col·leccionisme. Els més falsificats són els de 25 cèntims d'ambdues emissions.

D'altra banda comentar que els exemplars més complexos d'adquirir són els de 50 cèntims i 1 pesseta de la segona emissió (novembre 1937).

A continuació teniu una relació de l'anvers, revers i descripció acurada de cada un dels exemplars de les dos emissions.

Anvers	Revers	Descripció
		Primera Emissió Maig 1937 25 Cèntims Núm. 1559: 25 cèntims. Tiratge: 8.000. Color: Verd fosc sobre fons verd clar. Índex: C. a) Segell tampó violeta. b) Sense segell tampó. c) Sense número ni segell tampó.
		Primera Emissió Maig 1937 50 Cèntims Núm. 1558: 50 cèntims. Tiratge: 10.000. Color: Blau fort sobre fons blau clar. Índex: C. a) Segell tampó violeta. b) Color blau molt més fosc al revers. c) Sense segell tampó. d) Sense número ni segell tampó.
		Primera Emissió Maig 1937 1 Pesseta Núm. 1557: 1 pesseta. Tiratge: 8.000. Color: Vermell sobre fons beix. Índex: C. a) Segell tampó violeta. b) Sense segell tampó. c) Numerat a l'anvers. d) Ídem. Sense segell tampó. e) Sense número ni segell tampó.
		Segona Emissió 19/11/1937 25 Cèntims Núm. 1562: 25 cèntims. Tiratge: 10.000. Color: Marró sobre fons beig. Índex: C. a) Paper més prim. b) Sense segell tampó.
		Segona Emissió 19/11/1937 50 Cèntims Núm. 1561: 50 cèntims. Tiratge: 8.000. Color: Violeta sobre fons violeta pàl·lid. Índex: C. a) Paper més prim. b) Sense segell tampó.
		Segona Emissió 19/11/1937 1 Pesseta Núm. 1560: 1 pesseta. Tiratge: 8.000. Color: Verd sobre fons verd oliva pàl·lid. Índex: C. a) Paper més prim. b) Sense segell tampó.

Emissió del Maig de 1937:

• Material: Paper blanc. 
• Mides: 67 x 109mm. 
• Sèrie: Sense. 
• Numeració: Amb numerador negre al revers. 
• Particularitats: Segell tampó blau ovalat al revers.

Emissió de Novembre de 1937:

• Material: Paper gruixut blanc. 
• Mides: 54 x 98mm. 
• Sèrie: Sense. 
• Numeració: Amb numerador negre al revers. 
• Particularitats: Segell tampó blau ovalat al revers.

Altres sèries especials:

Revisant l'hemeroteca del diari 'La Vanguardia', el primer número del qual va ser publicat l'1 de febrer de 1881, hem pogut analitzar la primera aparició de topònims del nostre poble.

En concret, la primera aparició és dels topònims de 'Mas Rampinyo' i 'Moncada' el 3 de gener de 1886, cinc anys després de la fundació del diari. Diu:

Aquest mateix text també es va publicar sis dies després, el 9 de gener d'aquell mateix any 1886, a la revista "Industria e invenciones" (Nº 106, pg 20). Podeu veure-ho a l'article que vàrem publicar el 2015 sobre l'antiguitat del topònim de Mas Rampinyo, actualment datat entre el 1870 i el 1874. Podeu llegir-ho clicant aquí.

A La Vanguardia apareixen dos referències més de finals del segle XIX del nostre poble, en concret dels anys 1890, 1895, referències que ja hem anat publicant al bloc en anys passats.


Fons: La Vanguardia

Ja tenim el setembre aquí i amb ell una nova entrega de les postals de Punt de Vista.

En aquesta ocasió volem oferir-vos una imatge de la ribera del Besòs, propera al sector de Font Freda, indret exacte on el ferrocarril d'alta velocitat de l'AVE té la seva entrada i sortida al túnel de poc més de tres quilòmetres que travessa el poble de Montcada i Reixac fins el sector de Vallbona.

El túnel que es va encetar des del sector de Font Freda, a partir d'un pou d'atac de grans dimensions, que es va perforar i per on es va baixar la tuneladora, recorre 3.017 metres fins l'altra sortida en terrenys de Barcelona, al barri de Vallbona, on es va construir el pou d'extracció.

D'aquesta manera, el treball de perforació del túnel es va realitzar en sentit nord-sud (Montcada-Barcelona), sota el corredor ferroviari convencional de la línia Barcelona-Portbou.

La tuneladora va ser batejada com "La Montcada" en honor al poble que perforava i va assolir una profunditat màxima de 50 metres, col·locant 1.509 anells de revestiment estructural pels que es van fer servir 10.563 dovelles (estructures de formigó que donen l'estructura circular del túnel), set per cada un dels anells de dos metres i 45 cm de gruix.

La Montcada, de tipus EPB (Escut de Pressió de Terres) i identificada com HK-S 444, va ser fabricada a propòsit per l'empresa Herrenknecht d'Alemanya i va bastir el túnel d'una manera molt automatitzada de tal manera que mentre perforava anava col·locant les dovelles al seu pas.

Mentre "La Montcada" perforava el poble es va monitoritzar 175 edificis i més de 400 vivendes amb un total de 2600 dispositius d'auscultació i control. Es van fer més de 9.000 injeccions de consolidació del terreny per a millorar-ne les condicions i garantitzar el pas de la tuneladora.

El pas pel riu Ripoll va requerir intervencions específiques degut a les aigües freàtiques. Amb ajuda d'escumes de poliuretà especials es va assolir l'objectiu d'obturar les infiltracions que es produïen en aquesta secció del túnel.

En qualsevol cas, ara per ara l'AVE passa per sota de Montcada però l'acord de soterrament de la línia Barcelona-Portbou encara és avui un punt a l'horitzó.

Algunes dades de interès de "La Montcada":

- Longitud total: 105 metres.
- Pes total: 2.300 Tm
- Diàmetre: 11,7 metres.
- Motors: 14
- Pressió màxima de treball: 4,5 bars.
- Potència: 4.900 kW
- Velocitat màxima de gir: 2,9 rpm
- Par de rotació màxim: 37.516 kNm
- Força de contacte: 25.000 kN
- Empenta nominal: 120.759 kN

Els '80 van ser una època especial, tal i com ho van ser altres dècades. Tant és així que té la seva pròpia flaire característica en la fisonomia dels llocs i de la gent. El següent exemple només és un d'ells.

Podem veure una mare i un fill passant pel pont del Ripoll camí de La Salle o potser de tornada a casa des d'algun altre lloc. La roba, els pentinats... un tot plegat que recorda a un passat proper... però cada cop una mica més llunyà.

Fons: Col·leccionable de El Periódico, de pobles de Catalunya.

La següent imatge inèdita té cert misteri, en tant en quant no sabem l'any exacte, que situem pels anys 10-20 del segle XX, com per la ubicació on es va fer la foto. El títol és "Alrededores de Moncada".

Imatge original, Francisco Ferré, Espagne, Barcelone.

Una de les millors maneres que tenim avui dia de trobar informació del passat és la lectura de documents antics. Aquests documents però, en la seva gran majoria es van escriure per a deixar constància escrita del que a hom li pertanyia i era propietat seva. Els notaris són doncs un fons documental excel·lent per a conèixer una mica millor la vida en segles passats, però abans d'aquests, qui tenia gran necessitat de fer valer aquesta constància escrita, eren les administracions del moment, majoritàriament l'església.

Avui us parlarem d'un d'aquests documents, en concret d'un capbreu [1] amb les rendes de la pabordia [2] major del monestir de Sant Cugat a diferents poblacions del Vallès, entre les que inclou Reixac i Montcada.

Bé, doncs d'aquest Capbreu surten descrits alguns noms de veïns de Montcada i Reixac del segle XVII:

- Bartomeu Albinyana de Sant Pere de Reixac.
- Don Josep Aleny de Sant Pere de Reixac.
- Oleguer Albinyana de Sant Pere de Reixac.
- Don Francisco Ameller de Sant Pere de Reixac.
- Salvador Fargas de Sant Pere de Reixac.
- Salvador Umbert de Sant Pere de Reixac.
- Gabriel Gorchs de Sant Pere de Reixac
- Pau Colomer y Cuyàs de Montcada.
- Josep Cabanyes de Sant Pere de Reixac.
- Joan Coll de Sant Pere de Reixac.
- Joan Pomada de Sant Pere de Reixac.
- Francesc Puig de Sant Pere de Reixac.
- D. Maria Podellof de Sant Pere de Reixac.

A més, de la transcripció del propi capbreu podem llegir detalls molt interessants de les propietats i dels noms dels masos i d'altres topònims al segle XVII, entre els quals trobem petites joies toponímiques com per exemple El Mas Oliver, El Mas Castellar, abans anomenat Mas Jornet, El Camp de Coma vella, La peça de terra de Lo Punxó, El Mas Bertran, abans anomenat Bellveí, La peça de terra de La Doncella, La vinya vella, El Mas Jam?, La Triola de Ripollet, El Mas Gasó?, Les Comes, El Mas Pi, abans anomenat Gili Antic, El Mas Fontans, El Mas Coll i El Mas Tió.

Veiem-ho al detall:

Agost 1664 - Santa Engràcia de Montcada.
Pere y Madalena Colomer, y Cuyas del Bosch
- Lo Mas Oliver de 20 quarteres en lo Pla de Rexach.

Agost 1664 - Sant Pere de Reixac
Bartomeu Albinyana
- Mas Castellar, antes Jornet. 6 quarteres, 2 gallines, 5 lliures de cera
- Lo camp dit la co ma vella? 9 quarteres. Per tancar 2 quarteres civada.
- Peça dita lo punxó. 4 quarteres.

Octubre 1685 - Sant Pere de Reixac
D. Joseph Aleny  [en P.araula? de Isidro Jamader  N?? de Bª(rcelona) ]
- Lo Mas Bertran, altes Bellvehy. 20 ? blat. 6 gallinas. 200 quarteres.
- Peça dita La Donsella. 6 quarteres.
- La viña vella de 4 quarteres en lo lloch dit Vullpalleras
- 70 quarteres del Mas Jam?
- 2 quarteres en la triola en Ripollet.
- Mas Gassó? en Rexach.
- 20 quarteres del Mas Gasó en Rexach
- 30 quarteres en dit mas Gasó.
- Las comes. 20 quarteres.
- Mas Pi abans Gili antic. Guam Amat at. calver en Ripollet.
- Lo camp al cami de Sabadell de Pe??? de Mas Pi en Ripollet.
- La peça de Riu Major de 9 quarteres en Ripollet.

Gener 1665 - Sant Pere de Reixac
Josep Cabanyes
- Masos Fontamans?, Coll i Tió 3 quarteres 10c.. 9 capons. x?


Encara que aquestes persones van ser gravades per impostos i inventaris de la seva propietat, avui dia aquesta informació escrita, derivada d'aquella gestió administrativa ha arribat als nostres dies i ens permet conèixer de primera mà, els noms dels pagesos i els topònims dels indrets i masies del nostre poble. D'alguna manera podem donar les gràcies.

---

Glossari de termes:

[1] - Capbreu - Domument on s'anovata en forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, confessions o reconeixements fets pels pagesos emfiteutes [3] (habitualment també  remences[4]) als seus senyors, per tal de conservar memòria o prova de la subsistència dels drets dominicals [5] 

[2] - Pabordia - Una pabordia era una administració que depenia de la catedral o d'un monestir i que s'encarregava d'administrar els béns i les propietats.

El paborde era l'administrador general, un canonge habitualment nomenat per l'arquebisbe, que el representava a la juridiscció que tenia sobre els habitants d'un conjunt de viles i que formalitzava el cobrament de les rendes que eren considerades d'aquests béns i propietats.

A Tarragona per exemple era habitual que el propi paborde fes el nomenament dels propis batlles dels pobles, de tal manera que en el moment que el paborde havia de venir a un poble, ho feia saber abans a l'alcalde per a que executés el pregó de l'acte a la fi que tothom pogués comparèixer, com era de costum en un loc fixat, habitualment al costat de l'església parroquial.

El paborde, davant toda la congregació mostrava l'escriptura de les seves credencials, que era llegida en veu alta per un notari i després el propi paborde jurava davant el poble observar els privilegis i costums de la vila. El batlle i demés representants juraven també fidelitat i vasallatge en nom de tot el poble, formalitzant tot aquest ritual burocràtic sobre els quatre evangelis i davant el notari que prenia l'acte de tot el que pasava.

[3] - Emfiteutes - Pagesos sotmesos a l'emfiteusi. Emfiteusi, que prové del Dret Romà, es va emprar durant segles a Europa com a mecanisme per a donar accés a l'habitatge d'una manera asequible. El propietari cedeix la propietat de l'habitatge a llarg termini o perpètua de forma gratuïta o a canvi d'una entrada assequible i com a contrapartida, la finca queda gravada amb el deure de pagar un cànon anual, que per altra part era redimible (és a dir, hom podia pagar un preu de redempció per a alliberar-se de l'obligació de pagar el cànon anual i per tant abandonar l'habitatge).
[4] - Remences - Els pagesos de remença, estaven lligats juntament a la seva família a un mas o unes terres del seu senyor, que no podia abandonar si no era mitjançant el pagament d'una remença i sempre que el senyor ho acceptés. A més, estaven obligats a pagar els censos, parts de les collites i moltes altres càrregues i serveis personals.

[5] Dret Dominical - Els drets dominicals era l'impost pagat al senyor del feu pels seus vassalls.


Fons: Arxiu de la Corona d'Aragó. Referència "ES.08019.ACA/6.10.2//ACA,ORM,Monacales-Hacienda,Volúmenes,1352". Capbreu de la pabordía mayor del monasterio de Sant Cugat del Vallès. 1662/1666.

Avui volem donar-vos a conèixer un parell de programes de Festa Major del barri de Terra Nostra, conegut també com Santa Maria de Montcada.

El primer és de l'any 1941 i diu "IMPONENTE FIESTA MAYOR DE SANTA MARÍA DE MONCADA. La Compañía General de Urbanizaciones, propietaria de Santa María de Moncada y organizadora de los festejos, espera verse honrada con la presencia de usted y família, o los mismos, por lo que al saludarle por la presente invitación, le anticipa su agradecimiento. Barcelona, septiembre de 1941. Oficinas Pelayo, 9, prap. Teléfono 12254.

PROGRAMA de los actos religiosos y populares que (D.M) se celebrarán durante los días 6, 7 y 8 de septiembre, con motivo de la natividad de nuestra señora, patrona de este nuevo pueblo."

El següent document mostra el detall d'una altra festa major del barri, també dels anys 40. En aquest cas podem veure el detall de cada activitat que es va dur a terme.




Ull! "Millones de pinos" !

Pels amants de la filatèlia i pels col·leccionistes de segells de la guerra civil, avui volem presentar-vos una vinyeta de Terra Nostra dels anys 40 del segle XX.

Una vinyeta, és un element sense valor nominal que acompanya un segell. Normalment és una de les vores del propi segell o en forma part del conjunt Vegeu un exemple:

A la vinyeta del nostre poble diu "SANTA MARIA DE MONCADA, ANTES TERRANOSTRA" i mostra un valor que diu "1 Pm":


El tamany de la vinyeta és de 15x10 mm i presenta la creu de terme i l'església d'aquell barri,

Ja tenim l'agost aquí i amb ell una nova postal del poble. En aquest cas una imatge des de la vessant sud, en concret, una fotografia realitzada des del Turó de Roquetes (304 m), pertanyent a la ciutat de Barcelona.

En aquest Turó de Roquetes trobarem a cel obert una de les antigues mines, segurament de baritina, i que presenta un perill pels passejants despistats.