Montcada i Reixac

La passada nit de reis us vam prometre un regal i de moment no havia arribat, però ja el tenim aquí.

Es tracta d'un estudi que entre una cosa i l'altra ha portat més de cinc anys en ser acomplert, doncs la dispersió i la distribució del material en aquesta empresa és molt acusada. Però per fi tenim una nova sèrie de postals de Montcada i Reixac i no pot ser cap altra que la de l'editor estrella, un personatge molt prolífic que va produir milers de còpies de postals de tots els racons de l'Estat espanyol i, com no podia ser d'una altra manera, també del nostre poble.

No parlem de cap altre que Josep Thomas i Bigas (Barcelona 1853 - Berna 1910) i les seves POSTALS THOMAS.

En Josep va fundar la Fototipia Thomas el 1880 que va funcionar fins els anys 50 del segle XX com a negoci familiar.

Molts fotògrafs van treballar per encàrrec de la fototípia i com a resultat van esdevenir diverses col·laboracions en revistes, llibres i diaris de l'època. Molt conegudes van ser també les sèries de postals de molts indrets de l'Estat espanyol de les que es van comercialitzar en gran nombre de ciutats, pobles, paisatge, fotografia artística, arquitectònica i reproduccions d'obres d'art.

El cas de la litografia Thomas és que des dels anys 50 fins el 1975 tot el material va quedar abandonat en un sòtan. El negoci de les postals ja no era el que va arribar a ser i el 1975 l'edifici de la Fototipia Thomas va ser venut.

El seu arxiu es va fragmentar entre particulars, antiqüaris, diverses entitats i, durant quaranta anys cada petit fragment de l'arxiu ha estat dividit en petits bocins que han anat a parar a les mans de molts col·leccionistes. L'Institut d'estudis Fotogràfics de Catalunya va comprar unes 22.000 imatges de l'arxiu original, sobretot plaques de vidre de gran qualitat, essent l'entitat que més material acumula de l'antiga Fototipia Thomas.

Entre tota aquesta distribució de material ens hem centrat en buscar reproduccions de les imatges en format postal de totes aquelles que tenen alguna cosa a veure amb Montcada i Reixac. També ens hem dedicat a cercar material en format paques de vidre per tal de veure el màxim nombre de originals que van ser transferits a postal, trobant inclús alguna imatge no plasmada en aquest suport.

Hem localitzat 41 postals en 6 sèries ben diferenciades que hem procedit a ordenar de la següent manera, tot tenint en compte la numeració de la part posterior de la postal i també la numeració que en ocasions apareix al davant de la postal, junt al seu títol, normalment en color vermell.

SÈRIE I - MONTCADA INDRET DE DESCANS Numeració posterior 3529 a 3538 Numeració davantera 01 a 10	Es tracta de 10 postals de la primera dècada del segle XX on podem veure indrets representatius del poble, com una magnífica vista general, encara sense el pont sobre el Besòs (es va construir el 1911), el carrer Colón, les fonts i Reixac. És una sèrie on podem apreciar la necessitat de l'editor de fer veure que Montcada era un indret de descans, de bones aigües i de salut, tal i com els avis els hi havien relatat, ja des de finals del segle XIX. Aquesta sèrie manté una litografia en català per tal de indicar el nom dels indrets que representen les imatges.
SÈRIE II - MONTCADA I LA VERGE DEL TURÓ Numeració posterior 3539 a 3542 Sense numeració davantera	Es tracta de 4 postals que segueix la numeració posterior de la primera sèrie, però en aquestes sense numeració davantera. És una petita edició especial de postals amb temàtica dedicada al santuari de la "Mare de Déu del Castell de Montcada", la verge i la cova on va ser trobada.
SÈRIE III - MONTCADA I LA VERGE DEL TURÓ (MARKETING) Numeració posterior 4587 a 4596 Sense numeració davantera	Es trata de 10 postals, continuació de l'anterior sèrie, però amb una numeració descontinuada d'aquesta, on també es mostren les novetats al turó de Montcada, els esdeveniments que van ocórrer al santuari i els fets del retorn de la verge al turó, el 1908. Veiem però que l'editor volia aprofitar la fama de Montcada i aquests esdeveniments litúrgics al turó per tal de vendre més postals, doncs en aquesta sèrie veiem molt ben etiquetades totes les postals amb el literal "Mare de Déu del Castell de Montcada", però hi ha una mescla d'anys, doncs trobem recordatoris del retorn de la verge al turó el 1908 o bé l'entrada sense reixa de la cova on va ser trobada la verge originalment, anterior a tots aquests fets. També es veu una postal amb el pont sobre el Besòs ja bastit el 1911 i l'ermita del turó en el que semblen diferents fases de construcció.
SÈRIE IV - MONTCADA "PUENTES Y CAMINOS" Numeració posterior 6480 a 6487 Numeració davantera 11 a 18	Es tracta de 8 postals de la segona dècada del segle XX, posterior al 1911, doncs apareix aixecat el pont sobre el Besòs. Podem apreciar cert interès per les estacions de ferrocarril ponts i camins. La litografia en la numeració davantera en vermell es torna a recuperar i manté una continuïtat amb la de la primera sèrie de postals. Un fet curiós és que aquesta és una sèrie de postals que deixa el català de banda i manté una impressió del text en castellà, l'idioma que els petits burgesos van decidir emprar per tal de diferenciar-se del món rural. Eren moments en els que parlar en castellà era un acte de “finor” que els distingia (cliqueu aquí si voleu saber més).
SÈRIE V - REIXAC Sense numeració posterior Sense numeració davantera	Es tracta de 8 postals de la primera dècada del segle XX, encara que probablement alguna de les imatges sigui de la segona dècada. Aquesta sèrie de postals està dedicada única i exclusivament a Sant Pere de Reixac. Podem veure la verge de la cistelleta, molt popular llavors, o el retaule de Sant Pere de Reixac que va ser traslladat anys després per evitar ser robat. Els elements litúrgics són doncs uns elements d'especial interès per l'editor.
SÈRIE VI - ESPECIALS Sense numeració posterior Sense numeració davantera	Es tracta d'1 postal de 1911, que es va editar per a tenir un record de la inauguració del pont sobre el riu Besòs, el 28 de maig de 1911. Aquesta petita sèrie també està editada en castellà.

Un cop explicades les sèries de postals i l'objectiu que persegueix cada una d'elles, vegem-ne doncs el resultat. Esperem que us agradi.


Sèries Principals I, II, II i IV (Anys 00 i 10 del segle XX)

• Numeració posterior 3529-3538 - Numeració davantera 01 a 10.
• Numeració posterior 3539-3542 - Sense numeració davantera.
• Numeració posterior 4587-4596 - Sense numeració davantera.
• Numeració posterior 6480-6487 - Numeració davantera 11 a 18.

3529 - 01 Vista General	3530 - 02 Vista Parcial
3531 - 03 Estació Ferrocarril M.Z.A.	3532 - 04 Pont i tunel del Ferrocarril de Sant Joan de les Abadesses.
3533 - 05 Carrer Colón	3534 - 06 Postal Pendent de Descobrir
3535 - 07 Font de Mitja Costa	3536 - 08 Camí de la Font Pudenta
3537 - 09 Font Pudenta	3538 - 10 Església de Reixac
3539 - SN Mare de Déu del Castell de Montcada. Capella i casa dels ermitans.	3540 - SN Mare de Déu del Castell de Montcada. Cova on va ser trobada vera imatge.
3541 - SN Mare de Déu del Castell de Montcada. Entrada de la cova on va ser trobada la vera Imatge.	3542 - SN Mare de Déu del Castell de Montcada. Reproducció de la vera imatge de la Verge actualment venerada a la cova.
4587 - SN Mare de Déu del Castell de Montcada. Camí de l'ermita.	4588 - SN L'ermita al cim del turó.
4589 - SN Mare de Déu del Castell de Montcada. Vista panoràmica del Turó i encontorns.	4590 - SN Mare de Déu del Castell de Montcada. Cova on va ser trobada la sagrada Verge.
4591 - SN Mare de Déu del Castell de Montcada. Interior de la capella.	4592 - SN Vera imatge de la verge.
4593 - SN Mare de Déu del Castell de Montcada. Arribada de la Verge al seu reconstruit  Santuari en la Diada del 8 de setembre de 1908.	4594 - SN Mare de Déu del Castell de Montcada. Retorn de la Sagrada imatgea la ermita del turó en la diada del 8 de setembre de 1908.
4595 - SN Mare de Déu del Castell de Montcada. Vista posterior del Santuari.	4596 - SN Mare de Déu del Castell de Montcada. Façana de la capella.
6480 - 11 Estació de Sant Joan.	6481 - 12 Estació del Nord.
6482 - 13 Carrer de l'Estació	6483 - 14 Carrer Major
6484 - 15 Carretera de Ribes	6485 - 16 Pont dels 'Hermanos'
6486 - 17 Pont del riu Besòs.	6487 - 18 Ermita del Turó.

Sèrie V, Especial Sant Pere de Reixac (Anys 00 i 10 del segle XX)

Passeig dels Ametllers	Imatge Antiga
Altar Major	Mare de Déu de la Cistelleta
Interior de l'església.	Retaule Antic
Vista forana.	Can Fàbregas

Sèrie VI, Especial Variades (Anys 10 del segle XX)

Recuerdo de la inauguración del puente sobre el rio Besós. Montcada. 28 de Mayo de 1911.

El Pla de Matabous, un indret de pas, de cultiu, de suor, de batalles... Una zona fèrtil on avui creix força ciment.

En primer terme la Torre de Can Bonet i al lluny podem veure dos torres més modernes, en aquest cas els gratacels del Mas Rampinyo. Esperem no veure'n més.

Voleu saber més sobre la llegenda del Pla de Matabous? Cliqueu aquí.

Fa uns anys vam estar investigant els goigs més habituals de Montcada i Reixac (podeu clicar aquí per a consultar-ho).

Ara hem trobat un noi goig, de l'any 1951 i vinculat a Sant Pere de Reixac

El 1910, la revista "La Actualidad" publicava una fotografia del ball tradicional de gitanes al poble de Montcada.

Nova entrega de "El Retrovisor" de la mà de Montcada Comunicació. En aquest cas l'Envelat.

Rius que donaven nutrients a les seves grans i amples lleres.

Vinyes sense fulles esperant el pas del fred.

Una perspectiva on la muntanya llaurada i amb vinya era habitual a principi de segle XX.

Les casetes encalades del fons (Can Oriol Vell).

Temps de fred, on els arbres han perdut la fulla.

Si fa, no fa... farà poc més d'un segle.

Montcada i Reixac, Reixac i Montcada. Dos termes parroquials que sempre han mantingut certa frega territorial, sobretot després de la fundació de Mas Rampinyo, allà per mitjans del segle XIX, on la cultura religiosa catòlica es mantenia molt ferma als pobles i per tant, els punts neuràlgics de cada gruix de població, Reixac i Montcada, es disputaven els fidels.

Així doncs, els Masrampinyaires tenien com a església de referència la de Sant Pere de Reixac, motiu pel qual Mas Rampinyo va ser conegut també com Sant Pere de Reixac (recordeu inclús als anys 70 i 80 cartells a la carretera informant de Sant Pere de Reixac a Mas Rampinyo).

L'aïllament de Mas Rampinyo de la resta de Montcada per extensions de camps i conreus va formar una identitat diferenciada que a efectes pràctics va fer néixer un sentiment propi, sobretot basat en la pagesia i amb el món del camp.

És aquí, en un món pagès i rural on enceta la història del que avui coneixem com Mas Rampinyo, un barri que fa poble, de tan bon grat que us citarem un seguit de notes curioses.

En un llistat de "Salones Cinematográficos" del 1935 trobem aquells que hi havia a Montcada i Reixac, curiosament separats els de Montcada i Reixac dels de Mas Rampinyo, com si fossin dos entitats diferents:

És només un exemple d'aquest sentiment diferencial que ja esdevenia de dècades enrera, com per exemple una altra referència del 10 d'agost de 1929 al diari "El Imparcial", on Mas Rampinyo també surt com a "pueblo", diferenciat del de Montcada i juntament amb altres entitats indiscutiblement "pueblos", com poden ser Badalona o Granollers.

Día 15 [d'agost de 1929] - Dianas, comparsas de gigantes y enanos, concurso de tiro para el comatén, con adjudicación de premios en metálico; campeonato ciclista, organizado por la Peña Ciclista, con un recorrido de 60 kilómetros a través de los pueblos de Badalona, San Adrián, Santa Coloma, Moncada, Mas-Rapiño, La Llagosta, Mollet, Coll de la Maña, Granollers, Font de Cera, Alella, Masnou, Montgat y Badalona. Se disputarán los corredores una copa del excelentísimo Ayuntamiento.

Val a dir que, durant la guerra civil, La Llagosta va assolir la independència de Sant Fost per primer cop, consolidada posteriorment en època franquista i, salvant les distàncies, Mas Rampinyo anava pel mateix camí, gràcies sobretot a la força que a Mas Rampinyo tenia al sindicat agrícola de la Unió de Rabassaires, un dels braços de Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), encapçat per Enric Badia i Camilo Puig, dos veïns del barri.

El 29 de gener de 1937, l'Ajuntament de Montcada i Reixac estava format per diferents forces a parts iguals, però la CNT, era qui realment manava sota el Comitè Municipal, doncs era qui gestionava les regodiries més rellevants i ostentava armes de foc.

Aquell dia es va celebrar un Ple Municipal, presidit per l'Alcalde d'ERC, en Alfons Boix, on un dels regidors, Lluis Pedrola, també d'ERC, va presentar una sol·licitud demanant a l'Ajuntament la celebració d'una reunió per a la separació de Mas Rampinyo com a terme municipal independent del de Montcada. L'escrit, signat pel Sindicat Agrícola de Rabassaires, el Casal Català Democràtic i l'Ateneu Obrer-Cultural, va provocar un gran rebombori i, finalment els membres del Consitori van haver de votar la sol·licitud, sent aprovada per nou vots a favor i tres en contra.

Vots a Favor:
Alfons Boix (ERC)
Lluís Pedrola(ERC)
Salvador Vilanova(ERC)
Felip Gener(ERC)
Salvador Mellado(CNT)
Benito Hernández (CNT)
Antonio López (CNT)
Juan Tellez (CNT)
Joan Gavarra (PSU-UGT)

Vots en contra:
Ulpiano García(PSU-UGT)
Antoni Pedrola (PSU-UGT)
Daniel Giménez (PSU-UGT)


Curiosament, el 1939 trobem casos com aquest, on es diu que l'Ajuntament és el de Mas Rampinyo:




Fons: Josep Bacardit.

Ja estem a tocar l'estiu i per a encetar aquest mes de juny, com cada mes, una nova imatge del nostre poble, en aquest cas de Mas Rampinyo i el seu parc de la llacuna.

D'altra banda, podem comparar imatges amb aquesta altra, que vaig fer el 2012:



Esperem que us agradi.