Blogcrowds

divendres, 8 d’abril de 2016

0 Comments:

Post a Comment





LLEGENDA DEL PLA DE MATABOUS 
EL CASTELL DE CALDES DE MONTBUI 

Era ocupat per un rei moro fortíssim, que tenia vuit-centes dones. Sabedor que els cristians s’acostaven al castell per atacar-lo, ideà un procediment nou i pintoresc per combatre’ls. Reuní tots els bous de la rodalia amb intent de bornar-los contra l’exèrcit cristià.

El rei moro, que es deia Sussa, tenia un general de confiança que li segava l’herba sota el peu, desitjós d’erigir-se en rei i de quedar-se amb l’harem, i aquest anà a trobar el cabdill cristià, que es diu si era duc de Montcada, i el previngué de la manera com fóra atacat.

Els dos exèrcits es van trobar en una gran esplanada que hi ha entre el turó de Montcada i en poble de Cerdanyola, cap al cantó de tramuntana.

Els cristians es van apinyar tots formant un triangle amb els angles molt aguts; els guerrers s’atapeïren tant com van poder per fer impossible que cap moro ni cap bou poguessin passar entre soldat i soldat ni entrar dintre del clos format per ells.

Amb les llances i les piques van esperar l’atac de la bouada, que en acostar-se als cristians veieren que es punxaven, i van recular. Aleshores els cristians caigueren damunt de l’host mora i feren una estossinada en la qual moriren la major part, entre ells el propi rei Sussa. El paratge on tingué lloc la batalla és conegut per Pla de Matabous.

El general traïdor tornà cap el castell i féu saber a les vuitcentes dones que havien quedat vídues que ell passava a ésser el rei i amo del castell i que es disposava a ésser també el marit de totes elles, si el volien per tal.

Tot foren plors i gemecs i decidiren esperar un dia per determinar-se. L’endemà mateix feren saber al nou senyor que totes es disposaven a ésser les seves mullers. Proposaren fer una gran festa per celebrar les noces.

Aquella mateixa tarda al pati del castell van celebrar un “joc de canyes”, en el qual totes vui-centes dones van pendre part, armades cada una d’una canya, que esgrimien i jugaven amb molta gràcia i enginy.

Tot d’una, i mentre llur nou marit i tots els seus estaven embadalits, van trencar les canyes pel mig, tragueren una llança de dintre i van emprendre-les contra els moros, que no varen tenir esma de raccionar i, confosos i esmaperduts, es van deixar matar com a mosques; un dels primers a morir fou el nou rei traïdor de Sussa. Les dones no s’havien volgut sotmetre al nou senyor.

Els cristians, que van saber el desgavell, se’ls van tirar al damunt, mataren els pocs moros que hi quedaven, donaren llibertat al les vuit-centes vídues i es quedaren els amos del castell.

Explicada per Mn. Josep Planes, de Ripoll (1916) 
Llegendes Joan Amades

0 Comments:

Post a Comment



Entrada més recent Entrada més antiga Pàgina d'inici