Montcada i Reixac

Avui volem oferir-vos amb un petit article especial, dedicat a una de les masies més característiques del poble, Can Fontanet, avui dia convertida en un restaurant. Són un seguit de fotografies realitzades entre 1890 i 1936 i que mostren les condicions de vida d'una masia catalana, en aquest cas, d'una masia del nostre poble.

Can Fontanet té el seu origen al segle XIII i pertanyia al convent de la Mercè de Barcelona. L'any 1386 va ser adquirida per Simó de Fontanet i d'aquí prové el seu nom.

La primera fotografia que us volem mostrar va ser realitzada l'any 1933 i mostra la casa, el cobert i els pallers exteriors, en una vista molt diferent a la d'avui dia:

 
A la següent imatge, realitzada l'any 1931, podem veur bona part de l'arquitectura de la casa més d'aprop, incloent-hi el paller de construcció més moderna i una persona, amb faja inclosa, tot mirant cap al fotògraf. En aquesta mostra gràfica es pot veure l'estat de conservació de la masia, al primer terç del segle XX, si bé avui dia les restauracions realitzades en les seccions originals mostren una salut millorada.


Llavors, la masia, dedicada al món agrícola era ben diferent al que podem veure avui dia, encara que la seva estructura original es manté en molt bones condicions. A la fotografia podeu veure els contraforts de la paret, els quals avui dia són ben visibles també:



A la següent fotografia ens centrem en aquesta paret, per tal d'apreciar els detalls de les finestres gòtiques que coronen la segona planta de la casa.


Una fotografia actual de la situació d'aquesta paret la podem veure a continuació:


A nivell històric, Can Fontanet apareix citat al s. XIV amb el nom de Mas Riera. Fou a les darreries d’aquest segle que fou comprat, com hem comentat abans, per Simó de Fontanet i aquest donà nou nom a la casa.  L'any 1309, era anomenat Can Mas.

La façana principal, que avui dia queda dins el pati interior del restaurant,  tenia el següent aspecte l'any 1918:


Es pot observar amb claretat el finestral reinaxentista amb l'escut d'armes dels Fontanet, en concret el detall de l'escut, ornamentat per dos àngels i els bustos d'un home i una dona, que el podem descriure, a falta dels esmalts i  per a diversos llinatges catalans, de la següent manera (faltaria veure si Simó de Fontanet pertany a alguna d'aquestes families):

• Catalán. De gules, un fuente de oro, manando agua de plata y azur. [Fr. Tarafa, ms] [J. R. Vila, ms] [J. P. Colomer, ms] [F. Domènech i R.] [A. G. Carraffa].

• Catalán. De gules, una fuente de oro, con agua que cae de plata y la que reposa de azur. “La elección de Caballeros de esta Familia de Gerona, fue hecho por el Rey de España Don Felipe IV y permaneció poco, pues habiendose acabado la línea varonil, recayó esta casa a la del Doctor Juan Bautista Reverter de Barcelona.” [P. Costa, ms].

• Catalán. De Barcelona. De gules, una fuente de oro, la agua de plata sombreada de azur. [Fr. X. de Garma].

• Catalán. De gules, una fuente de oro, manando agua de plata. Sello de Bernat Fontanet, año 1583. [Ll. Doménech i M., ms].

• Catalán. De ... una fuente de ... Sello de G. Fontcuberta, año. 1339. [F. de Sagarra].

Una altra fotografia de la façana principal, al 1918:


Per finalitzar la secció exterior de la masia, una bonica fotografia del pati amb un nen junt als pallers. La fotografia és de l'any 1921:



A la següent fotografia, es pot veure també la carretera de la Roca, en una vista parcial de la masia:

Per a complementar aquesta vista, la següent fotografia és similar. Com a curiositat surt un tiet del meu avi, de nen:


I de l'exterior de la masia, passem a l'interior i més en detall al lloc on el foc a terra escalfava l'entorn de la casa. Podem veure els estris habituals de cuina, neteja i aprovisionament d'una masia com aquesta, a l'any 1918:



Per acabar, una fotografia d'una de les sales interiors de la masia, també de l'any 1918, i que mostra els elements naturals que es podien trobar en aquelles dates:


Segons el treball realitzat per la Diputació de Barcelona sobre el patrimoni arquitectònic de la Serralada Marina es diu:

Casa de planta baixa i pis, coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Adossada a l’esquerra hi ha un edifici de tres plantes amb la teulada a una vessant.

A la planta baixa i centrada està la porta que està dovellada i és d’arc de mig punt, al costat una porta més petita.

Al pis els elements es distribueixen simètricament, destacant una finestra al centre amb motius esculpits com l’escut de la família Fontanet. A cada banda una finestra rectangular, emmarcada i amb ampit i llinda de pedra.

És molt remarcable la façana de ponent, que està recolzada per cinc contraforts de grans dimesions posats a fi d’aturar el desplaçament de l’edifici que produeix esquerdes i fissures. Al pis hi ha quatre finestres amb elements treballats i esculpits.

A la façana de tramuntana una escala exterior dona accés al primer pis. Noves edificacions han  crescut al voltant del barri a fi de servir a les noves necessitats del restaurant.

A nivell històric, també es comenta el següent:

Masia de grans dimensions que pertany a l’antiga parròquia de Sant Pere de Reixac, on hi pagaren delmes fins l’any 1837. És una construcció del s. XIII, ampliada al s. XIV per Simon Fontanet.

Originalment fou una construcció més modesta bastida i recozada en part en una roca, encara apreciable a l’interior. En aquest lloc eren abundoses les bassioles que a vegades aprofitaven con vivers de peixos. Un d’ells va donar lloc a un topònim “el viver de les Fontanes” (s. XI).

Apareix citat aquest edifici al s. XIV com Mas Riera. Fou a les darreries d’aquest segle que fou comprat per Simon Fontanet, aquest donà nou nom a la casa.

Va comprar també el Mas Soler (avui Can Moià). La casa fou modificada ampliament en són testimoni les finestres i l’escut sobre la porta. El barri que la tancava fou també de llavors a fi de protegir-la dels bandolers

Si voleu saber-ne més, consulteu els següents dos articles que vàrem publicar  l'any 2010:

• Can Fontanet
• Can Fontanet i els homes de blat de moro.

Per altra part, si voleu fer alguna aportació, de qualsevol tipus, podeu fer-la a l'apartat de comentaris.

Revisant l'arxiu del Castell de Vilassar de Dalt he trobat la següent referència d'un establiment per tres anys a un tal Ramon Joan, a la zona del Castell de Montcada, el 19 de Febrer del 1177:

Signatura:	6-7-28 (B-10)
Signatura antiga 1:	O nº 300
Tipologia:	ESTABLIMENT
Data literal:	XI kalendas marcii anno XL regi Ludovici junioris
Data:	19/02/1177
Lloc:
Escrivà:	Pere de Corà, escrivà
Fons de procedència:
Regest en català:	Guília i el seus fills Guillem i Pere de Bellmunt estableixen a Ramon Joan per tres anys en un mas, amb tots els seus béns, situat en el terme del castell de Montcada, al lloc de Tapioles, per un cens anual d'un parell de capons, més el pagament de la tasca del pa i del vi i del braçatge.
Suport material:	Pergamí
Llengua del document:	Llatí
Estat de conservació:	Regular
Mides:	164 x 230 mm
Altres:	Els laterals estan rosegats. Hi ha un petit forat a la part superior dreta. La part inferior dreta està força malmesa. Hi ha una sèrie de rascades per tot el document. Notes dorsals.

Topònims Tapioles, al terme del castell de Montcada

La clàssica imatge del poble a principis del segle XX. El turó i l'ermita, el poble, la passarel·la, els camps de conreu, Vista Rica...

Font:Desconegut (postal de l'epoca)

Ara fa 103 anys d'aquesta fotografia de l'ermita del Turó de Montcada, ara desapareguda.

Per tal de conèixer tota la història d'aquesta petita però meravellosa ermita que coronava el cim del nostre turó us recomanem la lectura del llibre "La Mare de Déu... del ciment?" dels nostres amics i companys Josep Bacardit i Ricard Ramos.

Algú sap per a què servia el cobert/casa que es veu al costat de les pedres més properes?

16/02/2012 - En Ricard Ramos ens ha adjuntat el següent clixé, datat dels anys 20 del s.XX i on es pot veure l'interior del cobert que preguntàvem divendres passat.

La imatge correspon a un dinar i a la cadira de la que penja el bastó es pot veure el literal "Ermita".

Una bonica postal marcada al 1903. La fotografia ens mostra una carretera vella, d'accés a Montcada des de Barcelona, amb la caseta de Vista Rica al fons sobre el turonet.


És una postal molt coneguda entre els col·leccionistes, però ens mostra aquesta diferència radical de l'entorn, que ens fa pensar en com es vivia llavors al poble.

Fa uns mesos us vàrem presentar algunes fotografies de Mas Rampinyo i els farcits de blat de moro per a assecar penjats de la paret.

Avui però complementem aquest recull de fotografies amb una nova imatge d'aquesta pràctica, al carrer Ripoll. La fotografia és dels anys 20 del segle XX:

 
Font: Desconegut

He trobat el següent gravat a la revista "La esquella de la Torratxa", que va ser un diari satíric i literari publicat des dels anys 70 del segle XIX fins a principis del segle XX i redactat en català.

En concret el número 667, editat a Barcelona, el 24 d'Octubre del 1891, ens incorpora el gravat d'un riu, un pont i algunes cases, ubicades en algun lloc entre Montcada i Cerdanyola:


El riu ha de ser el Ripoll o bé la riera de Sant Cugat, però 120 anys segurament han causat molts canvis a l'entorn. Algú pot identificar aquest indret?  Sembla visible un pont al fons del riu i el seguit de cases de la vora del riu.

Font: La esquella de la Torratxa. Número 667, Barcelona, del 24 de Octubre de 1891. Any 13.

Cercant informació a l'ICC he trobat un parell de mapes, realitzats pel "Instituto Geográfico y Estadístico" i en concret una còpia feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, al 1914 a escala 1:25000.

Es tracta de dos còpies manuscrites d'una de les minutes de més de quatre-cents municipis de Catalunya a escala 1:25000, corresponents a l'aixecament del Mapa de España 1: 50.000. 

Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a 1:100.000. 

El Mapa Planimètric ens permet veure la ubicació de masies, fonts i llocs de interès al 1914. Us animo a revisar el vostre barri i veure com ha canviat, si més no, a l'any 1914 potser no existia encara.



Si us fixeu, a l'any 1914, l'alçada del Turó, era de 296,6 metres, segons el que diu el mapa topogràfic. Al Juliol del 2010 vaig pujar al Turó i amb un GPS vaig rebre l'alçada del mateix, al pic més alt. En total 276 metres (podeu veure l'excursió en aquest enllaç). Gairebé 21 metres menys...

Font: Institut Cartogràfic de Catalunya

Un fet miraculós va tenir lloc després que Jaume I es va haver apoderat de la ciutat de Palma de Mallorca, quan els àrabs fugitius s'havien refugiat en les asprors de la serra, al nord de l'illa, a les coves d'Artà.

Els exèrcits reals tenien envoltats als àrabs, però aquests presentaven tenaç resistència a ser sotmesos. Era temps de quaresma i, entre els cristians, a l'abstinència pròpia de les dates s'unia l'escassetat d'aliments. Els aliments van arribar a ésser tan escassos al campament dels cristians que, per evitar que l'ànim dels seus guerrers decaigués, el mateix rei donava exemple d'una extrema frugalitat i quasi no tastava l'aliment.

El rei Jaume va donar vuit dies de termini als àrabs per a la seva rendició, amb l'amenaça d'un assalt sense perdó ni quarter, en cas que el rei àrab no accedís a lliurar-se amb tots els seus. No obstant això, transcorreguts sis dies, entre les tropes cristianes no hi havia res per menjar i els soldats es dispersaven pels camps buscant qualsevol cosa que pogués servir d'aliment.  

En això va arribar fins al rei la notícia que a la tenda del senyor Hug de Montcada havia aconseguit un important botí alimentari d'uns moros. El rei Jaume, amb molts cavallers, es va dirigir allà, acompanyat de Nuño Sánchez i més de cent cavallers.

Expliquen els narradors que Hug de Montcada, previngut de la visita, va sortir a rebre al rei Jaume amb molta cortesia. I que després, llevant-se la capa de color grana, que s'havia posat per aquell acte, i després estendre-la a terra, va col.locar sobre ella, molt solemnement, set petits pans que el rei va contemplar amb mirada desolada. 

El senyor Hug de Montcada va beneir el pa:

-Senyor -li digué-, són ben pocs: no he pogut prendre'n més a l'enemic. Perquè per a ells també l'escassetat és tan gran com la nostra. Volgués Déu multiplicar aquests pans, per l'amor amb que us els ofereixo!


I seguidament el va repartir entre el rei i el seu seguici, i a la fi es va produir el miracle que tots ells, que eren més d'un centenar, van menjar abundants porcions, de manera que van satisfer la seva fam i van poder resistir fins el compliment del termini que el rei Jaume havia imposat, en què els 1500 moros fugitius es van lliurar. Jaume I va expressar la seva gratitud a Hug de Montcada concedint-li el blasó de set pans d'or en camp de grana.

Si bé és una història bonica, la història i la tradició es tornen llegenda. I la llegenda conta una cosa semblant al miracle de Jesús amb la multiplicació dels pans i els peixos.


 Font: José María Merino  "Leyendas españolas de todos los tiempos" pág 74-76

---

Hi ha una segona versió de llegenda de l'origen de l'escut, provinent de la Batalla dels Set Comptes:


Conta la llegenda que l'actitud de la noblesa aixecada contra ell va alliçonar el duc de Montcada que va aplacar la seva arrogància i esdevingué més cordial i tractable.

Font: Popular i Montcada.cat

---

I inclús tenim una tercera versió llegendaria, associada a la porra del sarraí:

Ara que hem encetat aquest any 2012, un any que alguns pronostiquen com més dolent que la suma dels darrers quatre anys i escaig de crisi, m'agradaria compartir amb vosaltres els tres articles més consultats per vosaltres durant els dos darrers anys de vida d'aquest humild bloc que pretèn donar a conèixer un pessic més de la nostra història local.

• 1er lloc per l'article "Les riuades del 1962", actualment amb 417 lectures.

• 2on lloc per l'article "Miquel Poblet i Orriols", actualment amb 276 lectures.

• 3er lloc per l'article "Una Llegenda d'en Guillem Ramon de Montcada", actualment amb 262 lectures.

Gràcies a t@ts per la vostra col·laboració i interès per la història i la cultura local. Des de aquí intentarem donar-vos històries i fotografies per a seguir el bonic camí que ens separa dels temps en els que els nostres avantpassats van nèixer, van viure i van morir.

Fins ara hi han hagut un bon seguit de païssos que s'han connectat amb nosaltres; Espanya, EEUU, Alemanya, Italia, Bèlgica, França, Russia, Holanda, Regne Unit, Mèxic, etc. A tots ells, encara que aterreu per error al bloc, us desitgem un bon any 2012

Podem definir les temàtiques "guanyadores" amb el premi virtual Montcada i Reixac 2012, Drama, Glòria i Passat. Tot un títol pel nostre poble, aplicable a l'Abans i al avui...