Blogcrowds

divendres, 30 d’abril del 2010

L'amic Jseuba ens ha fet arribar aquesta magnífica fotografia de la llacuna de Mas Rampinyo / Mas Duran de l'any 2009:

dissabte, 24 d’abril del 2010

He volgut rescatar algunes fotos que he trobat, ara antigues, de Can Fàbregues. Testimonis gràfics dels seus últims moments:



Any 2008 - La recordada entrada de portal rebaixat i que voltant un pati s’aixecaven una sèrie d’edificis. El més important, el que fora habitatge principal era de tres plantes cobert per una teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana.

Any 2008 - Paissatge mirant cap a les finestres.


Any 2005 - Els últims llums del dia.

Dècada del 2000. 
S'alçava fort encara a la vora del camí cap a Reixac. 
Milers de històries mantenien els seus murs drets.
Ara descansa esmicolada en milers de fragments.



Can Fàbregas avui dia.

dimarts, 20 d’abril del 2010

Publicat a Cerdanyola, a l'Octubre del 1971:

AUTOPISTA BARCELONA-SABADELL-TARRASA.

Ha pasado mucho tiempo desde que se comenzó a hablar de la autopista Barcelona - Sabadell - Tarrasa. Demasiado tiempo como para estar pendiente de ella.

Ahora, sin embargo cuando en el reciente Consejo de Ministros (8-10-71) se aprobó su realización y el tema vuelve a florecer, vamos aunque someramente, a tratar los puntos en los cuales Sardanyola sale netamente favorecida.

De momento, la aprobación por el Consejo de Ministros afecta sólo a una parte o fase del conjunto de tramos que constituirá la autopista, llamada por algunos del Vallés, en toda su extensión.

Comprende desde el punto kilométrico 0,000 (enlace de la Trinidad, en Barcelona) hasta el punto kilométrico 7,790 (conexión provisional con la carretera N-150 o carretera de Barcelona a Tarrasa).


La autopista que se halla incluida en la Red Arterial de Barcelona programada en el II Plan de Desarrollo 1968-71 a punto de expirar, tendrá un trazado que procuraré literalmente explicar.
Tendrá su nacimiento en el barrio de la Trinidad como he apuntado anteriormente, exactamente en la autopista que por allí llega de La Junquera. Más tarde sobrepasará dicha autopista para internarse en terrenos de Santa María de Moncada, cruzará el ferrocarril de la Renfe y marchando junto al río Ripoll, alcanzará las fuentes del Petricón y Can Tiana (estos datos son tan sólo para situar al lector), y finalmente por detrás de la fabrica Ondina, volverá a unirse a la N-150 ya en Santa María de Barbará.


Como se aprecia no queda nombrado en ningún punto su paso por Sardanyola, pero sin embargo a Sardanyola le va a representar tener casi despejada su carretera desde esta villa hasta sobrepasado largamente la gasolinera de Montcada, punto crítico y embudo de cuantos automovilistas parten de Barcelona hacia cualquier punto del Vallés.

 Preparant la nova autopista A18, a l'alçada de Ripollet/Cerdanyola. Al fons, el turó de Montcada. Fons Salillas.

Toda la provincia de Barcelona dentro de sí alberga el 16'4 % del parque nacional de vehículos, lo cual significa, en números redondos, la existencia entre sus límites geográficos de 750.000 vehículos entre los de dos y cuatro ruedas, autobuses, camiones, etc., pero que además ha quedado demostrado que la mayoría del parque queda concentrado en Barcelona y su comarca del VaIlés.

Datos facilitados por los Servicios de Economía y Sociología, S. A., demuestran que el flujo controlado durante el año 1969 en la carretera de Barcelona a Tarrasa, se eleva a 23.000 vehículos/día, descendiendo en el tramo Sabadell - Tarrasa, a 13.540, cifra que aunque menor no deja de representar una cifra muy notable y más con un firme en la mayoría de su recorrido, tosco, estrecho e irregular con continuas entradas a poblaciones por su punto más crítico: su centro urbano, como ocurre en Sardanyola.

Los que normalmente utilizamos dichas vías de comunicación, caemos en la conclusión de que éstas cifras facilitadas en 1969 se han visto rebasadas con mucho en este segundo semestre de 1971.


Este primer tramo de unos ocho kilómetros alcanza un presupuesto de unos 576 millones de pesetas.

Profundizando un poco más en el estudio de la accesibilidad a Sardanyola, una vez que ha quedado claro que esta villa seguramente se verá más desahogada de vehículos al utilizar las ciudades de Sabadell y Tarrasa la dicha autopista; hemos captado de fuentes fidedignas los siguientes datos.

La calle Gran Vía, una vez ya con un perfecto firme, será punto de enlace entre los automovilistas de RipoIlet que vayan a Sabadell y viceversa.
Los que llegando a Sardanyola procedentes de Sabadell deseen ir a San Cugat pueden utilizar el camino ya en curso.

El solar en edificación con chaflán en la carretera de Barcelona y Avda. Cruz Roja junto a la estación, una vez terminado dejará la calle en este punto bastante más ancha facilitando el internamiento a éste punto y el paso que entre este bloque de viviendas y la central telefónica queda, será de paso y salida hacia Barcelona.


Una vez ya metido en el ajo y para poner punto final a este artículo, me viene al pensamiento sugerir algo que hace tiempo me preocupa.

Sabadell, en su entrada junto a la intersección que separa su entrada al casco urbano y la carretera a Tarrasa, tiene un magnífico semáforo que no regula tránsito, sino que tan sólo facilita el cruce de los peatones por esta carretera.

Este por decir tan sólo alguno. Entonces porqué nosotros no detenemos igualmente el tránsito con paradas a unos 15 metros del cruce. De esta manera los peatones podrían cruzar tranquilamente y los vehículos podrían también realizar un fácil viraje, pues hemos de recordar que tan sólo hay un paso su1terráneo y es casi tan difícil cruzar la carretera de Barcelona que la
Avda. de la Cruz Roja.

Sea cual fuere lo que se hiciese, el peatón lo agradecería.

Font: A.Salillas

diumenge, 11 d’abril del 2010

El proper dimarts 13 d'Abril, a l'auditori de Montcada a 2/4 de 8 del vespre es presenta el llibre LA MARE DE DÉU DEL...CIMENT?, recerca històrica de Josep Bacardit Sanllehí i Ricard Ramos Jiménez.


Per a més informació:

Enllaç Fundació Cultural Montcada
Enllaç Fundació Cultural Montcada


Si voleu, podeu adquirir un exemplar a la Fundació Cultural Montcada.

dissabte, 10 d’abril del 2010


Les riuades del 1962 i en concret les que van assolir el Vallés i en particular al nostre poble, van ser catastròfiques. Us adjunto un recull de fotografies, que tenia emmagatzemades i de les que desconec l'origen.

La riera i el turó al fons. Fotografia realitzada des de Cerdanyola.


Titulars i fotografies als diaris.


Situació al carrer major, després del temporal.


25 de Setembre del 1962. Fotografia realitzada des dels "Hermanos". Es pot observar la devastació de l'aigua.

N-152, ara la C17, sobre el riu Ripoll.


N-152, ara la C17, sobre el riu Ripoll. Es pot observar que l'aigua va arribar més enllà de la llera del riu, on ara hi ha polígons industrials.

25 de Setembre del 1962. Es pot observar el pont del tren de la via de França, devastat.

25 de Setembre del 1962. Vies del tren.

25 de Setembre del 1962. Fotografia realitzada des del turonet de sortida del túnel del tren, de la via de Sant Joan. Al fons, la Salle.

Devastació del pont del tren a la via de França.


Situació sinòptica el 4 de Novembre del 1962.


Situació sinòptica el 5 de Novembre del 1962.

Més avall del Besós, a Santa Coloma. Passeres sobre el Besós, després de les riuades.

divendres, 9 d’abril del 2010

Això es va publicar el Juliol de 1972:

HA SIDO INAUGURADO EL CEMENTERIO COMARCAL.

Nuestro cementerio de Sardanyola tiene ya un sucesor.


¿Por qué al hablar del incremento demográfico en esta villa no nos acordamos de los hermanos que nos abandonan? Ellos también al dejarnos necesitan un recuerdo y un lugar de descanso. Día a día este lugar de descanso parecía que también se les iba escatimando, puesto que cuantos más nichos se construían más rápido se veía que se agotaban.
Barcelona, igualmente con ocho cementerios parecía resentirse de la escasez de terreno apropiado. Por ello el noveno ha tenido que ser ubicado fuera del término municipal, en un bonito paraje de la vertiente norte de la sierra de Collcerola, en las estribaciones del Tibidabo.


Entre Montcada y Sardanyola cediendo el primero 100 hectáreas y Sardanyola otras 10, ha podido ser construido este cementerio a través del Ayuntamiento barcelonés por delegación de la Comisión de Urbanismo.
Este cementerio que ha sido denominado, del Norte, tiene el acceso por la carretera de Barcelona a Sabadell en lo alto del Coll de Montcada y por el mismo camino que lleva hasta el Hogar Juan XXIII. La longitud de esta carretera muy bien asfaltada es de kilómetro y medio.
El carácter utilitario de esta necrópolis es comarcal y su capacidad actual de 7.000 nichos, 300 tumbas y servicios con una ampliación hasta los 300.000, lo cual de momento permite tener aseguradas las necesidades hasta unos 30 años de llegar a terminarse el proyecto final, dado que lo inaugurado ahora tan sólo lo permite por un año. El espacio total por ocupar sería entonces de 180 hectáreas.

En el acto de inauguración estuviero resentes los siguientes señores: Obispo auxiliar de la tesis, doctor Guix que bendijo las instalaciones; alcalde de Barcelona, don José María de Porcioles; delegado provincial de Sanidad, doctor Bravo Morate; concejales del Ayuntamiento de Barcelona, señores Salvat, Bosch, Sauqué, Lorente, Calvo, Febrer y Torres Muñoz; delegados de Servicios, señores Miravitlles y Bueno y el secretario general, Sr. Bermejo Gironés.



Ya que este cementerio está también en términos de Montcada y Sardanyola y va a ser empleado por estos términos, estuvieron también presentes el alcalde de Sardanyola, Sr. Domingo Fatjó Sanmiquel; el alcalde de Montcada, Sr. Lasús y el de Ripollet, Sr. Alberto Dausá.
Finalmente y para los visitantes que no dispongan de coche propio, se ha puesto en servicio una línea de autobuses que partiendo de la estación de metro de La Sagrera hará un servicio cada media hora. Este autobús es el número 102 y el precio del billete es de ocho pesetas.
De esta manera queda subsanada una necesidad, al haber quedado casi saturado nuestro cementerio de Sardanyola que al paso de los años se ha visto obligado a irse ensanchando en dirección a la carretera que desde Sardanyola va a Sant Cugat.


Una dada interessant és que Montcada va invertir 10 vegades més terrenys que Cerdanyola (100 vs 10 hectàrees). Per altra part, es comenta que l'espai total a ocupar seria de 180 hectàrees

Font: A.Salillas

dimarts, 6 d’abril del 2010

En aquest tercer article us presentem un video del centre de Treballs Visuals (CTV) i la plana de distrites.info on es parla del Rec Comtal. Esperem que us agradi.



El Rec Comtal, una sèquia mil.lenària que portava aigua des del riu Besòs fins a la ciutat de Barcelona i que va ser l’eix vertebrador de Sant Andreu de Palomar. L’origen del Rec Comtal és una canalització romana que en l’època medieval s’arrenjà. El rec va patir diverses transformacions i va arribar fins els nostres dies.

Originàriament l’aigua es prenia directament del riu Besòs a través d’una resclosa.
Al segle 18 la manca de cabdal va fer que el Baró de la Linde ordenés construir una mina sota el riu. L’enginy encara es conserva avui dia a Montcada i va assegurar durant molt de temps l’aigua de tot el Rec.

Poc en resta ara de l’antic traçat del rec. La major part del recorregut s’ha cobert als darrers 30 ó 40 anys però a l’antiga quadra de Vallbona encara es pot veure com era el seu traçat.

En arribar a la Trinitat, on hi havia l’estació elevadora de les aigües de Dosrius, el rec salvava el Turó mitjançant un túnel, la Foradada. Actualment encara perviu el nom de la Foradada en un dels carrers del barri de la Trinitat.

Ja des de Montcada, i sobretot a Vallbona, Sant Andreu, el Clot o a la mateixa Barcelona, les aigües del Rec movien nombrosos molins, més d’una vintena en èpoques de màxim esplendor. Del molí medieval de Sant Andreu encara en resten les runes que d’aquí a poc hauran d’ésser excavades.

Molt aprop de la parròquia de Sant Andreu, les aigües del rec movien la Farfa. Segons una escriptura de l’any 1138, tots els pagesos des del Turó de Montgat fins a Barcelona i des del Coll al mar, tenien la obligació d’abastir-se de la Farfa.  1

La construcció del ferrocarril, cap a mitjans del segle XIX, tallava l’alimentació de les fibles del rec que portaven aigua als regadius de la Verneda. A petició de la junta del rec, la companyia de ferrocarrils va haver de construir uns sifons. Aquests sifons van ser obra de l’arquitecte Rovira i Tries. El rec no només salvava el recorregut del ferrocarril sinó que, en forma d’aqüeducte, havia de superar les rieres de Sant Andreu o d’Horta.I el cabdal s’esmunyia Sant Andreu enllà vers Sant Martí. Fins fa ben poc, al Clot encara es podia veure un dels darrers casals de Molins. Ara encara es recorda el rec amb el nom del carrer de la Sèquia Comtal.

A la zona de Fort Pius el rec encara movia més molins i entrava a Barcelona pel Portal Nou, prop d’un altre molí, el de Sant Pere. Allà es van establir els gremis que aprofitaven les aigües del rec.

La paraula Regomir vol dir Rec d’en Mir. El Comte Mir, germà del Comte Borrell, va refer al segle 9è la sèquia romana  que va esdevenir la sèquia comtal.

Al barri de la Rivera, entre Santa Maria del Mar, aleshores de les Arenes, i l’actual estació de França, el rec arribava al mar. Les aigües del rec desguassaven a la Mediterrània com els guanys que produïen les seves hortes, molins i fargues.

Font.

dilluns, 5 d’abril del 2010

La situació actual d'aquesta estació és una vergonya. No és una masia, però si que es tracta d'un edifici emblemàtic del poble. L'abans i el després:




Unitat 447-112 passant pel baixador sense fer-hi parada:



Anomenada estació del ferrocarril de Sant Joan degut a que aquesta linia de tren finalitzava el seu recorregut a Sant Joan de les Abadesses (Ripollés), per tal de portar el progrés als pirineus i oferir una via de comunicació per a la descàrrega de carbó de coc des de Ogassa (poc més amunt de Sant Joan de les Abadesses), per a fer anar les màquines de la cimentera a Montcada.

Ara el ten ja no arriba fins a Sant Joan de les Abadesses (finalitza a Ripoll i/o continua fins a la zona de Puigcerdà), de fet les víes del tres les van eliminar fa relativament pocs anys i han fet una via verda que puja fins a Ogassa. Molt recomanable fer-la en bicicleta.

Recordo fa ara 15 anys l'estació de Sant Joan de les Abadesses, destrossada... però ara, han fet un restaurant i un alberg. Torna a fer goig, encara que els trens, de vapor, ja fa temps que no arriben a Sant Joan.

Detall d'una de les antigues làmpares de la marquesina

 Ponts metàl·lics a la sortida direcció Vic. El segon passa sobre les vies de la línia de Manresa.


Portada de la revista IBerica, on es parla de la electrificació de la línia de Sant Joan de les Abadesses, entre Montcada i Mollet (2 de Març del 1929).

 Sortida del túnel de camí cap a Sant Joan de les Abadesses.


  Pont i túnel de sortida de la estació de Sant Joan, a Montcada.

Si parlem dels edificis de la estació de Sant Joan de les Abadesses, val a dir que daten del 1880 i tal i com hem comentat, ara podem tornar a gaudir d'ells. Us animo des de aquí a fer-hi una visita:










Per si us interessa realitzar la ruta del ferro, us adjunto el gràfic d'altituds i distància.

Arribada d'una màquina de vapor a Ripoll, des de Sant Hoan de les Abadesses. fotografia, mitjans dels anys 20.



La Ruta del ferro: http://www.rutadelferro.net/
Fotografies estació Montcada a l'actualitat: Trenscat realitzades al Novembre del 2005
Fotos Sant Joan Abadesses: Desorientat.com

Missatges més recents Missatges més antics Inici